Informe sobre el Pla Energètic de les Illes Balears
Novembre 2000
Grup Balear d'Ornitologia i
Defensa de la Naturalesa
1 Plantejaments generals
La producció, transport i consum d'energia és sense cap dubte una de les causes més importants de problemes ambientals a nivell mundial. Ens referim a la contaminació atmosfèrica, a la pluja àcida i especialment al canvi climàtic, que a una regió costanera i enmig de la Mediterrània com la nostra pot tenir greus conseqüències per als recursos hídrics, l'agricultura, les zones boscoses, i en general en la conservació del litoral. Amb una panorama com aquest és fonamental reduir les emissions de gasos contaminants a l'atmosfera.
Després de la Cimera de les Nacions Unides celebrada a Kioto l'any 1997 per a tractar del Clima, tothom va coincidir en la necessitat de prendre mesures per evitar el canvi climàtic, i tot i que el protocol que se va firmar, era totalment insuficient.
Tot i això, se va plantejar la necessitat de reduir les emissions de gasos d'hivernacle, desenvolupant energies renovable, millorant el transport púbic i reduint la deforestació. Quan se parla de gasos d'hivernacle ens referim a diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O). Gran part d'aquests gasos se produeixen per la utilització de combustibles en la indústria, en el transport i en la producció industrial
A l'estat espanyol més d'un 80% de l'energia primària consumida prové de la combustió de recursos fòssils (gas, petroli i carbó), quasi un 14% es produeix a centrals nuclears i només un 6'5% s'abasteix d'energies renovables (incloent-hi aquí les centrals hidroelèctriques).
El cas de les Balears, actualment un 99% de l'energia primària consumida provés de la combustió de recursos fòssils (3/4 de derivats de petroli i ¼ per carbó) i un 1% d'energies renovables. El transport consumeix 2/3 de l'energia consumida. L'any 1997 les emissions de CO2 a les Balears varen esser de 5.186 milers de tones, la qual cosa suposa 6'9 tones /any per habitant.
1.2 Les Illes
Balears, sota una dinàmica energètica extremadament insostenible
La seriositat de les negatives repercussions que la contaminació derivada dels usos energètics està generant, ja està formalment acceptada a nivell internacional. El Protocol de Kioto de desembre de 1997 va significar el compromís europeu de reducció d'un 8% de les emissions dels sis gasos que provoquen l'efecte hivernacle (diòxid de carboni -CO2-, metà -CH4-, òxid nitrós -N2O-, compostos perfluorocarbonats -PFC-, compostos hidrofluorocarbonats -HFC- i hexafluorur de sofre -SF6)- respecte a les emissions de 1990 durant el període 2008-2012. D'aquests gasos, el més abundant, responsable de quasi tres quartes parts del problema, es el diòxid de carboni. A la seva vegada, aquest gas prové en un 90% del sector energètic.
En el context europeu, l'Estat espanyol podia augmentar les seves emissions fins un 15% entre 1990 i 2010. En la meitat del temps transcorregut (1990 a 1999), les emissions espanyoles han augmentat un 26,8%, gairebé el doble del permès per a tot el període. Pel que fa a Balears, el consum final energètic s'ha situat, en 1999, un 53,6% per damunt del consum corresponent a l'any 1990 (PDS, apartat 1.2.4).
Mantenim, idò, una tendència extremadament allunyada de qualsevol indici de sostenibilitat. Aquest fet, reconegut pel propi Pla que s'exposa al públic, hauria de forçar una reflexió en profunditat respecte del futur que s'està dissenyant per aquest arxipèlag i de la contribució que les Illes han de fer als esforços internacionals per a reconduir la problemàtica ambiental derivada del tema energètic.
1.3 La capacitació
energètica és causa, i no només conseqüència,
d'un model insostenible.
De la mateixa manera que és reconegut que la construcció d'infrastructures viàries facilita generalment la urbanització posterior, igualment les dotacions energètiques lleven límits al creixement constant. I aquest fet agafa un especial rellevància en el cas d'unes illes sotmeses a una pressió turístico-urbanística que no té cap indici de remetre a mig termini.
Qualsevol inversió destinada a importants creixements urbanístics contempla prèviament les possibilitats de rendibilitat que li ofereixen les infrastructures existents, siguin carreteres, aeroport o abastiment energètic. Per això, malgrat s'acostumi a plantejar la despesa energètica com una conseqüència del creixement, no s'han d'oblidar -i molt manco a l'hora d'elaborar un Pla Director Sectorial- els efectes directes i els efectes indirectes que la qüestió energètica té en el desenvolupament i, per tant, en el disseny de model de futur que es desitja.
Com es veurà més endavant, les propostes d'aquest PDS apunten a un escenari que quasi bé tendeix a duplicar l'actual demanda energètica (sectors indústria, serveis) i, en ocasions, a triplicar-la (sector residencial). La resposta que ofereix el Pla és augmentar la capacitació per fer possible aquest escenari, i potser caldria plantejar la pregunta prèvia de si és la voluntat del poble de les Illes, i de les institucions que el representen, el fer aquest escenari possible.
1.4 Un Pla
que es contradiu amb les darreres actuacions en política territorial.
L'actual Govern de les Illes ha duit endavant algunes iniciatives per combatre el creixement urbanístic i de massificació turística que el nostre territori ve patint. Actuacions com la Llei 9/99 de mesures cautelars d'emergència relatives a l'ordenació del territori i l'urbanisme, o les autoritzacions als respectius Consells Insulars per dur endavant Normes Territorials Cautelars que frenin el mateix desbocat creixement mentre es procedeix a l'elaboració dels Plans Territorials Parcials, són mostres d'una voluntat que sembla voler canviar la inèrcia que fins ara s'ha duit.
