Nota Informativa
6 d’octubre de 2005
L’ampliació del port esportiu de S’Estanyol (Llucmajor) afecta a
una àrea protegida per 4 figures de protecció
EL GOB CONSIDERA QUE EL PROJECTE NO S’HA D’APROVAR A CAUSA DEL SEU IMPACTE AMBIENTAL, SOCIAL I PAISATGÍSTIC I LA SEVA IL·LEGALITAT
L’aprovació de al Llei de Ports de les Illes Balears ha obert la porta a la tramitació i possible aprovació de projectes de construcció de nous ports esportius o de grans ampliacions d’instal·lacions nàutiques. El primer projecte que ha passat a informació pública ha estat l’ampliació del club nàutic de S’Estanyol.
Es tracta d’un port que actualment té 285 amarraments i que si s’aprova l’ampliació projectada en tendrà 638.
El GOB hi ha presentat al·legacions on ha exposat els impactes de la nova instal·lació i les seves presumptes il·legalitat. Al mateix temps ha expressat el fet que el projecte queda afectat per l’àmbit de quatre figures de protecció, derivades de normatives europees i autonòmiques. Al final el GOB considera que el projecte no s’ha d’aprovar a causa del seu elevat impacte i de les seves presumptes il·legalitats.
CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE
El projecte d’ampliació del port esportiu del Club Nàutic de S’Estanyol que s’exposa públicament és el mateix que se va tramitar l’any 93, i que al seu dia fou declarat nul pels tribunals de justícia. De forma resumida té les següents característiques:
* És molt més que una ampliació, ja que projecta fins a un total de
638 amarraments. Actualment el port de S’Estanyol té 285 amarraments.
* S’inclou, dins el projecte de port esportiu, l’actual mollet
públic, amb la qual cosa aquesta instal·lació de caràcter públic
desapareixerà.
* Multiplica per 5 la superfície del port actual.
* El nou port suposa la construcció d’un nou edifici social,
tallers, xarxa d’aigua potable i residuals...
AFECTA A UNA ZONA PROTEGIDA PER QUATRE NORMATIVES DIFERENTS
La macro-ampliació del Club Nàutic de S’Estanyol se vol dur a terme a
una àrea que gaudeix de la protecció de quatre figures legals
derivades d’altres tantes normatives de caire autonòmic o europeu.
Aquestes figures són:
* Àrea Natural d’Especial Interès.
Una part de la zona terrestre afectada per l’ampliació del club nàutic coincideix ben de ple amb l’Àrea Natural d’Especial Interès núm. 25 (Marina de Llucmajor), la màxima figura prevista a la legislació vigent en concret a la Llei 1/1991 d’Espais Naturals de les Illes Balears. Aquesta llei no permet una instal·lació com la prevista.
* Reserva Marina
L’any 2003 i mitjançant una Ordre del Conseller d’Agricultura i Pesca del Govern Balears, se va establir la reserva marina del Migjorn de Mallorca, que inclou la zona de S’Estanyol. Aquesta reserva marina, la més extensa de Mallorca, fou creada fi de protegir els recursos marins d ela zona. Els seus límits són per un costat el Cap Blanc (Llucmajor) i per l’altra Cala Figuera (Santanyí)
* ZEPA (Zones d’Especial Protecció per les Aus)
Les Zones d’Especial Protecció per les Aus són figures derivades de la Directiva 409/79/CEE, adreçades a preservar la conservació de determinades aus i dels seus hàbitats. Des de 1974, els estats han anat declarant ZEPAs a aquells àrees més valuoses, dotant-les de protecció i alhora evitant la seva transformació.
Una de els Zepas de Balears inclou l’àrea on es vol dur a terme l’ampliació del club nàutic. Es tracta de la Zepa de Cabrera, que inclou no només l’arxipèlag, sinó també l’àrea que va de Cala Pi fins al Cap de ses Salines
* LIC (lloc d’Interès Comunitari)
La totalitat de la superfície marina afectada per l’ampliació del club nàutic està integrada dins un Lloc d’Interès Comunitari (LIC). Els Llocs d’Interès Comunitari (LIC), integrats al la xarxa europea Natura 2000, protegida per la Directiva 43/92/CEE i la mateixa Llei 5/2005 de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), pretenen la preservació de determinats hàbitats naturals i d’espècies silvestres, entre les quals ocupa un lloc rellevant la Posidonia oceanica, una planta de gran valor ambiental.
Pocs espais marins de les Balears gaudeix de la protecció que disposa aquesta zona de litoral. L’ampliació del club nàutic se du a terme una àrea protegida per distintes normatives.
