Balears fou especialment intensa. A
finals dels 60, el Sr. Mercadal Vila,
un falconer mallorquí sensible a la
bellesa d’aquestes aus i pioner en la
conservació de la natura, va donar a
conèixer aquesta situació escandalo-
sa als germans Terrasse, en Michel i
en Jean-François, que aconseguiren
l’ajuda d’en Paul Géroudet de Suïs-
sa, d’en Willy Suetens de Bèlgica i de
Félix Rodríguez de la Fuente. Entre
tots van aportar els fons necessaris
per publicar al 1969 un fulletó divul-
gatiu sobre els rapinyaires de Mallor-
ca amb el lema ‘¡¡Dejad vivir a las
Rapaces!!’ i il·lustrat amb un àguila
coabarrada.
Per desgràcia, tant l’àguila coa-
barrada com la reial se van extingir
de Mallorca en aquells anys. Però el
fulletó, distribuït massivament entre
caçadors i pagesos, va contribuir a
canviar l’actitud d’autoritats i caça-
dors. A més, va ser un dels fets que
va motivar a un grup de joves inqui-
ets a fer feina per la natura i a fundar
el GOB al 1973. I també va ser el
germen per a la creació a França del
Fons d’Intervention pour les Rapaces
(FIR), ara integrat dins la Ligue pour
le Protection des Oiseaxu (LPO/Bird-
Life) i l’entitat de conservació de la
natura més important del país veí.
El 1971 se va aprovar la prime-
ra llei de protecció general dels rapi-
nyaries a Espanya; altres països eu-
ropeus ho havien fet abans. Però per
a algunes espècies a Balears aquesta
protecció va arribar tard, com va ser
el cas de l’àguila coabarrada a Ma-
llorca.
Ara, per fortuna, hi ha les tèc-
niques, la voluntat i els recursos
personals i econòmics (aportats pel
Govern de les Illes Balears, el pro-
jecte LIFE BONELLI i empreses pri-
vades) per recuperar aquesta peça
necessària que la natura mallorquina
va perdre, i l’àguila coabarrada està
retornant a Mallorca. Ja n’hi ha una
vintena d’exemplars, dos dels quals
s’han aparellat i al 2014 van surar el
primer poll.
A més, aquesta incipient pobla-
ció tot d’una ha trobat el seu lloc dins
la piràmide tròfica: sovint caça gavi-
nes de potes grogues, que fins ara
no tenien cap depredador, talment
com als exemples d’arreu del món
que ha compilat n’Euan Ritchie, de
la Universitat de Deakin (Melbourne,
Austràlia). La peça necessària està
encaixant de nou a la natura mallor-
quina. •
Fonts Bibliogràfiques:
Cramp, S. i Simmons, K.E.L. 1980. The
Birds of the Western Paleartic. Vol. II.
RSPB, Oxford University Press. Oxford.
Gubler, W. 1969. Notas sobre accipitri-
formes en Mallorca. Ardeola, 1969, Nº
13: 191-200.
Homeyer, A.v. 1862. Die Balearen. Jour-
nal für Ornithologie, 58: 241-285.
Jordans, A.V. 1914. Tesis doctoral: Die
Vogelfauna Mallorcas mit Berücksich-
tigung Menorcas und der Pityusen. Ein
Beitrag zur zoogeographie des Mediter-
rangebietes. Paul Rost and Co., G.m.b.H.
162 pàg. Bonn.
Jordans, A.v. 1924. Die Ergebnisse mei-
ner zweiten Reise nach Mallorca. Ergän-
zungen zu meiner ‘Vogelfauna Mallor-
cas’. Journal f. Ornithologie, nº 2 vol.
72: 518-536.
Munn, P.W. 1921. Notes on the birds of
Alcudia (Majorca). Ibis, oct.: 672-719.
Munn, P.W. 1931. The Birds of the Bale-
aric Islands. Novitates zoologicae, 37:
53-132.
Ripple, W.J., Estes, J.A., Beschta, R.L.,
Wilmers, C.C., Ritchie, E.G., Hebblewhi-
te, M., Berger, J., Elmhagen, B., Letnic,
M., Nelson, M.P., Schmitz, O.J., Smith,
D.W., Wallach, A.D. & Wirsing, A.J.
2014. Status and Ecological Effects of
the World’s Largest Carnivores. Science,
343. 1241484.
Ritchie, E.G. & Johnson, C.C. 2009. Pre-
dator interaction, mesopredator release
and biodiversity conservation. Ecology
Letters, 12: 982-998.
Tato Cumming, J. 1960. Trece meses de
observaciones ornitológicas en la isla
de Mallorca (abril 1958-abril 1959). Ar-
deola VI (I): 283-292.4. Roger B. J.
Benson , Nicolás E. Campione, Matthew
T. Carrano, Philip D. Mannion, Corwin
Sullivan, Paul Upchurch, David C. Evans
Rates of Dinosaur Body Mass Evolution
Indicate 170 Million Years of Sustained
Ecological Innovation on the Avian Stem
Lineage. May 6, 2014DOI: 10.1371/
journal.pbio.1001853
Dana i Darwin, Staffan Johansson
14- EB41