Per aquests motius, sorprèn encara més constatar que aquest mateix Govern planteja ara una planificació sectorial en matèria d'energia que respon a l'antic model desenvolupista, i que ofereix uns paràmetres de futur absolutament enfrontats a la sostenibilitat. Un objectiu, aquest de la sostenibilitat que, malgrat pregonar-se a la introducció del PDS, no es vislumbra enlloc a l'hora de les propostes concretes.
1.5 Un Pla
Director ha de dissenyar, no només respondre a la demanda.
La Llei 8/87 d'Ordenació Territorial de les Illes Balears crea la figura dels Plans Directors Sectorials, l'objectiu fonamental del qual queda definit a l'Article 1, apartat h: "Adequació dels plans sectorials d'infrastructures, instal.lacions, equipaments i serveis a la funció que tenen de vertebració d'una política territorial, que defineixi els criteris de disseny, característiques funcionals i localització, de forma que s'aconsegueixi una disponibilitat racional d'aquests elements estructurants a les diferents Illes i Comarques."
Per tant, la pròpia Llei que crea la figura d'un Pla com el que s'ara s'exposa al públic, reconeix aquestes funcions que contribueixen a la vertebració d'una política territorial. En canvi, la present proposta de Pla Energètic, es limita a analitzar la demanda que es produiria considerant una tendència com la viscuda en els darrers anys, i a veure com si l'hi pot donar cobertura energètica. Així es reconeix en el propi Pla, punt 3.3, quan s'explica que els 4 escenaris amb què es treballa parteixen de tendències on el Govern hi podria entrar exclussivament en temes d'estalvi i racionalització de consum. Al donar per bones i continuables les tendències que s'han registrat al llarg d'anys de fort creixement i manca de planificació territorial global, aquest PDS està col.laborant a continuar amb aquestes tendències en tost de contribuir a combatir-les.
A l'adoptar aquest posicionament, el PDS que avui s'exposa està fent deixadesa de la seva funció de vertebració de la política territorial, i s'inhibeix a favor d'una política territorial continuïsta basada exclussivament en la demanda que es genera des del mercat, sense entrar en les molt urgents i molt necessàries correccions que caldria establir des de les institucions públiques en bé de l'interès general de la comunitat autònoma.
A l'entendre que aquest PDS no respon als objectius que ha de cubrir per llei, es demana la seva retirada o, en el seu defecte, una revisió a fons de l'esperit amb què s'ha inspirat.
2 El Pla Energètic
de les Balears
La planificació energètica a les Balears ha estat fins ara inexistent. Tot i que amb l'autonomia s'ha anat parlant en nombroses ocasions d'elaborar un pla energètic, la realitat és que fins ara aquest no s'ha materialitzat.
De totes maneres l'any 1997 el Parlament Balear va aprovar els Criteris que havien de regir a un futur Pla Director Sectorial d'Energia. Amb posterioritat les Directrius d'Ordenació Territorial, aprovades el mes d'abril de 1999, establiren uns nous criteris per a l'elaboració del Pla.
L'any 1997 i 1998 el Parlament espanyol va aprovar les dues lleis bàsiques que regulen el sector energètic: la Llei del Sector Elèctric i la Llei del Sector d'Hidrocarburs. Amb aquestes dues normes se consagra la privatització de la producció energètica, amb la qual cosa la planificació, que és competència de l'Estat, únicament té un caràcter indicatiu. Aquesta planificació (compartida Estat i CAIB) és d'obligat compliment únicament quan es refereix a transport energètic.
La nostra comunitat autònoma, que té les competències territorials, és qui ha de decidir on hi ha d'haver les instal·lacions de producció i les infrastructures de transport.
A les Balears aquest marc legal se centra en la Llei d'Ordenació Territorial i sobretot en les DOT. Aquestes estableixen, per al futur Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, com a criteris (article 71) i entre d'altres:
2 Fomentar l'eficàcia, l'estalvi en el consum, especialment pel que fa a l'enllumenat públic sense disminuir la qualitat del servei, procurant la minimització dels impactes ambientals ocasionats per subministrament, la generació, el transport i la distribució d'energia.
3 Potenciar les fonts energètiques renovables i les autònomes i promoure la diversificació energètica segons la viabilitat de les distintes solucions, realitzant un estudi previ dels emplaçaments dels punts de subministrament i, en el seu cas, de les instal·lacions d'emmagatzemat i tractament i de les principals xarxes de distribució.
Per últim, les distintes Directrius de la Unió Europea parlem bàsicament de seguretat en el subministrament, en protecció ambiental, en eficàcia, diversificació i de foment d'energies renovables.
Amb aquest panorama i amb aquestes determinacions i obligacions, el Pla se centra en els següents aspectes:
- La situació actual: demanda,
recursos, infrastructures i impacte
- Previsió de l'evolució de la demanda d'energia
- Estimació de la potència elèctrica mínima
que s'ha d'instal·lar per tal de cobrir la demanda prevista
(d'acord amb els criteris legals)
- Propostes de planificació per a cobrir aquesta demanda
- Potència
- Combustible
- Transport i infrastructures
- Impacte ambiental de les propostes
El Pla Director fa una previsió de les necessitats energètiques en els propers 15 anys, fixa les infrastructures necessàries per a abastar aquest demanda i d'aquesta manera garantir el subministrament elèctric com d'altres formes d'energia
2.2.1 La
situació energètica actual
El Pla fa una anàlisi energètica de la situació actual i de l'evolució observada durant el període 1990 -1999.
L'any 1999 el consum final energètic ha estat de 1.770,8 ktep, que equival a un 54,6% per damunt del consum corresponent a l'any 1990 i ha superat un 9% del consum de 1998.
Durant aquesta dècada se produeix un creixement moderat els primers anys i un increment molt important a partir de 1994, a causa, bàsicament, de l'ampliació de l'aeroport.
