Nota Informativa
23 de juliol de 2001
El TSJB ordena l’esbucament dels xalets de Llucalcari abans d’un mes
L’Ajuntament de Deià fracassa en l’intent d’evitar la demolició dels xalets il·legals de Llucalcari
La pretensió de l’Ajuntament de Deià d’evitar l’esbucament dels xalets de Llucalcari al·legant l’aprovació d’un Pla Especial que legalitza les obres ha fracassat. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha reiterat les sentències anteriors del propi TSJB i del TS i ha ordenat la demolició dels 4 xalets.
De fet el Tribunal diu literalment el següent:
La Sala acuerda:
Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término sin más dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme dictada en los presnetes autos 434 de 1990, con el apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de un mes, se tomaran las medidas prevenidas en el artículo 112 de la Ley Jurisdiccional.
La sentència del Tribunal Suprem que reitera ara el tribunal
no deixi cap tipus de dubtes. L’alt tribunal ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que deia el següent:
FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta en Autos 434 de 1990, DEBEMOS DECLARAR I DECLARAMOS que los actos administrativos impugnados son contrarios a derecho y, en consecuencia los ANULAMOS, ordenando la demolición de los cuatro edificaciones construidos al amparo de las licencias de obras del ayuntamiento de Deià (Mallorca) de expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la restitución de los terrenos al estado natural del paisaje antes de deducir los desmontes y edificación.
La pretensió municipal que d’aconseguir in extremis legalitzar unes cases que tenen les seves llicències anul·lades per sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, del Tribunal Suprem i del Constitucional, i que a més a més tenen ordre de demolició i de restitució del paisatge als seu estat original, no tenia cap sentit ni un com ara ha assenyalat el TSJB.
HISTÒRIA D’AQUEST AFER
L’any 1972 i mitjançant un Decret del govern espanyol, una part de la Serra de Tramuntana se declara Paratge Pintoresc. Quan entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova normativa.
Precisament l’any 1985 se produeix la parcel·lació de la finca de Can Simó a Llucalcari. Quatre noves parcel·les entren dins el mercat immobiliari i ràpidament se demanen llicències per edificar quatre habitatges així com un taller "agrícola". Entre 1986 i 1988 l’Ajuntament de Deià va donar quatre llicències d’obres per fer aquestes edificacions. A la mateixa època autoritza un "camí agrícola" per accedir a les noves cases.
El GOB va presentar tot tipus de denúncies i recursos i l’any 1990 va interposar un recurs contenciós-administratiu contra les quatre llicències. L’any 1992 el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va estimar el nostre recurs i va anul·lar les llicències, ordenant la seva demolició, a causa de l’incompliment de la Llei del Patrimoni.
Davant el recurs de cassació interposat per Bancals S.A., Bartomeu Mayol i l’Ajuntament de Deià, el Tribunal Suprem al mes de gener de 1999 ratifica la sentència del TSJB, declarant nul·les les quatre llicències i ordenant la demolició de les cases i la restauració dels terrenys afectats.
Posteriorment el Tribunal Constitucional rebutjà el recurs d’empar presentat pels promotors.