molt pitjor al poc gra que robaven els
gorrions, així la collita va ser la més
baixa de la història.
2,3,4,5,6
La persecució va ser frenada
a l’abril de 1960, quan dirigents de
l’Acadèmia de Ciències van portar
les opinions dels científics, com zhu
Xi i zheng zuoxin i de científics de
la NAS (United States National Aca-
demy of Sciences) que, alarmats pel
pla de Mao, van publicar una recerca
en la qual s’assegurava que “els gor-
rions mengen més insectes que gra”.
En autòpsies practicades als gorrions
es va trobar en el seu sistema diges-
tiu que les tres quartes parts de la
seva dieta eren insectes, mentre que
solament una quarta part, grans.
Concretament, va resultar que el
gorrió era un depredador natural de
les llagostes. A més per on passa-
ven les colònies de gorrions deixa-
ven una capa de guano que servia
de fertilitzant. Advertit de la relació
entre els eixams d’insectes que es-
taven assolant els cultius del país i
la falta de gorrions Mao va concloure
la persecució, substituint els gorrions
en la llista de les Quatre Pestes pels
xinxes domèstics.
2,3,7
S’estima que, com a conseqüèn-
cia de la campanya, dos mil milions
de gorrions van morir, sent la major
massacre d’ocells de tota la història.
Malgrat haver frenat la matança, el
dany estava fet. Eixams de llagos-
tes destrossaren i acabaren amb els
cultius, i se sumaren a l’efecte de la
desforestació i l’ús massiu i incorrec-
te de pesticides.
4,6
En agricultura, al mateix temps
que els pagesos es dedicaven a la
producció d’acer, es demanava no
solament mantenir, sinó augmentar,
la xifra de les collites, ja que Xina pa-
gava amb gra a la Unió Soviètica el
deute econòmic que tenia amb ella.
El resultat és que l’escassa produc-
ció agrícola s’enviava a l’ URSS, el
que sobrava es repartia a la població
urbana, deixant a milions de xinesos
morir a les zones rurals. Des de 1958
fins a 1961 ocorre el que avui es co-
neix com la Gran Fam Xinesa, on es
calcula que van morir de gana entre
15 i 40 milions de persones. No re-
sulta sorprenent que els anys en què
els gorrions van estar absents de
l’ecosistema xinès fos també els de
la Gran Fam. La situació era tan greu
que el dirigent xinès va sol·licitar a
la URSS un carregament de 200 mil
exemplars de gorrions barraquer
(Passer montanus) per substituir al
desaparegut gorrió comú.
2,4,6,7
En el 2001, en un intent de pro-
tegir els gorrions, se li va propor-
cionar l’estatus d’au protegida. No
obstant això, la imatge negativa del
gorrió derivada des dels temps de
Mao seguia (i segueix) causant es-
tralls a la població d’aquestes aus,
per la qual cosa el govern xinès va
emprendre una política de neteja de
la imatge del gorrió. En el 2002 la llei
s’endureix amb el caçador. Aquesta
llei promulga que aquell que mati,
caci o comerciï amb gorrions serà
“severament castigat”.
8
Actualment el gorrió barraquer
és abundant a la Xina, però la seva
població està minvant a causa de
l’excessiu ús de pesticides en els
cultius i a l’acció de “desaprensius
amos de restaurants”, en paraules
dels propis conservacionistes. A més
en moltes zones de Xina, el gorrió té
fama d’animal brut i perjudicial. No
obstant això, segons els experts és
vital per evitar la proliferació de les
veritables plagues.
8
Una lliçó histò-
rica que sembla haver oblidat l’ésser
humà.
Referències:
1 ¿Por qué los buitres no se enfer-
man al comer carne podrida? BBC Mun-
do, 26 noviembre 2014 http://www.bbc.
co.uk
2 John King Fairbank. China, una
nueva historia. Editorial Andrés Bello.
ISBN 84-89691-05-3
3 Sha Yexin .The Chinese Sparrows
of 1958. New Century Net . August 31,
1997.
4 Shapiro, J. Mao’s War Against Na-
ture’. Cambridge University Press, 2001
5 Great Sparrow Campaign. Yo-
utube.
https://www.youtube.com/
watch?v=LjRzIW_hRlM
6 El mundo de los gorriones. Gran-
des documentales TVE1 .daylimotion.
03/01/15 http://www.dailymotion.com/
video/x2dxw86_el-mundo-de-los-gorrio-
nes_animals
7 Weisman, A. La cuenta atrás: ¿Te-
nemos futuro en la tierra? (Google eBo-
ok) Grupo Editorial España, 31 de mar. de
2014 - 656 páginas
8 «China protege a sus gorriones
tras perseguirlos durante décadas». El
siglo de Torreón (diario digital). 26 de di-
ciembre de 2002.
Imatge procedent d’un periòdic de Xangai de l’època, en què s’exhibeixen a centenars
de gorrions morts en una carreta davant el xivarri popular per l’èxit de la campanya
maoista. Amb el peu de foto: Tot el poble es mobilitza junt. Els pardals han estat eli-
minats
28- EB41