1

(3 respostes, escrites a ForumPlanta)

Bona iniciativa Samuel, si hi ha una planta amb risc evident de tornar-se invasora és aquesta. Efectivament a la zona de Valldemossa ja s'ha escampat i si un dia ho ha cap perturbació que obri la vegetacio llenyosa natural arribarà a cambiar el paisatge de la zona.

2

(2 respostes, escrites a ForumPlanta)

Probablement es tracta de Vicia tetrasperma, obviament amb la precaució de identificar només amb foto. Altra espècies amb la que es por confondre és Vicia parviflora (=Vicia tetrasperma subsp. gracilis), realment caldria veure la planta per estar segurs.

La imatge és espectacular, enhorabona!

Joan Rita

3

(10 respostes, escrites a ForumPlanta)

M'ha encantat el teu article, vaja, com sempre, ! Una forta abraçada.

Joan

4

(13 respostes, escrites a ForumPlanta)

Gràcies Rafael!


Tant a la consergeria de l'edifici de Sa Riera, on està l'exposició, com a la recepció del GOB, podeu trobar exemplars del llibret editat de l'expo. Ja he confirmat que hi són!

Joan Rita

5

(13 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola,

Avui he deixat uns quants llibrets de l'exposició al GOB, els que el vulguin poden pasar per allà per recorllir-lo.

Gracies pel vostre interés!

6

(13 respostes, escrites a ForumPlanta)

Gràcies Pere, ets molt amable!

Una abraçada,

Joan

7

(1 respostes, escrites a ForumPlanta)

Excel·lent!! bona feina de veritat!

Un bon argument per al debat sobre "lo útiles que són las cabras finas mallorquinas" ¡quantes plantes no han desaparegut sense que ho sapiguem mai gràcies a aquests animalets!

Joan Rita

8

(13 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola a tots! vaja! por la boca muere el pez, jejejje. Gràcies pel vostre intersés!
A veure, deixau-me pensar com ho faig per a que sigui pràctic i no tengui que fer sobres i anar a correus. Vos dic coses...

Joan

9

(13 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Joan!!

Moltes gràcies pels teus comentaris. Ets molt generós! La veritat és que m'ho vaig passar molt bé fent l'expo, i després no me vaig poder estar de ficar un "ramalaso" botànic.
Vaig editar un llibret amb els text i les fotos, si no hi era quan vares passar per allà i no els tens, ja tel faré arribar. Pot ser després de la inauguració els vren retirar, però tenc uns quants per regalar (si algú més també en vol que m'ho digui).

Una forta abraçada,

Joan Rita

10

(0 respostes, escrites a ForumAus)

Hola Amics,

Des de avui 8 de novembre fins el dia 30 estarà penjada l'exposició FLORTOGRAFIES a l'edifici de la UIB de Sa Riera. Es tracta d'un recull de fotografies meves de flors. He ordenat les fotos per donar una visió sobre el que són les flors, les seves parts i la diversitat de formes, cada foto té una explicació interpretativa annexa. El dimecres 10 a les 19h serà la inauguració.

Esteu convidats i ¡espero que vos agradi!


Joan Rita

11

(13 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Amics,

Des de avui 8 de novembre fins el dia 30 estarà penjada l'exposició FLORTOGRAFIES a l'edifici de la UIB de Sa Riera. Es tracta d'un recull de fotografies meves de flors. He ordenat les fotos per donar una visió sobre el que són les flors, les seves parts i la diversitat de formes, cada foto té una explicació interpretativa annexa. El dimecres 10 a les 19h serà la inauguració.

Esteu convidats i ¡espero que vos agradi!


Joan Rita

Enhorabona mestre! Vaja crak!

Salut!

Joan

13

(22 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Joan, gràcies per recordar-nos l'opinió del mestre O. de Bolòs. Deixa nastant clar l'opinió dels geobotànics respecte dels pins. Demostra que de cap manera hi ha hagut un menyspreu dels pins. Salut!

14

(1 respostes, escrites a ForumPlanta)

Uep! donat que la Conselleria de Medi Ambient és la competent en protecció d'espècies sembla que li tocaria a ella evitar-ho.
Salut!

15

(11 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Joan! Molt bones les ilustracións sobre les Rubia de Balears, ho has deixat ben aclarit! Gràcies!

16

(4 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Biel,

Segurament tens raó. El problema és que mai podrem saber amb seguretat quines plantes són natives i quines varen ser introduïdes per l'home (quan ens referim a aquestes plantes arvenses que surten pels cultius i zones properes). Tindrem que acceptar aquestes incerteses amb naturalitat. Però el que sí està clar és que avui en dia continuam introduint noves espècies a la nostra flora barrejades amb les llavors de cultiu. Tampoc és un tema que ens té que preocupar molt, només cal vigilar per si apareixen espècies amb comportament invasor i controlar bé les llavors comercials.

