Alexander von Homeyer (1834, 

Vorland – 1903, Greifswald)

Militar de l’Armada prussiana. 

Amant de les papallones i els aucells, 

dels que va aconseguir una gran col-

lecció d’ous i pells. A la primavera de 

1861 visità Menorca i Mallorca, passant 

després a l’Algèria i publicant les seves 

observacions a la revista Journal für 

Ornithologie, nº 10 (1862), 11 (1863) i 

12 (1864). A la tardor de 1864, a l’es-

mentada publicació, apareix l’article 

Crucirostra curvirostra var. balearica 

proposant la nova espècie Loxia balea-

rica. Al 1874 acompanya a l’explorador 

Paul Pogge a la seva primera expedi-

ció a l’Àfrica central, promoguda per 

la Societat Alemanya d’Estudis d’Àfrica 

Ecuatorial. Els seus continus viatges li 

permeten realitzar incomptables obser-

vacions sobre aus, que queden plasma-

des en més de 150 treballs essent, per 

exemple, el primer ornitòleg en des-

criure la Coablanca de Xipre (Oenanthe 

cypriaca) i el Papamosques de mig co-

llar (Ficedula semitorquata).

Als 69 anys mor deixant una col-

lecció de més de 900 ous d’aucells i de-

vers 35.000 papallones. 

Philip Winchester Munn (1865, La-

verstoke– 1949, Palma)

Militar professional de l’exèrcit an-

glès. Al 1919, retirat del servei actiu, 

s’instal·la al Port d’Alcúdia, dedicant-se 

des d’aleshores a l’ornitologia en cos i 

ànima.

Va produir en quantitat i qualitat, 

una obra vertaderament notable. Des 

de 1921 col·laborà amb la revista es-

pecialitzada Ibis. Al 1931 publica el seu 

catàleg The Birds of the Balearic Is-

lands, publicat a Novitates Zoologica. A 

més de les Notes que publicava a qua-

si cada número d’Ibis, Munn publicà a 

Oologist’s Records, un article sobre la 

nidificació del Rossinyol bord i un altre 

treball en 1946 que duia per títol The 

Western Mediterranean Shearwater, 

now called Balearic Shearwater, sobre 

el nostre virot petit i la seva identitat 

baleàrica, avui ja reconeguda. També 

al butlletí del British Ornithologist Club

en 1947, publicà sobre la Blaveta de 

gavatx blanc. El darrer article del capi-

tà Munn fou a l’Ibis de 1948, unes de 

les seves famoses Notes.

Adolf von Jordans (1892, Luftel-

berg – 1974, Carintia)

Doctorat en ornitologia, amb la 

seva tesi sobre Les Aus de Mallorca, va 

arribar a ser director del Museu König 

de Bonn, avui entitat estatal.

Es desplaçà per primera vegada a 

Mallorca el març de 1913 disposat a co-

nèixer la nostra ornitologia en tres me-

sos intensos. Alternant escopeta amb 

binocles, usual als naturalistes de l’èpo-

ca, arribà a recol·lectar i preparar més 

de 750 espècimens, sobre els quals va 

escriure la seva tesi. Apassionat taxò-

nom, va descriure noves subespècies 

d’aus a les illes. Va viatjar dues ve-

gades més a les Balears, al 1921 i al 

1927, aquesta darrera ocasió en la qual 

tractà, sense èxit, de fer veure l’interès 

de crear una estació d’estudis migra-

toris.

Les seves aportacions a l’ornitolo-

gia balear són indiscutibles, l’estudi de 

les formes i l’ordenació de la nostra or-

nitofauna amb criteris avançats, deixa-

ren el terreny ben a punt pel desenvo-

lupament de la nostra ornitologia que 

dugueren a terme els que el seguiren 

més tard.

José Julio Tato Cumming (1918, 

Alacant - 1989, Madrid)

Militar de l’Exèrcit de l’Aire, va ser 

destinat a Mallorca a l’inici de la dècada 

dels 50.

Al 1954 participa a la fundació de 

la Sociedad Española de Ornitologia (la 

SEO). Va ser col·laborador destacat de 

la Societat d’Història Natural de Bale-

ars, on al seu butlletí publica notes i 

importants treballs. Revisor i editor de 

l’històric Las Aves de Menorca, de Jo-

sep Moll Casasnovas, publicat per l’Es-

tudi General Lul·lià al 1957. Participà 

al naixement de l’efímer Centro de Es-

tudios Ornitológicos de Baleares i col-

laborà intensament en la seva revista 

Balearica. Durant el seu destí a Mallor-

ca publicà també notes i treballs a la 

revista Ardeola, de la SEO, destacant 

el Guión de la avifauna balear, en col-

laboració amb en P. Ferrer i F. Bernis, a 

l’any 1958.

Va evitar la desaparició dels pa-

pers del notable ornitòleg britànic Philip 

W. Munn, adquirint tota la seva biblio-

teca, i es preocupà també de la conser-

vació del bosc de Bellver i de l’Albufera 

de València.

Referències:

Reig-Ferrer, Abilio. Arxius i corresponden-

cia personal.
Jurado Gallardo, J. R. 2009. Tres ornitò-

legs, tres estalons. Direcció Gral. de Re-

cerca. Conselleria d’Innovació, Interior i 

Justícia. Govern de les Illes Balears.

A. von Homeyer (a l’exercit prussià 

1852-1878)  Arxiu JR. Jurado.

Ph. W. Munn. 1934.  Arxiu JR. Jurado.

Adolf von Jordans (1892-1974). Arxiu JR. 

Jurado.

Els observadors de l’àguila coabarrada a Mallorca: gent de fiar

16- EB41