1

(5 respostes, escrites a ForumFauna)

Fa molts d'anys que La Lymantria dispar és a Menorca, i fa molts anys que els alzinars resten impertorbables a la seva presència, llevat d'episodis temporals de defoliació. Fa molts anys i moltes vegades que la Lymantria dispar va ser fumigada a Menorca i fa molts anys que la població segueix igual, o fins i tot més abundant gràcies a les fumigacions precisament. La principal afectació de la Lymantria és al sentit estètic i acomodatici de l'espècie humana. És que saps que molesta veure tantes orugues prop del xalet o la caseta....

Sense conèixer tan de prop aquest cas com el de la processionària, tenc el pressentiment que la funció biològica d'aquest element natural als alzinars té una explicació emmarcada en el funcionament de l'habitat de l'alzinar, el seu ecosistema, però clar, la nostra espècie és el centre del món i aquest encara és pla. Ens costa anar més enllà.

https://www.diariodemallorca.es/part-fo … 35667.html

Una nueva plaga acecha ya al campo mallorquín, sin que se haya repuesto aún de los estragos ocasionados por la xylella fastidiosa. En esta ocasión, el factor amenazante tiene la forma de una oruga peluda, cuyo nombre científico es lymantria dispar. Afecta a las encinas, comiéndose las hojas. No mata al árbol, que puede regenerarse. Sin embargo, como explicó este martes el conseller de Medio Ambiente del Govern, Vicenç Vidal, si la encina sufre varios episodios seguidos de afectación, sí que puede generar un mayor impacto.
A efectos de sumar el máximo número de apoyos en la lucha contra esta plaga, que de momento afecta sobre todo a municipios del Pla de Mallorca y de la Serra de Tramuntana, la Conselleria organizó ayer por la mañana en la sede de la Federació d´Entitats Locals de Balears (Felib) una reunión con representantes de los municipios afectados, de cara a concertar una acción común contra la oruga peluda.

El conseller Vidal –acompañado por  la jefa de servicio de sanidad forestal, Sandra Closa– explicó que la superficie afectada asciende a las 4.000 hectáreas. En este sentido, una de las primeras medidas llevadas a cabo por Medio Ambiente, junto a la instalación de trampas, ha sido la elaboración de un mapa de afectación en los municipios.


Municipios afectados
Según la información que proporcionó la Conselleria, los municipios de Costitx, Inca, Sineu y Llubí fueron los primeros afectados durante el mes de mayo. Después, se expandió a Lloret, Sant Joan, Muro, Algaida y Vilafranca, así como a localidades de la Serra de Tramuntana (Valldemossa, Esporles y Bunyola). La plaga, además, se detectó este año en Menorca.

En declaraciones a los medios, el conseller señaló que el objetivo de esta reunión era informar a los ayuntamientos de las actuaciones realizadas este año, como la instalación de 130 trampas para el control de la especie en Mallorca y en Menorca.

Otro de los puntos en el orden del día consistía en consensuar las medidas que se adoptarán el año que viene para evitar que la plaga se extienda aún más.

Cuando se le preguntó cómo afecta esta especie a los árboles, Vidal quiso "dejar claro" que no los mata, sino que se comen las hojas. "Con el tiempo, el encinar puede recuperar sus hojas", dijo. No obstante, reconoció que, si esos episodios de defoliado, se suceden puede generar un impacto en el encinar.

De hecho, en la página web del Servicio de Sanidad Forestal del Govern, se habla de los daños que causa la oruga peluda: "No es frecuente que los árboles mueran como consecuencia del ataque, pero, si éste coincide con circunstancias adversas puede producirse la desaparición de numerosos ejemplares".

