a l'endret
a l'endret
Butlletí del Fòrum Balear de Consum Sostenible
GOB i Direcció General de Consum
Desembre de 2001. Número 2.
Tornar a index general de a l'endret
II Jornades de Formació del Fòrum Balear de
Consum Sostenible
Consum i Nadal
Contra la liberalització del reclam Bio
La Comissió de Seguiment de Transgènics
El petit directori
Per a noves subscripcions "a l'endret" i més informació podeu
escriure a
educam1@gobmallorca.com
II Jornades de Formació del Fòrum Balear de Consum Sostenible
Els passats dies 5 i 6 de novembre fina-litzaren les II Jornades de Formació del Fòrum Balear de Consum Sostenible, en aquesta ocasió el tema tractat fou el comerç just. Durant aquest dies vàrem conèixer diferents iniciatives i campanyes que s'han duit a terme a les Balears amb l'objectiu de difondre aquest nou model de comerç, i també comptarem amb la participació d'una artesana d'Equador i amb l'assistència del responsable de la Coordinadora d'Organitzacions de Comerç just que s'encarrega de cana-litzar la comunicació entre les diferents associacions de comerç just.
Les jornades que foren molt pro-fitoses, finalitzaren amb el compromís per part de les Direccions Generals de Consum, Comerç i Cooperació de donar suport a la difusió dels productes de co-merç just i d'agricultura ecològica entre els consumidors i els comerços de les Illes Balears. PIMECO igualment es comprometé a donar a conèixer als seus associats aquests productes.
Com a conclusió de les jornades es va decidir crear una Comissió Permanent formada inicialment per S'Altra Senalla, Intermon, GOB, Es Lledoner, Càritas, REAS, Fundació Deixalles, l'Administració i les associacions de comerciants i consumidors. La finalitat d'aquesta comissió és la de proposar estratègies per difondre aquests productes entre els comerços i donar-los a conèixer als ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. Es necessari apropar els productes de comerç just i d'agricultura ecològica als consumidors de les Illes i la manera més adequada és que aquests es puguin trobar a tots els comerços de les Balears. A més es va constatar la necessitat de difondre entre els consumidors pautes de consum més responsables amb el medi ambient i amb les persones.
Aquesta comissió ja s'ha reunit en dues ocasions i la propera reunió tendrà lloc el proper dijous dia 17 de gener a les 17,00 hores al local del GOB (Carrer Verí, nº 1, 3r. Palma). Si estau interessats en formar-hi part vos podeu posar en contacte amb el GOB al telèfon 971 728037 o podeu enviar un missatge al correu electrònic: educam1@gobmallorca.com i vos ampliarem la informació. Des d'aquí volem agrair l'ajut de la gent de S'Altra Senalla en l'organització d'aquestes jornades.
El GOB, amb el suport de la Direcció General de Consum, ha editat per aquestes dates la "Guia de Consum i Nadal", una guia eminentment pràctica on hi trobareu consells per convertir aquest Nadal en un Nou Nadal més solidari i respectuós amb la natura i amb les persones. Si voleu rebre la guia, totalment gratuïta, posau-vos en contacte amb nosaltres: educam1@gobmallorca.com. D'altra banda, acaba de sortir al mercat la "Guia de Mallorca SOStenible", una interessant iniciativa de 400 pàgines d'Ediciones Todo Sostenible. Hi podeu trobar totes les adreces, telèfons i webs per alimentar-vos, viatjar, allotjar-vos, construir una casa, fer esport, ser voluntari, estalviar, reciclar i comprar sense perjudicar la salut de les persones, els animals ni les plantes de Mallorca. Si estau interessats en adquirir-la i ho feis a través del GOB (ens podeu enviar un e-mail i us la reservarem) l'editorial ens cedirà un 10% de l'import de la guia (PVP 2995 pts). Trobareu més informació a la nostra web: http://www.gobmallorca.com/consum/index.htm
Contra la liberalització del reclam Bio
L'any 1991, el Reglament 2092/91 en el seu Art. 2 reserva el terme Ecològic a aquells productes alimentaris vegetals i animals produïts sota les normes de producció contingudes a l'art. 6 del reglament. L'any 1993, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) publica el Real Decret 1852/93 de 22 d'octubre (BOE 26 de novembre de 1993) sobre producció agrària ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentaris. En el seu Art. 3, protegeix el terme Ecològic i els prefixos Bio i Eco per als aliments procedents de l'agricultura ecològica.
