(Comunicat de premsa remès pel GOB el 07/10/98 durant la celebració de la reunió de l'organisme Europarc a Mallorca)
| Situació dels Parcs Naturals de les Balears |
La situació dels parcs naturals de Balears fa vergonya
BALEARPARC 98: La realitat supera la ficció
Mentre els participants a les reunions, excursions, dinars i sopars d'EUROPARC 98, amb aportació econòmica de la Conselleria de Medi Ambient, debaten sobre temes ben interessants, però alguns d'ells més aviat poc relacionats amb els nostres espais naturals (la seva assemblea general de socis, les relacions de l'agricultura i l'explotació forestal amb la conservació del paisatge, la filosofia i pràctica dels paisatges protegits a Europa...) i d'altres en forta contradicció amb la nostra realitat (el desenvolupament rural entorn als espais naturals, la creació de grans àrees protegides en base a la xarxa Natura 2000, l'equilibri entre desenvolupament turístic i protecció,...), el GOB denuncia la vergonyosa situació que actualment pateixen els nostres espais naturals.
Imaginem-nos un parc natural amb multitud de problemes, mal gestionat, sense programes d'investigació ni conservació, massificat, ... un parc que enlloc que progressar cap a una millor conservació anàs cap a una greu degradació progressiva dels seus valors naturals. Pot la realitat superar la imaginació? Clar que sí. La situació de gestió dels parcs naturals de les Balears (que ens hem permès batiar com a BALEARPARC 98) va més enllà de les pitjors espectatives.
Per si no bastàssin els greus problemes que els espais naturals reben del seu entorn o de les activitats humanes que tenen lloc dins ells (denunciats en diverses ocasions per la nostra organització), hi hem d'afegir els no menys importants problemes derivats de la seva gestió (més ben dit: de la seva manca de gestió). Com a exemple podem tractar el cas del parc natural més emblemàtic de les Balears: el Parc Natural de S'Albufera (de Mallorca).
S'Albufera: un exemple digne d'estudi |
| El Parc Natural de S'Albufera se declarà el 23 de gener de 1988, després d'una llarga lluita per part dels sectors conservacionistes, convertint-se en el primer espai natural protegit de les Balears. 10 anys després de la seva declaració, la situació no és ni de molt optimista. El vaixell-insignia de la nostra flota de parcs naturals navega sense una direcció definida, i fent aigua per tots els costats. Vegem-ne alguns dels seus principals problemes de gestió: |
| La Direcció |
| El director del parc és el responsable d'impulsar el compliment dels objectius del parc, proposar el PRUG i els plans anuals de gestió i supervisar totes les actuacions de la Conselleria de Medi Ambient en l'àmbit de l'espai protegit. Les responsabilitats d'aquest càrrec aconsellen que aquesta persona sigui funcionària de la Conselleria de Medi Ambient, per tal de garantir la seva capacitat de decisió i donar estabilitat a la gestió del parc. En aquests moments, però, el fins ara director del parc, funcionari de la Conselleria de Medi Ambient i amb reconeguda experiència en el camp de la conservació, està a punt de ser substituït per un treballador eventual de l'IBANAT, sense cap tipus d'experiència en la gestió d'espais naturals protegits |
| La Junta Rectora |
| Aquest és un organisme participatiu que té com a funcions assessorar la Conselleria de Medi Ambient en la gestió dels parc, informar els plans i projectes i vetllar per la conservació del parc. Per desgràcia, enlloc de ser un fòrum de debat sobre la gestió del parc és en aquests moments un òrgan purament testimonial, on gairebé ningú (a part del representant conservacionista) obri boca per demanar informació, suggerir propostes o discutir les actuacions que se porten a terme. |
| EL Pla d'Ús i Gestió (PUG) |
| Aquest instrument és vital per al funcionament del parc, ja que detalla les previsions d'actuació futures (programes i projectes) en un període de 6 anys. L'anterior PUG del parc (1990-1994) va vèncer ja fa 4 anys, i d'aleshores ençà el parc funciona sense PUG, en base a plans anuals. El PUG 1997-2002 fa dos anys que va ser informat favorablement per la junta rectora i encara no ha estat aprovat, fa dos anys que està pendent d'informe per part dels serveis jurídics de la Conselleria de Medi Ambient!!! |
| El pressupost |
