a l'endret
a l'endret
Butlletí del Fòrum Balear de Consum Sostenible
Edita: GOB i Direcció General de Consum
Juny de 2002. Número 3.
Tornar a l'índex general de a l'endret
Editorial
La conselleria de Salut i Consum del Govern
de les Illes Balears crea la Comissió per a la Seguretat Alimentària
Guia per al Consum Responsable (de roba), per Carlota
Aguilar
Opcions: la revista pel consum crític,
per Montse Peiron
Entrevista a Jordi Bigues, ecologista i periodista,
per Magdalena Ribas
Els aliments que consumim: la seva petjada ecològica,
per Ivan Murray
Darreres notícies
Per a noves subscripcions "a l'endret" i més informació podeu
escriure a
educam1@gobmallorca.com
Les darreres crisis alimentàries - vaques boges, contaminació de pollastres amb dioxines, febre aftosa... - posen en evidència l'actual sistema alimentari. De cada vegada hi ha més veus crítiques que denuncien aquesta situació. Els avanços tecnològics i científics aplicats al camp de l'alimentació han augmentat la producció però no la qualitat dels aliments.
La major producció d'aliments no garantitza la distribució equitativa d'aquests. De fet en aquests moments, cents de milions de persones passen fam perquè les seves terres es cultiven amb cereals que després són exportats als països rics i milions d'hectàrees de terra es conreen amb pinsos destinats al ramat europeu.
Mentre les poblacions dels països pobres passen fan perquè no tenen accés als aliments, les poblacions riques del món occidental devoren la riquesa del planeta.
Els productes transgènics, salvadors de la fam al món són de cada vegada més qüestionats. La incorporació d'aquests productes a molts dels aliments que menjam escapa al control dels consumidors. Un 60% dels aliments transformats que trobam al mercat en tenen. Des de setembre de 1998, la Unió Europea obliga a etiquetar els derivats de soja o blat de moro, i des d'abril de 2000 també ho han de fer els aromes i els additius. Però quan el producte transgènic no es detecta en el producte final no és obligatori. En canvi el seu cultiu segueix tenint els mateixos riscos pel medi ambient i per la salut del planeta.
Contrasta que Estats Units sigui el país on hi ha un major nombre de multinacionals del sector biotecnològic i agroquímic, emperò més de dos milions de famílies americanes consumeixen aliments ecològics i més de 14 milions estan interessades en consumir-ne.
Greenpeace ha elaborat un informe anomenat "Recetas contra el hambre. Historias con éxito para el futuro de la agricultura". És un original estudi, que ens demostra que la fam al món té solució i que aquesta no passa pel cultiu de productes modificats genèticament. Recull tres experiències on la creativitat i l'ecologia han desenvolupat un altres tipus d'agricultura que afavoreix la diversitat cultural i ecològica.
A la Índia, les dones empren més de cent cinquanta espècies diferents de llavors per a l'alimentació humana i animal. Sols amb la preservació i protecció d'aquesta gran diversitat d'espècies els pobles del Tercer Món podran gaudir d'una autèntica seguretat alimentària.
Tornar a índex
La Conselleria de Salut i Consum del Govern
de les Illes Balears crea la Comissió per a la Seguretat Alimentària
El passat 25 de maig sortí publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) el decret 74/2002, pel qual es crea la Comissió per a la Seguretat Alimentària. L'objectiu d'aquesta és complir amb el marc jurídic adoptat el gener de 2000 per la Comissió Europea a través del Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària.
Aquesta Comissió estarà destinada a concretar les línies d'actuació de l'Administració autonòmica en seguretat alimentària i garantir la incorporació de sistemes de control oficials. Des de la conselleria de Salut i Consum es creu necessari un control dels processos que intervenen en la cadena alimentària, per poder garantir als consumidors una alimentació més segura.