De totes maneres durant aquest període creixen tots els sectors de l'activitat . Lògicament l'increment del turisme, a efectes energètics, se nota en l'increment del sector del transports i dels serveis.
Precisament el transport, amb una participació del 60,3% del consum d'energia, continua essent el sector en el qual se concentren la major part de necessitats energètiques. Als darrers anys aquest sector ha crescut una mitjana anual de 4,5%.
Tot i això, el consum per habitant a les Illes Balears (1940kep/hab) està per davall la mitjana de la Unió Europea (2490 kep/hab).
2.2.1.1 L'estructura energètica
L'estructura energètica ha canviat poc durant aquest període. Els productes derivats del petroli (transports, serveis i residencial) representen més de les tres quartes parts del consum darrer d'energia. L'energia elèctrica continua mantenint la seva quota de participació. Els derivats del petroli són bàsicament lleugers.
Dins dels subsectors de transport, a nivell d'Illes Balears el terrestre significa un 60% del total, amb diferències segons cada illa.
Pel que fa al sector serveis, l'any 1999 representa un 15% del consum final d'energia, amb un creixement anual d'un 5% anual aquesta darrera dècada. Als darrers anys l'aportació d'energia elèctrica ha superat notablement els derivats del petroli.
Una cosa semblant succeeix en el sector residencial. La seva quota de participació s'ha situat, pel que fa al consum final, en un 12% l'any 1999. L'energia elèctrica i els derivats del petroli són les energies més demandades, tot i que els darrers anys l'electricitat és la més demandada.
La indústria representa el 8,7% del consum final d'energia l'any 1999, amb un increment constant els darrers anys, a causa sobretot del pes específic dels subsectors de ciment, totxos, teules, alimentació i begudes.
Els combustibles sòlids (pel ciment), l'electricitat i el fuel són les energies més utilitzades. A cada illa la distribució és notablement diferent, com a conseqüència de la importància de les indústries puntuals de Mallorca (ciment i totxos) i Eivissa (dessaladores).
El sector primari representa el 3'3% del consum final, amb una total preponderància dels derivats del petroli (90%) per damunt l'electricitat. Els darrers anys ha experimentat un creixement anual de 7'6%
En comparació amb la Unió Europea, les diferències que presenten les Balears ve condicionada per la presència a aquells països de gas natural. Quant a l'estructura per sectors econòmics és palès la importància relativa del sector transports a les Balears, a causa del fet insular i la dependència del turisme.
Quant al consum per habitant, les Illes Balears estan per davall el de la Unió Europea i fins i tot d'Espanya, com a conseqüència del menor pes del sector industrial i la bonança climàtica.
Si ens fixam en les energies renovables: La instal·lació de col·lectors tèrmics per aigua calenta representa una superfície de 53.861 m2, el que equival a 3.504 tep/any, amb un increment d'un 407% en 17 anys.
Pel que fa a les plaques fotovoltaiques , la potència total instal·lada l'any 1999 representa 526.952 W, la qual cosa significa 685 MWh/any. L'any 1983 hi havia 39.585 W de potència.
L'energia eòlica, tan usada tradicionalment, ha quedat en desús, tot i que actualment s'impulsen iniciatives per instal·lar molins a Menorca.
L'aprofitament energètic de la biomassa constitueix el principal recurs renovable de les Illes Balears.
2.2.1.2 Les infrastructures energètiques
a) L'energia elèctrica
La producció, el transport
i la distribució d'energia elèctrica està
constituït per dos sistemes independents:
- Mallorca - Menorca
- Eivissa - Formentera
La potència instal·lada actualment és de 987'4 MW al sistema Mallorca-Menorca i 156,7 al sistema d'Eivissa-Formentera. En total 1.144,1 MW instal·lats a les Illes balears.
A la taula que s'adjunta se mostra
la potència nominal instal·lada als dos sistemes
elèctrics de les Illes Balears, l'any 1999. Taula 1.
La demanda d'energia elèctrica durant l'any 1999 va continuar
creixent per damunt de la resta de l'estat espanyol, com passa
a les darreres dècades. En concret l'any 1999 se va créixer
un 10,3% més que l'any anterior. D'altra banda la punta
de potència va créixer un 10,5% en relació
a l'any anterior.
El carbó constitueix el principal combustible per a la generació d'energia elèctrica. El carbó, quasi tot d'importació, es descarrega al Port d'Alcúdia i d'allà es transporta amb camions (un cada 2,5 minuts) a la central d'Es Murterar (una part va a la fàbrica de ciment).
Els productes petrolífers són els recursos energètics més usat l'any 1999, en representar el 63,3% del consum energètic brut. Ens referim a fuel-oil, gas-oil, benzines i querozé.
Els combustibles gasosos són
a les Illes Balears els gasos liquats del petroli (propà
i butà) i el gas canalitzat (aquest només a Mallorca)
2.2.1.4 Impacte ambiental del sistema energètic actual
L'anàlisi comparativa de les emissions atmosfèriques procedents del consum d'energia entre els anys 1991 i 1999 presenten una tendència a l'increment. Tots els contaminants atmosfèrics convencionals han experimentat un increment en el nivell d'emissions:
Partícules sòlides:
79%
SO2: 26%
CO: 76%
CO2: 48%
El consum de derivats lleugers del petroli, lligat al transport terrestre, ha incidit de manera important en l'emissió de quasi tots els contaminants atmosfèrics, mentre que el carbó ho és sobretot en les partícules sòlides, SO2 i CO2. Els productes petrolífers pesants són els responsables de l'emissió de la meitat del SO2 i NOx.
Per sectors, la producció d'energia elèctrica és la causant de les emissions produïdes de SO2 (86%), NOx (58%) i CO2 (59%), així com de partícules sòlides (30%).
El transport terrestre és el principal causant de les emissions de CO, VOC i NOx.
La indústria és
el principal causant de les emissions de partícules sòlides.
