INFORME AMBIENTAL SOBRE L'AMPLIACIO DEL PORT ESPORTIU DE Portadriano (MALLORCA) Abril 2007
'LES Balears
podriEN perdre ajuts europeus si es destrueixen praderies de posidonia a El
Toro'
Mitjançant la simple observació en gabinet, usant el
popular programa ‘Google Earth’ i superposant a la zona de Port Adriano el
projecte d’ampliació que s’esta tramitant actualment, hem pogut constatar que
les obres destruiràn una bona part de la praderia de posidònia existent a la
zona.
Calculam que el 30% de la nova
cimentació del port es fa directament sobre praderia de posidònia, un
hàbitat del qual la conservació és prioritària, segons la Directiva 92/43/CEE del
Consell d’Europa, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels
hàbitats naturals i de la fauna i flora
Degut a aquest interès
prioritari, les Balears han gaudit dels beneficis d’un projecte LIFE per
protegir el seu hàbitat en els anys 2002-2006.
Aquest ambiciós projecte ha duit a terme més de vint accions entre
estudis, cartografia, seguiment de diferents espècies associades i fondeig i
gestió de zones protegides.
Però aquest projecte també
comporta l’obligació de conservar de manera seriosa l’hàbitat més enllà de la
durada del projecte, i obliga a les administracions beneficiàries i als
ciutadans a informar a la UE de qualsevol agressió als elements que han estat
objecte de projectes LIFE per a la seva conservació. Una mesura més que
lògica: no es pot estar simultàniament cobrant per conservar el patrimoni
natural amb una mà, i amb l’altra ma donar permisos per destruir-lo.
Desprès
de no donar crèdit als responsables de l’empresa impulsora del projecte, que
alegava que hi havia ‘una miqueta’ de posidònia, dispersa sobre roca,
bucejadors del GOB han pogut documentar en video l'existència d'una extensa
praderia de Posidonia oceanica en bon estat de conservació a la zona on es
pretèn construir l'explanada de l'ampliació del Portadriano. Tot i que es parla
molt sovint de la fragilitat de les praderies de posidònia existents als
arenals, el fet que aquesta praderia estigui instalada sobre roca no li lleva
gens ni mica de valor ni funció ecològica.
|
|
Conscients de què s’està
vulnerant la normativa que regeix els projectes LIFE, el GOB ha remès a la DG
una carta denunciant els fets, acompanyada d’aquest informe i un videosubmarí
de la zona. El video, que es pot veure al youtube mostra les imatges de la bellesa de la praderia, de la seva zona
de contacte amb l’arenal i d’alguns impactes que ha sofert que són reversibles
amb operacions de neteja. Al final de l’immersió es pogueren documentar
nombroses postes de calamar, que reforcen el diagnòstic de la praderia com a
lloc idoni per la reproducció i reclutament d’espècies d’interès pesquer.
Com a consequència de l’evolució
d’aquest procès, en el cas de que la destrucció de la praderia s’arribas a
consumar, el Govern Balear podria veure compromesa la continuïtat de les
ajudes europees en diferents camps (transport, agricultura, medi
ambient...)
Tot i que no es pogueren
observar molts de peixos, es tracta de la situació habitual de sobrepesca dels
ecosistemes costaners de les Balears, que es pot revertir aplicant mesures de
restricció a la pesca professional i recreativa mitjançant reserves marines. El
GOB esta preparant noves immersions a la zona amb diferents col·lectius
interessats per incrementar la documentació de l’interès ecològic de la zona. (tornar a l'index)
Destrucció
d'un hÀbitat extraordinari... amb tots els papers en regla?
Les zones marines de poca fondària compleixen una funció
ecològica de primer ordre pel que fa a la reproducció de multitud d'espècies. A
l'informe d'impacte ambiental no s'esmenta que la zona és una àrea important
per a la reproducció del calamar, un recurs molt apreciat pels pescadors
esportius i professionals i a la gastronomia mallorquina. Aquesta mancança,
observada en una única immersió, segur que es pot unir a d'altres que es podran
observar en properes visites al lloc que es pensa destruir.
És un fet recurrent i lamentable
que les avaluacions d'impacte ambiental, encarregades i pagades pel promotor de
torn, gairebé mai poden realitzar investigacions en profunditat de l'abast de
la riquesa natural dels llocs avaluats. Per altra banda, els coneixements
existents a altres fonts de referència (bibliografia, tesis doctorals, estudis
de l'administració) no tenen prou resolució com per donar
prou informació de detall: cal treballar directament la zona al llarg d'un
cicle anual com a minim per avaluar adequadament l’impacte de qualsevol
obra sobre els processos ecològics existents a qualsevol espai natural.