| Des de la creació de l'IBANAT, és gairebé impossible conèixer quin és el pressupost del parc, entre quines partides se distribueix i quines són les despeses reals al cap de l'any. Aquesta estratègia dificulta, fins i tot als propis membres de la junta rectora, saber quants doblers s'han gastat realment al parc i en què s'han invertit. |
| L'ús públic |
| A les Balears en aquests moments la gestió dels parcs naturals està adreçada gairebé exclusivament cap a la potenciació de l'ús públic. Això no seria problema sinó fos per què els espais naturals ja estan en aquests moments ben massificats. A S'Albufera el nombre de visitants creix de l'ordre del 20% anual, i per enguany se preveuen més de 125.000 visites, sense comptar la platja. No cal explicar que un nombre tan elevat de visitants té un impacte considerable sobre un espai natural relativament petit. El material informatiu és insuficient i de mala qualitat (se donen fotocòpies de mala qualitat dels tríptics informatius en diferents idiomes) i s'ha suprimit la botiga cultural (guies de camp, llibres de flora i fauna). En canvi s'ha potenciat la ubicació de màquines expenedores de begudes i alimentació (4 màquines de begudes enllaunades, galletes, aigua embotellada en PVC, bricks, ...). S'ha desvirtuat totalment el tipus d'ús públic que és desitjable per aquests espais: la frontera entre S'Albufera i altres espais com Marineland o l'Autosafari de Sa Coma comença a desdibuixar-se. |
| La vigilància |
| Fa més de mig any que el Parc no té agent forestal responsable de la seva vigilància. L'agent (en període d'excedència) ha estat substituït per un peó agrícola que teòricament ha d'assumir les funcions de coordinació de la vigilància però que no pot dur a terme cap acció de denúncia, informe oficial, incautació d'arts, etc. El parc presenta un dèficit total de vigilància a pesar que teòricament hi ha tres persones que s'hi dediquen. La vigilància hauria de ser atesa per personal adscrit de forma regular al parc, amb coneixements i autoritat suficient per exercir les seves funcions. |
| La Conservació |
| Qui és el responsable de la conservació als parcs naturals? L'IBANAT, segons el seu decret de creació, té competències en feines de gestió de l'ús públic i manteniment, i relacionades amb la biodiversitat quan rep instruccions de la Conselleria de Medi Ambient. Però com que aquestes instruccions no arriben o no se tradueixen efectivament, i com que el personal del Servei de Biodiversitat és totalment insuficient per fer les seves feines, la realitat és que les feines de seguiment i conservació de la biodiversitat en els parcs són gairebé inexistents, i quan se fan no són rigoroses. |
| La investigació |
| A part del seguiment ornitològic, realitzat cada vegada en pitjors condicions, la Conselleria de Medi Ambient no executa cap programa d'investigació per a la conservació de l'espai. Els diferents estudis que els darrers anys s'han realitzat a S'Albufera han estat impulsats per ONGs com Earthwatch, i el paper de l'Administració s'ha limitat a facilitar la seva tasca, però sense tenir ni prioritats ni iniciatives quant a la investigació. Ni la gestió de l'aigua ni la de les pastures, línies de feina bàsiques en la conservació d'aquest espai, són objecte de programes seriosos d'investigació. |
| Relació amb l'entorn |
| Un pilar fonamental per aconseguir l'èxit d'un parc natural és la seva integració amb l'entorn ambiental i especialment socio-econòmic que l'envolta. No existeix ni ha existit mai un programa efectiu destinat a donar a conèixer el parc dins la seva comarca, ni per convertir el parc en un veïnat desitjable per part dels propietaris que l'envolten. Els aspectes educatius, tan importants per aconseguir aquesta integració, deixen molt que desitjar. El parc comparteix dos monitors a temps parcial amb Mondragó i Son Moragues, pel que molts de grups (escolars i no escolars) queden sense atendre per manca d'aquest personal. |
Els altres parcs no resten al marge d'aquesta situació
Per desgràcia aquesta situació tan lamentable se repeteix en bona part als altres parcs; per mostra un botó: ni Sa Dragonera (ni Mondragó) compten en aquests moments amb director nomenat. Mondragó no en tengué fins 4 anys després de la creació del Parc, i de fet en aquests moments desconeixem si en té o no. Sa Dragonera va cap al quart any sense director. Quant als altres aspectes (junta rectora, pressupost, ús públic, vigilància, conservació, investigació, relació amb l'entorn,...) la situació no és millor que la comentada en el cas de S'Albufera.