2

(5 respostes, escrites a ForumFauna)

Basta treure el cap per la finestra i observarem a la falda de la Serra de Tramuntana, de cap a cap, pinars esplèndids. Puntualment actuacions humanes, gestió forestal, com aprofitaments forestals mal realitzats, han provocat, juntament amb període de sequera pronunciat, superpoblacions d'insectes escolitins, aleshores apareixen taques de pins marrons i morts. Al seu lloc, però, en neixen altres i, en general, els pinars dibuixen tot l'any el mateix paisatge de color verd.

Hi ha pins que conec de fa molts d'anys que hostatgen nius de milanes.... i de processionària.

https://lh3.googleusercontent.com/sMOGyj17S7CgTjY5BaSfVPF11d3Tp-WxNnG2qbfBf3bFq6ncgfG7j9fgfUzJGKZcVjZyTAVI8p7zqtAbYXOt7DcP1YMghqKPkfCRA1qhVz_s_J3SvQ-Y4ZGY0ukewkNslafyRxH5YidILSQ6RKK-vfmrblPQlYb3Oe9yDtnoJ6k6cqY2Dtz__mwGg4TQ0I8IMy4oyE4RRTz2_WLq6KX59kc9KmKmuKS72wtHuiDsJ4DcQRuKeVjHw-7m4CLpRnYhizLl-0mkbpA58b0BBX4PpwIyLbuVjoDI60hfjR-o4DsKBYftzN83F-u1FSzly1cDJXmKUOAnlGqE-nlJmLLUxM2hcLfDoUqlnJyib6AiCkUn0gV2e8KWUhQlMu-4XKz2SYRG4lVAxHpmIgAA3JXg5odzRucDQ_yTXWeTaDiPEEyPlOhSyGvhbbi3c335WTZYli1VHd3GPxAhav3fZWDSNkw7qDIPlyZ7hd6-tnFs4htQrKS-h9NwG9nGHuZ8-xLI5bpunwnrMLpSTm55DRfZ4MheAdqNDzvCsrqr87t4YVM70ThUMfmyAHNfpajHz3zN_H7kBmQq1QQb1iiBrPu60A9c-Ao_gU4vOzXpWzE=w784-h588-no

3

(5 respostes, escrites a ForumFauna)

La Direcció General de l’Apocalipsi


Fa uns dies ha aparegut a diversos medis de comunicació el reportatge habitual d’espants, mal averanys i altres manies de la suposada plaga de la processionària, justament quan la temporada ja havia acabat, ha estat com sempre i se suposava que podríem descansar nou mesos d’amenaces apocalíptiques per a no sabem què. Aleshores tot apunta a la “font Q” elaborada per algú que pareix que cobra per crear alarma social, però per què? (cui prodest?).

Poc abans se’ns “informava” que “La procesionaria obliga a talar ocho de los emblemáticos pinos centenarios de Artà”. Això ja és una visióantropocèntrica pre darwiniana.Si per seguretat vial cal talar tots els arbres de prop de les carreteres almenys tinguem la decència de no donar la culpa als arbres.Quasi cada paraula del titular és un espant gratuït i sobrer: els insectes de vegades emprenyen o com a màxim piquen, però no obliguen.“Centenarios”o no,molts més prejudicisque informació. Per què? (cui prodest?).

Als boscos naturals (no cuidats per ningú i sense cabres) no hi ha plagues. Uns animalons mengen fulles i uns altres mengen fusta morta o moribunda. Es mor un arbre i en neixen deu tot solets i creixeran. Això ja passava milions d’anys abans d’aparèixer, i espanyar-ho, nosaltres,aleshores tampoc no“necessiten” que els donin les pallisses dites poda tradicional. El que necessiten els boscos és fer vida sana i natural i no una Direcció General de l’Apocalipsi. Per a què? (cui prodest?).

Així com quan la Cifuentes roba a un súper de Madrid Rajoy mana escorcollar la seu d’Òmnium a Barcelona, per les mateixes tretze, mentre les cabres destrueixen l’alzinar la Direcció General de l’Apocalipsi ens frega la processionària pels morros,però per què? (cui prodest, qui se’n beneficia?).