Les recomanacions de l'avaluació
no poden entrar en col·lisió amb les intencions del promotor, i això desemboca
en un clar conflicte d'interès on el perdedor sempre és el medi ambient. Com a
molt es fan recomanacions de mitigació de l'impacte que són usades a manera de
'marketing verd' per despistar l'atenció del que realment importa, que és
l'impacte del projecte. (tornar a l'index)
Impacte directe i a distància
Portadriano està enclavat entre dues zones
protegides, i la seva ampliació, a més de destruir la praderia esmentada
incrementará la frequentació del litoral d’aquestes zones tant per terra com per
mar.
Una foto aleatòria, un dia
qualsevol a qualsevol hora presa al google earth mostra com el tràfic
d’embarcacions provinent de Portadriano passa a gran velocitat arran dels
Malgrats, que allotgen una colònia nidificant de Puffinus mauretanicus,
l’espècie d’au marina que també fou objecte d’un Projecte LIFE (1999-2000):
"Recuperación de P. mauretanicus en la Red ZEPA de las I. Baleares".
Desde el GOB ens demanam...
quins són els motius que poden moure al Govern Balear i de Madrid a autoritzar
un projecte que compromet els objectius de conservació de dues espècies que han
estat objecte de protecció LIFE? (tornar a l'index)
La DirecciÓn General de Costas predica la gestiÓ integrada del litoral i fa el Contrari
El passat 6 de Març de 2007,
el Director General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente, Sr.
José Fernández, va expressar la possibilitat d’impulsar una moratòria
urbanística al litoral emmarcada dins del pla de
sostenibilitat de la costa, que està enllestint el propi Ministeri.
El Sr. Fernández passava així la pilota a les
CCAA pel que fa a l’aplicació d’aquesta moratòria que podria, en les seves
paraules, “evitar la degradació de les zones costaneres”. Segons el Director
General, el ministeri no descartava proposar la demolició de ports
esportius i instal·lacions nàutiques, així com “xiringuitos damunt les
platges i les dunes.
La credibilitat d'aquest pla
neix ferida pel secretisme amb el que es du a terme i pel fet que abans
d'atorgar noves autoritzacions a iniciatives que com a principal objectiu tenen
l'explotació econòmica del domini públic i com a principal consequència tenen
la destrucció del medi ambient litoral, la Direcció General de Costes
s'hauria d'autoimposar una moratòria en la concessió de noves autoritzacions. EL MINISTERI HA DE DONAR EXEMPLE AMB LES SEVES
COMPETÈNCIES. Des del punt de vista del GOB, el Ministeri pot actuar
directament al litoral en base a les seves competències, especialment la Llei
de Costes. Portadriano hauria de ser el primer exemple d’aquest tarannà.
L’aprovació de
l’ampliació de Portadriano demostra que les coses en aquest ministeri es fan
com sempre: s’aprova un projecte d’ampliació del qual es considera l’impacte de
manera aïllada i reduccionista (esquerra) sense tenir en compte que aquest
projecte s’insereix en un litoral terriblement malmenat, com és el de la costa
de Calvià (dreta).
Amb voluntat
d’observació, i fent ‘una passa enrera’ es pot comprovar que a la zona de
Portadriano s’han comès multitud d’errors i que no es poden abordar noves
concessions de domini públic a iniciatives d’aquestes característiques. (tornar a l'index)
|
|
|
La DirecciÓn General de Costas ha estat desinformant
els ciutadans
Podem qualificar
d’enganyós el procediment seguit desde la Dirección General de Costas,
ja que en els primers estadis de tramitació va donar senyals inequívocs,
mitjançant correus electrònics a representants de les plataformes veïnals, de
que l’ampliació del port no es duria a terme.
Els ciutadans de les
Balears estam indignats de veure com malgrat els esforços de multitud de
colectius per preservar el nostre patrimoni natural, continuament hem de patir
situacions com la present, on tota lògica és capgirada pels interessos
econòmics de minories que treballen de manera oculta.
Com a mostra
reproduïm la resposta que el Sr. Núñez Rodríguez (Jefe de Servicio de Gestión del Dominio Público Marítimo-Terrestre.) va fer als veinats que s’interessaren per la marxa de la
tramitació del Port.
