Nota informativa

8 de novembre de 2002

Parc Natural de Llevant, primer aniversari

Un any després de la declaració, el Parc de Llevant és encara poc més que un parc sobre el paper

El 9 de novembre de 2001 el Consell de Govern aprovava el Decret 127/2001 pel qual es declarava el Parc Natural de Llevant i les reserves naturals del cap Farrutx i el cap d’es Freu.

La protecció de 21.507 noves hectàrees terrestres i marines constituí un impuls sense precedents a la protecció d’espais naturals a les Illes, multiplicant la superfície balear fins aleshores protegida sota figures de la llei de conservació de la naturalesa (4/1989).

A més d’aquest creixement del territori protegit, el nou parc plantejava un canvi en la concepció dels espais protegits de les Illes. El que es protegia no era un espai despoblat (un illot, una albufera, etc), sinó un espai viu, amb activitats econòmiques rurals tradicionals encara productives. I l’objectiu, més que protegir, era conservar reforçant les activitats econòmiques sostenibles. El repte era, i és, important.

Pocs avanços

És evident que un any és molt poc en la vida d’un espai natural protegit, i que la posada en funcionament dels parcs és bastant complexa. Així i tot, no podem evitar citar alguns dels aspectes que, consideram, a hores d’ara haurien d’haver avançat un poc més del que ho han fet.

1. Encara no s’ha constituït la junta rectora del parc. L’òrgan consultiu i participatiu del parc encara no ha estat convocat cap vegada. Aquesta reunió és urgent per tal d’informar als representants dels diversos col·lectius sobre l’estructura administrativa del parc i les directrius de gestió.
2. La senyalització és inexistent. Enlloc existeix cap indicació de que ens trobem dins un parc natural. Aquest aspecte és fonamental per informar la població i els visitants que aquest espai té una normativa específica, i que certes activitats poden requerir autorització. El parc no es visualitza ni tan sols a nivell de retolació.
3. La connexió social és gairebé inexistent. La informació generada cap a la ciutadania és mínima, l’atenció al públic no està organitzada, els mecanismes de participació en les activitats del parc no funcionen (s’han organitzat poques activitats i mal publicitades). El parc es segueix percebent com una cosa de Palma, i no una realitat pròpia.
4. La relació amb els propietaris de finques (titulars del 90% dels terrenys del parc) no ha avançat gaire des de la declaració. És cert que la crispació ha minvat (era previsible), però això no vol dir que s’hagin establert suficients llaços de col·laboració, imprescindibles per què el parc aconsegueixi els seus objectius.
5. És prest per veure projectes materialitzats, però és que ni tan sols s’ha sabut il·lusionar la ciutadania engegant les primeres iniciatives adreçades a la reactivació econòmica i social del medi rural i natural.

Fa falta més impuls

El projecte del Parc Natural de Llevant és prou il·lusionant, i per això és necessari incrementar els esforços gestors per evitar que decaigui. Des del GOB animam al Govern a reforçar i estendre aquest nou model de parc, en que la conservació del patrimoni natural està lligada al foment i manteniment de les activitats econòmiques compatibles amb la preservació de l’entorn.

Així, idò, en el primer aniversari del Parc Natural de Llevant volem instar la Conselleria de Medi Ambient a fer passes cap a la ràpida solució de les mancances existents, i així transformar a curt termini un parc sobre el paper en un vertader gran parc natural.

Plana principal