Pere  Llofriu.DM 23/05/18

4

(5 respostes, escrites a ForumFauna)

Gràcies

https://lh3.googleusercontent.com/mWBMiig32uN5iQi2w4nHTeFnfHgY9LgCYUQMXnCwK-Mb5hN130jVc-QAshx0QvVJStP5Q15TemLRLz2-LzsdbfGaAqX36VdbjiGoSJ-pMB-plzFo5DYgFJX2Pnac1194xvHhBSkW_cKRSIknKSv7xqWNvL_hFUg-6wGIq9jw63xq3QrKOR9W9oO5r_rKpvaRWYX627fBxX8idbMNfnmte4r9FouXuD3QRUtTjIzwYmsQ94-2lqiCCo0Frkn6_ey_DhF4YmxgyqBH73NBOapmw045GoQFElX_VhXfooMrhjgV16pL9KDd0RzO9ccmKu2dKjF21kfLNOr1l7TvsQupB-AptuK4SuOsBeJQL8OYs9icH5ImXfltnQ2f4JCdhli0VkK_Px5z5Gu-gJlKCcxC9E-whM2FdjJa4C8iuYwhhmi6dUiKHl-Vih4evhLsyhQnwYOI7udoBv7cyedg520jPK9x0_PypRpwu72MWUnQThBa4DLOEiiLCUUFQnuYas5x-diKCYb5ZI9oFsPJVNw2Ky_yVOlhpXIPoA_sPZfI2bqC_RN8lJEajn_n7k1zaEVjlE8H8AXf2xBfee-jQT1rrqEVTXMCKD_XsvQVpjk=w796-h588-no

Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals?  No.

Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga?  Aquesta defoliació de la processionària, es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.

Perquè no podem pensar, estudiar i veure, abstraient el factor antròpic, que l’ecosistema ha creat un mètode de descomposició i reciclatge en forma d’adob verd per aprofitar les fulles del pi i crear humus de qualitat en un hàbitat molt auster? Les fulles seques del pi són de difícil descomposició biològica, en canvi verdes generen, en l’excrement de les cuques, unes boletes d’adob en abundància i qualitat de nutrients.

La intervenció humana, especialment qui hauria de protegir d’aquesta al factor natural biològic, pensa encara que la terra és plana i la natura hostil, crea pública alarma i ataca virulentament amb atacs i fumigacions aèries massives que, ara sí de bon de veres, debiliten greument tot l’ecosistema. Tot deixant apart, en aquesta brevíssima exposició, l’àmbit urbà.

Gràcies.

https://1.bp.blogspot.com/-MMYaAWxbAmY/Wu7YssMjihI/AAAAAAAAOIk/6WBZWfY8J5EHSVxcA_633nzTDA_7Mo6zQCLcBGAs/s1600/11febr11%2B001.jpg

6

(15 respostes, escrites a ForumPlanta)

Enguany el Consell de Mallorca, concretament el Departament de Carreteres de Mercedes Garrido (PSOE), que es passeja pels pobles defensant, sense gaire oposició sigui dit, esteses d'asfalt i cotxes com el del tram autopista-Lloseta, ha tornat a decidir esquitar, enverinar, matar, "fer net", les voreres de les carreteres que voregen la Serra de Tramuntana, concretament als termes dels pobles de Santa Maria, Alaró, Consell i Lloseta. En zones ENP (Espai Natural Protegit) de la Serra de Tramuntana i ZEPA (Zona Especial Conservació Aus).

Què cal per deixar de decidir utilitzar aquests mitjans nocius de "neteja"? La vegetació de voreres de carreteres és neta, rica en biodiversitat i bellesa, a tot temps i, si cal, és possible aclarir-la, eixermar-la, desbrossar-la, podar-la, talar-la... amb coneixement i respecte.

