xos verticals i àpex horitzontals que van configurant un
rizoma que es subjecta amb arrels al sediment i que a
vegades forma estructures ben complexes, amb forats
i superfícies arrecerades, cau de moltes larves, algues,
peixos... Les fulles dansen amb les onades i són visita-
des per tutes curioses de les bombolles que generam.
Ara toca delimitar la parcel·la identificant els cordills
i començar a comptar els feixos. Vaig acumulant els que
he comptat, en un ramell. El tacte ajuda a la vista, i et
permet identificar un feix més gruixat que pot ser que
s’estigui duplicant. Si és així tocarà marcar-lo com a nou
i posar-li una brida. Els àpexs horitzontals són suaus,
permeten a la pradera anar estenent-se sobre el fons,
tenen més vigorositat, són un punt de creixement ben
important. Alguns entren nous dins la parcel·la, els con-
sideram feixos immigrants i els donam la ben rebuda
posant-los unes brides grogues ben vistoses.
Malauradament, en trobam més de morts que de
nous. Mentre estic comptant els feixos hi ha una altra
part del meu cervell que es posa a divagar... Els serveis
ecosistèmics, beneficis que ens aporten els ecosistemes,
en el cas de les praderies són molt elevats. Parlam de la
captura de carboni, superior als boscos tropicals, i de la
reducció de l’onatge que protegeix les platges de l’erosió.
També del servei de guarderia de peixos que nodreix els
stocks pesquers. I un altre servei que costa creure que
no se l’hagi alabat des de les institucions, en unes illes
orientades perillosament cap al monocultiu turístic, la
bona qualitat de l’aigua que s’associa a la praderia.
La ciència ha avançat a bastament sobre el coneixe-
ment i quantificació dels beneficis d’aquest ecosistema.
Ara se sap quins límits d’aport de nutrients pot supor-
tar, quina temperatura provoca la mort, i fins i tot hi ha
estimes quantitatives dels beneficis econòmics que ens
aporten de manera directa i indirecta.
En canvi, l’actitud de la Conselleria de Medi Ambi-
ent dels darrers anys per la seva conservació, ha estat
pèssima, limitant-se a mantenir alguns camps de boies.
El turisme nàutic augmenta i és incentivat per projectes
d’ampliacions de ports, i les reserves marines es troben
amb una vigilància de mínims. A què esperam per tractar
les praderies de Posidònia amb mesures que estiguin a
l’altura de la seva importància? Estratègies de conser-
vació a llarg termini, senyalització conjunta del món nàu-
tic i espais protegits, limitació d’abocaments i controls,
seguiment de l’estat de conservació i de l’avanç d’inva-
sores, sancions per fondejos incontrolats...
M’assegur que na Inés també ha acabat amb la seva
parcel·la i comptam la següent entre les dues.
El confort subaquàtic continua, abans de replegar
me fix si hi ha espècies invasores. Algunes algues ja es-
tan ben presents, quan es troben amb una praderia molt
epifitada i amb canvis al sediment, troben fàcils condici-
ons per establir-se. La Caulerpa racemosa, ara cylindra-
cea que té forma de raïm verd en miniatura i també la
pompollosa Lophocladia lallemandi que prefereix cobrir
superfícies amb onatge hi són presents.
Començam l’ascens lentament, els rajos de llum
penetren fins aquí abaix i ens mostren el sostre de la
superfície de l’aigua calmada i el final de la nostra im-
mersió. •
22- EB41