1

(6 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Hi ha el que semblen 4 o 5 mèl·leres, decantades, a la dreta de la imatge i una perdiu a la esquerra.
A banda de la possible il·legalitat, podria indicar que és una caçada d'escopeta, hi ha qualque tord capoladet també.

En un matí un homo en pot matar més de 100 de tords, i fins a 1.400 per temporada.
A aquest articlet ho explicàrem l'estiu de 2012.

http://esbusqueret.com/pdf/EsBusqueret-29-Estiu2012.pdf

Per sort no tothom en mata tants.

Salut

Jaume

2

(6 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Aquest matancer, escopeter...no ho se, esclovella 600 o 700 tords i ho penja a la xarxa, tot content de la seva eixida.
Algú el coneix? podria ser artanenc diuen per les xarxes.

http://www.arabalears.cat/balears/cacad … 97777.html

L'experiència del cas de Llucamet, fa que no poguem confiar en que l'hi estirin les orelles fort.

http://www.gobmallorca.com/forum/viewto … 5120#p5120

Es va jutjar i condemnar al responsable per la mort de 3 milanes i una arpella.
La resta de delictes, els que l'administració local havia de resoldre (3 òlibes, 1 mussol banyut, 1 xoriguer tirotejats, lloses de ferro, tinença de filats il·legals, caça en època de veda...) sembla que van caducar de calaix en calaix.

Ja veurem

Salut

Jaume Adrover

3

(0 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Visquem i coses veurem: diumenge a les 16 hores a s'aeroport de Son Sant Joan hi havia un virotell (Puffinus mauretanicus) que sobrevolava baix l'aparcament de la terminal de sortides, enmig de milers de turistes. Anava ben perdut.

Quina sensació més rarenca, veure'l per allà.

salut

Jaume A.

4

(1 respostes, escrites a ForumAus)

Interessant cita Manolo, a veure si surt una colonieta per allà. En J. Bazán ja va citar un ex estival per la zona fa 2 anys.
A Son Servera torna a haver-hi almanco 3 parelles. Era una colonia potent fa alguns anys, però va anar mancabant i els 2 o 3 darrers havia estat abandonada del tot.

Salut

Jaume Adrover

5

(161 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

També hem anat pel Salobrar avui matí:

A destacar una Porzana porzana on manco l'esperàvem, a un bassiot del camí!
Vius si hi anau als fils de corrent de davant Es Banys de Sa Font, hi havia un gaig blau que hi ha estat almanco 2 hores.
També 1 Sterna nilotica, 2 C. pygargus mascles, 3 C. ferruginea i a destacar pel nombre 24 C. hiaticula a una bassa.

L'horabaixa al Cap Salines 1 Oenanthe hispanica i un Oriol mascle.
Molts ficedula, Oenanthe, 1 Pandion, varis Circus.

Encara bullia de migrants.

Raquel i Jaume

6

(161 respostes, escrites a ForumAus)

Un gust aquestes fotos i uns dies deliciosos per veure bitxos.

Avui matí just sortir de casa, a s'Espinagar, les tanques estaven plenes d'aucellons. Cap raresa, però una sedimentació com poques vegades he vist per aquí. P. trochilus arreu, un oriol al pi de casa!... P. sibilatrix, F. hypoleuca, S. rubetra, A. trivialis, P.phoenicurus, S. comunis, 1 C.pygargus mascle i els 3 primers Pernis de l'any. Aquests darrers entraven del sud i creuaven l'illa.

Ahir i avui, una femella de F. vespertinus a Son oliver (Felanitx).

Els qui heu freqüentat zones bones vos deveu haver inflat de veure bitxos.

salut!

Jaume

7

(7 respostes, escrites a Big Year Mallorca)

Hola

Avui al pinar de Ses Puntes, a s'Albufera, hi havia un adult d'Aquila chrysaetos. No he vist cap corretja ni anella.
Suposo que, com el faisà, tampoc hauria de contar al Gran any.

També hi havia un falcó de harris, (Parabuteo unicinctus) vora les cases, bastant ximple. Tampoc l'hi he vist cap corretja.

Molta querquedula encara  ala depuradora.

salut

Jaume

8

(5 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Crec que hi ha una “confusió” que hem d'aclarir i m’agradaria fer-ho sense semblar un mal-sofrit, però és que arriba un punt que...