Quin és l'argument del Consell per decidir de forma unilateral enverinar i matar aquesta vegetació i biodiversitat ? Qui hi guanya? Què hi diuen els responsables (MES, PODEMOS) de la Conservació de la biodiversitat, entorn i medi ambient?

7

(15 respostes, escrites a ForumPlanta)

https://www.arabalears.cat/xarxa_local/ … 88874.html

El Consell de Mallorca deixa d’esquitxar les carreteres amb herbicides de glifosat
MARGALIDA BONNÍN Manacor | Actualitzada el 30/03/2014 23:53
La primavera ha esclatat enguany també als marges de les carreteres de Mallorca. Després d’anys de reivindicacions de pagesos, ajuntaments i entitats ecologistes, el Consell ha optat per deixar d’esquitxar amb herbicides les voreres de les vies que són competència seva. El resultat es pot comprovar fent una volta: catifes de flors i una vegetació exuberant voregen les vies traçades a l’illa.
Des del 30 de juny passat, s’aplica una “moratòria absoluta” i el Consell no esquitxa “gens”, explica Rafel Gelabert, director insular de Carreteres. Abans de prendre aquesta mesura, les empreses contractades pel Consell aplicaven pesticides tres o quatre cops l’any. Ara, es deixen créixer les herbes fins a un cert punt i es desbrossen tant manualment com mecànicament dos pics l’any. De moment, el Consell està en període de proves. Gelabert apunta que es tracta de conèixer “què passa quan no esquitxam” per estudiar alternatives de futur.
L’ús massiu de productes químics nocius per al medi ambient per controlar el creixement d’herbes a la carretera es descarta a Menorca i a Eivissa. A Mallorca s’ha fet durant anys, independentment de quin partit tingués el poder.
El canvi de xip a la institució ha arribat després de repetides mobilitzacions. El 2010, l’entitat ecologista GOB i Apaema (Associació de producció agrària ecològica) van iniciar una campanya per instar els ajuntaments a no esquitxar i a demanar al Consell que tampoc no ho fes. Deià, Artà, Felanitx, Manacor i Inca aprovaren textos en aquest sentit. El maig passat, el Consell també aprovà per unanimitat una moció presentada per Magdalena Palou, del grup MÉS. S’hi instava el departament de Carreteres a reduir de manera “contundent i progressiva” l’ús del glifosat a les voreres i camins. Com no passa sempre amb aquest tipus d’iniciatives, es complí ràpidament amb allò pactat.
Perills del glifosat
Els herbicides que usava el Consell contenen glifosat en un 36%. Aquest és un principi actiu obtingut per la multinacional Monsanto que actualment es distribueix amb diferents marques. Com constata un informe tècnic de la institució insular, aquestes marques, com el Roundup (la més coneguda) i el Tomcato, són perjudicials per al medi ambient i les persones. Poden ser tòxics per inhalació o ingestió, irritar la pell o provocar infecció ocular greu, entre d’altres. Segons explica Toni Muñoz, portaveu del GOB, tenen efectes a llarg termini, ja que canvien les condicions del sòl. A més, productes que se solen collir, com els espàrrecs, els caragols i altres espècies que habiten els marges, també rebien la toxicitat de l’herbicida.
Efecte a la pagesia
Si plantes i animals són les primeres víctimes directes de l’aplicació de glifosat, els pagesos en són les següents. Un agricultor ecològic “podia veure com es perdia tota la producció d’una finca pel glifosat”, recorda Toni Feliu, president de l’Associació de Varietats Locals. Segons explica, l’herbicida podia arribar als conreus de la vora de la carretera, que després d’una revisió deixaven de ser acceptats pel Consell Regulador del Cultiu Ecològic (CRAE)
Tot i celebrar la notícia, Feliu es mostra crític amb el Consell i alerta que no se cerquen opcions més agosarades per controlar el creixement d’herbes, cosa que sí que es comença a fer a Europa. A zones d’Alemanya, França o Itàlia, indica, s’estimen més controlar les herbes com es feia antigament: amb les pastures de cabres i ovelles. A París, l’any passat es posà en marxa un pla pilot d’ecopastura, que consisteix a utilitzar ovelles per mantenir les herbes dels espais verds a retxa.
Muñoz, per part seva, destaca la important passa endavant que suposa la nova manera de fer del Consell. “El paper ecològic d’aquestes herbes és molt important”, afirma, per garantir la biodiversitat i per a la salut de les persones.

