Aspectes geològics i geomorfològics
El
patrimoni cultural i arquitectònic
Conflictes
ambientals i urbanístics
La
campanya del GOB i ADENA-WWW
Els Temes del 
Núm.1
Parc Natural.
|
Índex
Els Temes del |
La Serra de Tramuntana constitueix l’espai natural més gran i valuós de les Balears. A les seves 80.000 hectàrees s’hi concentren tot tipus de formacions geològiques, comunitats i espècies vegetals úniques, espècies animals espectaculars i paisatges excepcionals.
Igualment la Serra és també un autèntic tresor cultural on s’hi troben elements i conjunts de gran valor arquitectònic, etnològic i històric.
La Serra, però, se troba amenaçada per un gran nombre de projectes (urbanístics, d’obres públiques, turístics, etc) que poden degradar aquest extraordinari espai natural.
Davant això, és necessari dotar la Serra d’una protecció que per una banda asseguri la conservació d’aquests valors naturals i culturals, i d’altra banda permeti un desenvolupament socio-econòmic respectuós amb l’entorn i una millora de la qualitat de vida dels seus habitants.
Per això, el GOB proposa la declaració de tota la Serra de Tramuntana com a Parc Natural.
Aspectes geològics i geomorfològics
La Serra de Tramuntana s’estén en sentit NE-SW al llarg del litoral nord-occidental de Mallorca, des de la península de Formentor fins a l’illa de Sa Dragonera. En definitiva la Serra és un muradal que vertebra el costat nord-oest de Mallorca i en constitueix ensems la defensa i el castell d’aigua. Aquesta dilatada comarca s’estén en una llargària de prop 90 quilòmetres, amb una amplària màxima de quinze o vint, sobre el territori de 20 municipis.
 |
La Serra totalitza de l’ordre de 800 km2, essent Pollença, Calvià i Escorca els tres municipis més grans. Des del punt de vista geològic, la Serra constitueix un paradigma científic dels relleus alpins, on les tres sèries tectòniques de plecs cavalcant que hi ha formen l’ossatura de materials predominantment liàssics i triàssics sobre un basament guixós que n’afavorí els corriments. La sèrie II és la que agombola les majors altures. Uns catorze o quinze cims hi superen els mil metres d’altària: el Puig Major (1.445 m), el Puig de Maçanella (1.348 m), el Puig Tomir (1.102), L’Ofre (1.090), Alfàbia (1.069), el Puig des Teix (1.064), Tossals verds (1.028), el Puig de Galatzó (1.025), el Puig Roig (1.003) etc. Valls longitudinals recorren la Serra, com la de Valldurgent, Orient, Cúber, Vall d’en March, etc., i d’altres la tallen de forma transversal com la de Sóller, Esporles, S’Estorell, etc. |
La costa resulta especialment alta, mostrant timbes i penya-segats que atenyen de vegades els 500 metres, com per exemple el Puig Gros de Ternelles, El Musclo des Llorer, el Cap de Catalunya, El Cap Fabioler, sa Dragonera, el Cap de Formentor, etc.
El modelat càrstic és omnipresent, especialment a la zona compresa entre Escorca i Pollença. Nombroses coves i avencs se reparteixen per tota la Serra, destacant la Cova de la Campana i l’Avenç de s’Aigua. El desenvolupament càrstic afecta, sobretot, els conglomerats (mol.lasses blanques) del Burdigalià i els calcaris margosos del Lias mitjà inferior.
El clima de la Serra és peculiar, amb unes pluges superiors a la resta de Mallorca, arribant fins i tot als 1.400 mm de mitjana anual, el que constitueix la reserva d’aigua per a tota l’illa. Les temperatures mitjanes són 4 o 5 graus més baixes que al Raiguer o al Pla. La neu hi es present gairebé cada any als cims més alts, el que justifica l’abundància de cases i pous de neu.
Com a la major part d’àrees de muntanya arreu del món, la Serra de Tramuntana es pot considerar una zona naturalísticament privilegiada.
Pel que fa als aspectes botànics, hi destaca una important flora endèmica i de plantes rares, les quals són a la vegada extraordinàriament importants en la configuració de les comunitats vegetals.
Tot això fa que la Serra constitueixi una illa dins una illa. L’aïllament va molt associat a l’aparició i pervivència d’espècies relictes i formes úniques en el món, la qual cosa converteix a les illes en paradisos per a la conservació. La Serra és, sens dubte, l’espai natural ecològicament més valuós de les Balears.
