MANIFEST de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social


"PER A UNA ALIMENTACIÓ MÉS SANA I SEGURA"

Les grans crisis alimentàries (vaques loques, contaminació alimentària, febre porcina, febre aftosa, etc) han posat de manifest la inseguretat alimentària al món i la importància de treballar a favor d'una alimentació més segura.

Tots els ciutadans del món patim d'inseguretat alimentària. La inseguretat alimentària és diferent pels ciutadans del Nord que pels del Sud. Si som ciutadans del Nord probablement ens trobem ben proveïts d'aliments en abundància, però l'abundància alimentària no és símptoma de bona alimentació. Si som ciutadans del Sud, probablement ens trobarem amb manca d'aliments i amb un accés precari.

Per què existeix inseguretat alimentària al món?

La inseguretat alimentària es produeix per una distribució inadequada i una utilització impròpia dels aliments. Això provoca l'acumulació i uns excedents alimentaris a unes poques regions i la manca d'aliments a moltes i extenses regions del planeta.

La globalització econòmica capitalista impulsada pels principals governs del món i per les institucions financeres internacionals (Organització Mundial del Comerç, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional) impedeix canviar el model injust de producció, distribució i accés a aliments. La tendència política actual és liberalitzar el comerç. Aquesta política beneficia sobretot a una minoria de la població dels països desenvolupats i a les empreses multinacionals d'alimentació com Mc Donald's i Burger King i perjudica als més pobres, agreuja una situació mundial injusta que té repercusions negatives sobre la supervivència i salut de les persones, les societats, els animals i el medi ambient.

El comerç injust permet que es donin situacions injustes i inacceptables com aquestes: Els dels Estats Units és el més gran exportador d'aliments, però a Nova York es passa gana; les millors pastures d'Argentina produeixen la carn de les hamburguesseries dels EUA. Els països del Sud exporten molts d'aliments i passen gana. Cada any un quart de la collita de cereals del món s'utilitza per alimentar les vaques dels països del Nord. A Europa, les malalties del cor degudes a la sobrealimentació produeixen cada dia més mort, mentre al món pateixen fam 768 milions de persones.

Les empreses multinacionals d'alimentació, principals responsables de la inseguretat alimentària

McDonald's i Burger King, empreses líders d'aliments preparats utilitzen substàncies verinoses per destruir grans extensions de selva tropical a Centro-amèrica per crear terrenys de pastura per al ramat i aconseguir materials pels envasos de menjar ràpid. Cada any una extensió del tamany de Gran Bretanya és destruïda a la selva tropical. Aquest procés provoca l'extinció almenys d'una espècie animal o planta cada hora. Per produir 1 quilo de carn se necessiten almenys 10 quilos de gra. Això provoca una tudadissa de més de 100 milions de tones de gra per any, que equivalen a 20 bilions de dólars. Se calcula que amb aquesta quantitat de doblers es podria alimentar, vestir i allotjar a la població de tot el món.
La producció d'aliments està en mans de poderoses multinacionals de la biotecnologia i dels transgènics, com Dupont, Montsanto, Dow, i Delta And Pine Land (EEUU), Novartis (ara Syngenta) (Suïssa), Groupe Lymagrain (França), Grupo Pulsar (Mèxic), Adavanta (Regne Unit i Holanda), Sakata (Japó), KWS AG (Alemanya). Aquestes empreses amb la venda de llavors transgèniques facturen l'any 1999 24.700 milions de dòlars. Aquestes empreses són responsables d'afavorir una agricultura agresiva i insostenible, i posar en perill la conservació de la biodiversitat, la subsistència de milions de petits agricultors i la salut humana.

Els productes transgènics, principalment, blat de moro i soia, es troben a més del 60% dels aliments que consumim (des de la xocolata fins a les patates fregides, passant per la margarina i els plats preparats. Actualment els ciutadans no disposen d'informació suficient per elegir amb coneixement el contingut de la seva senalla de compra.

La Política Agrícola de la Unió Europea (UE) provoca també Inseguretat Alimentària

La política Agrícola Comunitària (PAC) de la Unió Europea "atempta" contra la salut pública. Té efectes perversos, permet subvencionar la producció contaminant, donant més ajuts a l'agricultura industrial que a l'ecològica (l'agricultura industrial rep una subvenció mitjana anual de 36.600 ptes per hectàrea i l'ecològica només 8.627 pessetes).

Davant les crisis alimentàries, la UE ha ocultat informació i ha camuflat els riscos. La UE ha optat per crear noves normes per restablir la confiança dels ciutadans europeus, però sense invertir els doblers suficients per fer efectives les mesures de control. Està pendent la creació d'una Autoritat Europea de Seguretat Alimentària com a organisme independent amb caràcter decisiu que pugui controlar la política comunitària i la indústria agroalimentària.

La UE, tot i la moratòria existent, permet sembrar i comercialitzar alguns productes transgènics com la colza, el blat de moro i la soia, i subvenciona amb doblers públics la investigació de cultius transgènics.

