a l'endret
a l'endret
Butlletí del Fòrum Balear de Consum Sostenible
Edita: GOB i Direcció General de Consum
Juny de 2003. Número 5.
Tornar a l'índex general de a l'endret
Editorial
La Direcció General de Consum i el GOB organitzen les IV
Jornades del Fòrum Balear de Consum Sostenible
El pa ecològic en es Pla de Na Tesa, per Catalina Piris
L’Observatori de Seguretat i Salut Ambiental. Un projecte
participatiu per fer front als riscos ambientals, per Jordi López
Entrevista a Jean François Cuennet, President de S’Altra
Senalla, per Magdalena Ribas
La nova web de la Direcció General de Consum, per Mònica
Orell
DARRERES NOTÍCIES
La nova norma de Qualitat per el iogurt no està exenta de
polèmica
Augmenta la superfície agrària ecològica a
Europa
Límit a les migracions en plàstics per aliments
El Congrés aprova la llei que regula la comercialització
de transgènics
Ja ha sortit la Tercera guia de consum sostenible
Per a noves subscripcions "a l'endret" i més informació podeu
escriure a
educam1@gobmallorca.com
De cada vegada ens resulta més familiar veure edificis plens d'antenes, són les populars antenes de telefonia mòbil. En els darrers anys hem pogut comprovar la proliferació incontrolada d'aquestes noves infrastructures de comunicació a les zones urbanes i al medi rural. La causa d'aquest fet és l'augment de l'ús dels telèfons mòbils. Molts dels usuaris entram en contradicció quan no volen prescindir dels beneficis que suposa el seu ús però en canvi són conscients de les conseqüències negatives que poden tenir les antenes sobre la salut de les persones i el medi ambient.
El passat mes de gener l'Associació de Consumidors i Usuaris "La Defensa" va publicar amb la col·laboració de l'Observatori de Salut i Seguretat Ambiental i amb el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, CC.OO, CGT Balears i la Conselleria de Salut i Consum la guia "Antenes de Telefonia mòbil. Tot el que necessites saber per defensar els teus drets".
Es tracta d'una publicació eminentment pràctica i que neix amb la intenció d'assessorar als ciutadans sobre un tema tan polèmic com és de les antenes de telefonia mòbil i la seva instal·lació. Aquesta guia proporciona informació sobre els requisits que ha de complir la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil i en el cas de que aquesta els incompleixi teniu un model de denúncia per a presentar davant el vostre ajuntament.
A més trobareu molta més informació com: consells adreçats a les comunitats de propietaris, com sol·licitar mesuraments dels camps electromagnètics de forma gratuïta, referències a la normativa estatal i autonòmica, consells d'ús dels telèfons mòbils...
No fan falta tampoc propostes per a un desenvolupament ordenat d'aquestes instal·lacions i la reivindicació de l'anomenat principi de precaució davant els possibles danys que aquestes poden provo car sobre la salut.
Es tracta d'una publicació gratuïta i que la mateixa associació
distribueix entre totes les persones interessades en el tema.
La Defensa. C/ Montenegro, 8, 1r. Palma. Telèfon: 971 718555. Fax: 971
718359
La Direcció General de Consum i el
GOB organitzen les IV Jornades del Fòrum Balear de Consum Sostenibles
El passat 8 i 9 de maig tingueren lloc les IV jornades del
Fòrum Balear de Consum Sostenible, en aquesta ocasió el tema escollit
fou la telefonia mòbil. Durant dos dies diferents experts en el tema
ens donaren la seva opinió sobre els avantatges i els inconvenients que
suposa el telèfon i les infrastructures relacionades amb aquests.
En aquests moments a les Balears hi ha instal·lades un total de 1.100
antenes i s’espera que augmenti el seu numero a causa de l’entrada
d’un nou operador de telefonia UMTS. L’aplicació del principi
de precaució i la necessitat de que les actuals antenes compleixin amb
la legislació vigent foren les grans demandes de les jornades.