Des del punt de vista de la vegetació, la Serra és notable per la presència de 5 comunitats vegetals úniques en el món, entre les quals destaquen la dels anomenats coixinets espinosos, una de plantes de rosseguera, i una de plantes de penyal. L’alzinar Quercion ilicis, el nostre bosc autòcton, que antigament cobria bona part de Mallorca té a la Serra els seus principals reductes.
| Quant a la flora, a la Serra hi ha 25 espècies i subspècies de plantes endèmiques de la Serra, és a dir, que l’únic lloc del món on creixen és aquí. Exemples notables són: Pinpinella bicknelli, Brassica balearica, Euphorbia fontqueriana, Viola jaubertiana, Brimeura duvigneaudi, Asplenium majoricum, etc. Altres 7 plantes endèmiques de Mallorca, se troben sobretot a la Serra. Naufraga balearica, una de les plantes més rares d’Europa, creix tan sols a Cala Sant Vicenç i a una localitat de Còrsega. Nou espècies d’orquídies i 13 de falgueres tenen la Serra com a única àrea de distribució pel que fa a Mallorca. La Serra és, també, l’únic refugi a la nostra illa de plantes pròpies de climes més freds, com el teix (Taxus baccata) o l’arbre de visc (Ilex aquifolium). |  |
 |
 |
| La fauna de la Serra no desmereix en absolut la flora. Entre els invertebrats hi abunden els endemismes, especialment entre els Gasteròpodes (caragols), els Coleòpters (escarabats), els Aràcnids i els Crustacis. La fauna cavernícola conté elements únics i molt interessants. |  |
 |
 |
Pel que fa als Vertebrats, a la Serra hi trobam una espècie endèmica: es tracta del ferreret (Alytes muletensis), un petit calàpet que ha estat descobert vivent l’any 1980 (curiosament, els seus ossos fòssils havien estat trobats alguns anys abans), encara que el seu cant monòton era conegut d’antic pels pagesos de l’àrea on habita. |
 |
Entre els aucells podem destacar: la baldritxa (Puffinus
yelkouan mauritanicus), aucell endèmic de les Balears, i que nidifica a les coves
dels espadats marins; el voltor (Aegypius monachus), l’au de presa més gran
d’Europa viu encara a la Serra. Prop de 50 exemplars hi sobreviuen especialment a la
meitat nord de la Serra, cercant ovelles i cabres mortes per menjar. Mallorca és
l’única illa mediterrània on sobreviu l’espècie. Altres espècies d’aucells que habiten la Serra són el falcó marí (Falco eleonorae) amb unes 280 parelles, l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), espècie molt amenaçada a la Mediterrània, i el busqueret coa-llarga (Sylvia sarda balearica), endèmic de les Balears. |
 |
El patrimoni cultural i arquitectònic
La Serra no és en absolut un espai intocat, ni un territori substret a la presència i activitat humanes. Al llarg de temps històrics, un bon nombre de cases i nuclis urbans s’hi han instal.lat, i les muntanyes han estat en part deforestades i dedicades a una ramaderia extensiva d’ovelles i cabres, o bé conrades (oliveres) prèvia construcció de marjades a fi de retenir l’escassa terra, mentre les valls més fèrtils eren posades en reguiu (cítrics).
Actualment tota l’agricultura i la ramaderia es troba en crisi a una illa tan abocada al turisme com Mallorca, i el procés d’abandonament del camp, particularment a la Serra, resulta molt acusat i aparentment irreversible.
