Fòrum del GOB

Espai de participació dels amics i socis del GOB

No estàs registrat.

#1 Re: ForumFauna » Un treball sobre la processionària del pi » 29-07-11 19:29:42

Bona tarda,

Moltes gràcies a tots pel suport donat, em reconforta saber que hi ha qui vol saber-ne més.

Pel que fa a la pregunta que feia el Jose Luis, penso que te l’ha respost el Pep magníficament. Per molt que facilitis l’hàbitat a aquestes espècies aconseguiràs reduir mínimament la població de processionària. A més, el que pots provocar és que aquestes espècies es converteixin elles en una plaga ja que no s’han introduït de forma natural sinó amb l’ajuda humana i, no es coneix fins a quin punt existeixen depredadors per controlar aquestes. De fet, si poguessin viure sense problemes a la zona, no s’hi haurien establert per elles soles?

Per altra banda, responent al Xavi, desconec la situació de les Balears. Jo t’explico el cas nostre, al lloc on he fet l’estudi, i pot ser que puguis extrapolar-ho a la teva terra. El cas és que si ens fixem en l’ecosistema de la zona podem adonar-nos fàcilment que és força diferent al que hi havia temps enrere. He vist fotografies antigues de la zona on hem trobo i s’aprecia com el bosc està format bàsicament per roures i alzines, típiques del paisatge mediterrani. Actualment no n’hi queda pràcticament cap, tot això ha estat colonitzat per pins. Davant d’aquesta situació, podem demanar-nos què ha passat. La situació és senzilla, degut a les necessitats humanes, sortia més a compte pels propietaris un bosc ple de pins ja que significava molta més fusta en un mateix nombre d’hectàrees. Així doncs, el que es va fer va ser talar els roures i alzines i substituir-los per aquests, ja que comportaven més beneficis. Dit bruscament, es podria considerar que va ser el pi una plaga forestal (tot i que era acceptada, consentida).

Antigament els pins es trobaven en petites quantitats ja que l’ombra de les espècies esmentades evitava que creixessin en gran mesura. En ells realment ja hi havia la processionària però a uns nivells estables, sense causar greus perjudicis sobre el conjunt de la massa forestal. Quan van començar a proliferar els pins, la processionària del pi també va envair el territori. Crec que aquest és el motiu pel qual aquesta espècie s’ha convertit en una plaga a les nostres contrades.

Fet que ho demostra és que l’any 1994 un incendi va cremar 45.000 hectàrees. Actualment, en aquesta zona les espècies que hi estan creixent tornen a ser roures i alzines, amb la qual cosa es demostra que el pi va ser introduït massivament i no de forma natural, fet que va desequilibrar el conjunt de l’ecosistema.
Per què dic que és totalment necessària doncs? La resposta és simple si em baso amb la zona amb la què em trobo. Forma part de l’ecosistema del mediterrani, no l’hem d’eradicar ja que d’ella en depenen altres espècies, el que cal és controlar-ne els nivells. I, en aquest cas, el mètode més eficaç és realitzar tractaments químics a base de fumigacions cada cert temps per intentar reduir-la. El problema d’això és el cicle biològic de l’espècie ja que la processionària pot estar enterrada en el sòl durant un nombre considerable d’anys, esperant les condicions favorables per sortir a la superfície, la qual cosa evita que pugui solucionar-se el problema amb un sol tractament.

Pel que fa a les Balears, és possible que realment no formés part de l’ecosistema de la zona i hi fos introduïda accidentalment. Pel fet de trobar-se en un territori aïllat, no es disposaria d’enemics naturals suficients per controlar-la i s’expandiria sense problemes. En aquest cas, no seria necessària i no seria lògic intentar reduir els seus nivells, sinó que el que caldria és la seva eradicació.

