El viatge de 20.000 km
d’una falzia
SEO/BirdLife segueix una falzia
comuna des d’Espanya a Àfrica i vi-
ceversa , un viatge de 20.000 quilò-
metres d’un ocellet de 50 grams.
Goyeneche es va marxar del
seu niu a principis d’agost. Després
d’un viatge de més de 9.000 quilò-
metres en dos mesos (i algunes pa-
rades) va arribar a la seva primera
zona d’hivernada entre Uganda i
Tanzània, prop del llac Victòria. Un
mes després es va desplaçar més de
800 quilòmetres a l’oest, fins a ar-
ribar a les costes de Tanzània i Ke-
nya, molt a prop de l’illa de zanzíbar,
on va passar la resta de l’hivern en
àrees de sabana arbustiva. A la seva
volta, després de volar més d’11.000
quilòmetres, es va poder recapturar
en el mateix niu i desvetllar l’apassi-
onant viatge que havia realitzat.
Descobrir l’itinerari d’aus com
Goyeneche és un misteri que gràcies
el programa Migra de la Societat Es-
panyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife )
es comença a desvetllar.
Els últims avanços en telecomu-
nicacions i miniaturització d’equips
han permès col·locar dispositius ge-
olocalitzadors a les aus de tan sols
50 grams de pes com Goyeneche i
recopilar gran quantitat de dades
d’interès científic. Així també es co-
neix l’itinerari d’altres espècies com
Alci, una de les poques cigonyes
blanques adultes que hivernen a
Àfrica; Cingle, el voltor negre seguit
per webcam d’ençà que era un pollet
o veteranes com Victòria, una de les
primeres àguiles calçades que es van
marcar al Programa Migra, en funcio-
nament des de l’any 2011. (2)
La contaminació
lumínica, un risc per les
aus marines
En deixar el niu, durant els pri-
mers vols cap a l’oceà, milers d’aus
marines joves de tot el món es veuen
atretes per les llums de les carreteres
i les poblacions. Això les desorienta i
els fa perdre la seva trajectòria, per
la qual cosa moltes acaben en el sòl,
on són atropellades. Aquesta és una
de les conclusions a les quals ha ar-
ribat un estudi realitzat a Austràlia i
liderat pel Consell Superior de Recer-
ques Científiques (CSIC). El treball
ha estat publicat a la revista PLOS
ONE.
Amb l’objectiu de desvetllar les
causes d’aquest fenomen, es van
comptabilitzar el nombre de cries
de baldritja de Tasmània (Ardenna
pacifica) recollides després de cau-
re al sòl per les patrulles de rescat
del Parc Natural de l´Illa Phillip, en
el sud d’Austràlia, on resideix una
colònia de mig milió d’aquestes aus.
A més de la il·luminació artificial, es
van mesurar altres factors per veu-
re la seva influència en la mortali-
tat dels pollets: data d’emancipació,
fase lunar, velocitat i direcció del
vent, nombre de visitants al parc i
períodes vacacionals.
Una cria de baldritja de Tasmània (Ardenna pacifica) és recollida per una de les
patrulles de vigilància
GRAEME
B
URGAN
Exemplar equipat amb emissor GPS per seguir la seva migració
RAM
óN
EL
OSEGUI
30- EB41