 |
La presència humana a la Serra ha anat transformant el medi d’una manera gradual i en general harmònica, deixant per a la posteritat tot tipus d’elements arquitectònics i culturals que no fan sinó augmentar encara el valor patrimonial de la Serra, ja extraordinari des del punt de vista estrictament natural. A la Serra hi trobam exemples extraordinaris de cases de possessió, de torres de defensa, de molins d’aigua, de monestirs, de fortificacions, etc., així com d’elements arquitectònics més senzills, com són els camins empedrats, ponts, aljubs, marjades, aqüeductes, sitges, forns de calç, fonts, així com les més interessants troballes arqueològiques del’illa. |
A títol únicament d’exemples, vet aquí una petita relació dels elements més notables que podem trobar a la Serra:
Els conflictes ambientals i urbanístics
Malauradament no tot és bellesa i harmonia a la Serra. Des de fa tres dècades tot un seguit d’activitats i construccions s’han instal.lat a la Serra, provocant uns impactes importants i de vegades irreversibles sobre el territori
Els anys setanta i vuitanta
El "boom" turístic i de la construcció als anys 60 i 70 tengué relativament poca incidència a la Serra: l’orografia dificultava l’accessibilitat i la falta de platges en fou un problema per a un turisme clàssic. Sens dubte aquests fets han contribuït decididament a mantenir la Serra en bones condicions ecològiques i paisatgístiques. Aquestes darreres dècades, però, la Serra està suportant una gran pressió immobiliària àvida d’espais oberts i de zones no saturades.
A més d’alguns projectes d’urbanització i parcel.lació, sorgeixen grans i impactants inciatives en obres públiques (túnels, noves carreteres...), que a més de les consequències ambientals directes, faciliten l’accés i per tant la urbanització d’aquest espai natural.
Urbanitzacions com les de Cala Sant Vicenç, es Guix, Cala Tuent, Port de Sóller, Port des Canonge, Son Nét, Sant Elm, etc, ja fa temps que han proanat aquest gran espai natural. Nombroses pedreres han estat ubicades per tota la Serra deixant nafres quasi irreversibles a molts d’indrets ( Establiments, Sa Cova, Puig de Maria, Son Ferragut, Biniamar, Bunyola, etc.).
Algunes carreteres han destrossat paratges meravellosos i els ports esportius han afectat negativament a certs indrets del litoral.
Les embotelladores d’aigua escampades a racons d’Escorca, Deià o Alaró han contaminat torrents d’aigües cristal.lines i alguns femers han embrutat igualment certs indrets de la Serra (Sóller, Banyalbufar, Andratx, etc.)
La Serra de Tramuntana, un espai amenaçat
Aquests darrers anys, la pressió immobiliària s’ha intensificat molt a la Serra, afavorida per la construcció i "millora" de certes carreteres, tot i que l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals, l’any 1991, va reduir certes possibilitats urbanitzadores.
Però no només són les actuacions immobiliàries les que amenacen la Serra. Altres iniciatives poden fer malbé el seu patrimoni cultural i natural.
Vet aquí algunes de les amenaces que pateix la Serra:
La reforma de les carreteres de muntanya
El delicat paisatge de la Serra pot sofrir noves ferides si s’executen tot un seguit de projectes que el Govern Balear ha redactat. L’exemple de la reforma de la carretera d’Esporles a Banyalbufar o el túnel de Corral Fals (entre Estellencs i Andratx) són trists exemples dels impactes de les obres públiques sobre un espai natural.
En aquests moments està previst o se troben en construcció els següents projectes:
L’execució d’aquests projectes provocarà sense cap dubte impactes ambientals i paisatgístics molts negatius.
Transvassaments d’aigua
La problemàtica situació de l’aigua a Mallorca ha fet que l’Administració hagi prioritzat la construcció de grans infrastructures, entre les quals s’hi troben distints projectes de conducció d’aigua de fonts de la Serra, concretament:
A més de l’impacte físic de les obres, en algun cas pot provocar una reducció de la disponibilitat d’aigua a la Vall de Sóller.
Urbanitzacions i complexos hotelers
A pesar de la protecció urbanística que atorga la Llei d’Espais Naturals, la realitat és que la Serra encara pateix alguns problemes derivats de projectes immobiliaris antics, així com d’algunes il.legalitats, de modificacions de la Llei, etc. Aquests projectes, entre d’altres, són:
Extensió de l’ús residencial
El canvi d’ús que als darrers vint-i-cinc anys s’ha produït a la Serra de Tramuntana, ha tengut com a fenomen més característic l’extensió de l’ús residencial, ja sigui de caràcter permanent ja sigui de caràcter temporal.
Per una banda la compra de les grans possessions per part de gent de fora i per altra banda l’ocupació de vivendes rurals i fins i tot la construcció de nous habitatges han posat les bases per un nou ús residencial a la Serra.
Les conseqüències d’aquest nou ús van des dels impactes paisatgístics derivats de les noves construccions fins a l’extensió de les infrastructures (elèctriques o telefòniques), construcció de camins, tancament d’itineraris tradicionals, etc.