El GOB organitzà un cens de la població hivernant el 12 de gener de 2012 en coordinació amb altres grups d'Europa. Fins a 26 persones participaren i el resultat van ser de 114 exemplars. Aquestes són les dades i així ho hem comunicat als responsables europeus. El GOB no te gens geloses les dades, de fet les va publicar l’endemà:

http://www.gobmallorca.com/ornito-infor … lorca.html

El cens era dia 12, si dia 22 es veuen individus a una zona diferent, és molt interessant, però la dada no pot ser usada pel cens. Per alguna cosa hi ha una metodologia prèvia a cada cens.

No entenc com funciona aquesta administració. Agafen les dades (dels voluntaris), les modifiquen no sabem perquè, ho envien a la premsa i no tenen el detall de citar la font ni els voluntaris. Què son dimonis els voluntaris del GOB per no poder esmentar-los? Aviat ningú passarà informació naturalística rellevant a l’administració.

Els dos primers recomptes de 2013 (aucells aquàtics i milana) han estat esperpèntics, i no per manca de voluntaris ni de mètode. El primer amb censos paral•lels el mateix dia, hora i lloc, i el segon rapinyant dades dels voluntaris d’amagat. Si hi ha gent que s’encarrega de fer bé aquests censos i de franc, perquè s’hi fica l’administració? Que no haurien de dedicar els pocs recursos disponibles a coses més urgents?

Mentre, expedients d’enverinament, tirotejos d’aus rapinyaires, caça il•legal...amb els responsables identificats, es podreixen als calaixos anys i anys fins que caduquen i ja ningú els recorda. No me vull estendre més.

Aprofit per reiterar l'agraïment als 26 voluntaris que van participar al cens, els importants d'aquesta historia són ells.

Apa, sort a tots.

Jaume Adrover

9

(7 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Ahir matí n'hi havia 13 de grues al Pla de Lanzell (Vilafranca). És la primera vegada que n'hi veig.

Mai havia vist tampoc, tantes quarterades esquitxades (grogues i amb l'herba morta) d'herbicides a diverses zones del Pla.
Aquesta pràctica sembla que s'estèn i pels bitxos no crec que sigui gaire bò.

J. Adrover

10

(5 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

A la flamant web d'ornitologia ja teniu un resumet del cens de la població de milana a l'hivern que vam fer la setmana passada.

Gràcies a tots (26 ornitòlegs) per participar.

http://www.gobmallorca.com/ornito-infor … lorca.html

Jaume Adrover

11

(0 respostes, escrites a ForumAus)

Els mesos de desembre poden dur coses sorprenents.

Avui hem tengut una falzia (Apus apus) fent voltes i voltes per damunt Cas Salero (Manacor) prop de 5 minuts.
Recordo un desembre, crec que era 2006, que vam observar una primavera (O. oenanthe) i al caP de pocs dies un capxeringany (Lanius senator).

Aquest bon temps, sempre despista.

salut

Jaume A.

12

(5 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

A cas meus padrins en tenien, els hi deiem "ànnera muda" (Cairina moschata). S'havien de "xalar" (eixalar), perquè sinó prenien es vol i ja mos veurem. Els plomatges eren ben diversos. Casualment, sa meva padrina en solia fer de rostida es dia de nadal, i molt bona que era.

Es la varietat domèstica, però a gairebé tot el continent sudamericà n'hi ha de "sauvatges" (varietat sylvestris).

Molts d'anys

Jaume A.

13

(3 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

El diumenge un grup de naturalistes vam visitar Ses Fontanelles (Palma). No se vosaltres, però cada pic que hi vaig a la tardor o la primavera me sembla sorprenent, gairebé incomprensible, la quantitat i varietat d'aucells que hi ha. Va ser baixar del cotxo i enmig de tot el renouer, el tràfic, els avions, els hotels... els aucellons (passeriformes) cantaven a les totes, com si res.

Vaig pensar en un article que havia llegit fa temps, on una investigació arribava a la conclusió que els aucells que habiten ciutats, han de cantar més temps que a llocs més "silenciosos", cosa que els feia baixar un poc la productivitat.

