Nota informativa
7 d’octubre de 2009
Al·legacions al projecte de regeneració de Cala Agulla
El GOB demana la retirada del projecte d’extracció d’arena d’Estellencs, i l’estudi seriós d’alternatives
Aquests
dies encara està obert el termini per presentar al·legacions al
“projecte de recuperació i estabilització de la platja de Cala Agulla,
terme municipal de Capdepera, Mallorca” i el seu estudi d’impacte
ambiental. El projecte en qüestió planteja aportar a Cala Agulla un
volum de 120.000 metres cúbics d’arena procedent d’una zona d’extracció
situada davant la costa d’Estellencs.
En les seves al·legacions,
el GOB fa un repàs dels principals impactes ambientals d’aquestes
actuacions, tant sobre la zona d’extracció d’arena com sobre la zona on
s’hi aboca. Entre ells s’ha de destacar la destrucció de les comunitats
biològiques que viuen als fons que són dragats. Aquestes zones no són
“deserts” sense vida, sinó que alberguen comunitats d’animals i plantes
d’elevat interès que són totalment arrasades en les operacions de
dragat. Algunes espècies de peixos, que hi viuen i s’hi reprodueixen
(com per exemple el raor) tenen a més a més una importància pesquera.
El
GOB remarca la manca de garanties ambientals d’aquests tipus de
projectes, i posa com exemple el que va passar amb l’anterior
extracció, realitzada l’any 2002, davant la costa de Banyalbufar. En
aquell cas, Costes es va assessorar per una entitat científica (Imedea,
Institut Mediterrani d’estudis Avançats) i es fixaren una sèrie de
condicions per minimitzar l’impacte negatiu de l’extracció (entre les
més importants, no extreure a zones amb Posidonia, no extreure a zones
amb Maërl, no extreure una gruixa superior als 30 centímetres).
Posteriorment, el Govern va encarregar un estudi per verificar com
havia quedat la zona, i es va comprovar com s’havien incomplit totes
aquestes recomanacions de l’Imedea.
Finalment el GOB critica
l’estudi d’alternatives del projecte, per la seva manca de rigorositat.
Així mateix recorda que fa més de 2 anys que Costes presentà un
projecte per a recuperar ambientalment el sistema dunar que hi ha a
Cala Agulla, i que aquest projecte a hores d’ara segueix sense
executar-se.
Per això el GOB suggereix la retirada del projecte,
l’estudi seriós d’alternatives per tal de resoldre la pèrdua d’arena de
la platja i, entre elles, l’execució urgent del projecte de recuperació
del sistema dunar.
--
S’adjunta el text complet d’al·legacions
Al·legacions
I. Sobre l’impacte ambiental d’aquest tipus d’actuacions
L’extracció
d’arenes submarines per a la regeneració artificial de platges genera
un impacte ambiental de sobra conegut, i generalment important, tot i
que no sempre ha estat valorat de forma adequada. De fet fins als anys
90 el tema es solventava amb simples “estudis de biosfera” a la zona
d’extracció (que de cap manera es podien considerar estudis d’avaluació
d’impacte) i cap tipus d’estudi ambiental a les platges a regenerar. La
forta oposició de científics i conservacionistes a aquests tipus
d’intervencions ha motivat que des de fa uns anys sigui avaluat
administrativament el seu impacte ambiental, tot i que els possibles
impactes segueixen essent els mateixos. Molt resumidament, els
principals punts de conflicte d’aquest tipus d’actuacions serien:
1. Destrucció de comunitats biològiques
L'extracció d'arena i la regeneració o creació de platges suposa un
greu deteriorament i fins i tot la destrucció d'algunes importants
comunitats biològiques. Aquesta degradació és fruit de diferents
conseqüències provocades per l'extracció i dipòsit de l'arena, com són:
a. Destrucció de les comunitats bentòniques.-- El dragat d'una zona
suposa la total eliminació de la seva població animal i vegetal. Els
efectes a curt termini són dràstics.
b.
Destrucció de praderes de Posidonia.-- L'extracció pot afectar
directament praderes de Posidonia oceanica, fanerògama marina
importantíssima dins el funcionament dels ecosistemes litorals
mediterranis.
c. Enterrament de comunitats a
la zona d'extracció.-- Part del material succionat és retornat
immediatament a la mar per no satisfer les condicions de granulometria
requerides. El dipòsit d'aquests materials pot sepultar determinades
comunitats biòtiques.
d. Enterrament de
comunitats a la zona de dipòsit.-- El procés de dipòsit de l'arena a la
platja a regenerar suposa l'enterrament de les comunitats immediatament
infralitorals. Això es veu agreujat pel fet que, una vegada dipositada,
part de l'arena situada inicialment fora de l'aigua és arrossegada per
la mar cap al fons submergit.
e. Turbidès.--
Els materials més fins són abocats a la mar durant el procés de dragat,
pel que augmenta considerablement la turbidès de les aigües. Aquest fet
perjudica greument les comunitats fotòfiles que oxigenen les aigües i
que constitueixen la base de l'ecosistema.