L'any 1999, el Reglament 1804/99 (Diario Oficial de las Comunidades Europeas de 24 d'agost de 1999) amplia l'anteriorment citat a les produccions d'origen animal, i en el seu Art. 1, Aparat 2, protegeix els prefixos Bio i Eco, i en el seu Art. 3 reflecteix l'obligat compliment del Reglament, a partir del 24 d'agost de 2000. Des d'aquesta data només es poden usar els prefixos Bio i Eco en els aliments d'agricultura ecològica, excepte per a aquelles marques registrades abans de l'entrada en vigor del Reglament 2092/91 (només 2), el termini del qual expira l'any 2006.
A la primavera del 2000, algunes empreses reclamen la liberalització del terme Bio davant la imminent entrada en vigor de l'aplicació del Reglament 1804/99. La DG. d'Agricultura de la Comissió Europea, responent al MAPA, contesta clarament a la carta de data 22 d'octubre de 1999: "una disposició nacional que permeti l'ús del prefix BIO a l'etiquetat, publicitat o documents comercials d'un producte que no es produeix de conformitat amb el Reglament 2092/91, seria contrària al dret comunitari."
El MAPA, arrel de les pressions rebudes de la FIAB (Federació d'Indústries d'Aliments i Begudes), ha elaborat un Projecte de Real pel qual es modifica el Real Decret 1852/93, per permetre l'ús del terme Bio per a aliments no produïts sota tècniques d'agricultura ecològica. Amb això, el MAPA no s'atén a la normativa comunitària ni té en consideració les indicacions de la DG. d'Agricultura de la Comissió Europea sobre aquest assumpte. En l'elaboració d'aquest projecte de Real Decret, no s'ha convocat a la CRAE (Comissió Reguladora de l'Agricultura Ecològica), òrgan consultiu d'àmbit estatal del MAPA en temes d'agricultura ecològica. El sector de l'agricultura ecològica rebutja aquest Projecte de Real Decret. La proposta del MAPA respon a les pressions de les grans indústries agroalimentàries representades a la FIAB. El terme Bio, tal i com s'empra a l'actualitat, només contribueix a la desinformació del consumidor. Si es complissin les lleis actuals, el terme Bio significaria "procedent de l'agricultura i/o ramaderia ecològica", la qual cosa contribueix a clarificar el seu ús i millora la informació al consumidor. La resta és un engany. La Normativa és clara i les indicacions de la Direcció d'Agricultura de la Comissió Europea al MAPA també, i només demanem que s'apliquin les normes actuals. La modificació proposta pel Ministeri està en contra de l'opinió del sector més afectat (el de l'agricultura ecològica). És més, ni tant sols s'ha consultat a la CRAE, preveient la seva resposta.
Per tant, sol·licitem que el MAPA convoqui al Consell Assessor de l'Agricultura Ecològica perquè dictamini sobre aquest afer; que es mantingui la protecció de prefixos Eco i Bio per a aliments produïts sota tècniques d'agricultura ecològica, tal i com s'estableix a l'actual normativa nacional i comunitària.
Signat: Coordinadora estatal de Asociaciones y Cooperativas de Consumo de Productos Ecológicos; Consell Català de Producció Agrària Ecològica; Amics de l'escola agrària de Manresa; Cooper. Món Verd; Ferran Aguiló, especialista Distribució i Comercialització de Productes Ecològics de la CRAE; Ferran Sala, especialista en Elaboració de Productes Ecològics de la CRAE; Itziar Aguirre, vocal especialista de Productes Ecològics del CRAE.