Aquest fenomen és present a tota la Serra, especialment a les parts baixes, als fons de vall i a l’entorn de nuclis de població tradicionals, sobretot els que se situen prop de Palma.
Camps de golf
Dins de l’àmbit de la Serra de Tramuntana s’hi troben actualment tres camps de golf (Son Vida i Can Porquer i Bendinat). En aquests moments se troben en projecte o en un avançat estat de construcció un total de quatre projectes, que són els següents:
La seva construcció suposaria un gran impacte ambiental (destrucció de la cobertura vegetal) o paisatgístic (moviments de terra, construccions residencials annexes), que caldria evitar absolutament.
Ports esportius i instal×lacions nàutiques
L’actual marc legal en relació a les instal.lacions nàutiques és el Pla de Ports Esportius. Aquest Pla, planteja, al si de la Serra de Tramuntana, la possibilitat de dur a terme les següents instal.lacions:
En la major part de casos se tracta de paratges litorals extraordinàriament ben conservats.
Pedreres
L’activitat extractiva ha tengut conseqüències nefastes a la Serra de Tramuntana. Un total de 35 pedreres s’hi han arribat a ubicar provocant un impacte paisatgístic, a més d’altres derivats dels renous i la pols. En aquests moments segueix l’activitat extractiva a les següents pedreres:
Explotacions forestals
Als darrers 20 anys a Mallorca s’ha produït un augment de la superfície forestal, especialment a la Serra, a causa de l’abandonament dels conreus.
Quant a l’explotació forestal, fins al 1977 se va produir un increment de l’extracció de fusta. D’aquell any fins a 1982 hi va haver una retrocés important i del 82 fins a l’actualitat s’ha produït una estabilització de l’extracció.
D’altra banda en aquests darrers anys ha minvat l’aprofitament de la fusta de pi i en canvi s’ha incrementat l’explotació de l’alzinar.
La immensa majoria d’explotacions forestals se duen a terme sense plans d’ordenació, per tant sense les mínimes garanties que exigeix la Llei de Monts. En tot cas aquestes explotacions han implicat l’obertura de vials i pistes a llocs moltes vegades inadequats amb pendents massa grans. No sempre els criteris de marcatge i extracció tenen en compte plantejaments conservacionistes, amb la qual cosa se donen sovint tales abusives. Les podes superen habitualment allò que marca la llei, i acaben convertint-se en tales encobertes.
Incendis forestals
La crema de càrritx per aconseguir pastures pel bestiar, l’increment de "domingueros" que fan foc de forma incontrolada, les cremes als abocadors de residus, són les causes principals dels incendis forestals que se produeixen a la Serra.
Aquests darrers anys s’han de destacar, tant pel nombre d’incendis com per la superfície afectada, els incendis que han tengut lloc a Na Burguesa, a Andratx, a la Comuna de Bunyola, a les Comunes de Caimari, a Banyalbufar i a Pollença. L’any 1994 se varen produir un total de 37 incendis a la Serra.
La destrucció de la vegetació, l’increment de l’erosió són les principals conseqüències dels focs que estan afectant a la Serra.
Abocaments d’aigües residuals
A pesar de l’esforç econòmic d’aquests darrers anys en la construcció de depuradores, alguns municipis de la Serra encara no disposen de plantes de tractament d’aigües residuals.
Nuclis com (Banyalbufar, Fornalutx, Sa Calobra, etc) no disposen de planta depuradora abocant a la mar o a torrents els residus líquids sense depurar.
En alguns casos les depuradora funcionen de forma deficient, com són els casos de Alaró, Sóller i Andratx, provocant greus problemes ambientals.
Igualment algunes plantes embotelladores d’aigua tampoc disposen de depuradores, abocant a torrents aigües sense depurar o mal depurades.
Abocadors de residus sòlids urbans
La Serra de Tramuntana tampoc s’escapa de la presència d’abocadors que de forma controlada o incontrolada (però quasi tots ells il.legals) pateix la nostra illa. Vet aquí els més importants:
A més de la sea perillositat com a factor de contaminació d’aqüífers, aquests abocadors contribueixen a la propagació de plagues (rates, gavines) i sobretot als incendis forestals, ja que molts d’ells se situen dins zones forestals i quasi tots ells cremen alguna vegada.