Guia per al consum responsable(de roba) per
Carlota Aguilar
ROBA NETA sempre hem estat molt conscients que comprar amb consciència de vegades no és tan fàcil. La política desinformativa de les grans empreses espanyoles del tèxtil és en bona mesura responsable d'això. En infinitat de casos, gairebé tots, els venedors no saben contestar les preguntes sobre l'origen de la nostra roba o les condicions en què s'ha fabricat.
A la Campanya han arribat molts missatges en què es denuncia aquesta falta d'informació que tenim els consumidors sobre l'origen del que comprem. En aquest context ens sembla que un instrument de reflexió com la Guia per al consum responsable (de roba) és completament necessari.
La Guia
La Guia és un manual de butxaca que pretén contestar aquestes preguntes i plantejar-ne de noves. Així, ens pot ajudar a actuar com a consumidors ambiental i socialment responsables.
En el cas dels productes tèxtils, la Guia intenta respondre les preguntes del tipus:
- en el procés de fabricació, s'han respectat de manera adequada els drets humans de les persones?
- i té algun efecte negatiu sobre el medi ambient
La Guia és el fruit de l'esforç per part de la Campanya ROBA NETA que ha comptat amb la valuosíssima col·laboració del CRIC (Centre d'Investigació i Informació en Consum) i d'lcària Editorial, sense els quals segurament no s'hagués pogut editar.
La guia es va presentar el mes de gener passat, compta amb una sèrie d'apartats centrats en l'acte del consum, en els nostres drets i deures com a consumidors i algunes preguntes i respostes sobre el consum responsable. A més a més, compta també amb una valoració de les principals empreses espanyoles del sector tèxtil.
----
La Guia és a disposició de qualsevol persona a la seu de la Campanya
ROBA NETA SETEM.
C/ Bisbe
Laguarda, 4.
08001 Barcelona.
Tel: 93 441 53 35.
Fax: 93 443 20 69.
La guia
té un cost de 3 euros. La podeu rebre per correu amb un cost addicional
de 0'5 euros (total 3'5 euros), enviant prèviament un xec bancari a nom
de Fundació Setem-Roba Neta.
Persona de contacte: Carlota Aguilar
e-mail: ropalimpia@pangea.org
Web: www.ropalimpia.org
Opcions.
La revista pel consum crític, per
Montse Peiron
El passat mes de gener va veure la llum el primer número d'Opcions, la primera revista amb informació pràctica per a un consum crític o consum responsable que es publica a l'Estat espanyol.
Durant molt temps ha estat habitual veure el consum com una simple satisfacció de necessitats i desitjos: el mercat ens ofereix uns béns, i nosaltres els adquirim, fixant-nos només en el preu o la qualitat. Darrerament, però, ens comencem a fer més preguntes: de quins materials està fet aquest objecte? Els processos de producció, com afecten el medi? On es fan, en quines condicions laborals? A quina empresa dono els meus diners comprant aquesta marca? Com és aquesta empresa, d'on és, a qui pertany, quina personalitat té?
Fins ara, no hem disposat de cap mitjà que regularment ens ofereixi informació per poder respondre aquestes preguntes. La revista Opcions pretén omplir aquest buit.
En cada número se centra en un bé de consum. S'explica a grans trets el procés de producció, es parla dels impactes que pot tenir sobre el medi i dels avantatges de les versions ecològiques, i es dóna el perfil de les empreses propietàries de diferents marques que podem trobar al mercat: la seva personalitat, els sectors en què està present, i el seu comportament quant a qüestions socials i ambientals.
A més d'aquesta secció central, la revista té altres seccions on ofereix eines pràctiques per a un consum quotidià més respectuós amb les persones i el medi, i elements per a la reflexió entorn del sistema de producció/consum.
És una publicació pionera en el seu camp, i per tant li queda molt camí per a la millora. Tots els suggeriments, crítiques, impressions, aportacions que se li facin arribar seran fonamentals perquè el contingut sigui cada vegada més útil per triar entre les diferents opcions de consum.