Taula 2
2.2.2
Plans d'Actuació Energètica
En aquest capítol s'analitzen els potencials existents quant a energies renovables, eficiència i ús racional de l'energia, així com la diversificació de les fonts de subministrament.
- Energia solar
Aposta per incrementar els col·lectors tèrmics fins assolir una instal·lació de 400.000 m2 addicional, amb un pressupost de 32.000 Mpts, dels quals 8.000 Mpts serien aportats per les administracions.
Quant a la fotovoltàica se tractaria d'abastar un valor de 7.300 kW nous per la qual cosa seria necessari una inversió de 12.775 Mpts amb una aportació de fons públics de 6.350 Mpts.
- Energia Eòlica
Se proposa la instal·lació de 75 MW de potència a Menorca, la qual cosa implica una inversió de 11.250 Mpts.
- Biomassa
Se tracta d'aprofitar energèticament els residus sòlids urbans, els residus procedents de fusteries, restes d'indústries agroalimentàries, així com residus forestals i ramaders.
Se planteja el seu estudi.
- Eficiència energètica i cogeneració
Els objectius que s'estableixen en eficiència energètica per al 2015, en termes d'energia primària, és un estalvi d'un 17% de l'energia demandada l'any 1999.
El Pla analitza l'estalvi per sectors:
-Sector industrial: potencial
d'estalvi per a 2015 d'un 14,40%
-Sector terciari (serveis i residencial) i primari: té
tendència a créixer en consum. Se proposen campanyes
de sensibilització i informació…
-Sector transports: Se proposa fomentar el transport públic,
millores en la xarxa viària, mesures concretes per a cada
subsector de transport
- Diversificació: gas natural
El Pla aposta per la introducció del gas natural, tant pel preu competitiu i l'eficàcia, com per les reserves provades, pel fet d'esser un combustible de menor incidència ambiental, i perquè contribueix a la diversificació energètica.
El Pla analitza els avantatges tècnics, la versatilitat, i els avantatges per al medi ambient que suposa el gas natural.Hi destaca especialment la reducció d'emissions, sobre tot de SO2, NOx, cendres i CO2, contribuint així a la millora de la qualitat de l'aire i a la protecció del medi ambient.
Se planteja aquesta font energètica com a la millor solució per a absorbir una bona part de l'increment de la demanda prevista. De fet aquesta és la tendència a nivell mundial a la vista de les seves reserves, pel preu.
L'aposta pel Gas Natural es fa,
en resum:
- per la millora ambiental
- per la diversificació, i per tant la seguretat, que suposa
- permet la cogeneració
- ajuda a les empreses a ser més competitives
- permet, de forma canalitzada, posar a disposició de l'usuari
una energia neta i eficient.
Per al seu transport se proposa la construcció d'un gasoducte des d'Oliva (València) fins a Eivissa i Mallorca.
El cost d'aquesta solució és de 45.000 Milions de PTA, amb un vida útil de 50 anys.
S'adjunten taules amb els objectius d'estalvi, amb els programes energètics i les ajudes de les administracions
Taula 3
Taula 4
Taula 5
2.2.3 Previsions
de la demanda energètica a l'horitzó del 2015
Per a la previsió de la demanda energètica, el Pla fa una anàlisi de l'evolució dels darrers anys, concretament del període 1990-1999. A partir d'aquí i en funció de l'evolució de les activitats socio-econòmiques, de les polítiques sectorials del Govern o dels agents que incideixen en la demanda energètica i en les polítiques horitzontals de medi ambient, així com les polítiques energètiques del Govern o les estratègies dels operadors energètics o les actuacions dels consumidors…se plantegen distintes hipòtesis futures quant a evolució de la demanda.
Aquestes hipòtesis es resumeixen en quatre escenaris: dos són tendencials, amb diferent gradient de demanda, i els altres dos, relacionats amb els anteriors, incorporen aspectes d'estalvi i racionalització del consum, com a conseqüència d'una actuació explícita del Govern de les Illes Balears cap a la seva consecució.
Figura 1.
Aquests quatre escenaris són els següents:
Demanda alta sense estalvi.- Se tracta d'un escenari tendencial on se projecten cap al futur les pautes de consum que s'han anat enregistrant durant els últims anys, sense modificacions significatives de les polítiques d'eficiència energètica o ambiental, exceptuant únicament la diversificació amb gas natural a partir del 2015.
A continuació se reprodueix
(Taula 6) el balanç energètic de les Illes Balears,
tant pel que fa a consum final per sectors econòmics, com
la transformació de l'energia o el consum de l'energia
primària
Taula 6
Demanda baixa sense estalvi.- Aquest escenari se configura amb l'objectiu de preveure la demanda que s'obtindria en el cas de produir-se un cicle econòmic de baixa activitat en el període d'anàlisi
Taula 7
Demanda alta amb estalvi.- En aquest escenari se combina
un cicle de gran activitat econòmica (tendencial) amb una
política d'eficiència energètica i de potenciació
de les energies renovables, reflex d'una major preocupació
ambiental i per la reducció de la creixent dependència
energètica de fonts fòssils.
Taula 8
Demanda baixa amb estalvi.- En aquest s'apliquen polítiques
d'estalvi, eficiència i cogeneració impulsades pel
Govern, a una situació on se produeix un cicle econòmic
de baixa activitat.
Taula 9
2.2.4 Propostes
de Planificació. Alternatives d'abastament
Els diferents escenaris hauran de ser atesos amb:
a) Les actuals infrastructures
energètiques
b) Possibilitats de producció d'electricitat a través
d'energies renovables
c) Incorporació d'un nou tipus de combustible (gas natural)
que potencïi la diversificació i una millora d les
condicions ambientals.