Hi ha molta aigua enguany i els esbarts d'ànneres, agrons i estornells anaven amunt i avall. A una taca de canyet vam poder veure hortolans (E. schoeniclus), butxacs (C. juncidis) i esbartets de frigílids (serinus, carduelis, chloris). A primera hora hi havia també molts de cabots de roca (P. rupestris), que quan fa fred a la muntanya, baixen a fer passades sobre les zones inundades del Prat de Sant Jordi i a Ses Fontanelles.

A una sèquia hi havia un martinet (A. athis), vam poder veure dos rasclons (R. aquaticus), un tiruril·lo (C. ducius), un esbart d'unes seixanta-dues sel·les (A. crecca), juies (V. vanellus).... Per no marejar més: En total vam detectar 42 espècies, incloses una cega (S. rusticola), xalambrí (P. modularis), perdius, tords i fins i tot bectorts (L. curvirostra) a la zona de pins de la part nord-oest...

Hi ha un article publicat a l'AOB 2009, per Zeeba Khan, J.M Gonzàlez (Mànix) i Anna Travesset, on es contata la presència de fins a 46 espècies en època reproductora, sense contar els migrants. L'article conclou que: "S’espera que els resultats d’aquest estudi contribuiran a la presa de
decisions sobre l’eventual restauració de la zona". El teniu aquí:

http://www.gobmallorca.com/ornit/anuari … nelles.pdf

No sembla veritat que les pales hagin començat a entrar a un espai com aquest a construir-hi un enorme i vulgar centre comercial. Si no visquéssim a un país governat i sostingut per bàrbars, les pales hi serien, però per retirar tots els enderrocs que s'hi van tirar durant dècades, es restauraria la zona i tots (ornitòlegs, turistes, comerç de la zona...) viuríem un poc millor.

Caldrà, aquí i a altres espais valuosos, insistir amb més força per capgirar aquesta situació.

http://www.gobmallorca.com/notes-inform … obres.html

Jaume A.

14

(0 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Com sabeu fa uns anys es va iniciar l'Atles d'aucells Hivernants de les Illes Balears un projecte engrescador i inèdit que englobava a totes les illes. Després d'alguns hiverns de treball de camp, la temporada 2011-2012, l'atles va patir una aturada i va quedar sense coordinació. Ara, la Comissió Permanent d'ornitologia del GOB ha agafat el testimoni per intentar ordenar el material recollit, que és molt, i finalitzar la feina de camp a Mallorca.

Lo primordial és intentar recopilar tota la feina de camp feta d'anys anteriors i aclarir què s'ha fet i què manca per fer.
Alguns participants heu reenviat les dades les darreres setmanes, i vos ho agraïm. Alguns altres però, pot ser encara no heu rebut la petició i teniu dades a alguna carpeta de l'ordinador o al correu electrònic.

És per això que vos demanam per favor que ens reenvieu les dades que tengueu, independentment de si les vareu enviar al seu dia a l'anterior coordinador.
Si vareu participar i no trobau les dades, comunicau-ho igualment, és important saber-ho.

Recordau que només desembre de 2012 i gener de 2013 són períodes vàlids per agafar dades de camp i que aquesta és la darrera temporada.

Podeu fer-mos arribar aquesta informació al correu de'n Manolo ornitologia@gobmallorca.com al meu jaumeao@gmail.com o cridar al GOB 971496060 per aclarir qualsevol dubte.

Ara o mai, ànim!

Salut

Jaume Adrover

15

(8 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Crec igualment que són sinònims au i aucell. Encara que als petits se'ls anomena més aucellons, més ajustat als passeriformes.
Hi ha aucellons de bec fluix (insectívors) i de bec fort (granívors).
Niu, ho trob genial. És sinònim d'aucelló també, però sols a Llucmajor i part d'Algaida pel que se. Els migrants solen ser "aucells de passa" o també es diu que "s'embarquen" (migran).

Les grans aus rapinyaires a Mallorca solen anomenar-se rapinyes o volatina.
No se si ho dic tot bé, però...

Salut i llengües!

Jaume

16

(21 respostes, escrites a ForumAus)

Molt d'ànim als companys i amics que són despatxats ARA mateix dels espais naturals.