NO ET DEIXIS ENREDAR! Aquest productes no són ecològics ni biològics: Bio Calcio Nestlé Bio Century, compostos alimentaris. Bio Danone, preparats làctics. Bio Don Simón, Sucs. Biofilus, preparats làctics de Yoplait Biofrutas, sucs Pasqual. Bio Kaiku, preparats làctics de Parlat. Biolíquido, aliment làctic de Clesa. Bioliviana, aigua embotellada. Bio Manan, barretes de dieta, Merk Farma. Bio Nan Yu, galetes de dieta. Bio queso natural, García Vaquero Biosan, galetes Virginia. Celta Efecto Bio, làctics de Galicia S.A. Ecomilk, beguda d'avellanes de Lab. Almond. Sveltesse Bio Calcio, llet en pols de Nestlé.
La Comissió de Seguiment de Transgènics
Què és la Comissió de Seguiment de Transgènics?
A iniciativa del
Govern de les Illes, la Conselleria de Sanitat i Consum constituí la Comissió de
Seguiment en relació als organismes modificats genèticament (OMG) per elaborar
un informe de caràcter consultiu per a què el Parlament de les Illes Balears
adopti una resolució sobre aquests aliments.
La Comissió presidida pel
Director General de Sanitat està composta per tècnics de les Direccions Generals
de Sanitat i de Consum, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, i de la
Conselleria de Medi Ambient, científics, un representant de les associacions de
consumidors i de productors agrícoles.
La participació del GOB
El GOB se sumà a aquest procés d'opinió,
debat i reflexió al 2001, participant a un dels grups, juntament amb
organitzacions agràries i ramaderes (ASAJA, UCABAL, UPM), associacions de
consumidors (La Defensa), i la Direcció General de Sanitat.
El grup arribà a
unes conclusions que presentà a la Comissió de Seguiment. Després, ASAJA es
desmarcà dels acords presos. Posteriorment, el grup es reuní per valorar les
aportacions dels altres grups i valorar el paper de la Comissió.
Conclusions i propostes del Grup Tercer de la Comissió sobre Aliments
Transgènics (resum)
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) té
un territori "aïllat" i fa que qualsevol introducció de nous elements capaços
d'alterar l'equilibri ambiental tengui efectes més acumulatius que a les àrees
continentals i per tant, s'ha d'actuar amb més cautela i prevenció.
1.
Convidar a la Comissió al SEPRONA, únic servei de vigilància i control
ambiental.
2. La CAIB ha d'assumir totes les competències en matèria
d'alliberament voluntari d'OGM, com fan a altres comunitats.
3.
L'administració ha de controlar els cultius transgènics; comprovar les
repercussions ambientals; rea-litzar controls; informar dels resultats i dotar
de pressupost a aquest òrgan de control i seguiment.
4. S'ha d'avaluar la
presència d'OMG a l'aqüicultura. Els riscs que peixos transgènics passin a
formar part de la fauna costera són molt grans i les repercussions no estan
comprovades. També s'ha d'avaluar la situació dels animals genèticament
modificats.
5. Avaluar el benefici econòmic, social i ambiental generat per
la introducció d'alguna varietat modificada.
6. Garantir la llibertat dels
ciutadans a elegir els aliments que consumeixen i exigir l'etiquetatge a tots
els productes frescs o elaborats on algun components hagi sofert modificacions
genètiques. Publicar els productes que provinguin o continguin OGM a la seva
composició i que es comercialitzin aquí.
7. Realitzar campanyes d'informació
i formació dirigides als productors agrícoles, transformadors, comercialitzadors
i consumidors, i no deixar aquesta tasca a les cases comercials distribuïdores
d'aquest productes.