Esteses elèctriques
L’increment de l’activitat residencial a la Serra de Tramuntana i la millora de la qualitat de vida dels seus habitants, ha creat una nova demanda d’instal.lacions de línies elèctriques, quasi sempre aèries.
Les conseqüències d’aquest fet són diverses i van des dels impactes paisatgístics o l’increment de la mortalitat de certes espècies d’aus.
Igualment són ressenyables els impactes de les línies elèctriques dins dels nuclis urbans d’interès arquitectònics o històric.
Modificació de la Llei d’Espais naturals
Al mes de desembre de 1992, el Parlament Balear a proposta del Partit Popular i Unió Mallorquina va dur a terme una modificació a la baixa de la Llei d’Espais Naturals. Aquest modificació també va afectar a certs espais de la Serra de Tramuntana. En concret se varen excloure com a Àrees Naturals d’Especial Interès als següents llocs:
La major part d’aquests espais se varen excloure per possibilitar la construcció de camps de golf o complexos hotelers.
Activitats recreatives i d’oci
L’atractiu paisatgístic de la Serra ha induït el desenvolupament d’activitats recreatives i d’esplai. Encara que habitualment aquestes activitats són realitzades amb mesura, hi ha casos on se produeixen conflictes entre oci i conservació, a causa de laseva massificació o, com passa en alguns casos, per tractar-se d’úsos impropis d’espais naturals. Vet aquí la relació d’aquestes activitats:
Les conseqüències d’aquestes activitats són ben diverses i van des de l’augment de l’erosió, l’arrassament de la vegetació, fins a la pèrdua de qualitat ambiental com a conseqüència de la massificacio, l’increment del perill d’incendi, etc.
La destrucció del Patrimoni històric i etnològic
La riquesa arquitectònica la Serra és única dins Mallorca. Des de fa anys, però, pateix un problema de degradació o destrucció accelerada que cal aturar.
Síquies, fonts, canaletes, forns de calç, camins empedrats, molins, tafones, marjades, són sense dubte els elements arquitectònics que corren més perill de desaparèixer o degradar-e definitivament.
Es necessari inventariar aquest patrimoni i de forma ràpida dotar-lo d’una protecció estricta per evitar la seva degradació. Igualment és necessari contribuir a la conservació de torres de defensa, talaies, capelles, cases de possessions, jardins.
Des que l’any 1978 es va elaborar el primer Inventari d’espais naturals, tots els estudis i treballs elaborats sobre àrees a protegir coincideixen en assenyalar la Serra de Tramuntana com l’espai més important de les Balears, destacant la necessitat de que disposi d’una protecció global.
L’objectiu, doncs, és dotar la Serra d’un estatus de protecció legal que asseguri la seva conservació i alhora permeti augmentar la qualitat de vida dels seus habitants evitant aquelles actuacions que la degradin tant des del punt de vista ecològic com paisatgístic.
La protecció que el GOB i ADENA proposam per a la Serra s’hauria de fonamentar en tot un seguit de normes. Se tracta d’articular una protecció en base a les distintes normatives que afecten a la conservació de la naturalesa, a l’ordenació del territori, a l’urbanisme, al patrimoni històric, a més d’altres normes sectorials de protecció del litoral, de les aigües, dels boscos, etc.
Aquests aspectes generals se podrien concretar o complementar en els següents punts:
La campanya el GOB i ADENA - WWF han encetat pretén
aconseguir la protecció de la Serra de Tramuntana, mitjançant la figura de Parc Natural.
Aquesta campanya se basa, fonamentalment en un esforç divulgador i sensibilitzador dels valors naturals i culturals de la Serra i de la necessitat de conservar-los. Està clar que la conservació d’un territori humanitzat és molt difícil si no se compta amb el suport de la població local o d’una part d’ella. Inevitablement la conservació comporta unes limitacions d’úsos que han d’esser imposades, però que no arriben a ser viables a llarg termini si no són compreses i acceptades per la població. És per això que prèviament o al mateix temps que s’inicia una labor reivindicativa que comporti aquestes limitacions, s’han de dur a terme tota una sèrie d’accions divulgatives, entre els habitants de la comarca, així com entre la població escolar.
L’objectiu general de protecció de la Serra se concreta en dos objectius operatius:
a) la sensibilització social i escolar
b) la consecució d’un consens social i política favor de la protecció.
Aquests objectius se duran a terme mitjançant:
