Dins la cadena tròfica de la na-

tura, el gran depredador, o ‘súper-

depredador’ és el que no té depre-

dadors naturals. Se troba a la part 

més alta de la piràmide tròfica. Mai 

no és abundant. Són solitaris i defen-

sen els seus amples territoris d’altres 

congèneres.

Quan la societat humana era 

majoritàriament rural i depenia de 

l’explotació dels recursos naturals 

del seu entorn, l’odi contra els de-

predadors era molt gran. La seva 

supervivència estava en joc, ja que 

ambdós competien pels mateixos 

recursos. Se’ls va perseguir fins a la 

rarefacció i, a molts, fins a l’extinció. 

L’acarnissament era major quan més 

a dalt de la piràmide tròfica se tro-

bava l’animal. Els grans depredadors 

són sovint els únics elements que 

falten a molts sistemes naturals ara 

protegits arreu del món.

Taurons, tigres, lleons, grans 

àguiles, per què els necessitem 

als grans depredadors?

En les darreres dècades l’estudi 

de la natura i els seus processos ha 

demostrat la importància vital que 

tenen els grans depredadors als eco-

sistemes. La seva eliminació, nor-

malment com a conseqüència de la 

intervenció humana en dècades 

recents, provoca el desequilibri 

del sistema natural.

S’ha demostrat que 

serveixen per mantenir 

la riquesa i abundància 

necessària de mamífers, 

aus, invertebrats, amfibis 

i rèptils dins cada 

ecosistema i són 

clau per mante-

nir els processos ecològics en per-

fecte estat. Hi ha exemples molt ben 

documentats als treballs de Euan 

Ritchie, de la Universitat de Deakin 

(Melbourne, Austràlia), alguns dels 

quals estan explicats a aquests link:

http://es.mongabay.com/

news/2010/es0202-hance_toppre-

dators.html

Sabíeu què... hi ha més preses 

quan hi ha un gran depredador?

A més de regular les poblacions 

de preses, també controlen (espan-

tant o caçant) les de depredadors 

més generalistes (o ‘mesodepreda-

dors’), amb els quals competeixen 

per preses menors. Així, quan en un 

sistema s’elimina el ‘súperdepreda-

dor’, els mesodepredadors proliferen 

fins a quatre vegades més i exer-

ceixen una pressió més gran sobre 

les preses menors, que tornen més 

rares que quan existia el ‘súperde-

predador’. A més, els ‘mesodepre-

dadors’ sovint maten preses juvenils 

–causant un major impacte negatiu 

sobre les seves poblacions-, que els 

‘súperdepredadors’ –que seleccionen 

individus de major edat-.

Recuperar els grans depredadors 

és vital pel futur del planeta

Una vegada eliminats els grans 

depredadors, és l’home el que ha de 

substituir el seu paper per controlar 

plagues o una abundància excessiva 

dels ‘mesodepredadors’. Però les ac-

cions humanes no poden substituir 

plenament els grans carnívors, no 

són tan eficaços i a més sovint són 

encara més perjudicials (contamina-

ció per pesticides o enverinaments 

massius).

A més, s’ha de sumar el fet que 

la creixent demanda de recursos per 

part de la població humana i el canvi 

climàtic també està afectant la bio-

diversitat. Tot plegat, és necessari 

mantenir i restaurar sempre que si-

gui possible els grans carnívors. Evi-

tar l’extinció d’aquestes espècies i la 

pèrdua de la seva insubstituïble fun-

ció i importància ecològica requereix 

d’accions noves, audaces i creatives.

En els darrers 100 anys, la po-

blació europea ha passat de viure 

al camp a viure a les ciutats, i 

convertir-se en una societat tec-

nològica, que ja no depèn de 

la natura que l’envolta per 

sobreviure. L’odi contra 

els grans carnívors ha 

desaparegut, ara és el 

moment de la seva 

recuperació. Els hi 

ho devem.

L’àguila coabarrada se troba a la part més alta de la cadena tròfica a Mallorca, juntament amb el falcó peregrí.
(Adaptat de: http://www.falconsbarcelona.net/Falco11/Theme/fotos/image010.jpg; dibuix de l’àguila coabarrada cedit per Juan 

Varela)

Què és un gran depredador?

10- EB41