xos verticals i àpex horitzontals que van configurant un 

rizoma que es subjecta amb arrels al sediment i que a 

vegades forma estructures ben complexes, amb forats 

i superfícies arrecerades, cau de moltes larves, algues, 

peixos...  Les fulles dansen amb les onades i són visita-

des per tutes curioses de les bombolles que generam.

Ara toca delimitar la parcel·la identificant els cordills 

i començar a comptar els feixos. Vaig acumulant els que 

he comptat, en un ramell. El tacte ajuda a la vista, i et 

permet identificar un feix més gruixat que pot ser que 

s’estigui duplicant. Si és així tocarà marcar-lo com a nou 

i posar-li una brida. Els àpexs horitzontals són suaus, 

permeten a la pradera anar estenent-se sobre el fons, 

tenen més vigorositat, són un punt de creixement ben 

important. Alguns entren nous dins la parcel·la, els con-

sideram feixos immigrants i els donam la ben rebuda 

posant-los unes brides grogues ben vistoses.

Malauradament, en trobam més de morts que de 

nous. Mentre estic comptant els feixos hi ha una altra 

part del meu cervell que es posa a divagar... Els serveis 

ecosistèmics, beneficis que ens aporten els ecosistemes, 

en el cas de les praderies són molt elevats. Parlam de la 

captura de carboni, superior als boscos tropicals, i de la 

reducció de l’onatge que protegeix les platges de l’erosió.  

També del servei de guarderia de peixos que nodreix els 

stocks pesquers.  I un altre servei que costa creure que 

no se l’hagi alabat des de les institucions, en unes illes 

orientades perillosament cap al monocultiu turístic, la 

bona qualitat de l’aigua que s’associa a la praderia.

La ciència ha avançat a bastament sobre el coneixe-

ment i quantificació dels beneficis d’aquest ecosistema. 

Ara se sap quins límits d’aport de nutrients pot supor-

tar,  quina temperatura provoca la mort, i fins i tot hi ha 

estimes quantitatives dels beneficis econòmics que ens 

aporten de manera directa i indirecta.

En canvi, l’actitud de la Conselleria de Medi Ambi-

ent dels darrers anys per la seva conservació, ha estat 

pèssima, limitant-se a mantenir alguns camps de boies. 

El turisme nàutic augmenta i és incentivat per projectes 

d’ampliacions de ports, i les reserves marines es troben 

amb una vigilància de mínims. A què esperam per tractar 

les praderies de Posidònia amb mesures que estiguin a 

l’altura  de la seva  importància? Estratègies de conser-

vació a llarg termini, senyalització conjunta del món nàu-

tic i espais protegits, limitació d’abocaments i controls, 

seguiment de l’estat de conservació i de l’avanç d’inva-

sores, sancions per fondejos incontrolats...

M’assegur que na Inés també ha acabat amb la seva 

parcel·la i comptam la següent entre les dues.

El confort subaquàtic continua, abans de replegar 

me fix si hi ha espècies invasores. Algunes algues ja es-

tan ben presents, quan es troben amb una praderia molt 

epifitada i amb canvis al sediment, troben fàcils condici-

ons per establir-se. La Caulerpa racemosa, ara cylindra-

cea que té forma de raïm verd en miniatura i també la 

pompollosa Lophocladia lallemandi que prefereix cobrir 

superfícies amb onatge hi són presents.

Començam l’ascens lentament, els rajos de llum 

penetren fins aquí abaix i ens mostren el sostre de la 

superfície de l’aigua calmada i el final de la nostra im-

mersió. •

22- EB41