El responsable de la
Dirección General de Costas no va deixar entreveure en cap moment que la seva
resolució fos transitòria i va fer pensar als opositors al projecte que no
podria prosperar. Desde el GOB ens demanam què és el que ha canviat desde Maig
de 2006 per permetre ara l’ampliació del Port, i si es podria qualificar de
FALSEDAT DOCUMENTAL aquest escrit, vist el que ha passat a continuació.
|
(...) Como respuesta a su
comunicación, le informamos que con fecha 30 de mayo de 2006, la Dirección
General de Costas, en el ejercicio de sus competencias, informó desfavorablemente la solicitud de adscripción
de bienes de dominio público marítimo-terrestre para ejecutar el “Proyecto
Básico de Ampliación de Port Adriano”, situado en el tramo de costa de “El
Toro”, en el término municipal de Calviá (Isla de Mallorca), remitida por
Ports de les Illes Balears. Mediante esa resolución, el
Ministerio de Medio ambiente considera haber adoptado las medidas necesarias
para asegurar la integridad y adecuada conservación del dominio público
marítimo-terrestre en el tramo de costa de “El Toro”. Quedando a su entera
disposición para responder cualquier consulta que deseen formular, le
indicamos que el expediente puede ser consultado, previa acreditación de la
condición de interesados en el mismo, en la Demarcación de Costas en las
Islas Baleares y en la Dirección General de Costas. Luis
Alberto Núñez Rodríguez Jefe de
Servicio de Gestión del Dominio Público Marítimo-Terrestre. Subdirección
General de Gestión Integrada del Dominio Público Marítimo-Terrestre. Dirección
General de Costas. |
Igualment, les
informacions transmeses per l’actual candidat a la batlia de Calvià pel PSOE,
Antonio Manchado, fins a la meitat de Novembre, que la Dirección General de
Costas estava a punt de rebutjar el projecte. De manera intencionada o no,
tota aquesta desinformació va desembocar en una relativa desmobilització dels
ciutadans que, confiant en les informacions rebudes reduïren els nivells de
pressió social en contra del projecte. (tornar a l'index)
Un
Director General que tÉ molta pressa
per veure aquest projecte aprovat
Mentre tant, ben
lluny d’estudiar en detall els informes aportats pels promotors i prendre el temps necessari per estudiar
mesures que podrien paralitzar el projecte, desde la Dirección General de
Costas es va revocar en un temps rècord (6 dies hàbils dies, entre 29 de
Desembre de 2006 i 10 de Gener de 2007, vegeu adjunt) la seva posició prèvia en
contra de concedir els permisos necessaris per la construcció del Port.
més informació a: http://www.estimar.es/content/view/285/46/lang,es/
http://www.isb.org.es/noticia.php?id=239
Costes
dÓna llum verda a un projecte que destrueix el que altres departaments del
mateix ministeri paguen per protegir.
Resulta xocant que pocs dies després de la llum verda a
l’aprovació de Port Adriano el 10 de Gener, atorgada per la Subdirección
General de Gestión Integrada del Dominio Público
Marítimo-Terrestre, el 22 de febrer de 2007, de la Secretaría General para
el Territorio y la Biodiversidad, publica la convocatòria per a la concesió
de subvencions l’any 2007, en el marc de la Acción estratégica para el uso y
gestión de los recursos naturales y la conservación de los hábitats y
ecosistemas, del Programa Nacional de Ciencias y Tecnologías
Medioambientales, que depèn del Plan Nacional de Investigación
Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2004-2007. Una de las
línias d’actuació de I+D+i que poden beneficiar-se d’aquests ajuts preten
“millorar la gestió de la biodiversitat dels ecosistemes marins” mitjançant la
"Preservació de la biodiversitat marina” i la “Conservació i expansió de
la posidonia oceanica”. La convocatoria es pot consultar a:
http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2007/05822&txtlen=1000
Sospitam que puguin existir
interessos que expliquin les actuacions contradictòries no ja dins el mateix
Ministeri sino dins dos departaments de la mateixa Secretaria General.