8. Donar continuïtat a la Comissió per fer un seguiment
i avaluació dels OGM.
9. Crear una Agència de Seguretat Alimentària i
Ambiental que faci el seguiment, control i avaluació dels problemes derivats de
la introducció de nous productes als mercats i a l'entorn.
Quin és el present i futur de la Comissió?
Actualment estam
pendents de les conclusions del debat sobre aliment transgènics. La DG de
Sanitat està elaborant un document de síntesi. Existeix el perill que les
conclusions públiques no siguin les que s'han exposat anteriorment, ja que a
altres grups de treball hi ha hagut conclusions contradictòries.
El GOB
valora positivament la creació de la Comissió i proposa donar-li continuïtat.
També manifesta el temor que es facin arribar al Parlament unes conclusions
asèptiques, que no es pronunciïn ni a favor ni en contra dels transgènics, i que
dificultin iniciatives de control, regulació i eliminació progressiva dels OMG.
El rebuig social als transgènics i el principi de precaució han de presidir les
conclusions. És important que el Parlament es pronunciï sobre aquest tema.
Tornar a índex
EL PETIT DIRECTORI
Punts de venda de productes
ecològics adscrits al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica
Finques:
Finca sa Taulera. Manacor. Tel. 971 18 34 74
Finca Son Barrina. Llubí.
Dimarts tot el dia i dissabtes dematí. Tel. 971 50 45 40
Mercats:
Sa Coma (dimecres). Productes de Son Fangos. Manacor. Tel. 971 55 29
09
Inca (dijous). Productes de Es Poàs. Tel. 971 64 76 56.
Manacor
(dissabtes). Productes de Son Fangos.
Son Servera (divendres). Productes de
S'era. Tel. 655 05 23 27 Productes de Ca n'Aixertell. tel. 971 18 41 93.
Porto Cristo (diumenges). Productes de Son Fangos.
Pollença (diumenges).
Productes de Ca n'Aixertell.
SantaMaria(diumenges). Productes de s'Era
Tendes:
Cooperativa de consumidors "Es Lledoner". Barrera, 24. Son Espanyolet. Palma
Tel. 971 45 16 42
Biodespensa S.L. Andrea Doria, 50. Palma. Tel. 971 45 82 00
AVENA. AndreaDoria, 12. Palma. Tel. 971 73 24 71
Sa Botigueta. Es Call, 4, baixos. Palma. Tel. 971 71 80 36
Sándalo. Alós, 33. Palma. Tel. 971 28 42 36
Yerbabuena. Jeroni Antich, 7. Palma Tel. 971 71 68 04
Carrefour. Gral. Riera i Porto Pi.
Supermercat Ses Parres. Ses Parres, 62. Manacor
Naturalia. Pep Not, 43. Artà. Tel. 971 83 68 09
L'arç Natura. Bernat Vidal Tomàs, 23. Santanyí. Tel. 971 65 30 01
Bodega Jaume de Puntiró. Plaça Nova, 23. Santa Maria del Camí. Tel. 971 62 00
23
Bodegues Majoral. Carreró Campanar, s/n Algaida. Tel. 971 665867
Naturalmente Ecológica. Edifici Los Arcos Cap Martinet Jesús (Eivissa) Tel.
971 33 89 79
Sa Cooperativa. Camí de sa Vorera. Km. 0.5 Sant Antoni de Portmany.Tel. 971
34 03 72
Sa Botiga. Bisbe Sever, 19 Ferreries. Tel. 971 37 42 50
Dietètica Margarita. D'Emmig, 3 Es Mercadal Tel. 971 15 40 21
Natural. Gran, 16 Es Castell. Tel. 971 37 04 06
Azahar. Travessera Nova, 12 Es Mitjorn Gran Tel. 971 37 04 06
Camamil·la. Carnisseria, 20 Ciutadella. Tel. 971 38 59 88
Tornar a índex