En base als distints escenaris se plantegen les necessitats de proveïment energètic
- Demanda alta sense estalvi (Taula 10 i Figura 2)
Taula 10
Figura 2
- Demanda baixa sense estalvi (Taula 11 i Figura 3)
Taula 11
Figura 3
- Demanda alta amb estalvi (Taula 12 i Figura 4)
Taula 12
Figura 4
- Demanda baixa amb estalvi (Taula 13 Figura 5)
Taula 13
Figura 5
La demanda d'energia elèctrica va en funció
dels escenaris
Segons el Pla aquestes necessitats energètiques no poden esser cobertes per energies renovables, ni per la capacitat de producció d'aquestes ni per la seva aportació a les puntes de demanda, sobretot si tenim en compte que el turisme és el principal demandant d'electricitat.
2.2.4.1 La demanda de potència elèctrica
Per a fixar la demanda de potència
elèctrica s'ha de tenir en compte les puntes de demanda
els últims anys, mantenint sempre un marge de seguretat
considerable per evitar manca de subministrament per avaries o
per increments exagerats. Actualment el marge de seguretat del
sistema Mallorca -Menorca és acceptable, mentre que el
d'Eivissa i Formentera és insuficient
Figura 6
Al 1999 la demanda diària de potència va tenir el
dia punta el 25 d'agost amb 817 MW.
La demanda de consum d'energia elèctrica està associada a una màxima demanda de potència elèctrica mitjançant una relació lineal, per al conjunt dels dos sistemes.
El futur dèficit de potència ha d'esser cobert, segons el Pla, amb la construcció de noves unitats o centres de producció. La potència instal·lada ha d'esser capaç de satisfer la màxima demanda de potència prevista amb un marge adequat de reserva enfront a fallides i proporcionar una acceptable qualitat de servei. Aquesta reserva ha de ser equivalent al valor de la potència d'un dels grups majors en funcionament.
2.2.4.2 Abastament d'aquesta demanda
Per a abastar les demandes futures d'energia elèctrica el Pla defineix les característiques principals quant a ampliació i modificacions del sistema de generació d'energia elèctrica cara al futur:
- S'ha de garantir que les potències disponibles de generació a les necessitats estimades de les puntes. L'any 2015: 1.441,6 MW al sistema Mallorca-Menorca i 245,7 MW Eivissa-Formentera).
- Funcionament dels quatre grups de carbó d'Es Murterar. No se'n retira cap.
- A finals del 2002, baixa dels 5 grups de fueloil de Sant Joan de Déu
- Se manté la potència elèctrica de Son Molines. Al 2001 s'eliminen 10 MW instal·lats l'any 1965
- A Maó se mantenen els grups de fuel i s'amplien amb dues unitats de 36.3 MW cada una les turbines de gas, fins a totalitzar 187 MW instal·lats el 2015
- A les Pitiüses s'amplia la potència fins a 291 MW, afegint gups diesel i instal·lant tres turbines de gas
- Se mantenen els 20 MW de la planta incineradora
- Les turbines de gasoil instal·lades el 2000 a Son Reus funcionaran amb gas natural el 2015
- Entre el 2001 i 2002 s'intentarà instal·lar a Sant Joan de Déu 3 turbines de gas de 50 MW, complementades amb una turbina de vapor de 75 MW, formant un cicle combinat de 202 MW.
- A Son Reus, al 2002 s'hauria de posar una nova turbina de gas de 120 MW que a l'any 2004 passarà a 175 MW. A l'any 2005 passarà a utilitzar gas natural que al 2010 augmentarà a tres grups.
A continuació se mostren les taules on se descriuen en detall la incorporació de nova potència elèctrica
Taula 15
Taula 16
La gran aposta energètica d'aquest Pla és el gas natural, el qual serà duit a través d'un gasoducte d'interconnexió amb la península. A més a més se requereix la construcció d'una xarxa insular de gasoductes a Mallorca i la interconnexió Sant Antoni fins a Eivissa.
La capacitat de gasoducte és suficient per a cobrir les necessitats energètiques fins més enllà de 30 anys.
El gasoducte tendrà 319 km, dels quals 273 són submarins. El flux màxim obtenible és de 270.000 m3/h a Palma i 45.000 m3/h a Eivissa
Per al desenvolupament adequat del subministrament d'energia elèctrica el pla considera necessari la construcció de noves línies de transport d'energia elèctrica, concretament :
- Línia Alcúdia - Son Reus
- Línia de 66 kV connectant les subsestacions de sa Pobla i Pollença
- Línia de 66 kV connectant les subestacions de Llubí i sa Vinyeta
- Dues línies de 66 kV connectant les subestacions de Valldurgent i Calvià
Igualment se proposa la construcció noves subestacions a Capdepera, Portocristo, Cala Blava, santa Maria i Pla (Mallorca) i Torrent a Eivissa. Aquestes subestacions estaran connectades a través de línies d'alta tensió amb les subestacions existents.
3 Crítiques concretes
al Pla Energètic
La presentació d'aquest Pla Energètic ha representant una absoluta decepció. El que havia de ser la visualització més clara del canvi en la política econòmica i ambiental, de fet s'ha convertit en la infrastructura per seguir amb el mateix model de desenvolupament urbanístic i turístic.
El Pla Director Sectorial Energètic del Pacte de Progrés segueix la inèrcia d'èpoques anteriors i just fa petits retocs tant a les previsions de la demanda, com al foment d'energies renovables, gestió de la demanda, etc..
A continuació s'exposen les principals crítiques del GOB al Pla:
3.1 Una previsió
de la demanda absolutament descabellada
El Pla parteix de la base que als propers anys les Illes Balears seguirà experimentant un creixement espectacular del consum energètic com a conseqüència de l'increment de l'activitat immobiliària, de l'augment de l'activitat turística, del nombre de turistes, de la construcció, així com del consum domèstic, etc..