Qui mou els fils en la protecció d'espais naturals?
Fins l'any 1994, els decrets de creació de parcs naturals fixen que la gestió correspon a la Conselleria d'Agricultura i Pesca. El director havia de ser un tècnic superior de la Conselleria, responsable de proposar, impulsar i vetllar pel compliment dels acords de gestió.
El 22 de novembre de 1994 s'aprovà un decret pel qual s'estableix que l'administració (no la gestió) dels parcs de S'Albufera i Mondragó correspon a la Conselleria d'Agricultura i Pesca, i que l'execució material de les actuacions correspon a l'empresa pública SEFOBASA. El Conseller segueix nomenant al director, però aquest no és necessari que sigui tècnic superior de la Conselleria.
El 21 de maig de 1997 se crea l'IBANAT, com a hereu del SEFOBASA però amb molta més capacitat d'actuació. L'institut, adscrit a la Conselleria de Medi Ambient, té, entre d'altres competències, la gestió dels parcs i altres figures d'especial protecció respecte de les tasques d'ús i manteniment. Pel que fa a temes de biodiversitat, segueix instruccions de la Conselleria de Medi Ambient. L'IBANAT ja no executa (com el SEFOBASA) sinó que gestiona. La realitat, però, és que fa molt més que això, i el seu pes en la política de creació i gestió de parcs s'endevina decissiu.
Quin és el futur de la protecció d'espais a les Balears?
No sembla que mai hagi existit, per part dels successius responsables del la Conselleria de Medi Ambient (anteriorment Agricultura i Pesca) cap tipus de model ni concepció de xarxa d'espais naturals balears, ni res que s'assembli. Les successives declaracions d'espais protegits han estat motivades per fortes reivindicacions dels sectors lligats a la conservació de la naturalesa; l'administració no ha protegit cap espai per iniciativa pròpia.
Els darrers anys ni tan sols aquestes pressions han estat suficients per a impulsar la protecció de grans assignatures pendents, com la Serra o Es Trenc-Salobrar. Ni tan sols les obligacions legals se compleixen: la Llei d'Espais Naturals fixa que l'Albufereta, Es Trenc-Salobrar de Campos, les àrees representatives de la Serra de Tramuntana i els Illots de Ponent i Migjorn d'Eivissa seran declarats parcs o reserves naturals. No observam ni la més mínima voluntat política d'impulsar la protecció d'aquest espais; més aviat tot lo contrari.
Quant als espais actualment "protegits", les perspectives no són massa esperançadores: no només no se solucionen els problemes citats, sinó que se pot preveure que la gestió segueixi en la mateixa línia de desencert (no només no se vol limitar el nombre de visitants a S'Albufera, sinó que a més a més se planteja la construcció d'un segon centre de recepció; a Mondragó se pretén modificar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals per permetre una nova edificació, ...).
Tot sembla orquestrat (difícilment se pot fer tan malament de forma involuntària) per a fer-nos caure en el parany i provocar aquesta declaració: si els parcs han d'estar d'aquesta manera, val més que no se'n facin de nous. Però anem alerta: el que falla és l'administració dels parcs, i no la figura de protecció. No només no hem de renunciar a la creació de nous parcs, sinó que hem d'exigir que aquests siguin gestionats per tal de garantir la conservació dels seus valors naturals. Com veim, la batalla en aquests moments té dos fronts: impulsar la protecció de nous espais i, a la vegada, evitar la degradació dels espais ja protegits. Sembla una paradoxa, però és la pura realitat.