El pa ecològic en es Pla de Na Tesa, per
Catalina Piris
Ja tenim pa ecològic a Mallorca!. Es Forn des Pla de na Tesa fundat al 1901 com a empresa familiar, ha elaborat amb molta il·lusió el primer pa ecològic de Mallorca. Aquest forn va voler ser pioner i emprendre aquesta iniciativa per satisfer als seus clients; el seu repte recuperar el pa d'antany, més conegut com de possessió o fora vila. Aquest a diferència del pa fet ara té moltes peculiaritats i molts beneficis.
El procés d'elaboració del pa ecològic.
1. El blat ecològic compta amb l'aval del CAE (Consell Balear de la Producció
Agrària Ecològica). Aquest prové de la finca de Sa Teulera
.
2. La farina és mol amb molí de pedra, d'aquesta manera no queda
totalment polvoritzada, no es banya i no perd els seus nutrients.
3. L'aigua no ha de ser clorada ja que retarda la fermentació matant
els llevats naturals del propi pa.
4. La llevadura és biològica. El llevat artificial envaeix molt
més aviat el pa i varia el seu gust. Les fermentacions del pa ecològic
són més llargues i així es recupera el sabor i la qualitat
d'abans.
5. El pa es cou en forn de solera refractària imitant els forns de moro.
El combustible no entra en contacte directe amb el producte.
Tot el control dels ingredients així com la seva elaboració són
controlats pel CAE. Aquest emet un aval que garanteix que el pa que compram
és ecològic.
La superació dels obstacles.
En Miquel Vidal, l'impulsor d'aquesta iniciativa, assegura que han estat vuit mesos difícils. Entre els entrebancs sorgits destaquen: la necessitat d'un espai més gran per a tovar, a més la seva tova es produeix en hores diferents, s'ha de pastar de forma més habitual i amb més lentitud per no encalentir la pasta. Aquest procés suposa unes despeses en mà d'obra majors encarint el producte.
Però en Miquel no es desanima, abans de començar aquesta iniciativa
va elaborar una enquesta per saber l'opinió dels seus clients. La resposta
no va fer més que animar-lo a continuar. "El Forn" produeix
pa ecològic dos pics a la setmana; el reparteix sense tallar i en bosses
de paper perquè es conservi millor. Assegura que és impossible
treure un benefici monetari a una cosa que costa tant fer i que es ven tan poc.
Però ell es considera un lluitador i creu en la necessitat de contribuir
a través de la seva feina a millorar aquest món.
Si vols aconseguir i gaudir d'aquest pa ecològic pots anar a:
ES FORN
Camí de Son Alegre, 1
Pla de na Tesa (Marratxí)
971 60 19 26
www.esforn.com
L’Observatori
de Seguretat i Salut Ambiental. Un projecte participatiu per fer front als riscos
ambientals, per Jordi Lópezr
L'Observatori de Salut i Seguretat Ambiental és una associació mallorquina recentment constituïda que sorgeix per donar respostes participatives als riscos ambientals que en aquest convulsiu inici de segle amenacen la nostra salut i la del medi ambient, com ara la contaminació electromagnètica, els plaguicides en els aliments, els transgènics o la industrialització de la nostra salut.
Massa sovint, quan entren en conflicte els interessos econòmics de les grans corporacions multinacionals amb els drets bàsics de la ciutadania a la salut i a la seguretat en relació a allò que mengen, beuen, respiren o els recepten per curar-se; les administracions públiques opten per defensar els interessos econòmics d'una minoria, en comptes de defensar la salut dels ciutadans. Aquesta política de l'estruç en relació als nous riscos ambientals es justifica moltes vegades a partir d'uns estudis científics l'objectivitat dels qual queda sovint qüestionada quan hi ha poderosos interessos econòmics en joc.
Pensam que ara més que mai és urgent començar a exigir
que es faci front a aquestes amenaces creixents d'acord amb el principi de precaució,
segons el qual la incertesa científica sobre l'abast d'a-quests riscos
no pot ser excusa per deixar d'actuar, per tal d'evitar efectes irreversibles
que hipotequin el nostre futur.