En concret, el Pla preveu, per al 2015, creixements de la demanda molt espectaculars en el sector residencial (més d'un 100%), en els serveis (més d'un 80%) , en la construcció (100%) i en el transport (75%).
Amb aquestes previsions se pinta un panorama, per als propers anys, d'increment molt gran de l'edificació residencial i turística, del nombre de turistes així com del transport, tant terrestre com aeri, amb la qual cosa sembla que aquest pla no està en relació a les polítiques que presumptament impulsa el pacte de progrés, adreçades a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
3.2 Un augment
exagerat de la potència elèctrica
D'aquí a quinze anys la potència elèctrica de les Balears haurà augmentat en més d'un 75%, a fi de satisfer la previsió de la demanda que ha fet el Govern, segons proposa el pla Energètic. De fet contempla la construcció i la instal·lació de grups de generació d'energia elèctrica fins assolir els 1.900 MW. Avui la potència instal·lada a les nostres illes de 1.100 MW.
Tot i que el Pla analitza correctament la distribució actual del consum energètic a les nostres illes, a l'hora de fer propostes oblida un dels aspectes més importants: el transport. La realitat és que la major part de l'energia consumida a les Balears ho és pel transport, tant per carretera com aeri, concretament per benzines i querozé. Actualment aquest representa més del 60% del consum energètic a les nostres illes. El Pla pràcticament passa per damunt aquest aspecte i se centra en l'electricitat. Sembla més bé una Pla Elèctric en comptes d'un pla Energètic.
3.4 El gas
natural és un bon combustible, però que no substituirà
el carbó
El gas natural, aportat a través d'un gasoducte que connectarà la península a les Balears, constitueix la gran aposta del Govern. Aquest combustible té un poder contaminant molt menor en relació al carbó 8 quant a CO2, SO2 .......) o als productes petrolífers i al mateix temps és molt adequat en cogeneració (producció conjunta de calor i electricitat en els propis punts de consum). A més a més té possibilitats pel consum directe domèstic, especialment a cuines, calefacció i termos.
Però el gas natural que s'aporta al sistema elèctric de les Balears serà utilitzat bàsicament per incrementar la potència elèctrica (en 500 MW) , i no per substituir de forma progressiva el carbó d'Es Murterar. De fet el Pla planteja un escenari tal que en cas de pujar poc el consum energètic, el que se reduiria no és l'aportació de carbó, sinó de gas natural.
3.5 Manquen
mesures de gestió de la demanda
També com l'aigua, la millor energia és aquella que no se consumeix, aquella que s'estalvia. El potencial d'estalvi energètic és immens, emperò aquest Pla proposa molt poques mesures que impliquin estalvi, tret les que se basen en la cogeneració i en la substitució de gas ciutat en usos tèrmics. Es necessari que el pla incorpori mesures concretes i valentes de gestió de la demanda i alhora l'elaboració urgent d'una Pla d'eficiència Energètica, ben dotat econòmicament i amb una previsió de terminis clara.
3.6 Les emissions
de gasos s'incrementaran
Les previsions del Pla Energètic implicaran un augment de les emissions contaminants. D'aquesta manera s'incompliran el compromisos de reducció de les emissions que l'estat espanyol arran dels acords de Kioto. Aquí se va acordar reduir les emissions de gasos hivernacle en un 8% abans el 2012, en relació als nivells de 1990. El fet que el gas s'utilitzi per a satisfer la nova demanda elèctrica i no per substituir el carbó o el gasoil no ajuda gens ni mica a complir aquest compromís
3.7 Les energies
renovables en un segon pla
Tot i les constants referències del Pla, les previsions que en energia eòlica, solar tèrmica i solar fotovoltàica són absolutament insuficient i no arriben ni al 5% del total de la potència elèctrica instal·lada l'any 2015. Es sobretot en l'energia solar-fotovoltàica on se podria augmentar notablement l'aportació de les energies renovables al Pla que ara se discuteix. Cal recordar que la Unió Europa contempla objectius molt més ambiciosos. De fet a la proposta de Directiva se diu que al 2010, l'electricitat dels països de la UE hauria de ser en un 22% d'origen renovable.
3.8 No se
desmantella Sant Joan de Deu i se crea una macro-central a Son Reus
Maldament el pla preveu eliminar progressivament les actuals grups de fuel cap a l'any 2002, alhora se proposa que entre els 2001 i 2002 s'incorporin 3 turbines de gas de 50 MW de potència nominal que es complementarà amb una turbina de vapor de 75 MW. D'aquesta manera se difumina una de les reivindicacions històriques, que reclamaven el desmantellament d'aquesta central.
D'altra banda, Son Reus se convertirà amb la gran central de producció d'energia elèctrica de Mallorca, ja que del 2000 al 2010 s'aniran instal·lat turbines de gas fins assolir una potència elèctrica de prop de 500 MW.
4 Les Alternatives del GOB
al Pla actual
4.1 Estabilitzar la demanda energètica
El Pla Energètic ha de ser la visualització més clara del canvi en la política econòmica i ambiental que el Govern vol impulsar. Si efectivament se vol avançar cap a un desenvolupament sostenible és evident que no se pot presentar un pla que prevegi un increment de la demanda energètica tan espectacular.
Si el Govern de les Illes Balears vol frenar el creixement turístic i urbanístic, és evident que els escenaris per l'any 2005, 2010 i 2015 ha de ser diferents.
Per això proposam un escenari d'estabilització de la demanda energètica per al 2010 que contempli:
· un fre al creixement
urbanístic i turístic
· la revisió de les Directrius d'Ordenació
del Territori
· un aposta clara i decidida per polítiques d'estalvi
i eficiència energètica
· una política més valenta en cogeneració
· un impuls més clar per les energies renovables
· la posada en marxa d'una política de transports
renovada
· la substitució del carbó i pel gas natural
D'aquesta manera s'aconseguirà una estabilització de la demanda, amb la qual cosa assolirem complir compromisos d'estabilització i posterior reducció d'emissions de gasos contaminants a l'atmosfera, sense que això impliqui cap minva en la qualitat de vida i en la qualitat del serveis que gaudim.
