Les zones humides de les Ba-

lears segueixen essent assignatura 

pendent

Recent celebrada l’efemèride 

del 2 de febrer, dia mundial de les 

zones humides, de la forma reivin-

dicativa que ens caracteritza, apro-

fitam per recordar també a través 

d’Es Busqueret la situació en que es 

troben aquests indrets tan especials 

a les nostres illes.

Disposar d’aigua suficient i de 

bona qualitat és un requisit fona-

mental per al manteniment dels pro-

cessos ecològics i la conservació dels 

ecosistemes, i per a la pervivència 

de moltes espècies de flora i fauna. 

Però malauradament aquests reque-

riments bàsics segueixen sense estar 

garantits. 

Per començar, no disposam 

d’instruments legals i de control que 

garanteixin efectivament el mante-

niment del cabal ecològic de les di-

ferents zones humides. Si no som 

capaços de planificar racionalment 

l’explotació de l’aigua per al consum 

humà (aquests dies és un tema ben 

d’actualitat) difícilment tindrem en 

compte les necessitats dels sistemes 

naturals.

La contaminació, de diferents 

tipus, afecta bona part de les zones. 

Així, els sistemes de depuració d’ai-

gües residuals, contínuament des-

bordats per una població resident i 

especialment turística que segueix 

creixent, sovint funcionen malament 

de forma puntual o continua, i les ai-

gües poc o gens tractades acaben a 

torrents i albuferes (també a zones 

humides càrstiques). La sobreutilit-

zació de fertilitzants a àrees de cultiu 

intensiu aporta uns nivells molt ele-

vats de nitrats a alguns espais, faci-

litant l’eutròfia de l’aigua.

Més enllà de la qüestió hídrica, 

tampoc els altres usos i aprofitaments 

estan gens controlats. Els processos 

urbanístics, com actuacions d’impac-

te més dramàtic, segueixen afectant 

o amenaçant algunes zones, com ses 

Fontanelles o el prat de sa Porrassa 

(Magalluf).  Els abocaments d’ender-

rocs, deixalles i fems segueixen es-

sent freqüents. L’ús públic incontrolat 

perjudica la conservació dels hàbitats 

i les espècies. La caça es practica a 

algunes zones fonamentals per es-

pècies amenaçades. La introducció 

d’espècies exòtiques genera efectes 

ecològics  gravíssims. ...

Cal dotar totes les zones hu-

mides d’una protecció que les blindi 

legalment de forma suficient davant 

els diferents impactes, i permeti 

abordar-los i corregir-los convenient-

ment. Un decret de protecció de les 

zones humides de les Balears podria 

ser l’eina adequada. Se n’ha parlat 

en diverses legislatures i fins i tot es 

va intentar seriosament la seva apro-

vació, però no es va materialitzar.

Però la protecció sobre el pa-

per no basta. Ho veim per exemple 

al parc natural de s’Albufera de Ma-

llorca, declarat ja fa 28 anys i que 

encara avui pateix bona part dels im-

pactes que hem anat citant. Sense 

mitjans suficients, la protecció no és 

efectiva.

Des d’Es Busqueret reclamam 

idò un compromís ferm del Govern 

amb la protecció i conservació de les 

zones humides de les Illes, i la seva 

demostració amb decisions i actua-

cions efectives. No fer-ho seria una 

gran irresponsabilitat. •

Editorial

TONI

 M

Uñ

Oz

4- EB41