L’existència d’aquesta protecció legal ha de ser tenguda en compte de forma clara a l’hora de prendre una decisió sobre aquesta ampliació. No tendria sentit que una instal·lació d’aquestes característiques fes malbé una àrea protegida per nombroses figures legals, precisament a causa dels seus valors naturals.
IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE
L’ampliació del port es traduiria en greus conseqüències ecològiques, paisatgístiques i socials.
a) Impactes ecològics.-
Dinàmica de litoral
Està ben demostrat que els espigons i les escolleres de ports esportius alteren d’una forma important el règim de corrents a escala local. La modificació del règim de corrents, onatge sol ésser dissortadament una de les conseqüències més lamentables de la construcció de ports, tal com s’ha pogut comprovar a tant de llocs del litoral illenc. Aquestes modificacions no només se generen per la construcció dels propis obstacles (espigons, dics i escolleres) sinó també per la reflexió i contrareflexió de les obres. L’impacte d’aquestes construccions pot afectar a la deposició d’arena a la vorera de mar, a la configuració de la costa i als fons marins.
En el cas que ens ocupa, és evident que l’ampliació que ara se tramita afectarà al règim de deposició sedimentària al Racó de s’Arena –com a mínim- disminuint la qualitat de les seves aigües pel bany en reduir-se la seva renovació.
Contaminació
La creació de recintes portuaris produeix sempre, un embrutiment de les aigües tancades, que actuen a més a més com a focus d’irradiació d’aquesta brutor a les àrees circumdants. Aquesta afirmació corroborada especialistes, és fàcilment apreciable a simple vista, pegant un cop d’ull a qualsevol del esports actuals, per fer-se una idea de la transformació que pateixen les aigües netes després de l’abocament de tota casta de contaminants des de les embarcacions i les instal·lacions portuàries (olis de motors, combustible, residus sòlids, detergents, pintures, menjar...).
Afecció negativa a les praderies de Posidonia
Com se sap la Posidonia oceanica constitueix una planta de gran valor ambiental, que contribueix tant al qualitat de les aigües com a la seva productivitat. D’altra banda les praderies de posidònia són extremadament sensibles a qualsevol alteració del medi marí. El projecte destrueix directament una part de la praderia de posidònia que s’estén davant el litoral de S’Estanyol causant-li un dany irreversible (l’enterrament), segons reconeix l’EAIA. A més, és inevitable advertir que l’alteració del medi marí que suposaran les obres de construcció en destruirà o en perjudicarà greument una superfície encara major, de la praderia de posidònia. D’altra banda, l’inevitable increment del trànsit marítim, especialment d’embarcacions de gran calat que són les que atraurà el nou port –segons reconeix l’EAIA- afectarà negativament tant la qualitat de les aigües en una plana marina d’escassa profunditat, com la qualitat de la praderia de posidònia Cal esmentar que l’EAIA reconeix que, a més de la posidònia, d’altres espècies protegides es veuran afectades per l’ampliació: els mol·luscs Pinna nobilis (nacra), que habiten les praderies de posidònia, i Lithofaga lithofaga (dàtil), entre d’altres.
b) Impactes paisatgístics.-
La transformació del paisatge és la primera conseqüència de la construcció de ports i dàrsenes esportives. La desfiguració del cales i paisatges costaners ha estat una constant lligada a la construcció d'instal·lacions nàutiques.
Avui, el paisatge, especialment el paisatge costaner, sobretot pel fet d’esser escàs, ha assolit un valor incalculable. Des del nostre punt de vista, l’ampliació del port esportiu de S’Estanyol, significarà una transformació radical de les condicions actuals del lloc, d'efectes ben negatius.
D'altra banda, la construcció d'esculleres i espigons, suposa crear pantalles visuals que afecten negativament a les panoràmiques de la zona.
c) Impactes socials.-
En l'actualitat el nucli urbà de S’Estanyol constitueix una excepció dins de la massificació que han assolit una part important del litoral mallorquí.S’Estanyol s'ha escapat, fins un cert punt, del turisme de masses, i ha aconseguit un equilibri entre una població resident local i un turisme respectuós, tranquil i familiar.
La construcció d’aquesta macro-ampliació del port suposaria, tal com ha passat a altres indrets de l'illa, un canvi notable en la població, amb una quasi segura substitució de la gent tradicional que hi viu per una onada de nous residents o senzillament gent de pas que ve a treure la barca. S’Estanyol pot perdre el seu encant i la seva identitat per a convertir-se en un de tant de llocs vulgars que tant sovintegen al nostre litoral.
A tot això, s’ha d’afegir l’impacte social ocasionat per la desaparició de l’actual mollet, d’ús públic, que passaria a ser fagocitat pel nou port esportiu i convertit en amarraments privats.
Plana principal