Dins la cadena tròfica de la na-
tura, el gran depredador, o ‘súper-
depredador’ és el que no té depre-
dadors naturals. Se troba a la part
més alta de la piràmide tròfica. Mai
no és abundant. Són solitaris i defen-
sen els seus amples territoris d’altres
congèneres.
Quan la societat humana era
majoritàriament rural i depenia de
l’explotació dels recursos naturals
del seu entorn, l’odi contra els de-
predadors era molt gran. La seva
supervivència estava en joc, ja que
ambdós competien pels mateixos
recursos. Se’ls va perseguir fins a la
rarefacció i, a molts, fins a l’extinció.
L’acarnissament era major quan més
a dalt de la piràmide tròfica se tro-
bava l’animal. Els grans depredadors
són sovint els únics elements que
falten a molts sistemes naturals ara
protegits arreu del món.
Taurons, tigres, lleons, grans
àguiles, per què els necessitem
als grans depredadors?
En les darreres dècades l’estudi
de la natura i els seus processos ha
demostrat la importància vital que
tenen els grans depredadors als eco-
sistemes. La seva eliminació, nor-
malment com a conseqüència de la
intervenció humana en dècades
recents, provoca el desequilibri
del sistema natural.
S’ha demostrat que
serveixen per mantenir
la riquesa i abundància
necessària de mamífers,
aus, invertebrats, amfibis
i rèptils dins cada
ecosistema i són
clau per mante-
nir els processos ecològics en per-
fecte estat. Hi ha exemples molt ben
documentats als treballs de Euan
Ritchie, de la Universitat de Deakin
(Melbourne, Austràlia), alguns dels
quals estan explicats a aquests link:
http://es.mongabay.com/
news/2010/es0202-hance_toppre-
dators.html
Sabíeu què... hi ha més preses
quan hi ha un gran depredador?
A més de regular les poblacions
de preses, també controlen (espan-
tant o caçant) les de depredadors
més generalistes (o ‘mesodepreda-
dors’), amb els quals competeixen
per preses menors. Així, quan en un
sistema s’elimina el ‘súperdepreda-
dor’, els mesodepredadors proliferen
fins a quatre vegades més i exer-
ceixen una pressió més gran sobre
les preses menors, que tornen més
rares que quan existia el ‘súperde-
predador’. A més, els ‘mesodepre-
dadors’ sovint maten preses juvenils
–causant un major impacte negatiu
sobre les seves poblacions-, que els
‘súperdepredadors’ –que seleccionen
individus de major edat-.
Recuperar els grans depredadors
és vital pel futur del planeta
Una vegada eliminats els grans
depredadors, és l’home el que ha de
substituir el seu paper per controlar
plagues o una abundància excessiva
dels ‘mesodepredadors’. Però les ac-
cions humanes no poden substituir
plenament els grans carnívors, no
són tan eficaços i a més sovint són
encara més perjudicials (contamina-
ció per pesticides o enverinaments
massius).
A més, s’ha de sumar el fet que
la creixent demanda de recursos per
part de la població humana i el canvi
climàtic també està afectant la bio-
diversitat. Tot plegat, és necessari
mantenir i restaurar sempre que si-
gui possible els grans carnívors. Evi-
tar l’extinció d’aquestes espècies i la
pèrdua de la seva insubstituïble fun-
ció i importància ecològica requereix
d’accions noves, audaces i creatives.
En els darrers 100 anys, la po-
blació europea ha passat de viure
al camp a viure a les ciutats, i
convertir-se en una societat tec-
nològica, que ja no depèn de
la natura que l’envolta per
sobreviure. L’odi contra
els grans carnívors ha
desaparegut, ara és el
moment de la seva
recuperació. Els hi
ho devem.
L’àguila coabarrada se troba a la part més alta de la cadena tròfica a Mallorca, juntament amb el falcó peregrí.
(Adaptat de: http://www.falconsbarcelona.net/Falco11/Theme/fotos/image010.jpg; dibuix de l’àguila coabarrada cedit per Juan
Varela)
Què és un gran depredador?
10- EB41