La revista surt cada dos mesos, i s'edita en català i en castellà. Els dos primers números distribuïts de forma gratuïta, es poden trobar a http://cric.pangea.org
A partir del número 3 (maig/juny) es distribuirà als subscriptors, i a través d'alguns punts de venda de productes ecològics i de comerç just.
El CRIC
Opcions és editada pel Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC). És una organització ciutadana independent i sense ànim de lucre, que treballa en el tema de consum responsable. Fins ara ha editat 4 llibres (tots a través d'Icaria editorial):
- Rebelión en la tienda (1997): traducció del llibre italià "Boycott", del Centro Nuovo Modello di Sviluppo, on s'exposen diferents iniciatives dutes a terme per organitzacions socials i de consumidors d'arreu del món amb l'objectiu d'incidir en el sistema productiu i econòmic en general. El CRIC va actualitzar la informació i hi va afegir algunes experiències realitzades en territori espanyol.
- Guia per al Consum Responsable de Joguines (1998): estudi monogràfic del sector de les joguines que explica el caràcter de les empreses propietàries de les joguines que es venen a Espanya. A més, el llibre inclou altres consideracions de tipus pedagògic, ambiental, normatiu i de seguretat.
- Come y calla... o no (2000): aquest llibre demostra amb gran quantitat d'exemples pràctics que dins el món empresarial existeixen idiosincràcies molt diverses, i que per tant té sentit triar entre les diferents empreses en funció del seu caràcter. A més, inclou una petita guia per al consum responsable d'oli d'oliva.
- Guía para el consumo responsable (de ropa) (2001, en col·laboració amb la Campanya Roba Neta): dóna alguns criteris per a consumir roba de forma ecològica, i exposa el comportament dels principals fabricants i distribuïdors quant a responsabilitat social i transparència.
CRIC
(Centre de Recerca
i Informació en Consum)
Ausiàs Marc, 16, 3r, 2ª
08010 - Barcelona
cric@pangea.org
93 412 75 94
Entrevista a Jordi Bigues, ecologista i periodista, per
Magdalena Ribas
Jordi Bigues, va néixer a Barcelona a l'any 1954. Com a periodista s'ha dedicat principalment a l'educació i a la difusió ambiental. És fundador i promotor de diferents entitats ecologistes i professionals (Coordinadora Estatal Antinuclear, Wise, Greenpeace, Repòrters sense Fronteres, Unió de Periodistes, Acció Ecologista, Fons de Documentació del Medi Ambient…). Actualment és assessor editorial de la revista El Temps Ambiental , membre d'Ecoconcern, innovació social i president de Democràcia Ambiental. És autor de les Pàgines verdes, una guia de recursos ecològics, 50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra, 50 coses senzilles que tu pots fer per protegir els animals i Ecología y democracia, de la injusticia ecológica a la democracia ambiental. També treballa de col·lumnista i reporter de televisió, premsa i ràdio. És membre del consell assessor de la revista Ecologia política i Medi ambient, tecnologia i cultura i fou el primer director de la revista Integral.
Avui en dia han sorgit conceptes com democràcia alimentària i sobirania alimentària; ens podries explicar les diferències o les connexions existents entre ambdós conceptes?
El concepte de Sobirania alimentària l'ha desenvolupat amb èxit Vía Campesina, la coalició mundial d'ecologistes i pagesos. Fa referència al dret dels pobles a decidir el seu model alimentari sense imposicions. La democràcia alimentària pretén anar una mica més enllà. En primer lloc reafirmant que el dret a l'alimentació és un dret fonamental de les persones i les comunitats, però també que el dret a la informació, a la participació, a reclamar són el seu desenvolupament democràtic tan necessari per assolir la seguretat alimentària.
