Nota Informativa
19 de novembre de 2002
Al·legacions del GOB a la prolongació de l’Autopista fins a Peguera
Un projecte insostenible que a més a més incompleix el Pla i la Llei de Carreteres
Ahir dilluns el GOB va remetre a la Conselleria d’Obres Públiques i avui a l’Ajuntament de Calvià, l’escrit d’al·legacions al projecte que fins ara ha estat informació pública relatiu a la prolongació de l’autopista de ponent, fins a Peguera.
A l’escrit presentat pel GOB se fa referència als següents punts:
En el pacte signat l’any 1999 se descartaven la construcció d’autopistes i autovies
Les obres de construcció tenen un cost realment espectacular, que suposen 8.400 milions de pessetes (quasi 51 milions d’euros)
Especialment sobre les zones de Peguera, camp de Mar i Sant Elm
* S’adjunta al·legació
---------------------------------------- AL.LEGACIONS ----------------------------------------
1.- Aspectes de Legalitat
1.a. Incompliment del Pla Director Sectorial de Carreteres
Aquest Pla Director, en la reforma que se va fer al mes d’abril de 2001, eliminava les autopistes i proposava una sèrie de desdoblaments de carreteres.
Entre aquests desdoblaments no s’hi trobava el que se fa referència a aquesta al·legació, és a dir el de Palmanova – Peguera, sinó únicament el de Palmanova – Santa Ponça.
Així doncs se tracta d’una obra no prevista en el Pla de Carreteres vigent aprovat recentment, i per tant la pretensió de fer-la contradiu aquest Pla.
1.b.- Vulneració de la Llei de Carreteres
La Llei de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, assenyala al seu article 19, que els desdoblaments i noves carreteres només se podran construir si aquestes estan previstes en el pla Director Sectorial de Carreteres.
Ens trobam, per tant, davant un projecte no previst al pla de Carreteres i d’acord amb allò que assenyala la llei, no se pot construir. Ens toparíem amb una clara vulneració de la Llei.
2.- Incompliment d’acords polítics
El pacte signat el mes de juliol de 1999 per les forces polítiques que avui es troben al capdavant del Consell i el Govern, deixava ben clar que se descartava la construcció d’autopistes i autovies.
El projecte que avui analitzan consisteix precisament amb la prolongació de l’autopista de Ponent fins a Peguera, incomplint per tant el pacte que se va signar l'any 1999.
3.- Impacte Territorial i Ambiental
3.a. Alt consum de territori
L'execució d'aquest projecte afectarà a més de 300.000 metres quadrats de terreny rústic Una part d’aquests terrenys coincideix en zones agrícoles i en gran part una zona coberta de garriga i pinar.
A un municipi com Calvià, en gran part transformat per activitats urbanes, turístiques i residencials, la conservació del territori i la paralització de noves agressions han d’ésser una prioritat.
Així doncs, des d’aquest punt de vista se tracta d’un projecte especialment impactant.
3.b. Destrucció de garriga
Una part important de la nova via de comunicació (especialment els primers quilòmetres) afectarien a una zona de garriga i pinar ben conservada.
La construcció d'aquesta via significarà la destrucció de zones importants de vegetació natural, concretament de garriga d'ullastre.
3.c. Afectació a poblacions de tortuga
A part de la rica avifauna existent a la garriga, també d'interès cinegètic, les garrigues que travessarà la nova via hi viuen colònia de tortuga mora, una espècie amenaçada i protegida per llei.
3.d. Impacte paisatgístic greu
L'afectació de paratges naturals i rurals ben conservats per obres d'aquestes característiques implicaran uns impactes paisatgístics greus, totalment rebutjable .
3.f. Afecta a un ANEI i un ARIP
El traçat de la prologació de l’autopista afecta a una Àrea Natural d’Especial Interès i un ARIP, protegida per la Llei d’Espais Naturals. La construcció de la nova via suposarà la destrucció física d’una part d’aquest ANEI i al mateix la degradació dels terrenys que hi confrontaran.
La Llei d’Espais Naturals planteja com a objectiu la conservació dels valors naturals que caracteritzen aquest espai i d’evitar la seva degradació. Està clar que amb aquest projecte s’alteren aquests valors naturals d’una forma greu, incomplint, per tant els objectius de la LEN.
4.- Un cost econòmic astronòmic
L’execució d’aquest projecte implica un cost econòmic espectacular, que podria arribar a 8.400 milions de pessetes (quasi 51 milions d’euros)
Des del nostre punt de vista estam parlant d’autèntiques barbaritats. Aquesta comunitat i aquest municipi té altres prioritats (educació, sanitat, residus, proveïment d’aigua,….) i fins i tot pel que fa al transport.
5.- Afavoreix el transport privat
El tipus d’obra proposada, la seva magnitud, les seves característiques, etc, van sempre a favor del transport privat en detriment dels transport col·lectius. El projecte potencia l’ús dels vehicles privats, augmentant la seva seguretat relativa, però incrementant la seva velocitat màxima, contribuint, per tanta fer-la més perillosa.
Hem de recordar la insostenibilitat de l'ús de vehicles privats de combustió interna, basats en el consum d'energies fòssils no renovables i que contribueixen a l'escalfament global de l'atmosfera. Davant els greus problemes ambientals que aquests vehicles provoquen arreu del món s’està replantejant la necessitat de reduir el seu ús i molts de països ja han pes mesures per disminuir el trànsit motoritzat, potenciar els transports col·lectius i els no contaminants.
6.- Minva de la permeabilitat del territori
Aquesta obra suposarà una greu minva de la permeabilitat territorial, ja que moltes finques o moltes poblacions trobaran obstacles infranquejables i perillosos, inhibint els seus desplaçaments a peu, en bicicleta
Una obra d'aquestes característiques genera uns impactes territorials, ambientals i socials molt elevats, que s'han d'incorporar a la presa de decisions
7.- Més pressió urbanística sobre Andratx i Calvià
Aquest projecte de prolongació de l’autopista de Ponent està pensada bàsicament per promocionar urbanísticament el terme d’Andratx i el terme de Calvià i especialment la zona de Sant Elm i Camp de Mar, així com de la Peguera. La pressió que sobre aquestes zones provocarà la nova via suposarà més edificació, a llocs precisament sobresaturats.
El que havia de ser una millora de l’actual carretera (amb algun tram desdoblat), s’ha reconvertit en una autovia, en gran part de nou traçat.
El GOB demana al Govern una rectificació de la seva política de carreteres i alhora una modificació del projecte que ara s’exposa públicament.
Per tot això
------------------------------------------- S O L . L I C I T A ---------------------------------
Que es tengui per presentat aquest escrit i en els seus mèrits s'acceptin en el sentit expressat al si de les al·legacions.
Palma, 18 de novembre de 2002
HBLE. SR. CONSELLER D’OBRES PUBLIQUES