que les cries neixin a l’època més fa-

vorable, l’estiu. 

Durant la hibernació, l’orelluda 

grisa s’amaga a esquerdes de forma 

individual, sense formar colònies. 

Les femelles comencen a criar 

al seu segon any de vida, i no ne-

cessàriament ho fan cada any. Quan 

arriba l’estiu, les femelles reproduc-

tores es reuneixen en refugis de cria, 

a edificis abandonats o en cavitats 

subterrànies, en grups petits d’entre 

10 i 30 individus. Els parts tenen lloc 

al mes de juny, normalment d’una 

única cria, que a mitjans del mes 

d’agost ja serà capaç de volar tota 

sola i independitzar-se. 

A quines illes la podem 

trobar?

L’orelluda grisa és una espècie 

àmpliament distribuïda per l’arxipè-

lag, estant present a totes les illes. 

També ha colonitzat alguns illots de 

Balears que ofereixen els requeri-

ments ecològics d’aquest vespertili-

ònid. Alguns dels illots on la podem 

trobar són Cabrera, sa Conillera, es 

Vedrà i l’Illa de l’Aire, on l’espècie 

s’ha detectat lligada amb freqüència 

als penya-segats marins, on troba 

més fàcilment les seves preses..

Les amenaces i mesures 

per a la seva protecció

Malgrat que el coneixement de 

les poblacions d’aquest quiròpter a les 
nostres illes és encara insuficient, es 
considera que l’espècie no es troba en 
perill, degut a la seva abundància. No 
obstant això, igual que passa amb les 
poblacions d’orelluda grisa a d’altres 
indrets, la creixent influència d’amena-
ces concretes podrien conduir a l’espè-
cie a una situació delicada.

Entre les amenaces més impor-

tants està la pèrdua dels refugis, espe-
cialment de reproducció, causada per 
la remodelació d’edificis, o per molès-
ties directes en els moments en què 
els individus es troben agrupats. S’han 
descrit casos d’altes mortalitats provo-
cades pel tractament de fustes contra 
insectes xilòfags a l’interior d’edificis, 
així com mortalitats relacionades amb 
fumigacions aèries en cultius d’oliveres. 
Els tractaments fitosanitaris agrícoles i 
forestals tenen un efecte tòxic directe 
sobre les ratapinyades, i un efecte indi-
recte en disminuir les poblacions d’in-
sectes dels quals s’alimenten.

Entre les estratègies per millorar 

l’estat de conservació de l’orelluda gri-
sa, inclosa en el Llistat d’Espècies Sil-
vestres en Règim de Protecció Especi-
al, podem citar en primer lloc la millora 
del coneixement de l’espècie mitjan-
çant el monitoratge de les tendències 
poblacionals, la protecció de les colò-
nies conegudes, o la millora dels hàbi-
tats agrícoles fomentant les pràctiques 
agrícoles sostenibles. Una millor com-
prensió de la tipologia dels refugis que 
utilitza l’espècie a les Illes Balears aju-
daria a establir les directrius necessàri-
es per garantir la seva conservació. 

•

35

EB41 -