Cada setmana es segueixen donant casos del mal de les vaques boges a l'Estat Espanyol. Aquesta informació amb el consentiment de l'administració no arriba als consumidors; què podem fer les entitats, associacions per fer arribar aquesta informació als consumidors sense que se'ns acusi d'alarmistes?
Encara no hi ha cap prova analítica disponible que sigui capaç de determinar la presència o absència de prions a una vaca. Els sistemes disponibles únicament detecten la malaltia desenvolupada. Els darrers estudis confirmen que els prions es poden trobar a tots els teixits de l'animal infestat. Si això hi afegim el llarg període d'incubació de mes de vint anys... vol dir que les autoritats sanitàries i veterinàries podran escapolir-se de pagar la seva irresponsabilitat.
No és aconsellable menjar ni carn de vedella ni estar en contacte amb derivats fins que no tinguem un sistema analític clar i concloent. És l'únic sistema de pressió al nostre abast, tenint present que es poden menjar d'altres carns o hi ha altres aportacions disponibles de proteïnes.
Segons les enquestes el 60% de la població desconfia del que menja, però hi ha percentatge molt inferior de gent que consumeix productes amb garanties. Què ens fa falta informació o conscienciació?
Emparament. Que a una societat democràtica la desconfiança sigui tan elevada tan sols pot ser consol d'ignorants o criminals. Mal de muchos, consuelo de tontos. La indústria agroalimentària hauria de reaccionar i les autoritats fer-se valer. Nosaltres, com a persones i comunitats, també.
A un article teu parles de la necessitat de passar d'una societat de producció a una societat de serveis on s'incorporin les despeses ocultes i que es garanteixi els drets de les futures generacions; ens pot explicar de forma senzilla què suposaria per a l'economia mundial realitzar aquest canvi?
En primer lloc sortir de la societat de consum d'una manera viable, factible, per la porta gran. D'altre banda promoure una societat del benestar com alternativa a l'Estat del benestar i els intents d'aconseguir el seu desmantellament per part de l'Organització Mundial del Comerç i el neoliberalisme antiecològic. L'ecoeficiència és imprescindible, necessària però insuficient. El que ens cal és promoure la participació social. En definitiva disposar d'empreses ciutadanes, definides com aquelles que tenen present els seus guanys al mateix nivell que els seus empleats, el seu entorn i els seus clients.
Creus que l'educació és la clau per què hi hagi un canvi real en la societat?
És sens dubte un instrument més que una finalitat. La nova cultura ambiental ha de promoure una cultura humanista contemporània, adaptada als reptes del nostre temps. Aquesta nova mirada ha de beure de l'aigua més primigènia, més pura: la tradició assenyada de la frugalitat i no de la modernitat fetitxista.
Steatle, Praga, Gènova, Barcelona... ara Mallorca, són algunes de les ciutats on s'han fet importants manifestacions que reclamen una major democràcia i una vertadera globalització social. Sembla ser que alguna cosa està passant. Com ho veus? Un altre món és possible?
Possible i necessari. De fet, aquestes mobilitzacions al carrer són la resposta de la manca de mecanismes de participació a les reunions. Les empreses transnacionals són als passadissos, a les oficines, al telèfon i el correu electrònic. Dicten i esmenen les directives i regulacions comunitàries, compren consciències i silencis. Consider que tenen dret a manifestar-se pacíficament, a la llum pública i ells han optat per la violència, el secretisme i la corrupció democràtica.
Segons la petjada ecològica,
una societat és sostenible si la seva petjada ecològica no és
superior a la seva capacitat ecològica. En el cas dels productes alimentaris
de les Balears, la petjada o impacte no hauria de ser superior a la capacitat
del territori de proveir aquests recursos i d'absorbir els seus residus.