Els Espais naturals d'aquest país (protegits legalment o no) han estat maltractats, infravalorats i mal finançats històricament.
Ara, però, no és que hi hagi crisi, no és que els governants siguin mals gestors...és que tenen enormes prejudicis sobre tots els temes ambientals, i a més aprofiten la crisi per despatxar tothom que no sigui "dels seus". La ignorància i la cobdícia humana solen tenir un efecte catastròfic per la natura i aquest govern, d'això en va sobrat.

El control sobre la informació i molts de mitjans de comunicació, serveix per relativitzar la gravetat dels fets amb mantras com que "és necessari", "hem viscut per damunt les nostres possibilitats". Frases que convencen o fan dubtar a centenars de persones intel·ligents (en Xavi C. ne's una mostra) de que "no queda més remei". No ens ho creguem per favor, per molt que ho repeteixin, no els hauriem de seguir el joc.

Ànim, qualque dia no molt llunyà, revertirem tota aquesta situació. Pensau que "No queda més remei".

salut i coratge!

Jaume

17

(0 respostes, escrites a ForumAus)

Joies en perill per mor dels tirs i el verí

http://sociedad.elpais.com/sociedad/201 … 35598.html

18

(21 respostes, escrites a ForumAus)

Endavant al·lots!

La resistència serveix, i sinó demanau-ho als treballadors dels dos hospitals que volien tancar i han fet recular al govern.

Els espais naturals que tenim i tota la seva riquesa ornitològica són massa extraordinàris per veures tan maltractats.

Ànim!

Jaume

19

(2 respostes, escrites a ForumAus)

Hola a tots

Demà el GOB té el gust de treure aquesta nota i volíem aprofitar per compartir-la aquí un poc abans. Serveixi per donar-vos les gràcies un cop més per les vostres aportacions al projecte tots aquests anys.

Salut a tots!

Jaume Adrover


Un treball conjunt entre l’IMEDEA-CSIC, el GOB i l’Estació Biològica de Doñana sobre la milana publicat a la prestigiosa revista PLOS ONE.

PLOS ONE la revista científica més gran del món en quant a volum de publicació i dedicada principalment a la biologia i la medicina (1), acaba de publicar un article que condensa bona part de la feina feta els darrers 12 anys a Mallorca per evitar l’extinció de la milana (Milvus milvus) un aucell rapinyaire amenaçat. Aquesta publicació ha estat possible gràcies al treball conjunt iniciat fa un any per investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i l’equip d’ornitòlegs del GOB, que venen seguint l’espècie d’ençà del 1999 a l’illa. Els investigadors han aconseguit integrar dins un sol marc estadístic fins a 4 tipus de dades que han permès obtenir estimes més fiables i útils en la conservació de la milana.

Les dades de camp van ser obtingudes pel GOB entre 2000 i 2011, període en el que es van marcar fins a 146 milanes amb emissors de seguiment terrestre i marcas alars. Aquest marcatge va permetre recuperar els exemplars que morien i l’analitzar-ne les causes. Per altre part es van censar anualment les parelles i es van obtenir les principals dades reproductores. També es van analitzar les dades de les milanes que entraren al centre de recuperació del COFIB. L’anàlisi simultani de totes les dades efectuat per Simone Tenan, autor principal de l’article, ha permès obtenir una estima fiable de la proporció d’adults reproductors, un paràmetre important difícil d’estimar al camp i de la influència de la mortalitat per verí en la taxa de creixement de la població.

L’ús il•legal de verí principal amenaça per la població.

L’estudi revela que el verí va provocar el 43% de la mortalitat dins el primer any de vida de les milanes. El verí va tenir un impacte encara major en els individus de més de 1 any essent el responsable de la mort del 76% de les milanes localitzades, una taxa molt elevada i que dona una idea de la gravetat del problema. Aquesta mortalitat es reflexa en una reducció del 20% en el creixement de la població. Les milanes de l’illa, van tenir una bona taxa de fecunditat (1,83 polls volats per cada parella), el que va permetre compensar en part l’alta mortalitat per enverinament.

La investigació publicada a PLOS ONE proposa mesures per concentrar els esforços de conservació de la població. “La gestió s'hauria de concentrar en l'eradicació d'enverinament il•legal i en la millora del seguiment, la vigilància i l’anàlisi d'episodis d'enverinament”. Un diagnòstic forense precís té un paper clau en la investigació de l’enverinament, i es veu reforçat per tècniques com el marcatge amb emissors de seguiment. 