D'acord amb els seus Estatuts, els objectius de l'Observatori són:
- Facilitar l'accés de la població a la informació relacionada amb els diferents factors de risc per a la salut de les persones i la seguretat del medi ambient: contaminació electromagnètica, transgènics, plaguicides en els aliments, indústria farmacèutica...
- Defensar l'aplicació del principi de precaució per fer front als riscos ambientals, de forma que la incertesa científica sobre els seus abasts no impedeixi adoptar mesures preventives en favor de la salut de les persones i del medi ambient.
- Promoure estudis científics independents i debats ciutadans sobre els nous riscos ambientals.
- Vigilar les actuacions de les grans corporacions econòmiques transnacionals, contrarestant el seu poder de pressió sobre les administracions públiques, la investigació científica i els mitjans de comunicació.
L'Observatori funciona mitjançant grups de treball: sobre salut ambiental, centrat sobretot en la problemàtica de la contaminació electromagnètica, seguretat alimentària i seguretat farmacològica. La intenció és forçar des de la societat civil respostes preventives a aquests factors de risc vinculant allò global i allò local en un món cada vegada més interrelacionat. Esperam poder avançar així cap a un món i unes illes més salu-dables i segures.
L’Observatori de Salut i Seguretat Ambiental.
Conqueridor, 2 principal.
07001 - Palma
observatori@msn.com
971 728241
Entrevista a Jean François Cuennet, President de S’Altra Senalla,
per Magdalena Ribas
S'altra Senalla, és una associació de tendes
solidàries que va nèixer a l'any 1994 a Palma amb la intenció
de difondre la idea i la pràctica del comerç just.
A nivell internacional, el comerç just ja existia d'una manera estructurada
des dels anys setanta i a princips dels anys noranta ja havia assolit un grau
d'organització
interna i de projecció social considerable a països com a Holanda,
Bèlgica, Suïssa o Alemania. A un grup de gent de Mallorca els va
agradar la idea de posar el comerç internacional al servei del desenvolupament
dels productors més desfavorits. Després d'una sèrie de
reunions es va constituir, a principis del 1994, l'associació "S'altra
Senalla, Associació de Tendes Solidàries de Mallorca". Com
sempre amb aquest tipus d'iniciatives, els inicis foren marcats tant per l'entusiasme
dels iniciants com per la manca de recursos.
La intensa feina de sensibilització i informació va permetre a
S'altra Senalla arrelar ben aviat dins uns determinats sectors de la societat
mallorquina i, nou mesos després de la seva fundació, el mes de
novembre 1994, ja podia inaugurar el seu primer local comercial, al carrer de
l'Oli 6. Aquesta fita era la culminació de moltes activitats de venda
a fires, mercats, festes i cases particulars.
Jean François Cuennet n'és president des del 2000. Va entrar a
la junta l'any 1995.
Com està estructurada a nivell organitzatiu la vostra
associació?
Té un tipus de funcionament prou habitual: una assemblea general anual
que controla l'activitat realitzada, decideix els grans eixos de la feina i
elegeix els càrrecs. La junta directiva es reuneix una vegada cada mes
en sessió ordinària i cada pic que faci falta en sessió
extraordinària. Amb els anys hem pogut contractar personal i professionalitzar
d'aquesta manera tant les tasques de sensibilització com la gestió.
Actualment, tenim tres persones contractades tot l'any, una d'elles exclusivament
per activitats de sensibilització.
Col·laboram de manera molt estreta amb les botigues d'Inca i Manacor,
que, encara que tenguin el mateix nom que nosaltres i es regeixen per les mateixes
normes, estan gestionades per altres entitats. Ens coordinam també amb
Càritas Diocesana de Menorca que gestiona tres botigues. Per altra banda,
som membres de la “Coordinadora Estatal de Comercio Justo”, creada
l'any 1995 per a fomentar el desenvolupament del comerç just a Espanya
i per vetlar pel compliment dels seus principis.
Quins tipus de productes podem trobar a les tendes de s'Altra senalla? Quina
és la seva procedència?
