Nota informativa
22 de novembre de 2001

Després de la passada tempesta algunes platges de Mallorca han experimentat importants pèrdues d’arena. Els hotelers, de forma bastant oportunista, ja han reclamat la regeneració d’aquestes platges abans de la propera temporada turística, i el Ministre de Medi Ambient s’ha mostrat favorable a fer-ho.

Davant això, el GOB recorda que la regeneració artificial de platges genera un important impacte ambiental, moltes vegades infravalorat o fins i tot ignorat. Entre els diversos impactes, podem citar:

• destrucció de les comunitats bentòniques que viuen en els fons d’arena que són dragats, afectant a vegades a espècies d’interès pesquer (p.e. el raor).

• generació d’important turbidesa a les aigües de les zones d’extracció, cosa que perjudica espècies que requereixen aigües molt transparents (p.e. Posidonia oceanica)

• sepultació de comunitats naturals a la zona de deposició, afectant en alguns casos a comunitats vegetals protegides (alguers de Posidonia)

La passada tempesta no ha estat ni l’única ni la més forta que han viscut les nostres platges. Les situacions de tempesta entren dins la dinàmica normal de les costes, i el funcionament natural de les platges hi està perfectament adaptat. La minva d’arena que ara s’observa en algunes platges naturals és una situació transitòria i les platges se recuperaran en pocs mesos si l’home no actua en sentit contrari. Altra cosa són les platges artificials construïdes per l’home a llocs on mai n’hi havia hagudes: en aquests casos serà molt més complicat que l’arena retorni, ja que no existeix una dinàmica natural favorable a l’existència de la platja.

Les causes fonamentals de la minva de les platges les hem de cercar més en el mal manteniment, generat per l’ús turístic massiu, que no en les tempestes i altres fenòmens naturals. Existeixen una sèrie de pràctiques, habituals a les platges turístiques, que contribueixen a la seva desestabilització i a la pèrdua d’arena:

• la neteja mecànica de l’arena elimina les petites estructures que forma el vent i que estabilitzen l'arena sobre la platja.

• el trànsit de maquinaria pesant vora les estructures dunars altera els pendents d’estabilitat de la platja, i facilita el moviment de l’arena.

• el trànsit de persones i vehicles sobre les dunes contribueix a la seva destrucció, facilitant la pèrdua d’arena.

• la retirada de restes de posidònia durant l’hivern desprotegeix les platges, i facilita que l'arena s’acumuli dins l’aigua i no sobre la platja.

• la retirada de restes de posidonia amb maquinària pesant moltes vegades afecta a volums importants d’arena, que també són retirats per les excavadores.

• la instal·lació dels serveis de platja (hamaques i para-sols) prop o sobre les dunes contribueix a la seva desestabilització i a la pèrdua d’arena.

Des de l’òptica del GOB, la conservació de l’arena de les platges passa per una revisió a fons de l’actual model de gestió, eliminant certes pràctiques i situacions que hem comentat abans. La política de conservació de platges fonamentada en la regeneració artificial és, a més d’altament impactant i caríssim, insostenible en el temps: com que no s’ataquen les causes, la pèrdua d’arena continua i al cap dels anys la platja se troba en la mateixa situació.

Per altra banda, una vegada més consideram lamentable el paper que estan jugant els hotelers, als que sembla que només interessi tenir el màxim de metres quadrats d’arena per als turistes. A més de ser els principals responsables de l’actual model d’explotació de la costa que està perjudicant les platges, no dubten a reclamar al Ministeri de Medi Ambient que apliqui solucions ràpides, impactants i pagades pels ciutadans. Una mostra més del seu compromís amb la conservació del nostre patrimoni natural.