4.2 Cal introduir
mesures en el Transport
La major part de l'energia consumida a les Balears ho és pel transport, tant el transport terrestre com l'aeri: actualment aquest representa el 60% del consum energètic a les nostres illes, tot i que al 2015 aquest passaria a significar un 55%. El Pla preveu un increment de quasi un 75% de la demanda energètica al 2015 en relació a la demanda realitzada al 1999. Igualment el transport representa el major emissor de CO2.
Tot i això, el Pla pràcticament passa de llis sobre el tema del transport i tampoc proposa actuacions concretes a fi de reduir el seu consum energètic.
El Pla Energètic no ha de fer un Pla de Transports, emperò ha de marcar uns Criteris i unes Línies d'actuació de tipus energètics que han de ser incorporades al futur Pla de Transports.
Una política de transports, correcta des del punt de vista energètic, ha d'avançar amb propostes contundents en el sentit de:
· Impedir la construcció d'autopistes, autovies i en general aquelles actuacions que signifiquin afavorir exageradament la mobilitat dels cotxes privats.
· Limitar la velocitat a les autopistes i autovies existents
· Fomentar el transport col·lectiu per carretera, i en concret:
· Canviant concessions
absurdes
· Construir o millorant estacions
· Augmentant freqüències i millorant horaris
· Establint preus, per davall l'IPC
· Targes unificades per tot els transport col·lectiu
· Connexions amb el transport urbà de Palma
· Millora del transport col·lectiu a Palma (preu,
freqüències, informació, trajectes, connexions…)
· Al cap i a la fi millorant els serveis
· Fomentar el Ferrocarril
· Posant en marxa abans
de 4 anys les línies fins a Alcúdia, Manacor, Cala
Rajada, Universitat i Aeroport
· Posant en marxa en 8 anys les línies de Felanitx,
Santanyí i Andratx
· Augmentant freqüències i millorant horaris
· Possibilitat de transportar mercaderies pel ferrocarril
· Establint preus, per davall l'IPC
· Al cap i a la fi millorant el serveis
· Reduir la necessitat de transport (que no la seva possibilitat)
· Evitant polígons
monofuncionals
· Afavorint que els pobles i les barriades combinin habitatge,
treball, oci, serveis al mateix lloc.
· Reduir la flota de cotxes de lloguer i crear un impost específic
· No incrementar la capacitat de transport dels aeroports
Aproximadament la meitat de l'energia que consumeix el transport, ho fan els avions. El fet insular i l'activitat econòmica predominant fan que el transport aeri segui de gran importància. Cara el futur se proposa:
· impedir la construcció
de noves pistes
· tancament dels aeroports en la nit
· pla de racionalització energètica dels
aeroports
· Se tracta en definitiva d'impulsar una política clara i decidida per a reduir les necessitats de transport i alhora d'orientar la demanda cap a modes més eficients de transport. D'aquesta manera s'aconseguiria:
· Una reducció del
consum energètic
· Una reducció de la contaminació energètica
i del renou
· Menor ocupació d'espai
· Reducció del temps usat en desplaçaments
· Menor nombre d'accidents
· Millora de l'habitabilitat de pobles i ciutats
En aquest aspecte s'hauria d'aconseguir l'any 2010 igualar el consum energètic del 2000.
4.3 Més
mesures d'estalvi i eficiència energètica
Les mesures d'estalvi o eficiència que ens presenta el Pla són totalment insuficients. Quan parlam d'eficiència ens referim a l'obtenció dels mateixos béns i serveis energètics, però amb molt manco energia, amb la mateixa o major qualitat de vida, amb menys contaminació, a un preu inferior a l'actual, allargant la vida als recursos. L'eficiència energètica hauria d'incrementar-se un 2,5% a l'any
El potencial d'estalvi energètic és immens, emperò aquest Pla proposa molt poques mesures que impliquin estalvi, tret les que se'n deriven de la cogeneracio i de la substitució de l'electricitat per gas natural en usos domèstics de tipus tèrmics. Igualment manquen mesures de gestió de la demanda per a substituir usos ineficients d'electricitat.
Per tot això el GOB proposa:
· Impulsar mesures més ambicioses i més ben dotades pel que fa a mesures d'estalvi i eficiència dins tots els sectors econòmics, especialment dins de la indústria, els serveis i la residència
· Fer especial incidència en el sector hoteler i el del comerç, al cap i a la fi els més importants de Illes les Balears,
· Imposar mesures d'estalvi i eficiència, d'obligat compliment, a tota l'administració pública, tant pel que fa a enllumenat públic, com a oficines
· Imposar mesures de co-generació a hospitals, polisportius, edificis d'oficines i fomentar que les indústries i hotels també ho facin
· Oferir incentius financers per compradors i venedors d'electrodomèstics eficients energèticament
· Revisar l'estructura tarifaria actual, en funció de l'època de l'any, hores durant el dia. En tot cas seria bo que els preus actuals reflecteixin el seu cost
· S'ha de crear una Agència de Gestió de la Demanda
· Incorporar com a compromís del Govern, inclòs dins de l'articulat del Pla Energètic, Un Pla d'Eficiència Energètica amb objectius i mesures concretes i ben dotat econòmicament
4.4 El gas
natural no ha de servir per incrementar la potència elèctrica
sinó per substituir altres combustibles
El gas natural, tal com s'assenyala al Pla Energètic, és un combustible més net i per això és recomanable la seva introducció a les Balears, bàsicament per:
· és manco contaminant que el carbó o que els productes derivats del petroli, especialment pel que fa a l'emissió de partícules sòlides, CO2, NO2, SO2, ..