Són bàsicament productes d'alimentació i d'artesania elaborats
per grups de productors i productores orga-nitzats en forma democràtica
que es junten per millorar les seves condicions de vida i feina. Naturalment,
no s'accepta ni la discriminació de la dona, ni l'explotació laboral
infantil i es procura seguir mètodes de producció i transformació
que respecten el medi ambient. Els productes venen sobretot d'Amèrica
Llatina, Àsia i Àfrica.
Sabem que no sou una tenda qualsevol sinó que organitzau al llarg
de l'any diferents acti-vitats per a promocionar els vostres productes amb la
finalitat de fomentar un consum més responsable i crític. Ens
podries anomenar les activitats més importants que feu i quins objectius
perseguiu?
Tenim dues dates principals cada any, que són la Diada mundial (abans
europea) del Comerç Just el mes de maig i la Campanya de Nadal. Per la
Diada mundial del Comerç Just, ens adherim a la campanya que elabora
NEWS!, la Coordinadora europea de les botigues de comerç just, i que
tracta cada any un tema diferent. Organitzam una festa pública que serveix
per cridar l'atenció sobre la problemàtica escollida i proposar
una actuació. Per Nadal, també organitzam una festa pública
per recordar que "un altre consum és possible", per no dir
necessari, sobre tot a l'època de l'any que més es consumeix.
També tenim una parada a Baleart per aquestes dates. Per altra banda,
participam o organitzam molts altres actes, sempre amb la intenció de
donar a conèixer l'injusta situació dels productors i productores
del Sud i per proposar l'alternativa que és el Comerç Just.
Ens pots explicar quines formes de participació tenen els vostres
socis?
Hi ha diferents nivells de participació: alguns es limiten a pagar la
seva quota, gràcies a la qual tenim una certa autonomia financera, d'altres
també van a la botiga a vendre o a ajudar en les tasques d'etiquetatge,
organització del magatzem... Finalment, hi ha gent que va a donar xerrades
sobre comerç just, que representa S'altra Senalla a distints llocs, i
que es membre de la junta directiva. Ara, hem de dir que la principal forma
de participació en una organització de comerç just ha de
ser apostar precisament per un consum responsable.
Si hi ha algú que vulgui treballar amb vosaltres com a voluntari,
amb qui pot contactar? Quines feines pot desenvolupar?
Qualsevol persona interessada en col·laborar pot contactar amb Marta
Pizarro. Com he dit abans, les feines són variades, de manera que normalment
es pot trobar una activitat que convé a tothom.
En aquests moments quantes tendes hi ha en funcionament?
A Mallorca, hi ha tres botigues de S'altra Senalla (Palma, Manacor i Inca) i
tres a Menorca (Maó, Ciutadella i Alaior). Més a més hi
a la botiga d'Intermón-Oxfam a Palma, que també és una
botiga de comerç just.
Si una persona està interessada en obrir una tenda, com ho ha de
fer? Quines passa ha de seguir? Les tendes funcionen de forma autònoma?
Cada botiga és independent i en principi qualsevol persona o grup pot
obrir una botiga de comerç just, si aconsegueix els permisos municipals
pertinents. Recomanam, per donar una major credibilitat a la botiga, fer-se
soci de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo o, al menys i en el cas de
Balears, signar un conveni de col·laboració amb S'altra Senalla
on s'estipulen els drets i obligacions de cada part.
I finalment, podem canviar el món comprant?
Es diu que el nostre vot a les botigues és tan important com el nostre
vot a les urnes. Els consumidors i consumidores conscienciades som poderosos
perquè totes les empreses ens necessiten per guanyar doblers: si no compram
un producte, es deixa de fer, si demanam un producte es fa. Per tant, podem
influir en el tipus de sistema econòmic que volem triant de forma conscient
uns productes que s'han elaborat segons les nostres conviccions. El món
es canvia de moltes maneres però el consum és una de les eines
més poderoses que tenim per fer-ho.
S’Altra Senalla s’ha traslladat recentment.
Els trobareu al carrer 31 de desembre, nº 44 de Palma.