2. Destrucció de recursos pesquers
Les zones d'extracció constitueixen sovint importants zones de
reproducció per algunes espècies. El dragat d'aquestes zones suposa
l'eliminació d'aquests caladers almanco a curt termini. Les espècies
afectades són sovint objecte de pesca artesanal, pel que és aquest
sector el més perjudicat per l'activitat extractiva.
3. Efectes sobre el transport natural de sediments i la circulació de corrents
L'extracció suposa la creació de depressions o foses on el nivell dels
sediments és considerablement inferior al de les zones colindants no
dragades. Aquest fet pot ocasionar un canvi en la dinàmica de transport
dels materials que podria afectar, a més a més dels materials
submergits, als materials acumulats a les platges properes. Es
igualment possible que aquestes depressions puguin interferir en la
normal circulació de les corrents costaneres.
4. Provisionalitat
La regeneració és una solució provisional, ja que amb ella no es
garanteix la permanència de l'arena a les platges. Així, el manteniment
de l'arena a una platja pot implicar a llarg termini successives
regeneracions, repetint-se els seus efectes degradants sobre l'entorn
biològic. Caldria investigar les causes de la desaparició de l'arena en
cada cas i prendre mesures definitives a mig i llarg termini. En aquest
sentit, les praderes de posidònia, sovint perjudicades per les
extraccions i deposicions, són una important defensa de les platges
envers l'efecte erosiu de la mar.
En el cas de la zona
d’extracció proposada, es compta amb declaració d’impacte ambiental
favorable del 3 de maig de 1996 sobre el projecte de “explotación del
yacimiento submarino de arenas para la regeneración de playas en la
costa norte de la isla de Mallorca”, més conegut com a jaciment de
Banyalbufar. Aquesta autorització no va estar exempta d’oposició i
polèmica, tot i que finalment el Ministerio de Medio Ambiente va
decidir aprovar-la.
Tot i això, arribat el moment de començar a
explotar el jaciment, l’any 2002, per regenerar les platges de Can
Picafort-Muro i Cala Millor, ja es va considerar que les determinacions
del projecte eren inacceptables, i es plantejaren noves condicions
d’extracció molt més restrictives (que de poc serviren, com ara veurem).
II. Sobre les poques garanties ambientals dels projectes
Com
hem dit, abans de les extraccions de l’any 2002 i davant la polèmica
suscitada per aquest tipus d’actuacions, el Ministerio de Medio
Ambiente es va assessorar amb l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats
(IMEDEA, CSIC-UIB), el qual va elaborar informes previs a les
actuacions. Pel que fa a l’extracció de Banyalbufar, l’IMEDEA fixava al
seu informe, entre altres, aquestes recomanacions:
“- La distancia de la zona de extracción de arenas a la pradera de Posidonia oceanica adyacente ha de ser superior a 200 m
- La distancia de la zona de extracción de arenas a los fondos colonizados por Maërl ha de ser superior a 150 m.
- La profundidad de dragado ha de ser inferior a 30 cm (altura equivalente a la de los ripples).
-
El tiempo de retorno de la perturbación (i.e. extracción de arena) no
debe ser inferior a 15-20 años, para permitir de esta forma asegurar la
recuperación de las comunidades bentónicas de arenas móviles que se
perturbarán en la zona de extracción.
...”
Malauradament,
aquestes recomanacions no serviren de gaire. Davant les denúncies
ecologistes que apuntaven que l’extracció s’havia realitzat fora de
l’àmbit autoritzat, la Conselleria de Medi Ambient va encarregar
l’estudi “Inspección de la zona de extracción de arenas en Banyalbufar”
per tal de verificar els efectes de l’actuació sobre el fons. Aquest
estudi indica que
“algo más del 50% de la superficie dragada se
encuentra por fuera del área prevista para tales fines. Así mismo, casi
un 10% del área dragada afecta directamente en mayor o menor grado a la
pradera de la fanerógama marina Posidonia oceanica”.
