L'AIGUA A MALLORCA

 

 

Mentre els problemes d'aigua s'agreugen, la construcció de places turístiques i residencials no deixa d'augmentar a Mallorca

LA POLITICA HIDRàULICA DEL GOVERN I DE MOLTS D'AJUNTAMENTS éS CONTRADICTòRIA I HIPòCRITA

 

La situació de l'aigua a Mallorca és i serà sempre molt delicada. Els recursos hídrics són escassos, especialment en anys de sequera com l'actual; en canvi la demanda és cada vegada més elevada, especialment pels usos turístics i residencials. El resultat d'aquesta situació és la salinització del aqüífers i la pèrdua de qualitat de l'aigua potable.

Davant aquesta situació, les solucions que proposen les administracions públiques consisteixen bàsicament en la posada en marxa de grans infrastructures (transvassaments de Sa Marineta i Sa Costera, operació "barco", plantes dessaladores). Se tracta d'actuacions molt costoses econòmicament i de repercussions ambientals negatives (increment de la salinització, consum energètic, etc). Aquests projectes no resolen, a més, el problema de fons de l'aigua a Mallorca: excés de consum i gestió deficient.

Només quan arribam a situacions insostenibles com l'actual sembla que els responsables de la política hidràulica intenten trobar altres tipus de solucions. El batle de Palma i el Conseller Reus només han pensat en l'estalvi precisament ara. Les declaracions del Sr. Reus sobre la necessitat que els ciutadans estalviïn, i el Ban del Sr. Fageda arriben massa tard, a la vegada que semblen descarregar totes les responsabilitats sobre la manca d'aigua en els ciutadans, defogint de les seves responsabilitats de gestionar de forma adequada els recursos.

Però ningú no s'ha atrevit encara a abordar el problema en la seva arrel: aturar l'increment continu de la demanda d'aigua, que se produeix per l'augment constant de places turístiques i residencials, camps de golf i urbanitzacions.

Es una evident contradicció i una hipocresia que les mateixes administracions que estan propiciant aquest creixement urbanístic siguin les que, sense fer res per aturar-lo, reclamin ara estalvi als ciutadans.

A continuació i d'una forma resumida, s'exposen les previsions de creixement turístic i urbanístic, i alhora les conseqüències que podrà tenir per als ja minvats recursos hídrics de l'illa.

 

A PESAR DE LA GREU SITUACIO DE L'AIGUA A MALLORCA, HI HA UN TOTAL DE 7 CAMPS DE GOLF REGANT AMB AIGUA DE QUALITAT, CONSUMINT 14.000 TM/DIA

El cas dels camps de golf és sense dubte un aspecte emblemàtic de la nefasta política hidràulica del Govern. Així mentre alguns pobles pateixen restriccions, o se'ls subministra aigua de baixa qualitat, un total de 7 camps de golf de Mallorca reguen amb aigua de qualitat. Això suposa un consum de 14.000 m3/dia d'aigua de qualitat.

Aquest consum és l'equivalent al que tenen Manacor, Inca i Llucmajor junts, o el que té Calvià en l'estiu, és a dir per a una població de l'ordre de 75.000 habitants.

Són els casos de:

 

D'altres camps de golf utilitzen aigua de qualitat puntualment, especialment en l'estiu (cas d'alguns camps de golf de Calvià).

En aquests moments hi ha 4 camps de golf en construcció, 3 d'aprovats que encara no han iniciat la seva construcció i 7 pendents d'aprovació definitiva.

Es necessari que els camps de golf existents se reguin amb aigua depurada

Des de fa un cert temps venim sol·licitant a la Conselleria d'Obres Públiques, la necessitat d'obligar, mitjançant la modificació de la Llei de camps de Golf, a regar camps de golf amb aigua depurada, a fi de reduir la pressió sobre determinats aqüífers.

 

CAMPS DE GOLF A MALLORCA

Construïts

 

En construcció

 

Aprovats que encara no han iniciat la construcció

 

En tràmit

 

L'INCREMENT DEL NOMBRE DE TURISTES SUPOSA UN AUGMENT DEL CONSUM D'AIGUA AVALUABLE EN 1.200.000 M3/ANY

Tots els indicadors així com les dades constatades aquests mesos, confirmen que entre 1995 a 1998 se pot produir un increment notable del nombre de turistes que arriben a les Balears, i a Mallorca en particular.

Se parla de l'ordre d'entre 300.000 i 400.000 turistes més cada any, la qual cosa tendrà repercussions molt negatives, tant en la qualitat dels serveis turístics com en la qualitat mediambiental.

Això, a més d'incrementar la saturació hotelera, suposa un augment notable del consum d'aigua avaluable a 120.000 m3/dia

Sorprèn la reacció del sector turístic, tant l'empresarial com el polític, el qual en comptes d'evitar aquest augment, el valoren positivament, oblidant tots aquells estudis, pagats per la pròpia Administració, que aconsellen reduir places hoteleres, reconvertir el sector, millorar el serveis i equipaments, reduir el número de turistes, etc. Tot això demostra la incapacitat del sector turístic balear d'assumir les seves responsabilitats a l'hora d'abordar el futur del turisme.