8

(15 respostes, escrites a ForumPlanta)

Avui, carretera Alaró-Lloseta. Arran Paratge Natural Serra Tramuntana. Tenc per mi que aquesta carretera se segueix esquitant per la influència, nefasta, d'un polític ara sense activitat pública. En tot cas, tenia entès, em pensava ingenuament, que el Consell ja no estquitava les voreres, de fet l'any passat vaig collir herba per les gallines a aquest mateix lloc. Pel que sembla tant fa siguin d'esquerres o de dretes qui governa pel que fa a enverinar l'entorn. No hi ha manera.

https://lh3.googleusercontent.com/a0QVTGoN-GiB_xV9xmCSvUFhZ0aU-AJPpxFZv38UZTNwhW0P8kCPo8PyVACmW9LDrVmh5QqcdCK1gMqOiYSj2NSLdhCBJjbvpyY8aAJpBwQPQH11m-jeSYRMczf-cKiWl1bq7arWLSvdzgdkGWAiAaQQDFHzD-sM9yOLUEtCrcT1EyMDZGN1yDM0RMDYOfddtfm3-47cAwkyZcfjX2IV2F3aKurqHxLM9hz4h2QSlqMcSkXSojkDmnAJX8qvpE0JUYVe0A8mgjq4Lgxl_Esaf1S4PJVP0YOniPMKAsZc9Fkl963BsSalL_4aUzpO6R5tzKN6_T0SBYhFu73Iqt68QtSrIllvpto1_CUsyioy8dBovzLmHWQcE7bUoLoqXGfv17_F-w8E2u2vVhzGaNp2ZlLcAN066_F2B0XAsAlpe_unu_gVr9EYCQeKH2nNd2z-s3c6fcNepz0wFRXFnR3CUrMfZUl2bd3ZdlNlu5Ns15U4MMcZQoUi4Gd8NC9k54f6B9XMwrSMDapa6Em8CQT1FX6gQsOT6RRh3lIPk1498VXpXZSezimBbCQip01NkifJv9XW18DYq5jv_YBG9erOt7ZISgM65wwsJsa4IYHSQw=w1280-h720-no

https://lh3.googleusercontent.com/P3i0IBnyYA6crExSLjbx158_4Xa1ukoZCAnbHkLEuM3aVOrxQc1OvaVnl2F6Zcs3tW666Wgu_LLWhaz0zXeKhVaJQryqwW3w1fsltBAbD-_zCnIv5DYJtHbvHZ1Zraku2kAL9FDanNJNu5KNVoXcy_41dlItNVbggnBpwUDKTpayCiP8P62TtEajP3HtM4URui-ZZCprHQmE3uy0tNGKjFzKjqrQ9COt0Jefe1_kl9nTHKbXYupJ7Fbjmmt6OGJmg2AGo923WRV0kHyzAUIiGObguZnN8uMKBlCzOXHeuSAZNSMQJl01T2SyLkvG8jtAal2PDd6OMBMRmYL9IbVKaYbDxIXmEmzRF6cXCECgU1SwaMzflis3aMjBZVlsFVr6vP2jrIaGnWpfkz8IT7TpbgFAcZbsBj2SGbaKPvLUAFqGHtsjWeNWWCWK3orh_-MLwECM4oFaYWExDrjTsjTZ7JE2gMBe_zHwDXHgBgk8K5tLwHTNx-V4C0_LPq2yYNOLebm09IaBL_tQaFs4nn9BngyfLeZpPLYU6Ob-SIkr-54VhXPU4xcwahn7KG8Y62OYs8GSXFZIHm0JK7U9Oqi5n_M_EO8QUtvYu-sw6STz7w=w1280-h720-no