La legislació europea sobre etiquetatge segueix permetent que molts de productes provinents d'organismes modificats genèticament no s'etiquetin. Segons les normes de la UE tots els productes que tenen més d'1% d'organismes modificats genèticament han de dur a l'etiqueta: "modificat genèticament", però aquesta norma no tè en compte el fet que s'hagi utilitzat l'enginyeria genètica en el procés de fabricació dels aliments, per això, no és obligatori etiquetar els ingredients modificats genèticament altament processats, com olis, almidó de blat de les índies i la lecitina de soia, per exemple. Tampoc és obligatori etiquetar ous, llet o carn d'animals que hagin estat alimentats amb pinsos transgènics.

Espanya ocupa el primer lloc de la UE en quant a superfície cultivada amb organismes modificats genèticament. A Balears es desconeix la superfície dedicada a aquests tipus de cultiu, però se sap que n'hi ha.

Fonts: Amigos de la Tierra, Comissió Balear de Seguiment de Transgènics.

Propostes davant els Ministres de Medi Ambient de la UE per aconseguir una alimentació més segura:

Per aconseguir una alimentació segura és imprescindible aconseguir sensibilitzar la població, difonent les alternatives de consum més sostenible. Per avançar cap a una alimentació més saludable i segura és necessari canviar el model agrari, ramader i alimentari de la Unió Europea.

Des de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social reivindicam major seguretat alimentària per a tots els ciutadans del món, això vol dir, "que tots tinguem accés físic i econòmic a suficients aliments innocus i nutrititus per satisfer les necessitats alimentàries i preferències quant a aliments per seguir una vida activa i sana.

Reivindicam també la sobirania alimentària dels països, entesa com el dret de tots els pobles a definir les pròpies polítiques i estratègies de producció, distribució i consum d'aliments per garantir el dret a l'alimentació per a tota la població, tot respectant el medi ambient, les cultures i la diversitat de mètodes de producció.

Altres propostes que fem:

· Frenar l'avanç dels aliments transgènics, mantenint la moratòria d'organismes modificats genèticament.
· Canviar la Política Agrícola Comú eliminant els ajuts comunitaris a l'agricultura intensiva.
· Impulsar l'agricultura ecològica.

Orientacions personals per a una alimentació més sana i saludable (selecció de marques)

Els aliments i begudes que has d'evitar (amb transgènics)

Begudes: Gatorade, Isostar, Kas, Pepsi, Sheeppes, Trinaranjus.
Xocolata: After Eight, Crunch, Congitos, Choco, Nestlé, Nesquick, Milka, Valor.
Congelats: Pescanova, Frudesa, Maggi.
Galetes: Artiach, Cuétara, Fontaneda, Río, Nestlé, Virginias.
Patates fregides: Crecs, Pringles, Rio.
Cereals per desdejuni: Kellogg's, Nestlé, Nesquick.
Dolç: bimbo, bollycao, la bella easo, panrico, donettes, repostería Martínez, donuts.

Begudes: Don Simón, Coca-cola light, Fruitopia.
Xocolata: M & M, Mars, Zahor.
Congelats: Prielá (menjar mexicà).
Galetes: Lu, Santiveri, Bio Century.
Patates fregides: Matutano, Ruffles, Doritos.
Cereals per desdejuni: Bio Century, Hero.
Dolç: Alonso.

Algunes botigues on pots trobar productes d'alimentació sana i ecològica i comerç just

Botigues de comerç just

S'Altra Senalla, C/ 31 de Desembre,44. Palma
Intermón, C/ Victòria,4. Palma.
Filosa, C/ Caro, 56. Palma.
OBAC, C/ Antòni Gelabert, 5. Santa Maria del Camí

Restaurants vegetarians

Blau i Verd, 31 de Desembre, 9. Palma.
Santa Cília, Santa Cília 7. Palma.
Bon Lloc, Sant Feliu, 7. Palma.
Na Bauçana, Santa Bárbara, 4. Palma.

Botigues d'alimentació ecològica i herboristeries

Es Lledoner, C/ Barrrera, 24. Palma.
Mallorca Verda, ctra. de Palma, 34. Vilafranca.
Ses Tisanes, C/Reis Catòlics,78. Palma.
Sa Botigueta d'Es Call, C/Call, 4. Palma.
Biodespensa, C/Andrea Doria 50. Palma.
Murta, Els Geranis. Emili Darder, 22. Arquitecte Bennàssar, 51. Palma.
Santiveri, C/ La Rambla, 5. Palma.
Yerbabuena, C/Jeroni Antich,7. Palma.
Sa Teulera. Petra

Restaurants on pots menjar un bon pa amb oli

Sa Posada de Bellver, Bellver 7. Palma.
Amano Bar, Sant Magí, 70. Palma.
Es Bigalot, Pursiana, 28. Palma.

Font: La Guia de Mallorca Sostenible. Todo Sostenible Ediciones.