La Direcció General de Consum, amb la col·laboració del Centre Balears Europa, ha posat en marxa un portal a Internet, dedicat exclusivament a temes de consum. Això suposa una passa més en el desenvolupament dels serveis oferts als ciutadans de les Illes Balears.
Es tracta de la creació d'un nou canal d'informació i assessorament
en aquells temes que són d'interès pels consumidors, i al mateix
temps tracta de despertar la consciència de que els actes de consum tenen
transcendència social, ja que són peces essencials del motor de
desenvolupament de la societat i fins i tot són eines de transformació
de la mateixa.
http: //consum.caib.es
telèfon: 900 166 000
consultes@dgconsum.caib.es
El nostre objectiu:
una pàgina web viva, que sigui un mitjà idoni de participació
ciutadana en matèria de consum.
El nostre compromís: respondre als suggeriments i demandes provinents dels consumidors i usuaris de les Illes Balears, actualitzant els temes proposats des de la Direcció General de Consum.
L'estructura de la web
A la pàgina d'inici, pots veure la nostra presentació, com navegar, quines són les novetats, -notícies de la web-, i els comunicats sobre temes concrets, publicacions, enllaços a altres pàgines...
La part institucional:
aquí trobaràs una introducció a diverses qüestions
de consum:
qui som?, quin sistema legal de protecció dels nostres drets tenim?,
quines són les activitats que desenvolupa la Direcció General
de Consum?
Respecte als Serveis que oferim
Atenció al Consumidor:
una breu explicació sobre els teus drets i les funcions encomanades a
les oficines d'informació al consumidor, a més a més la
incorporació progressiva a la web de guies sobre temes concrets que afecten
els interessos dels consumidors i usuaris. Les guies de consum t'expliquen pas
a pas quins són els teus drets i obligacions, com prevenir els conflictes
i en cas que aquests es produeixin com resoldre'ls.
Reclamacions i denúncies:
què són? quan procedeix interposar-les? com es tramiten? on les
presento?
Arbitratge de Consum:
mitjançant aquest sistema pots resoldre els teus conflictes d'una manera
alternativa.
Control de mercat:
comprovam que els productes i serveis que consumeixes s’adeqüen a
les normes que garanteixen la teva salut i la teva seguretat.
Associacionisme de consum:
quines són les funcions de les organitzacions de consumidors reconegudes
a l'Estatut i on són per tal d'adreçar-te a aquestes.
La xarxa d'oficines:
estam prop de ca teva, t'atenem personalment, i si et resulta impossible venir,
des del teu ordinador tens accés a la nova oficina virtual.
L'oficina virtual
Què vols saber?
Nosaltres responem a les teves preguntes, i aclarim els teus dubtes, t'assessorem perquè exerceixis els teus drets. El canal de comunicació és el correu electrònic o el telèfon.
Com iniciar una reclamació o una denúncia?
Imprimeix el formulari de reclamacions, emplena'l i envia'ns-el juntament amb còpia de la documentació a les nostres oficines.
Esperam que pròximament es solucionin els problemes tècnics com l'exigència de certificació de signatura electrònica i puguem tramitar íntegrament els expedients administratius via Internet.
Finalment destacar, l'existència d'enllaços a diversos portals especialitzats en matèria de Consum i la publicació de FAQ's, en les quals ens fem ressò de les preguntes més freqüents que feu al personal de les Oficines d'Atenció al Consumidor.
DARRERES NOTÍCIES
La nova norma de Qualitat per el iogurt
no està exenta de polèmica.
El passat 19 de febrer de 2003 entrà en vigor la nova norma de Qualitat
per el iogurt. Aquesta a diferència de l’anterior, admet la denominació
iogurt a l'anomenat fins ara
"postra lacti tamisat". Aquest calificatiu ho rebien els iogurts pasteuritzats
després de la fermentació. En aquest procés els bacteris
lactics es destrueixen.
L'Associació Espanyola de Fabricants de "iogurt de tota la vida"
i el departament d'agricultura del Govern català es queixaren de la nova
normativa ja que consideren que no protegeix al consumidor. La polèmica
es centra en el fet que la llei permet que es digui iogurt a alguns postres
que no tenen les propietats nutritives pròpies d'aquest aliment i que
beneficien la salut dels consumidors.