9

(0 respostes, escrites a ForumPlanta)

13 aglans i algunes llavors rodones i negres que poden ser de llampúdol. Entenc que per l'eficàcia de la dispersió cal l'actuació del falcó, qualque altre depredador o d'un accident.

               https://lh3.googleusercontent.com/xspWrzIrw69H-2IYI0HjmnwCga2JKv6h2lCmIDOPfJLT5t-YmI2QexMkKHlXaIHJNG_22y9RoVQZgtZMjQ9qGw25X9xL3VcHwiRQi6cXAhQH9lIwXneqMkNjCylDJd5rKASqUGccH5fM5b47xQ-xEzJP9iZu56UQq6C5q2YtEupA6sQrdPwNE0yoUSw5mclmtD25lIUC_4VO3Ihtfeg4i4jz4byzeJrff7A6DTLS_8p79ioiX60EXZye7AJyNKwEkxC6Ew4RjSElgYrd41gHhWPCbW3HVoEIWEAJH_lhfJ4fWnqrkwPFfIV-E6GUwbX11HZgBvWjQTdbM4w_v0rXKJ7v3gDEM-4_JzCiWbZcTDWgIwqEA4sqd4uyRkyxQZSIXVUxMagwiMXc2Y7ZDTErJirl2ZXS555sj8P3DvZbFI4ceOQkzUSDYK41LfN2rmFgjxPFiuThh9H6C_WzUYePpXQn_d_oFzojb4k8LkwBnUP29tF3n6ruu3AoqLy_0o-35vdvQPRYXgW7iyXZ5P0ONbP2vVJrcP4yYEBZMtBsU5CqUpVnmeq9y8li-0O22mPApOMqDsp0vyc8QK85Fpe4j0375ISE6FxGcaac5FruOA=w352-h623-no

10

(4 respostes, escrites a ForumFauna)

Gràcies Martin. 1. 10.

11

(4 respostes, escrites a ForumFauna)

Steropleurus balearicus, Endèmic de Mallorca i Menorca. Gràcies Rafel.

12

(4 respostes, escrites a ForumFauna)

https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/21231274_10209859081660795_5432268754595719551_n.jpg?oh=0e77d3dbfffb7359b3bd22f0ebd6b552&oe=5A23A0DF

13

(103 respostes, escrites a ForumPlanta)

https://4.bp.blogspot.com/-ya72EcQBQi4/WafKH7LfxkI/AAAAAAAAOAY/u_tjTKWnbLI4fRMKDn4A1XOlU3Lr3Oe7QCLcBGAs/s320/DId-Z34UEAA7fJX.jpg

https://4.bp.blogspot.com/-l1La3_VTbDw/WafKOoTDEiI/AAAAAAAAOAc/NmcPJSLjLm0I6wRmisfCsGirs8K28CyVwCLcBGAs/s320/DId-Z4hVoAALSHv.jpg


Incendis forestals i prevenció


No hi ha dubte que l'incendi d'Andratx va significar un trauma psicològic important per els principals responsables dels operatius d'extinció d'incendis forestals a la CAIB. Qui varem viure de prop altres molt extensos i devastadors incendis forestals a la dècada dels vuitanta,  ens ve de nou aquesta por, pànic sobtat, per el gran i, gairebé definitiu incendi que s'augura. És clar que ens ha de preocupar la possibilitat real d'un gran foc forestal, el que no pot ser és la cronificació d'aquesta por i actuar en funció d'aquest estat.

