Nota informativa
1 de febrer de 2001

2 de febrer, dia mundial de les zones humides

Demà se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides

El GOB aprofita la celebració per recordar al Govern la necessitat d'incrementar les mesures de conservació d'aquests espais

Demà se compleixen 30 anys de la firma de la Convenció sobre les Zones Humides, a la ciutat iranesa de Ramsar. Aquest tractat internacional compromet als països signants, entre ells el nostre, a garantir la conservació de les zones humides més importants del seu territori. Espanya compta amb una bona llista de llocs inclosos en aquest tractat, entre ells S'Albufera a Mallorca.

Les zones humides tenen una importància ecològica de primer ordre, essent ecosistemes altament productius i amb una diversitat biològica altíssima. Però, per desgràcia, les zones humides són sistemes naturals molt amenaçats, especialment dins l'àmbit de la Mediterrània. Moltes d'elles han sofert processos de dessecació per aprofitar-les agrícolament; altres han estat afectades greument per processos urbanístics o construcció d'infrastructures, i pràcticament totes pateixen problemes de conservació que posen en perill la seva existència o com a mínim condicionen de forma substancial el desenvolupament del seu potencial ecològic. Per això la conservació d'aquestes zones és en aquests moments una prioritat a nivell mundial.

Aprofitant l'aniversari d'aquest importantíssim tractat internacional, el GOB recorda els principals problemes de les zones humides a Mallorca:

· Abocament d'aigües residuals o mal depurades

La majoria de les zones humides reben abocaments d'aigües residuals o mal depurades de nuclis urbans situats a la vora o en les conques dels torrents que les nodreixen. Fins i tot espais protegits com s'Albufera pateixen aquesta problemàtica, que és extremadament negativa per a la seva qualitat ja que l'excés de nitrogen o fòsfor aportat per les aigües residuals genera eutrofització i empobriment dels sistemes naturals.

· Manca de garantia de les necessitats hídriques

Els organismes que viuen en les zones humides tenen uns requeriments importants quant a la salinitat de l'aigua. L'extracció incontrolada d'aigua dels aqüífers associats a les zones humides facilita la intrusió marina, generant-se problemes de salinització de les zones. Si la salinització és molt important, se poden produir grans canvis ecològics i morts a gran escala dels organismes més exigents.

· Caça

La caça és un dels principals problemes en les zones humides. L'avifauna, un dels components més característics d'aquestes zones, pateix seriosament els efectes de la caça. Això és molt evident si comparam la densitat d'aus presents a zones on no se caça (p.ex. al trams finals de Canyamel i Son Bauló) i a altres on sí se caça (Na Borges, Son Real, etc.). En els casos exposats se dóna la paradoxa que l'avifauna és més rica a les zones més degradades i urbanitzades, on no se caça, mentre que és molt pobra a zones magníficament conservades però on se caça.
Hem de denunciar que la caça se practica fins i tot a zones humides on no està permès, com al Salobrar de Campos, la segona zona humida més important de Mallorca.

· Retard en la protecció de les zones més importants

La Llei d'Espais Naturals estableix el compromís de protegir com a parc o reserva algunes zones humides. En el cas de Mallorca, ni el Salobrar de Campos ni l'Albufereta compten encara amb aquesta protecció. En el cas de l'Albufereta, fa més de dos anys que s'iniciaren els tràmits per a la seva declaració com espai natural protegit, sense que fins ara s'hagi aprovat el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals.

 

La seva conservació ha de ser una prioritat

Les zones humides són espais prioritaris en la conservació a nivell mundial. El Govern disposa de dos inventaris de zones humides de les Balears, en els quals se relacionen i descriuen les àrees, se detalla la problemàtica i, en alguns casos, se proposen mesures correctores. És ben hora que aquests documents tenguin una aplicació pràctica, i se prenguin les mesures necessàries per evitar la progressiva degradació de les zones humides.

Entre aquestes mesures, proposam:

- Gestionar adequadament els espais naturals que ja compten amb figures de protecció legal adequades. En aquest sentit, cal millorar la gestió de S'Albufera, donant més pes a la vessant conservacionista i regulant millor l'ús públic.

- Declarar com a reserves naturals o parcs naturals les dues grans zones humides que encara no tenen protecció conservacionista: Es Salobrar i L'Albufereta. La llei d'espais naturals fixa el compromís de fer-ho.

- Declarar com a reserves naturals aquelles zones humides que presenten encara bones condicions ecològiques i un important grau de naturalitat: Son Real, Na Borges i Cala Magraner.

- Restaurar i compatibilitzar l'ús públic i la conservació de les zones humides urbanitzades o altament degradades, promocionant el seu ús divulgatiu: Canyamel, Son Bauló