Aquestes venen definides per la presència de microorganismes vius i en
una determinada quantitat.
Augmenta la superfície agrària
ecològica en Europa
Aquest darrer any s'ha produït un considerable augment de la producció agrària ecològica, i és l'Estat espanyol el que ha experimentat el major creixement. La superfície inscrita ha crescut un 37%, especialment a Andalusia seguida d'Extremadura. Però és Catalunya la que encapçala el major número d'elaboradors, amb 262 noves inscripcions.
La tendència a nivell europeu va encaminada a que aquesta situació es mantingui durant el present any i que augmenti en un futur pròxim.
A les Balears, s'ha dut a terme el pla de desenvolupament de la producció
ecològica que preveu multiplicar per 10 els productes ramaders i agrícoles
en 5 anys. Aquesta iniciativa té el suport de la Conselleria d'Agricultura
i Pesca del Govern Balear i compta amb un finançament econòmic
de 9.15 milions d'euros provinents de finançament europeu.
Tornar a l'índex
Límit a les migracions en
plàstics per aliments
A partir d’ara l'ús de materials plàstics en envasos i embalatges per aliments ha de complir unes normes bàsiques de seguretat. Aquestes apareixen descrites a la nova normativa sorgida a principis d'any i que té com a objectiu d'evitar possibles contaminacions dels aliments. Aquesta a més defineix els límits específics i globals de la cessió d'aquests materials cap als aliments. Aquest fenomen es coneix amb el nom de migració.
La normativa sembla un gran avanç perquè estableix que la protecció de la salut humana prevaleix davant qualsevol consideració con-creta. Especifica qüestions tècnico-sanitàries dels materials i objectes plàstics destinats a entrar amb contacte directe amb els aliments. Defineix que s'hauran de comercialitzar degudament etiquetats de forma visible i clarament llegibles pels consumidors.
El Congrés aprova la llei
que regula la comercialització de transgènics
A partir d’ara l'ús de materials plàstics en envasos i embalatges per aliments ha de complir unes normes bàsiques de seguretat. Aquestes apareixen descrites a la nova normativa sorgida a principis d'any i que té com a objectiu d'evitar possibles contaminacions dels aliments. Aquesta a més defineix els límits específics i globals de la cessió d'aquests materials cap als aliments. Aquest fenomen es coneix amb el nom de migració.
La normativa sembla un gran avanç perquè estableix que la protecció
de la salut humana prevaleix davant qualsevol consideració con-creta.
Especifica qüestions tècnico-sanitàries dels materials i
objectes plàstics destinats a entrar amb contacte directe amb els aliments.
Defineix que s'hauran de comercialitzar degudament etiquetats de forma visible
i clarament llegibles pels consumidors.
Aquesta iniciativa sorgida a Europa consisteix en la creació de l’etiqueta
Eugene (Xarxa europea per a l’ectricitat verda), que permetrà identificar
l’energia produïda amb fonts reno-vables. Aquesta garantitzarà
als consumidors que l’energia que compren és ambientalment sostenible.
A cada país europeu hi haurà un organisme encarregat d’atorgar-la. Aquest haurà de ser acreditat per Eugene.
Ja ha sortit la Tercera guia de
consum sostenible
Què ens diuen les etiquetes?
Aquest és el títol de la tercera guia de consum sostenible, elaborada
pel GOB i que compta amb el suport de la Direcció General de Consum.
Aquesta guia, que no pretén ser exhaustiva, vol donar a conèixer la diversitat d'etiquetes, distintius i logotips més comuns que trobam al mercat. Hem intentat incloure les més habituals i les que poden causar malentesos. L’objectiu d’aquesta feina és proporcionar als ciutadans una informació més específica sobre el vertader significat d’algunes etiquetes. Mentre que molt de distintius, logotipus... estan regulats i ens garantitzen el què compram, altres han estat creats únicament com a reclam publicitari. Saber destriar aquesta informació és la base que ens permet consumir de forma responsable i amb criteri.