Els darrers esdeveniments en matèria alimentària han fet que una gran part de la població es qüestioni els temes relacionats amb la seguretat alimentària, així com el sistema alimentari industrial. Aquest sistema respon a una lògica que no coincideix amb la de proveir aliments en condicions saludables per a la població. Les grans transnacionals de l'alimentació -i les institucions que li donen suport -, parlen de l'escassetat d'aliments per a una creixent població mundial. En realitat el problema és la mala distribució dels aliments així com els riscs de la manipulació i la pèrdua de qualitat dels aliments per afavorir els interessos econòmics d'uns pocs. Els impactes de l'actual sistema alimentari està afectant els habitants dels Països del Sud. Emperò els seus efectes, ja comencen a notar-se a les societats més opulentes del Nord, principalment els impactes socio-ambientals del sistema capitalista global.
Les Balears tenen un model econòmic fonamentat en la indústria turística, totalment terciaritzat i amb una creixent reducció de les economies productives - agricultura, ramaderia, pesca i indústries manufactureres -.
Les Illes Balears s'estan apropiant dels productes alimentaris produïts a altres indrets i amb això tots els impactes socio-ambientals lligats a la producció industrial d'aquests productes es desplacen cap a la perifèria. Una vegada som conscients de tot això cal demanar-se on i com es produeixen els aliments que consumim i on van els residus que diàriament generam.
Per a mostrar de manera il·lustrativa aquests fets, es pot emprar la metodologia desenvolupada per Mathis Wackernagel i William Rees, la Petjada Ecològica.
Aquesta metodologia parteix de dos fets. En primer lloc, nosaltres podem saber els recursos que consumim (quants de quilograms de patates menjam a la setmana) i els residus que generam (què pesa la nostra borsa del fems, i de què està composada). En segon lloc, els productes que consumim i els residus que generam poden ser traduïts en la superfície de terra i de mar necessària per a proveir-nos d'aliments i per absorbir els residus generats.
Quan parlam de la producció dels aliments, cal esmentar el consum dels imputs emprats en la seva producció - biocides, fertilitzants, maquinària, combustibles fòssils...- i els costos indirectes de producció i distribució - transport, energia i embalatge de productes, costos energètics de refredament i escalfament dels aliments...-
A les Balears es disposa d'unes 196 mil hectàrees de sòl agrícola i unes 250 mil de mar ecològicament productiu, - on es concentra la major part de les captures pesqueres -.
Segons la petjada ecològica, una societat és sostenible si la seva petjada ecològica no és superior a la seva capacitat ecològica. En el cas dels productes alimentaris de les Balears, la petjada o impacte no hauria de ser superior a la capacitat del territori de proveir aquests recursos i d'absorbir els seus residus.
Segons els càlculs de la petjada ecològica de la producció alimentària de les Illes Balears, resulta que necessitaríem 1'8 vegades la nostra superfície per a cobrir la petjada ecològica, per tant les pautes de consum dels aliments a les Balears venen satisfetes pels recursos d'altres territoris, pel consum d'energies fòssils i la conseqüent contribució al canvi climàtic.
Una nova cultura alimentària passa per repensar les formes i pautes de consum, per definir les necessitats de la nostra societat, denunciar els interessos ocults que hi ha darrera les actuals pràctiques agrícoles, i sobretot pel foment i implantació de la participació dels ciutadans i ciutadanes en la decisió del què volem consumir i menjar, de com ho volem fer. Per això cal exigir i demanar informació fefaent al respecte.
L'Agència Alimentària britànica informa sobre els alts nivells de mercuri detectats en algunes espècies de peix
L'Agència Alimentària del Regne Unit (FSA) adverteix que algunes espècies de peix comercialitzades contenen alts nivells de mercuri, substància tòxica que en concentracions elevades pot danyar el sistema nerviós humà.
Per aquest motiu la FSA ha publicat un informe on s'especifica la quantitat de mercuri detectat en 336 espècies de peix comercialitzades al país. L'informe destaca els alts nivells de mercuri (fins a 1'5 mil·ligram per quilogram) dels peixos espasa, agulla i dels taurons.