Per comprendre millor com s’estructura la Secretaría General para el
Territorio y la Biodiversidad pot
ser útil consultar l’organigrama del Ministerio de Medio Ambiente: http://www.mma.es/portal/secciones/el_ministerio/estructura/organigrama/
(tornar a l'index)
La
zona de El Toro i Port Adriano, un llibre obert ...de males prÀctiques al
litoral
A les diferents fotos de http://www.gobmallorca.com/eltoro/index.htm
es pot veure com aquest port, i la seva ampliació, no s’inscriuen en un entorn
verge ni molt menys ben gestionat. No es pot fer una anàlisi reduccionista de
l’impacte d’un port sense valorar l’entorn on s’integra de manera holística. Aquesta és la base de
la Gestió Integrada del Litoral que els responsables de la Direcció General de
Costes prediquen però no practiquen.
En una zona d'escassament dos kilòmetres de costa el GOB ha pogut
documentar desenes de punts on la llei de Costes és vulnerada o malmenada per
tot tipus d'instalacions, construccions acabades o abandonades i abocaments que
impedeixen el lliure accès al litoral als ciutadans. Aquests punts es troben
recollits en un arxiu navegable de google earth, on hi ha imatges del Port, la
seva comparació amb Puerto Portals i l'ubicació dels 'punts negres. La Direcció
General de Costes, si vol dur a terme un projecte de Gestió Integrada del
Litoral, es pot fer un fart de correccions abans de plantejar-se afegir una
nova mailfeta a la costa. (tornar a l'index)
|
Per devallar aquests punts, clicau a http:www.gobmallorca.com/eltoro/portadriano.kmz
. Per a visualitzar la zona, haureu de tenir instal·lat el Google Earth (http://earth.google.com/download-earth.html) |
El
GOB critica que l'ajuntament s'inhibeixI I QUE EL CIM INFORMI FAVORABLEMENT QUASI EN SECRET
La postura del Batle Delgado és declaradament favorable a
l’ampliació però no vol debatre el tema públicament. Segons ell, la seva
negativa es deu a que la població està dividida al respecte de l'ampliació.
Aquesta postura és inacceptable perquè el que s'espera d'un batle és que sigui
transparent i permeti la discussió pública entre els ciutadans. Els veinats i
el GOB han donat la cara obertament en contra del Port, i demanen saber qui el
recolza i amb quins arguments. Els debats sobre els espais públics i el domini
públic han de ser plurals i oberts, i l'argument econòmic no pot ser l'unic que
es posi a la banlança. La postura dels partits de l'oposició es pot qualificar
de més que blana, i demanam que es mullin en el tema. Pretenem que quedi
constància de quines varen ser les persones que varen fer possible, per acció o
per omisió, una nova agressió al litoral de Calvià. El batle del PP
Carlos Delgado tendrà l’oportunitat de dir i repetir que el PSOE, abans
amb Margarita Nájera i ara amb Cristina Narbona és el que destrueix el litoral
de Calvià.
Un
projecte de ‘només’ 84 amarraments.
Els impulsors dels darrers projectes de ports presentats
a les Balears són conscients de que aquestes iniciatives desperten un ampli
rebuig social. Com a estratègia solen esgrimir l’argument econòmic (grans
vaixells que deixen un gran benefici econòmic), i minimitzar l’impacte parlant
de que es tracta de pocs amarraments. En el cas que ens ocupa, es demana una
superfície de domini públic que duplica l’actual, per 84 amarraments, és a dir
menys del 25% dels actuals. És a dir, duplicar l’impacte sobre el domini public –de
tots- per satisfer les
‘necessitats’ d’una minoria que en molt probablement sera de persones que no són
residents a la zona, mitjançant la instalació d’empreses de serveis als
terrenys guanyats a la mar, quan aquests serveis es podrien donar desde
instalacions a terra en els nombrosissims polígons de serveis existents.
Deixant a
part la discussió de QUI s’emporta la major part dels beneficis, i de QUANTES
persones veuran desaparèixer un paisatge que valoren, existeix un altre risc. La
reordenació dels amarraments és sempre una possibilitat, i ens podria portar en
el futur a una instal·lació de més de 800 amarraments. (tornar a l'index)
Un port poc protegit
dels temporals.
La construcció
de ports esportius a les Balears històricament ha estat farcida de retocs importants
per raons de ‘foça major’. Portadriano ja va sofrir en el passat importants
desperfectes que obligaren a reforçar la seva escollera. Experts consultats
consideren que aquest port deixa molts exposats els vaixells més grans, que
poden patir desperfectes per l’agitació que sens dubte provocaran els
temporals, cada vegada més intensos, en el propers anys. Davant una eventual (i
previsible) ‘situació d’emergència’ futura és força probable que s’autoritzi “excepcionalment’
la construcció d’una prolongació del dic exterior, per tal de protegir els bens
privats del port a costa d’un impacte afegit al domini públic. (tornar a l'index)
Náutica de luxe: beneficis... per
tothom?
