bonança de l’economia brasilera) de 
l’afortunadament fracassada Transpan-
teneira, que no era ni més ni menys, 
que la construcció d’una autopista que 
pretenia travessar el Gran Pantanal. 
D’aquest faraònic projecte, únicament 
queda un camí de terra que desapareix 
durant l’època de fortes pluges. Aquest 
camí polsegós seria el que empraríem 
per moure’ns per les diferents artèries 
del Pantanal, i per albirar i fotografiar 
diferents espècies. L’altra part la rea-
litzarem en barca pels diferents rius.

De camí cap a la Pousada, po-

guérem ja albirar desenes d’aus, so-
bretot molts rapinyaires col·locats en 
el que imaginam eren els seus posa-
dors habituals. Aturàrem a la primera 
bassa que vérem, i ja ens adonàvem 
que la fauna d’allà no recelava gens 
davant la nostra presència. Un blauet 
gegant (Megaceryle torquata) es dei-
xava veure sobre la seva branca sense 
immutar-se davant la nostra presència 
a escassos metres. A la mateixa bassa 
podies veure agrons tigrats (Tigrisoma 
lineatum), caimans (Caiman yacare), 
abundància d’agrons blancs grossos 
(Ardea alba). martinet estriat (Buto-
rides striata), blauet amazònic (Ch-
loroceryle amazona), etc. Innocents 
i desconeixedors del que amagava el 
Pantanal, gairebé ens conformàvem a 
quedar-nos els 10 dies front aquesta 
petita bassa. A l’horabaixa visitàrem 
amb un vehicle tot terreny l’enorme 
extensió que envoltava la Pousada. Va 
ser la primera vegada que albiràrem 
un tapir amazònic (Tapirus terrestris) 
a la carrera, guacamai jacint (Anodor-
hynchus hyacinthinus), seriema de 
potes vermelles (Cariama cristata), 
... així com altres espècies. El pas-
seig amb barca va ser impossible de 
realitzar perquè el nivell de l’aigua ja 
no ho permetia per aquestes dates. A 
la posta de sol fotos de jabirús (Jabi-
ru mycteria), tirà quiquiué (Pitangus 
sulphuratus), unes cotorretes de pit 
gris (Myiopsitta monachus) i un pre-
ciós final del dia, vermellós, amb uns 
tàntals americans (Mycteria america-
na) als seus dormidors.

Endemà i matinada per captar 

les millors llums. Sortírem encara de 
nit de la Pousada Piuval. Encara sense 
llum, pel camí se’ns va creuar un ós 
formiguer (Myrmecophaga tridactyla) 
d’una grandària descomunal. Fou la 
primera vegada que vérem un ... veu-
re’l ja és una sort!

Des del mateix camí i sense sortir 

del cotxe, ja vàrem poder començar a 

44- EB41