El viatge de 20.000 km 

d’una falzia

SEO/BirdLife segueix una falzia 

comuna des d’Espanya a Àfrica i vi-

ceversa , un viatge de 20.000 quilò-

metres d’un ocellet de 50 grams.

Goyeneche es va marxar del 

seu niu a principis d’agost. Després 

d’un viatge de més de 9.000 quilò-

metres en dos mesos (i algunes pa-

rades) va arribar a la seva primera 

zona d’hivernada entre Uganda i 

Tanzània, prop del llac Victòria. Un 

mes després es va desplaçar més de 

800 quilòmetres a l’oest, fins a ar-

ribar a les costes de Tanzània i Ke-

nya, molt a prop de l’illa de zanzíbar, 

on va passar la resta de l’hivern en 

àrees de sabana arbustiva. A la seva 

volta, després de volar més d’11.000 

quilòmetres, es va poder recapturar 

en el mateix niu i desvetllar l’apassi-

onant viatge que havia realitzat.

Descobrir l’itinerari d’aus com 

Goyeneche és un misteri que gràcies 

el programa Migra de la Societat Es-

panyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife ) 

es comença a desvetllar.

Els últims avanços en telecomu-

nicacions i miniaturització d’equips 

han permès col·locar dispositius ge-

olocalitzadors a les aus de tan sols 

50 grams de pes com Goyeneche i 

recopilar gran quantitat de dades 

d’interès científic.  Així també es co-

neix l’itinerari d’altres espècies com 

Alci, una de les poques cigonyes 

blanques adultes que hivernen a 

Àfrica; Cingle, el voltor negre seguit 

per webcam d’ençà que era un pollet 

o veteranes com Victòria, una de les 

primeres àguiles calçades que es van 

marcar al Programa Migra, en funcio-

nament des de l’any 2011. (2)

La contaminació 

lumínica, un risc per les 

aus marines

En deixar el niu, durant els pri-

mers vols cap a l’oceà, milers d’aus 

marines joves de tot el món es veuen 

atretes per les llums de les carreteres 

i les poblacions. Això les desorienta i 

els fa perdre la seva trajectòria, per 

la qual cosa moltes acaben en el sòl, 

on són atropellades. Aquesta és una 

de les conclusions a les quals ha ar-

ribat un estudi realitzat a Austràlia i 

liderat pel Consell Superior de Recer-

ques Científiques (CSIC). El treball 

ha estat publicat a la revista PLOS 

ONE.

Amb l’objectiu de desvetllar les 

causes d’aquest fenomen, es van 

comptabilitzar el nombre de cries 

de baldritja de Tasmània (Ardenna 

pacifica) recollides després de cau-

re al sòl per les patrulles de rescat 

del Parc Natural de l´Illa Phillip, en 

el sud d’Austràlia, on resideix una 

colònia de mig milió d’aquestes aus. 

A més de la il·luminació artificial, es 

van mesurar altres factors per veu-

re la seva influència en la mortali-

tat dels pollets: data d’emancipació, 

fase lunar, velocitat i direcció del 

vent, nombre de visitants al parc i 

períodes vacacionals.

Una cria de baldritja de Tasmània (Ardenna pacifica) és recollida per una de les 

patrulles de vigilància

GRAEME

 B

URGAN

Exemplar equipat amb emissor GPS per seguir la seva migració

RAM

óN

 EL

OSEGUI

30- EB41