Com diu el Xavi, és possible que hi hagi moltes altres espècies que serveixin com a bioindicador del canvi climàtic. El que no pretenc en cap cas és defensar que cal exportar la processionària a nivell mundial per tal de saber si existeix un canvi climàtic. Ans al contrari, el que he intentat és demostrar que, en les zones en què habita, està variant el seu comportament degut a algun motiu concret, l’augment progressiu de la temperatura global. Cada zona té els seus individus autòctons, capaços de mostrar-ho, i no s’ha d’intentar modificar el conjunt de cap ecosistema per aquest motiu.

Espero que aquesta resposta us hagi servit d’ajuda. Una salutació cordial,

Judit Costa

#2 Re: ForumFauna » Un treball sobre la processionària del pi » 23-07-11 13:03:01

Hola, bon dia a tothom.

Em dic Judit Costa i sóc l'autora del treball al qual vostès fan referència. Voldria donar les gràcies al Joan Vicenç per la difusió de la informació i a tots per les felicitacions, els hi agraeixo l'interès i el suport.

Ja que veig que estan interessats en l'assumpte, els respondré les preguntes tant bé com sàpiga.

En primer lloc dir-los que poden descarregar el treball de recerca de la processionària del pi en l'enllaç següent: http://secundaria.uvic.cat/inici.php?id … ls&ref=903   en l'apartat de documentació, com bé diu el Joan Vicenç.

També poden trobar un vídeo-resum a: http://www.youtube.com/watch?v=hYkD4LuSkXU

Pel que fa a les inversions econòmiques per al control de la plaga que demanava el Jaume, és un assumpte heterogeni, ja que hi ha diversos factors que condicionen els nivells de població any rere any. Per exemple, no és el mateix un any amb secada i incendis que un any molt plujós i humit. El que sí que puc respondre-li és l'inversió feta en els últims anys a Catalunya (pot trobar-ho tot en el treball):

"Per tal de minimitzar els efectes de la processionària del pi es realitzen, periòdicament, tractaments de control. A Catalunya, les hectàrees tractades contra la processionària els darrers 5 anys han estat de 13.880 ha, el 2004; 12.125 ha, el 2005; 20.000 ha, el 2006; 20.000 ha, el 2007; 16.000 ha, el 2008; 13.000 ha, el 2009 i, finalment, 11.500 ha, el 2010. Aquests tractaments comporten una gran despesa econòmica. Així, per exemple, l’any 2007, les actuacions de control de la processionària del pi es van traduir en un dispendi de 480.000 € a Catalunya.

L’objectiu és mantenir la plaga per sota del nivell de densitat de població tolerable, de manera que es redueixin els danys econòmics, sense pretendre la seva eradicació absoluta, ja que no es poden aplicar tractaments químics indiscriminats a totes les masses forestals, i les actuacions de control de la plaga han de procurar reduir, al màxim, l’impacte negatiu als altres organismes que no constitueixen una amenaça, a fi de no trencar l’equilibri biològic existent. S’estableix un llindar d’acció, determinat pel nivell de població de la plaga en què és necessari realitzar tractaments de control per tal que la plaga no assoleixi un nivell crític, en què els costos de control igualen als danys que provocaria la plaga.

Quan la densitat de població de la processionària del pi assoleix el llindar d’acció, s’actua puntualment amb un sistema dràstic, com ara les fumigacions aèries. Durant la resta del temps, es recorre a mètodes alternatius, simplement per mantenir la densitat de població per sota del llindar d’acció establert. És evident que aquesta metodologia requereix un seguiment continu dels nivells d’infestació, que es realitza periòdicament mitjançant recomptes visuals, trampes de feromones, etc. Tot això requereix personal i material específic, i implica, per tant, una despesa econòmica que cal contemplar en el pla de lluita i control de la processionària del pi." (COSTA PARRAMON, Judit. La processionària del pi, una plaga en expansió. Catalunya: 2010-2011, p.52:53)

Sàpiguen que em poso a la seva disposició per a qualsevol consulta. Atentament,
Judit Costa

Peu de pàgina

Desenvolupat per FluxBB 1.5.11