Ben aviat arribaran a les Balears els
primers falcons marins, una espècie singular
de la nostra avifauna que, tot i el seu retorn
primaveral, cria molt tard comparat amb les
dades en què ho solen fer la immensa majo-
ria de les nostres aus: a finals de setembre
és quan comencen a envolar-se els polls. Sí,
Això és així perquè és un especialista que
nia als illots i a la costa i es nodreix, princi-
palment, de les petites aus que migren cap
els quarters d’hivern al final de l’estiu i a
la tardor. Pon els ous a principis o mitjans
d’agost , els polls neixen un mes més tard i
s’envolen a finals de setembre i a l’octubre.
Com us podeu imaginar tot s’endarrereix i
parteixen cap a Madagascar, on hivernen, al
novembre.
Falco ve directament del llatí, no cal
saber-ne gaire per veuré que d’aquí deriven
falcó, halcón, faucon, falcon, falcone, falke
i un munt de noms més a gairebé tots els
idiomes occidentals. L’origen del mot sembla
ser falx del llatí clàssic que significa falç en
referència a la forma d’aquest estri agrícola
que tenen llurs ales. Com ja vérem falzia de-
riva del mateix mot.
Ara, si em permeteu, en botaré la des-
cripció del nom específic i comentaré els co-
muns en diversos idiomes. De fet hi ha dos
grans grups de noms, els que esmenten el
nom d’Eleonora d’Arborea i l’altre referits a
la reina d’Arborea, que són la mateixa perso-
na. En català és falcó de la reina igual que en
italià, falco della regina, en gallec falcon da
raíña i en portuguès falcão-da-rainha. L’altre
grup és molt més nombrós i en tots el nom
d’Eleonora hi és present. En castellà halcón
de Eleonor, en francès, faucon d’Eleonor, en
anglès Eleonora’s falcon, en alemany Eleo-
norenfalke, en danès, noruec i suec Eleono-
rafalk i en neerlandès Eleonora’s valk . Aquí
no discrepen ni els bascos, Eleonor belatza
(belatz, falcó). En finès és välimerenhaukka
(de Välimere, Mar Mediterrani i haukka que
prové de l’antic anglès hafoc i d’aquí hawk
en anglès modern i derivacions molt sem-
blants en altres llengües germàniques). Pre-
cisament a Mallorca també fent referència a
la mar l’anomenem falcó marí ja que sempre
està lligat a la costa però a Eivissa també
l’anomenen falcó torter que no s’ha de con-
fondre amb l’Accipiter nisus també anome-
nat així a les Balears.
Bé tot això està molt bé però, qui era
Eleonora d’Arborea? Intentaré fer un resum.
Ja sabeu que la història antiga sembla molt
concentrada, és a dir, passen moltíssimes
coses en poc temps, aparentment. Eleonora
va néixer probablement a Catalunya entre
1340 i 1350. Aleshores Sardenya pertanyia
a la corona d’Aragó i estava administrada en
judicatures, assimilables a províncies, gover-
nades per un jutge o giudice i Arborea n’era
una. El cas és que quan morí el seu oncle
Pietro III sense descendència el consell de
la giudicate anomenà el seu pare, Mariano
de Bas-Serra com a governador d’Arborea.
Es mudaren a Sardenya però, com sempre,
enveges i demés feren que hi hagués trull
entre un tal Brancaleone Doria i en Maria-
no. Per llimar asprors en Mariano va casar
la seva filla amb Brancaleone però no sortí
bé i seguia havent mal ambient. Mentrestant
esclatà una guerra entre Aragó i Arborea
perquè aquesta volia ser independent...vos
sona? El germà d’Eleonora, Ugone esclafà
els aragonesos i quan morí el seu pare de
pesta vuit anys després regnà però, ai fill
meu, una revolta popular el matà. N’Eleono-
ra es posà al cap de les tropes lleials al seu
germà i sufocà la revolta. En Brancaleone,
el seu marit, s’estimà més fugir a l’Aragó.
Per drets de victòria Eleonora obligà a la co-
rona a reconèixer els drets successoris del
seu primogènit, Federico, però no era major
d’edat i esdevingué la Regent d’Arborea. Ja
per resumir en Federico morí de pesta i el
germà petit, un altre Mariano el succeí però
en les mateixes circumstàncies de minoria
d’edat. Finalment el 24 de gener de 1388
es firmà un tracte pel qual Aragó reconei-
xia la independència d’Arborea que durà fins
el 1410. Però no cregueu que foren feliços i
menjaren “perdiços” perquè la guerra se re-
prengué el 1391. Morí entre 1402 i 1404 en
un lloc desconegut, de la pesta que delmà
la seva família entre milers de paisans a tot
Europa. Aquesta història de la reina d’Arbo-
rea, que no fou reina sinó regent, ve al cas
perquè mentre regnà dictà un cos de lleis co-
neguda com a Carta de Logu que s’avança-
va en el seu temps i entre altres coses pro-
mulgà la protecció dels rapinyaires del seu
reialme i per això quan Giuseppe Gené, un
naturalista italià, batià el falcó que ens ocu-
pa volgué fer un homenatge a aquesta dona,
heroïna del seu poble. Però no cregueu que
ho feu per protegir la bellesa de les aus i tot
això sinó per evitar l’espoli dels nius dels fal-
cons marins i altres espècies de rapinyaires
pel consum humà i preservar les poblacions
per practicar el noble art de la falconeria, sí
heu llegit bé, noble, ja que estava reservat a
aquesta elit. I ja per acabar no penseu que la
Carta de Logu fou molt progressista ja que
castigava amb amputacions d’orelles i mans
si crebantaves la llei i no podies pagar les
multes que t’imposaven.
Falcó marí,
Falco eleonorae
Presenta dues formes de
color, la que es veu a la imat-
ge, la més comuna a les Bale-
ars, i una altra gairebé tota d’un
color negre sutja.
3
Les bigoteres són molt
conspícues a la forma clara
ja que no es distingeixen en la
fosca.
4
Les ales i la coa són molt
llargues. Té un vol molt ràpid i
potent a l’hora que molt gràcil i
amb una gran maniobrabilitat.
1
Gairebé sempre és a prop
de la mar. Cria a illots i penyals
marins. Quan se’l veu a les al-
buferes, salobrars o a qualsevol al-
tra contrada oberta de l’interior sol
ser a principi d’estiu quan encara no
hi ha migració i es dedica a caçar
grans insectes com libèl·lules, lla-
gosts, arnes i escarabats bataners.
6
Les urpes tenen els dits
prims i llargs el que ja ens in-
dica un au que té una gran aga-
fada que el permet tant agafar aus
petites i mitjanes com insectes.
2
Normalment caça sem-
pre en vol patrullant les cos-
tes i quan veu un petit aucell
migrant, es llança des de dalt i per
darrera deixant poques opcions a
la presa. Tampoc es rebec a estar-
se estones a branques, arrels dels
penya-segats i penyes prominents
albirant la mar.
5
7
EB41 -