Com és?

Els grans pavellons auditius 

que presenta l’orelluda grisa fan que 

aquesta sigui l’espècie que mostra 

una fisonomia més singular, que di-

fereix de la resta de quiròpters de 

les illes. L’orelluda grisa és una rata-

pinyada de mida mitjana, d’uns 4-6 

cm de longitud i uns 25-29 cm d’en-

vergadura, de pelatge relativament 

llarg i de tons grisosos, encara que 

també pot presentar tonalitats més 

marrons. A la part ventral el pelat-

ge és més clar, d’un color que va de 

blanquinós a gris pàl·lid, i les zones 

sense pèl són de color marró fosc o 

negre.

Com s’ha esmentat presenta 

unes grans orelles, de fins a 4 cm 

de llarg, que s’uneixen a la base pel 

seus cantells interns, i quan l’animal 

està en repòs es mantenen normal-

ment plegades cap a enrere. El tra-

gus és ample, i està pigmentat. Té 

un musell llarg, i al voltant dels ulls 

una zona més fosca, amb aspecte 

d’antifaç.

Les ales d’aquesta espècie són 

amples i curtes, cosa que li permet 

realitzar un vol pausat i amb bona 

capacitat de maniobra, que utilitza 

per caçar per damunt de la vege-

tació o entre els arbres, o fins i tot 

per capturar insectes que es trobin 

posats. 

A quant als sons d’ecolocalit-

zació, la ratapinyada orelluda gri-

sa emet vocalitzacions de baixa in-

tensitat, només detectables a una 

curta distància mitjançant aparells 

detectors d’ultrasons, a una freqüèn-

cia que va dels 25 als 85 kHz. Per 

aquesta raó els anglesos l’anomenen 

whispering bat, ratapinyada que xiu-

xiueja.

Quins són els seus 

costums?

L’orelluda grisa presenta una 

àmplia plasticitat a l’hora d’ocupar 

els diferents ecosistemes presents 

a l’arxipèlag, com poden ser zones 

de muntanya, àrees boscoses, zones 

de cultiu, zones de matoll i penya-

segats marins.

És una espècie fissurícola, so-

vint lligada a ambients antròpics com 

poden ser construccions abandona-

des, mines o túnels que també pot 

trobar-se a coves, amagat a esquer-

des properes a l’entrada. Emergeixen 

dels seus refugis de descans quan ja 

és ben fosc, encara que durant l’hora 

prèvia a la sortida estan actius, amb 

comportaments d’acicalament, gro-

oming social, o vols a l’interior del 

refugi.

S’alimenta majoritàriament de 

grans lepidòpters nocturns i en menor 

proporció de dípters i coleòpters, que 

captura sobretot en zones arbrades. 

Quan caça, si la presa és petita se 

la menja al vol, però si són insectes 

de mida més grossa, té costum de 

perxar-se a algun lloc, per exemple 

dins les cavitats, per menjar-se´ls. 

Així, a aquests llocs es poden trobar, 

al terra, restes d’ales de les preses 

devorades.  

L’orelluda grisa, és una espècie 

poc gregària, que mostra un com-

portament solitari, excepte durant 

les èpoques relacionades amb la re-

producció. 

A la tardor, els mascles tornen 

molt territorials i formen harems que 

defensen dels altres mascles. Encara 

que serà en aquests moments quan 

es produeixin les còpules, no s’inicia 

immediatament la gestació, ja que 

aquesta espècie utilitza una estratè-

gia que s’observa també en altres ra-

tapinyades, que consisteix en retar-

dar la fertilització de l’òvul fins a la 

següent primavera, i així aconseguir 

34- EB41