L'exemple de prevenció que a l'article “Cuenta atrás para el incendio salvaje”, exposa el Sr. Berbiela, cap de gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient, de la intervenció a Sa Canova, és el pitjor que es podria apuntar, no només per el menyspreu a altres opinions preocupades per la conservació del fràgil ecosistema dunar, sinó perquè demostra que la necessitat d'elaborar un estudi, un coneixement i alhora sensibilitat envers aquests hàbitats o altres és nul fora de la sola mirada d'una prevenció molt subjectiva, poc estudiada i sotmesa a jocs de probabilitats incerts.

Precisament la meva discrepància en els al·legats intervencionistes contra la massa forestal en general, radica en el principi de considerar aquesta mateixa massa desprenent-la de la seva funció biològica, salvatge, dinàmica... lliure, desprenent-la també de les característiques pròpies que marca cada lloc concret,  i dotar-la d'una particularitat especialment perillosa, nociva, enemiga de la prevenció en incendis forestals.

Al cap i a la fi, aquest debat, és vell i recurrent. A una part, una banda d'acció contra un enemic forestal format per combustibles, en realitat de vegetació mediterrània, densa, complexa, rica, dinàmica, mala d'aregar, i a l'altra una mirada que demana més calma i atènyer el que de veres i sense animadversions forestals, signifiqui prevenció: recuperació d'antics bancals agrícoles de muntanya, faixes de defensa eficients als costats de carreteres i camins i perimetrals en zones urbanitzades... i, però, un estat permanent de prevenció, vigilància i investigació sobre les causes, dotades alhora d'informació de qualitat i educació ambiental a l'opinió pública.

Finalment, és ben cert que al canvi climàtic que ho agreuja molt tot plegat, s'hi ha d'afegir la no  menys greu nefasta gestió forestal consistent a deixar que d'aquesta se'n cuidin les cabres, una gestió antròpica de desertificació irreversible.

https://amicsarbres.blogspot.com/2017/0 … stals.html

https://4.bp.blogspot.com/-RHJCEmqUDgY/Ufi9xsaO7jI/AAAAAAAAKdU/L98nrM4K7jojQ33elbagwSTLJdLrPQRogCPcBGAYYCw/s320/28JUL07%2B025.jpg

14

(103 respostes, escrites a ForumPlanta)

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi del CREAF constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.


https://amicsarbres.blogspot.com/2017/0 … l.html?m=0

15

(0 respostes, escrites a ForumPlanta)

A partir de um drone, a SIC teve acesso às imagens da estrada onde a maior parte das vítimas morreu, no incêndio de Pedrógão Grande. O vídeo mostra o cenário de destruição causado pelas chamas. Até ao momento, estão confirmadas 61 vítimas mortais.

http://sicnoticias.sapo.pt/especiais/tr … -pelo-fogo

16

(103 respostes, escrites a ForumPlanta)

Avui hi ha alguna notícia interessant pel que fa a posicionaments en favor d'una solució al problema de les cabres. Que el turisme ens genera un problema de supervivència de primer ordre, no lleva que també hem d'atènyer altres urgències més naturalistes. I això va per el gob, la uib, la conselleria de medi ambient, consell....

https://dbalears.cat/balears/2017/05/18 … lorca.html

http://www.diariodemallorca.es/mallorca … 16191.html

https://ultimahora.es/noticias/local/20 … lorca.html

També per si ho voleu escoltar, una entrevista que ahir ib3 ens va realitzar, a Pere Llofriu i a mi, al programa del camp a la mar, sobre arbres i boscos.

http://ib3tv.com/carta?id=39925698-ea85 … &t=300

17

(103 respostes, escrites a ForumPlanta)

Val la pena llegir´, per qui no el conegueu, aquest enllaç:

https://medium.com/@Killiekrankiee/cabr … e618d2b1d5

"La plaga de estos mamíferos favorece los incendios forestales y repercute en su posterior regeneración, empobreciendo la cobertura vegetal de los montes"

"Un estudio realizado por el Institut de Biologia Animal de Balears (IBABSA) y que fue incluido dentro de un documento presentado por el Col·legi d’Enginyers de Forests de les Illes Balears y el GOB, establece que tanto la cabra mallorquina como la doméstica son de la misma especie que el resto de cabras, sean del morfotipo que sean.
El Atlas y Libro Rojo de los mamíferos terrestres de España, adscribe explícitamente las cabras “salvajes” mallorquinas dentro de la especie Capra hircus L. 1758, “cuyo tipo está basado en cabras domésticas”."