També s’assenyala la baixa concentració del metall (entre els 0,05 mg/Kg i els 0,06 mg/kg) en altres espècies com el salmó, la truita o el llobarro. Aquesta concentració no suposa capa risc, assenyalen els experts.
Possible contaminació genètica de blat de moro a Mèxic
El passat mes d'abril se publicà un estudi que advertia de la possible contaminació del blat de moro transgènic sobre les espècies de cultius autòctones de Mèxic.
Davant aquest fet les comunitats d'indígenes, les organitzacions dels Comissariats de Béns Comunals i altres organitzacions ambientals, han presentat a la Comissió per a la Cooperació Ambiental dels EEUU, una sol·licitud d'investigació rigorosa sobre els efectes directes o indirectes que el blat de moro transgènic pot tenir sobre el medi ambient i la diversitat de blat de moro existent a la zona.
També demanen que, en el cas que la investigació confirmi les hipòtesis de l'estudi, se prohibeixi l'entrada de blat de moro transgènic al país.
Les contradiccions del terme BIO
El passat mes de maig una jutgessa de Palma anul·là tres sancions imposades per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears a l'empresa "Balneario y Aguas de Solan de Cabras". Aquesta utilitza el terme BIO en tres begudes energètiques.
La jutgessa donà prioritat al Registre de Marques i considerà la seva legalitat ja que estan correctament registrades.
Tres dies després la Comissió Europea instà al Govern Espanyol a modificar la normativa nacional que fa referència a l'ús del terme BIO. Asseguren que es comercialitzen amb l'etiqueta BIO productes que no provenen de l'agricultura ecològica, contradient les normes comunitàries sobre etiquetat, presentació i publicitat dels productes.
Reforç de la normativa Britànica sobre la malaltia de les vaques boges
Des de l’inici de "la crisi de les vaques boges", el casos no han deixat d'augmentar per tot el territori de la UE. El mes d'abril els responsables del Departament d'Agricultura, Alimentació i Assumptes Rurals del Regne Unit han aprovat mesures addicionals a la normativa sobre la malaltia. El pla de vigilància inclou un augment dels test priònics i un major control en el tractament, el transport i la incineració de la columna vertebral dels animals sacrificats majors de 30 mesos.
El ministre britànic, afirmà que l'ampliació de la normativa demostra que s'estan aplicant els controls necessaris per a garantir la protecció dels consumidors i dels animals. També assegurà que aquests nous controls haurien de ser aplicables en tots els Estats membres. Paradoxalment els exclou de les exportacions dels animals vius i d'altres productes animals.
Per una Agricultura i Alimentació Sostenible
Amics de la Terra Europa ha anunciat la posada en marxa d’una nova campanya, a nou països de la UE, - entre ells Espanya -, per exigir al comissari Fischler i als Ministres d'Agricultura i Alimentació una reforma urgent i radical de la Política Agrícola Comunitària (PAC). Proposa que la PAC compleixi la Política Ambiental de la UE. Sol·licita relocalitzar l’agricultura per reduir costos ambientals, socials i sanitaris. També proposa que els fons destinats al Desenvolupament Rural s'incrementin i es destinin a programes ambientals, a regeneració de les comunitats rurals ,al suport de l'agricultura ecològica... Demana que la política alimentària de la PAC estigui en concordança amb la Política Sanitària de la UE. A més sol·licita la promoció dels productes de comerç just.
La II Cimera sobre la fam acaba sense aportar solucions
L'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) i els representants dels 184 països membres de l'ONU firmaren la Declaració de la II Cimera de l'Alimentació. La FAO es compromet a reduir d'aquí al 2015 a la meitat els 800 milions de persones que pateixen fam en el món.
A pesar d'aquest ambiciós compromís, en cap moment s'han fet propostes concretes. Destaca el baix nivell de participació de les grans potències, només els presidents d'Itàlia i Espanya hi assistiren.