laven les petites basses a punt d’asse-
car-se per complet. La gran sorpresa 
ens arribaria gairebé al final del dia on 
vàrem poder localitzar i fotografiar un 
dels protagonistes del Pantanal: l’ós 
formiguer gegant (Myrmecophaga tri-
dactyla). Ens vàrem posar amb el vent 
de cara perquè tal que no ens pogu-
és ensumar, ja que detectar l’olor és 
la seva major qualitat per a detectar 
el perill, ja que la seva vista és molt 
vaga. Era un curiós animal que havia 
vist diverses vegades als documentals 
i ara estava aquí, enfront de nosaltres, 
a escassos 20 metres.

A la nit, aprofitàrem per a rea-

litzar una mica de fotografia noctur-
na amb la companyia de dos mussols 
que feien la delícia a les nostres oïdes. 
Com que no hi ha contaminació lumíni-
ca, la via làctia es pot veure en tota la 
seva esplendor. Al matí, alguns coatís 
(Nasua nasua), Arasarí (Pteroglossus 
catanotis), un Tuco-tucos (Ctenomys 
talarum) amagadís i altres espècies 
ens van acompanyar mentre deixàvem 
la Pousada.

Ens quedaven encara un parell 

de dies i havíem de decidir encara on 
“gastar-los”. Com l’experiència a Ma-
togrosso havia estat excel·lent, deci-
dírem passar allà dos dies més. No-
vament vàrem poder veure llúdries, 
anhinga americana (Anhinga anhinga) 
pescant, i durant la darrera llum del 
dia, una preciosa família de capibares 
a l’aigua. Era una imatge que havíem 
desitjat i que, finalment, ens la regala-
va la naturalesa amb la millor llum de 
l’horabaixa.

La darrera nit la passaríem a la 

Posada de Mario, Curicaca. Allà, part 
de les hores nocturnes la passarem 
prop del pont dels caimans, on vàrem 
poder contemplar un dels majors es-
pectacles del món d’il·luminació na-
tural: les cuques de llum estaven en 
ple festeig i il·luminaven el Pantanal 
fent gairebé visibles els caimans que 
dormitaven a l’aigua. Un espectacle 
de llum! Era com si el mateix Pantanal 
ens acomiadés amb un espectacle de 
focs d’artificis.

S’acabava el viatge i el cansa-

ment era patent a les nostres cares. 
Camí a Poconé i d’allà a Cuiabá. Ens 
quedava encara el llarg trajecte fins 
a casa (quasi 23 hores). Cuiabá-Sao 
Paolo-Munic-Barcelona i finalment sa 
nostra estimada i benvolguda Roque-
ta.

 •

Os formiguer gegant, 

Myrmecophaga tridactyla

51

EB41 -