 

25 NOUS PROJECTES TURíSTICS I RESIDENCIALS SE TRAMITEN A MALLORCA ARA, TOTALITZANT 30.000 NOVES PLACES

A pesar de l'excés de places turístiques i residencials i als problemes d'aigua que patim, en aquests moments s'estan tramitant nombrosos projectes turístics de dimensions mitjanes i grosses.

Hem comptabilitzat de l'ordre de 25 projectes, les dimensions dels quals van des de les 2 fins a les 400 Ha (ciutat del golf de Calvià), totalitzant unes 1.450 Ha. Els projectes se situen tant a vorera de mar com a l'interior de municipis costaners. Una part important afecten a zones de vegetació natural (pinar i garriga), algunes d'elles excloses incomprensiblement de la protecció que atorgava la llei d'Espais Naturals.

S'ha de destacar que una part important dels projectes turístics va associats a camps de golf.

De l'estudi d'aquests projectes se'n dedueix la creació de més de 30.000 places turístiques i residencials, ja sigui en forma d'hotels, aparthotels i apartaments, ja sigui en forma de xalets i segones residències.

L'estat de la tramitació d'aquests projectes és molt diversa. Així en alguns casos les obres estan iniciades o a punt de començar i en d'altres s'és a l'espera d'aprovació definitiva.

El funcionament d'aquests projectes suposen un consum d'aigua potable elevadíssim. Hem calculat que no davallarà de les 600.000 Tm/any, sense comptar el consum dels camps de golf que van associats a alguns d'aquests projectes.

 

MES DE 70.000 CASES DINS EL SOL RúSTIC, CONVERTIDES EN XALETS

A pesar del caràcter teòricament no urbanitzable de les àrees rurals, de fet és en aquestes zones on se produeix un increment més elevat de construcció de segones residències.

S'ha calculat, per fonts diferents, que anualment se produeix un creixement de 2.000 noves cases dins el sòl rústic. Moltes d'aquestes cases s'acaben convertint en apartaments turístics o en cases vacacionals comercialitzant-se per agències de viatges o tour-operadors.

Estudis recents elaborats per la Universitat de les Illes Balears fan pujar a 70.000 el nombre de cases dins sòl rústic, la qual cosa està convertint aquests terrenys en un vertader sòl urbanitzable, especialment a alguns indrets de l'illa.

El consum d'aigua d'aquestes noves construccions sol esser molt elevat, ja que a més del consum domèstic s'hi ha d'afegir molts vegades una piscina, així com jardins de gespa amb un gran consum d'aigua.

 

EL PLANEJAMENT TURíSTIC DE LES BALEARS PERMET DOBLAR EL NOMBRE DE PLACES HOTELERES

Utilitzat com a insígnia del Govern Balear, el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística és ben lluny de significar una millora del sector.

En comptes d'esser una eina per reconvertir el sector, reduint places i augmentant-ne la qualitat, tendrà l'efecte contrari, permetent duplicar el nombre actual de places turístiques, fins a arribar a prop d'un milió.

Ni la suspensió de llicències derivada de l'elaboració del POOT, ni els "decrets Cladera, no han aconseguit (probablement tampoc s'ho proposaven) posar límit a la bogeria constructora. La incapacitat per imposar la disciplina (l'oferta il·legal s'atraca a les 100.000 places) només fa afegir dramatisme a la situació.

Tot traduït en consum d'aigua, pot significar un autèntic desastre, ja que significaria doblar l'actual consum turístic, que se calcula en 25-30 Hm3.

 

PLANS GENERALS I NORMES SUBSIDIàRIES: SEGUEIXEN ELS CRITERIS EXPANSIONISTES

Els planejaments urbanístics municipals, ja siguin Plans Generals, ja siguin Normes Subsidiàries, continuen essent marcadament expansionistes. La capacitat de població prevista en aquests plans supera els 2 milions d'habitants a Mallorca, que actualment compta amb només un terç d'aquesta xifra.

De tots és conegut el caràcter super-desenvolupista de molts Plans Generals i Normes Subsidiàries, especialment aquells aprovats fa 5 o 10 anys (Calvià, Alcúdia, Sant Llorenç, Muro, Campos, Llucmajor, Son Servera, etc.). on les previsions de creixement feien multiplicar per 10 la població actual.

El problema més greu és que els Plans o Normes aprovats aquests darrers anys o que actualment se tramiten segueixen, amb molt poques variacions, els criteris expansionistes dels anys 70 i 80.

Són els casos dels planejaments urbanístics de Manacor, Palma, Andratx, Valldemossa, Sóller, Alaró, etc.., els quals segueixen apostant per un creixement que dobla o triplica la població actual.

En cap d'aquests casos, aquests plans preveuen el consum d'aigua derivat d'aquests creixements turístics i residencials amb la qual cosa s'hipoteca el futur del nostres ja escassos recursos hídrics.

 

EL GOB PROPOSA ALTERNATIVES

Per al GOB, el Pla hidrològic hauria de prioritzar les inversions en l'estalvi, la reutilització de les aigües depurades. Al mateix temps això s'ha d'acompanyar d'una moratòria urbanística i turística. En concret se proposa:

Política d'estalvi:

 

Reutilització de les aigües depurades

 

Limitar el creixement urbanístic i turístic

 

Control i Vigilància