· la seva aplicació directa, en els punts de consum, en la cogeneració (hotels, aeroport, polisportius, hospitals,…), i de tal manera contribueix a descentralitzar la producció d'energia i alhora estalviar-la com a conseqüència de l'aprofitament de el calor residual.
· Per les seves possibilitats de consum directe domèstic a través de l'extensió de gas a través de xarxa a pràcticament totes les poblacions de les illes. La utilització de gas natural permet substituir l'electricitat tèrmics a les cuines, la calefacció i els termos.
El gas natural, amb la seva característica de combustible poc contaminant, ha de ser motiu per a substituir el carbó, el fuel o el gas-oil com a combustible per a la producció d'energia elèctrica, en comptes d'utilitzar-la com proposa el Pla per incrementar la potència elèctrica, ja sigui construint un nova central a Son Reus, ja sigui instal·lant grups a Sant Joan de Déu, o substituint grups a Eivissa…
El gas no ha de servir per aportar 500 nous MW de potència elèctrica a les Balears, sinó sobretot per reduir emissions contaminant, per substituir de forma progressiva, per exemple, el carbó a la central d'Es Murterar
Per últim és necessari consensuar al màxim la ubicació de les instal·lacions necessàries per a conduir el gas natural tant a Eivissa com a Mallorca.
4.5 El Pla
ha de substituir el carbó en un termini de 15 anys
Actualment, a Mallorca, el carbó és el principal combustible destinat a la producció d'electricitat. Es tracta d'un combustible molt contaminant, causant d'elevades emissions a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle.
Actualment a la nostra illa hi ha quatre grups de producció electricitat que funcionen en carbó (en concret hulla), un en funcionament l'any 1981 (125 MW), un altre l'any 1982 (125 MW) i els dos restants l'any 1997 (260 MW). . En total 510 MW de potència elèctrica. Aquests dos grups més moderns disposen de sistemes de desulfuració.
El carbó, quasi tot d'importació, se descarrega al Port d'Alcúdia, i d'allà se transporta amb camions (un cada 2,5 minuts) a la central d'Es Murterar (una part va a la fàbrica de ciment de Lloseta).
La proposa que feim, és que de forma progressiva se substitueixi el carbó de la central d'Es Murterar per gas natural. En concret:
· l'any 2010 els grups
de 1981 i 1982
· l'any 2015 els grups de 1997
4.6 Les energies
renovables s'han d'incrementar notablement
Les energies renovables podrien solucionar molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica, etc... Les energies renovables podrien cobrir un terç del consum d'electricitat i reduir les emissions de diòxid de carboni de forma considerable.
El potencial de les energies renovables, tot i les limitacions actuals de tecnologia i costos econòmics, és molt elevat. El Pla, tot i que incrementa l'aportació de les renovables, ho fa de forma insuficient.
Se podrien acceptar els objectius de 75 MW d'energia eòlica i els 500.000m2 de plaques solars tèrmiques, sempre i quan aquests objectius s'incorporin al text normatiu del Pla. Cal dir que cada metre quadrat de col·lector solar tèrmic, pot produir anualment una quantitat d'energia equivalent a cent kg de petroli.
En canvi el 7 MW a través de energia solar fotovoltaica, prevists per al 2.105 són, des del nostre punt de vista , absolutament insuficients.
Per aquest motiu proposam incorporar, també a la normativa, 2,5 MW anuals, el que equival a 1.250 instal·lacions domèstiques. D'aquesta manera per al 2015 assoliríem una potencia elèctrica solar de 37,5 MW.
4.7 El Pla
energètic ha d'incorporar un compromís de reducció de CO2
El Pla Energètic que ha elaborat el Govern, implica un increment de les emissions contaminants. D'aquesta manera s'incompliran els compromisos de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que l'estat espanyol ha signat arran dels acord de Kioto. Aquí se va acordar reduir les emissions de CO2 en un 8% abans del 2012 en relació als nivells de 1990.
Aquest pla ha d'incloure un compromís de reducció de les emissions de gasos contaminants, especialment CO2. Aquest compromís se por assolir de la següent manera:
· desenvolupant molt més
les energies renovables
· major penetració del gas natural com a energia
de transició
· més esforç en estalvi i eficiència
energètica
· tancament de la central de Sant Joan de Deu
· posada en marxa de les mesures de transport que s'adjunten
· substituint el carbó a la central d'Es Murterar
per gas natural
· evitant la construcció de la macro-central de
Son Reus
4.8 Altres
aspectes territorials
· Cal desmantellar Sant Joan de Deu
Des del nostre punt de vista no hi ha cap justificació per mantenir en funcionament la central de sant Joan de Deu, al Coll d'en Rebassa (Mallorca). La seva situació aferrada a un nucli urbà i el seu caràcter obsolet, fa necessari desmantellar abans de 12 mesos aquesta central.
· El punt d'arribada del gasoducte
Sant Joan de Déu
no és el lloc més adequat com a punt d'arribada del gasoducte.
Les barriades del Coll d'en Rebassa i de Can Pastilla s'ha convertit en llocs
molt degradats per l'existència al seu entorn de punts conflictius i
contaminants, tals com l'aeroport, els dipòsits de combustible, la central
tèrmica, una gran superfície comercial, la macro-depuradora, etc...
· No a la macro-central de Son Reus (Mallorca)
La pretensió de instal·lar a Son Reus una macro-central elèctrica, de 500 MW està fora de lògica si s'apliquen les mesures que proposam d'estabilitzar la demanda energètica i de fomentar les energies renovables, així com l'estalvi i l'eficiència energètica.
· S'ha d'incloure el sotarrament de les línies elèctriques
El pla ha d'incloure l'obligatorietat de soterrar les noves línies elèctriques (maldament no travessin ANEIs), així com el progressiu enterrament de les línies elèctriques ja construïdes.