Investigadors i ornitòlegs coincideixen en afirmar que “un increment del control del ús de verí ajudaria a reduir despeses públiques com per exemple el manteniment artificial de punts d’alimentació per aucells carronyaires”. Malauradament però, els dràstics retalls en conservació d’espècies a les Illes Balears, han suspès el el Programa de Conservació de la milana, que havia aconseguit aturar el declivi i doblar la població existent en 10 anys.

Des de principis del segle passat, la milana reial està en disminució a tota Europa. A Espanya el declivi ha estat dràstic i s’ha declarat en Perill d’Extinció el 2011. A Mallorca, era un au relativament comuna fins fa dècades però la seva població va disminuir a sols 8 parelles l'any 2000. Els treballs de conservació han permès recuperar la població fins a les de 20 parelles, xifra on es troba estabilitzada des de 2007.

L'article es titula: Demographic Consequences of Poison-Related Mortality in a Threatened Bird of Prey (Conseqüències demogràfiques de la mortalitat per enverinament en un rapinyaire amenaçat). Els seus autors són Simone Tenan (IMEDEA-CSIC i Universitat de Pavia, Itàlia), Jaume Adrover i Antoni Muñoz (naturalístes del GOB), Fabrizio Sergio (Estació Biológica de Doñana-CSIC) i ha estat coordinat per Giacomo Tavecchia (IMEDEA-CSIC). Podeu consultar-lo de franc aquí:

http://www.plosone.org/article/info%3Ad … ne.0049187

(1)    http://ca.wikipedia.org/wiki/PLOS_ONE

20

(6 respostes, escrites a ForumAus)

Ja sabeu perquè no hi ha un cèntim per conservació ni investigació a Cabrera, s'han de destinar els recursos a coses més importants.

https://mail-attachment.googleuserconte … a5PNSd31lA

http://iphone.acceso.com/121108/iPhone_ … 108001.PDF

Jaume

21

(18 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Xavi, aquesta taxa als refugis és un càstig per evitar l'expansió dels refugis i tenir contents a 4 hooligans, no cerqueu tanta racionalitat en les mesures del Consell.

Propietaris de refugis pagaràn 17,56 € per Ha i any (amb suplement a partir de 20 Ha).
Propietaris de vedats privats 8,80 € per Ha i any.
Vedats locals, gestionats per societats de caçadors 2,2 € per Ha i any.

Els refugis a més no obtenen cap benefici econòmic, els vedats si.

Més info a:

http://www.gobmallorca.com/notes-inform … fauna.html

Jaume

22

(0 respostes, escrites a ForumFauna)

Hola

Si teniu ganes de caçar bèsties "exòtiques" informau-vos a:

http://www.elcotodecaza.com/reportaje/c … bo-espana.

Frases brillants de l'article:

El lobo no es un zorzal. Miren ustedes, la humanidad entera se ha preocupado de someter a los animales, pero jamás se ha preocupado lo más mínimo de aprender a comunicarse con ellos

#todoporlapasta

Jaume

23

(3 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Les darreres setmanes he sortit bastant amb barca, entre Portocolom i Cala Manacor.
Ahir vaig veure el primer soteler (Morus basanus) adult, es veu virot (C. diomedea), virotell (P.puffinus) i L. audouinii. Larus michaellis però, ha tornat gairebé rara. Alguns matins n'he vistes dues juntes amb prou feines.

El setembre vam voltar per Cabrera 3 dies i sols en veièrem algunes dins el port. Fora d'allà gairebé cap.
El tancament de Son Reus ha tengut un efecte brutal sobre la població.
No se si això explica per si sol, aquesta davallada....¿?

Salut

Jaume

24

(1 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Incidència dels moixos sobre la fauna...i amb bon humor.

http://theoatmeal.com/comics/cats_actually_kill

Salut

Jaume

25

(8 respostes, escrites a ForumAus)

Hola

Tot ens hem trobat alguna ocasió aquest problema...impotents.

Demano: Legalment, no es pot excloure aquest petit espai com a zona de vol per raons de conservació?
Segur que si sabèssim com fer-ho, on plantejar-ho (AENA, Ministeri, escoles de vol...) es podria resoldre.

A veures si ho podem aconseguir

Salut

Jaume A.