Moltes de les
embarcacions que omplen els ports de les Balears, i que segons algunes veus del
sector fan ‘imprescindible’ la seva ampliació o la creació de nous ports no
compleixen amb totes les seves obligacions de tipus legal i fiscal. Les
empreses locals que es beneficien dels contractes de manteniment i operació d’aquests
vaixells tan poc respectuosos amb l’ordenament del nostre pais s’omplen la boca
amb els beneficis que porten aquestes embarcacions, però es tracta de beneficis
privats a costa de no complir les obligacions que els navegants d’aquí hem de
complir religiosament. Fonts del sector ens han assegurat que manca voluntat
política per fer complir aquesta norma pel suposat impacte que tendria en l’economia
d’aquestes empreses, i perquè donaria la sensació de que ‘som hostils’ amb els
nostres ‘convidats’.
En qualsevol
cas, requerir el compliment de la llei als propietaris d’aquestes embarcacions
no seria més que una iniciativa de justícia per acabar amb la discriminació que
patim els locals i demostraria la voluntat de fer complir la llei. Una part d’aquests
vaixells probablement abandonarien les nostres aigües cercant països menys
gelosos de la legalitat i deixarien els amarraments lliures. (tornar a l'index)
Moltíssims
d'amarraments de les illes, ocupats per embarcacions que no naveguen
La construcció de la majoria
dels ports esportius els anys 60-70, i el seu posterior creixement i
densificació va suposar la destrucció de cales i enclaus emblemàtics de
les illes. Encara ara se'ns vol vendre
com a imatge de qualitat les passejades per voreres de mar farcides de vaixells
amarrats. És un fet reconegut fins i tot per veus rellevants al sector, que
molts d'amarraments es troben ocupats per embarcacions obsoletes que no poden
sortir a la mar desde el punt de vista legal, o fins i tot físic: estan tan
deteriorades que l'única funció que compleixen és 'guardar el lloc' a la
persona que té la concessió.
Segons estimacions del sector, uns
600 vaixells ocupen amarrament als ports de les Balears sense pagar als
gestors. Això crea pèrdues importants perquè no es pot usar l’espai per altres
usuaris fins que es tanca un llarg procès legal. A Andalusia, el sector nàutic
ha pactat amb les Audiències provincials tràmits d’embargament ràpid que
permeten retirar les embarcacions
mentre dura el procès judicial.
S'han fet estudis d'utilització
de ports esportius que demostren que fins i tot a l'estiu, quan seria d'esperar
que la majoria dels vaixells que ocupen aquests espais fossin usats per
satisfer les necessitats d'esbarjo dels seus propietaris, més del 80% dels
vaixells no es mouen dels seus amarraments. Això confirma que s'esta fent un ús
molt poc eficient dels ports, i que per comptes de mérs ports amb aquest
esquema d’us cal plantejar alternatives de gestió que facilitin l'accès a la
mar a la gent que realment ho desitja amb els ports existents. (tornar a l'index)
Especular
amb el domini públic
Desde el GOB volem denunciar un
fet sobradament conegut enfront al que cap administració actúa, i és l'especulació
que es produeix voltant les ampliacions de clubs nàutics amb les vivendes i amb
els amarraments. Si l'especulació immobiliària a terra és condenable, més
encara ho és el fet que es pugui especular amb els amarraments dels Clubs
Nàutics i Ports Esportius, que no són més que concessions del domini públic
marítimo-terrestre.
Com a mostra serveix la
publicitat d’una empresa de ‘assessoria financera’ (www.mallorcahotproperty.com) que
utilitza com argument comercial el fet d’haver usat ‘en favor dels seus
clients’ informació relativa a l’ampliació de Portadriano. L’especulador
manifesta increments de valor del 48% en menys d’un any en el cas d’un dels
seus clients. Obviament, donats els beneficis que declara, aquesta empresa –com
d’altres que exploten aquest model de negoci- ha de tenir un gran interès en
l’ampliació del Port. (tornar a l'index)
Quines
són les propostes del GOB?
Enfront als que només pensen al
seu lucre personal mitjançant beneficis obtinguts a costa del medi ambient que
sovint volen fora de Mallorca al dia següent d’haver-se produït, hi ha una
multitud de ciutadans que estam en contra de continuar desenvolupant aquest
model i prioritzam el manteniment dels processos ecològics bàsics en un
territori que ja es troba ambientalment arran del col·lapse.