“Es una raza autóctona, como la gallina menorquina o la oveja eivissenca. Aún así, es la misma especie de cabra que habita en el resto del mundo, siendo un animal doméstico. En Mallorca está ampliamente extendida y asilvestrada por el abandono de la vida en el campo hace unas pocas décadas”, asegura el ingeniero forestal Oriol Domenech."

"Esto no quiere decir que esta raza no tenga valor, pero solo en términos ganaderos, comerciales o políticos"

etc...

https://medium.com/@Killiekrankiee/cabr … e618d2b1d5

18

(103 respostes, escrites a ForumPlanta)

L'alzinar desapareix. Fa anys que, pocs, ho deim. Sense sotabosc, sense regeneració ni de llavor ni de tanyada, el sòl de l'alzinar pateix més insolació, més elevada temperatura, menys humitat, menys biodiversitat... més desertització. Això passa en un indret molt teòricament protegit com és la Serra de Tramuntana, tota. Massa feina pel banyarriquer.

https://scontent.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/18486083_10208940450375587_447243805331837669_n.jpg?oh=406383b78e62ce5d1e54e013d15532b1&oe=59C08306

https://scontent.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/18447536_10208940450855599_6808392025481431615_n.jpg?oh=2b8f42e3448aa9ff0a3cc289fecf2ba6&oe=597D6F32

https://scontent.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/18446614_10208940451495615_4457801912451815153_n.jpg?oh=01f64fa4b3d8039a2a64723956d44953&oe=5974D4B3

https://scontent.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/18446558_10208940449055554_4989258115972275134_n.jpg?oh=5e681419b13c6ee25ab188a233a62f00&oe=59B355C6

http://m.arabalears.cat/balears/bosc-ha … mpaign=ara

19

(7 respostes, escrites a ForumFauna)

Oliveres, sobretot, i ullastres al voltant. Més lluny, 500m pins i alzines.

20

(7 respostes, escrites a ForumFauna)

Coordenades x484557 y4402359

21

(7 respostes, escrites a ForumFauna)

I tant. Coma de Tossals Verds, itinerari cap a Cases Velles,a uns dos-cents metres del Refugi. Si et calen en tenir temps puc agafar les coordenades.

22

(7 respostes, escrites a ForumFauna)

Gràcies Martin.

23

(7 respostes, escrites a ForumFauna)

Per si a algú li pot interessar. Per Tossals Verds, avui. A mi m'agradaria conèixer-ne el nom. Gràcies.

https://scontent.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/17991961_10208737408659671_3606198241502153825_n.jpg?oh=6810e742074aedfb51c0a949a9a2b6c2&oe=599AA0A2

24

(1 respostes, escrites a ForumFauna)

https://scontent.fmad3-2.fna.fbcdn.net/v/t1.0-9/15781590_10207856948888727_7403950641655377735_n.jpg?oh=e0733382d2e93a4a8ed2111f47d9724e&oe=58E589D9

https://scontent.fmad3-2.fna.fbcdn.net/v/t1.0-9/15697394_10207856938368464_1362745829994622932_n.jpg?oh=2186ef08454dd16358493fa931f95cf8&oe=58DCF215

25

(103 respostes, escrites a ForumPlanta)

En el programa Uep! "Com anam?" del 26 de maig de2016, de IB3TV, hi va participar el company de "Amics arbres · Arbres amics" en Joan Vicenç Lillo Colomar, i amb ell estudien l'estat de l'alzinar a Alaró.

http://amicsarbres.blogspot.com/2016/05 … alaro.html