Nota Informativa
9 d’abril de 2010
El GOB critica que el Govern obri
la porta a l’atorgament de llicències d’edificacions a
urbanitzacions que no tenen clavegueram
El darrer decret – llei : una passa enrera i una altra excepció en ple segle XXI
El passat dia 27 de març el Butlletí Oficial de les
Illes Balears (BOIB) publica el darrer decret-llei aprovat
pel consell de Govern. Es tracta d’una norma de caràcter singular
que entre d’altres aspectes permet que els ajuntaments
de les Balears puguin donar llicències per edificar a urbanitzacions
que no tenen tots els serveis, concretament el de clavegueram.
Es incomprensible que en ple segle XXI, el govern de
les Balears doni el vist-i-plau a un decret-llei que fa enrera normes
anteriors, fa excepcions a la situació general permetent seguir
edificant a urbanitzacions que no tenir els serveis urbanístics mínims.
El GOB critica que se tornin fer excepcions a
la normativa urbanística vigent. Fins ara tant la Llei del Sol de
l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial
consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament
tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram).
Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen
donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no
tenen servei de clavegueram.
A unes illes que volen ser punteres en matèria
turística i en matèria ambiental, no te cap sentit ni un, fer passes
enrera com aquesta, que ens situa als principis de “boom”
turístic”, i a èpoques anteriors no especialment sensible als
temes ambientals.
La dinamització econòmica, l’excusa
L’actuació del Govern s’emmarca, segons s’apunta al preàmbul del decret llei a l’impuls de l’economia. Concretament se diu:
“En un context de mesures per a l’impuls de
l’economia, la possibilitat d’atorgar llicències a aquests àmbits serà
motiu de dinamització de les empreses d’un sector especialment
castigat per la crisi. Un estímul, no obstant això, que té totes les
garanties ambientals, atès que la previsió només afecta sectors amb ús
predominant
residencial i de tipologia unifamiliar i sempre hi haurà un control ex
ante de l’administració competent en matèria hídrica. I un estímul que
sobretot es vincula
a una voluntat que es procedeixi a la dotació oportuna de les infraestructures
urbanístiques.”
Massa excepcions a la llei
La figura dels decrets lleis constitueix una
incorporació de l’estatut d’autonomia del 2007 : La idea era clara: es
tractava d’usar aquesta figura per casos d’emergència, que no
poden esperar la tramitació parlamentària o com a mesura cautelar fins
a l’aprovació d’una nova llei. La realitat, no obstant, ha posat de
manifest un abús d’aquesta figura i sobretot la no-necessitat de la
seva utilització.
El primer dels decret-llei se va adaptar al seu objectiu estatutari:
mesura cautelar i d’emergència, prèvia a la Llei de mesures
urgents en matèria d’espais naturals (de fet té un nom molt llarg): va
suspendre transitòriament els projectes urbanístics que afectaven a
determinats espais naturals. D’aleshores ençà els altres tres
decrets-llei constitueixen un clar abús.
El decret-llei Nadal suposa el govern de les excepcions i
l’urbanisme a la carta més barroer. El decret-llei Grimalt utilitza
aquesta figura per canviar altres normes i rebaixar exigències
ambientals. Un altre decret –llei, per un nou hospital a Vila,
suposa classificar com a urbà uns terrenys que legalment no ho són.
Ara el darrer decret llei segueix aqueixa línia de fer excepcions a la
norma general i no sempre en un sentit positiu. No es tracta de negar
la possibilitat d’aprovar els decrets -llei, sinó de fer-ne un ús
adequat. Si no és així, se burla el Parlament i queden manllevats els
imprescindibles debats parlamentaris.
Plana principal