En el cas de l’ampliació de
Portadriano, totes les administracions han passat de puntetes sobre el tema,
aprovant els tràmits de manera opaca pels ciutadans: Cap de les alegacions del
GOB o dels ciutadans oposats al projecte ha estat atesa; l’ajuntament de Calvià
ha aportat un informe del departament d’urbanisme però ha defugit debatre el
tema en plenari; ens diuen que un departament no identificat del Consell
Insular ha fet un informe favorable que no ha estat presentat al control polític
dels òrgans competents en matèria urbanistica; la Demarcació de Costes de
Madrid ha desinformat els ciutadans fent-los creure que aturarien el projecte.
El GOB opina que la solució a la
demanda creixent d'amarraments ha de ser objecte de discussió oberta entre els
diferents actors socials, tant administracions com empreses i associacions
cíviques, perquè abans de construir nous ports o ampliar-los hi ha nombroses
iniciatives que es poden dur a terme:
- remodelar dels ports existents cercant els llocs
idonis per embarcacions de gran eslora, que s'han d'ubicar on un pla
integral decideixi, i no allà on iniciatives aïllades empresarials proposin.
- repensar els sistemes que els clubs i marines tenen
de distribució d'amarraments, que permeten que sovint acabin en mans
d'especuladors
- engegar experiències pilot, per exemple d'us
compartit o de multipropietat de vaixells per ús dels socis dels clubs en
la línia que ja s'està fent de manera exitosa amb els cotxes (http://www.catalunyacarsharing.com)
- agilitzar els tràmits legals de retirada de vaixells
de clients ‘morosos’ que permetrien deixar lliures fins a 600 amarraments
per altres usuaris
- aplicar la normativa fiscal a TOTES les embarcacions
que són usades per estrangers a les Balears per tal d’aconseguir pels seus
propietaris un tractament fiscal equiparable al que rebem els ciutadans d’aquesta
Comunitat Autònoma, que alliberarien un bon nombre d’amarraments pel
mercat que sí compleix amb la normativa.
És per això que el GOB reclama la PARALITZACIÓ DEL PROJECTE de Portadriano i la discussió transparent i equilibrada dels beneficis que una iniciativa d’aquesta envergadura té per uns pocs a costa dels perjudicis associats a la la cessió del domini públic, que és de tots.
La
trajectòria del GOB en la defensa del litoral
El GOB és una
associació considerada d’utilitat pública amb una dilatada història de lluites
per la conservació d’espais naturals a les Balears, molts d’ells al litoral.
Recentment s’ha organitzat l’arxiu de notes de premsa en una base de dades
cercable basada a la web: que és un autèntic recull de la lluita ecologista a
Mallorca:
http://www.estimar.es/content/section/7/46/lang,cat/
Es poden consultar els apartats
referents a litoral
·
Litoral -
Contaminació (7) http://www.estimar.es/content/category/7/32/46/lang,cat/
·
Litoral - Ports
esportius (21) http://www.estimar.es/content/category/7/30/46/lang,cat/
·
Litoral - Llei
de costes (47) http://www.estimar.es/content/category/7/29/46/lang,cat/
·
Litoral -
Regeneració de platges (20) http://www.estimar.es/content/category/7/27/46/lang,cat/
El
projecte estiMAR
El GOB, a més d’oposar-se a iniciatives impactants, també
treballa en positiu amb el sector nàutic per minimitzar els impactes de les
activitats econòmiques a la mar i el litoral. El projecte www.estimar.es , és la continuació d’una
trajectòria basada en l’anàlisi dels impactes ambientals produïts pels
treballadors autònoms i els assalariats de petites i mitjanes empreses seguit
de la proposició de bones pràctiques en el treball diari com les que es
resumeixen en la guía
de buenas prácticas "Vive el mar".http://www.estimar.es/content/view/55/47/lang,cat/guia
El tríptic "las pymes conservan el mar y el litoral" resumeix les accions del projecte
http://www.estimar.es/content/view/55/47/lang,cat/materiales/triptic
cast ok.jpg
Un
altre documents del GOB que tracta la crisi ambiental de la mar i el litoral és
l’informe
"La mar, la gran oblidada" http://www.estimar.es/content/view/55/47/lang,cat/materiales/lamarlagranoblidada.pdf
|
|
|
|