El despropòsit va ser de tal magnitud que fins i tot el propi IMEDEA va haver de sortir a opinar públicament, declarant que
“La
prospección llevada a cabo por investigadores del IMEDEA ha aportado
evidencias de que la extracción no se ha ceñido al área delimitada y
que la capa de sedimentos extraídos ha superado con creces los 50 cm e
incluso superado un metro de profundidad en algunos puntos.”
Davant
aquest panorama, en que es plantegen intervencions ambientalment molt
impactants i en que fins i tot en els casos amb més “garanties
ambientals” els condicionants no es respecten de cap manera, no podem
sinó posicionar-nos completament en contra d’aquestes actuacions.
III. Sobre l’estudi d’alternatives
L’estudi
d’impacte ambiental analitza molt superficialment altres possibles
alternatives d’actuació (o no actuació) sobre la platja. Consideram que
aquesta anàlisi és excessivament superficial i poc consistent, i no
dóna el pes que es mereix tenint en compte que l’actuació que es
planteja és molt delicada.
Per posar un exemple, entre les
diferents opcions d’actuació es descarta l’alternativa 1.5 que planteja
l’extracció d’arena de la pròpia cala. Entre els motius fonamentals per
descartar aquesta opció es citen:
1. La
proximidad de la pradera de Posidonia, comunidad protegida por la
Directiva Hàbitats entre otras, y los posibles efectos adversos sobre
la misma
2. La escasez de área en la que extraer
sedimentos, lo que fuerza espesores de dragado de 3 m. Esta extracción
afectaría a la hidrodinámica de la playa.
3. La posibilidad de desestabilizar la playa y causar más daños que beneficios.
4.
Turbidez y resuspensión in situ durante la operativa de dragado y
depósito de materiales, empeoramiento de la calidad de las aguas.
En relació a aquests arguments hem de dir que:
a)
consideram que és erroni el plantejament inicial de l’actuació, ja que
s’estableix com a punt de partida indiscutible que l’objectiu és crear
una platja seca de 50 metres d’amplada, per a la que serà necessari
aportar un volum d’entre 120.000 i 160.000 metres cúbics (en funció de
la granulometria del sediment utilitzat). Efectivament, l’extracció de
160.000 metres cúbics d’arena de l’interior de la cala seria
inacceptable, entre moltes altres raons, per allò plantejat als punts
1, 2 i 3.
b) La turbidesa i resuspensió a la
que fa referència el punt 4, a la vista de la composició dels
materials, serà encara molt pitjor en el lloc d’extracció previst a la
zona d’Estellencs, ja que el sediment és allà molt més ric en fins
(llims i fangs). Certament la zona d’extracció d’Estellencs no està
prop de cap platja turística, però presenta comunitats biològiques
bentòniques tant o més importants que les ubicades a Cala Agulla.
Amb
això no volem dir que aquesta alternativa ens sembli adequada, però sí
ens sembla inadequat rebutjar-la i acceptar l’extracció del litoral de
la costa de Tramuntana amb els condicionants preestablerts (un volum a
extreure prefixat per tal de crear una platja amb una amplada que no ha
existit en temps històrics) i els arguments tan superficials que s’han
utilitzat.
IV. Sobre la gestió integral del sistema platja-duna
El
mes d’abril de 2007 es va sotmetre a exposició pública el “Projecte per
acondicionament i rehabilitació del sistema dunar de Cala Agulla, terme
municipal de Capdepera (Mallorca)”. A les al·legacions presentades per
la nostra entitat, tot i fer constar alguns suggeriments que pensam
poden millorar l’actuació, vàrem felicitar la Demarcació de Costes per
la iniciativa. Pensam que les actuacions en aquesta línia són
imprescindibles per garantir la conservació de determinades comunitats
biològiques, per millorar l’estat de conservació de la costa i també
per millorar l’estabilitat de les platges, evitant la pèrdua d’arena
cap a l’interior. En aquest cas concret, suggerim l’execució immediata
del projecte. Un plantejament integral del funcionament del conjunt
(platja submergida - platja aèria – duna) sense dubte
possibilitarà una gestió més ben fonamentada.
Per tot lo exposat
Sol·licita
Siguin admeses aquestes al·legacions, i s’acordi:
a)
Rebutjar el “projecte de recuperació i estabilització de la platja de
Cala Agulla, terme municipal de Capdepera, Mallorca”, fonamentat en
l’extracció d’arena del litoral de la costa de Tramuntana de Mallorca.
b) Aprofundir en la recerca i anàlisi d’altres opcions d’intervenció ambientalment més acceptables.
Plana principal