Salut

17

(4 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Biel,

Amb totes les precaucions per classificar amb fotografies, a jo me sembla L. trimestris, com tu dius.

Però aprofito per comentar que a una feina que hem fet, analitzant les llavors no desitjades que acompanyen a lots de llavors de cultiu (blat, civada, ordi, blat de moro, alfals, etc.), ens ha aparegut Lavatera punctata (semblant a L. trimestris), entre altres moltes espècies. Això és un indici de que avui en dia, quan la major part de les llavors comercials que utilitzam per conrear passen controls de certificació per reduir al màxim la presència d'altres llavors, continuam introduint a les illes altres espècies de plantes de forma involuntaria.

És molt probable que moltes de les plantes que trobam als camps de conreu, entre elles aquestes malvàcies, hagin arribat d'aquesta manera. Amb això no vull dir que les tinguem que demonitzar ni rés d'això, però pot ser ser si valorar de diferent manera la seva raresa. Més que plantes extraordinàries perquè són rares, segurament són poblacions que van sorgint i desapareguen contínuament (o, i això és més perillós, algunes poden convertir-se en invasores, com és el cas de Centaurea diluta que tb ens ha aparegut com llavor "contaminant").

Salut!

Joan Rita

18

(11 respostes, escrites a ForumPlanta)

Científicament ? en aquest cas no veig cap raó científica per canviar de nom, pot ser Rubia balearica és més fashion però res més. Jo utilitzo el nom que millor me doni a tendre amb els que m'escolten.

¡¡¡Ah!!! i si voleu saber com diferenciar les Rubia angustifolia de Cabrera de les de Mallorca dir-vos que teniu que mirar que tengui tres mutacions puntals a la regió ITS-1 de l'ADN dels ribosomes (Flora Montiberica 34, pag 5-6, 2006). Si no comprovam que té aquestes mutacions, mmmmmm, no sé no sé no sé, si podriem estar ben segurs...

Joan

PS. Pere, m'ha encantat la teva foto de la Rubia

PS2. Joan, la pàgina d'Anthos està errada, no és que faci una interpretació diferent de la Rubia angustifolia/balearica. Simplement és que el mapa està malament.

19

(11 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Pere,

Efectivament el nom de Rubia balearica es troba admès per Flora Iberica deixant com sinònim a Rubia angustifolia. A l’Herbari Virtual varem agafar el criteri general de seguir a Flora Iberica... manco excepcions.

El canvis de noms de les plantes és una “plaga” realment nefasta que dificulta moltíssim la gestió bibliogràfica, la divulgació de les plantes i el maneig de bases de dades. És obvi que si hi ha errors es tenen que corregir (com l’antic Anthyllis fulgurans, que era un Dorycnium), però molts de canvis de nom responen a qüestions burocràtiques o fins i tot de vanitat personal (per a posar el nom de l’autor a darrera del nom de l’espècie).

Si seguim la història del nom de Rubia angustifolia L. (especialment  l’article den Lopez Gonzalez (Anales Jard. Bot. Madrid 53: 133-135) ), podrem veure fins a quin punt el tema del canvi de R. angustifolia a R. balearica és un tema molt burocràtic, basat en supòsits i especulacions sobre el que realment va veure i va descriure en Linneo al segle XVIII (1767), i que mai podrem saber amb seguretat. Sobre aquesta base especulativa (que la planta venia de Menorca i no de Mallorca) s’arriba a la conclusió de que Linneo no va veure les autèntiques Rubia endèmiques de Balears sinó una Rubia peregrina de fulles llargues i estretes. Llavors, aplicant un caramull d’arguments de caràcter més jurídics que científics, es passa per sobre de que no hi ha cap ambigüitat sobre a que planta ens referim quan ara parlam de Rubia angustifolia, i es canvia el nom d’aquesta planta:

Rubia balearica (Willk.) López Gonzalez (1995).

Però… ¡Alerta! El nou nom que inventa en López González resulta que... ¡¡ ja existia !! ... El va donar previament un tal Porta (botànic italià del segle XIX , aquell ja es va equivocar quan va descriure el Anthyllis fulgurans), per tant el nom inventat per en López era innecessari. Segons això tindriem que utilitzar aquest nom:

Rubia balearica (Willk.) Porta (1887).

El resultat és un procés de confusió realment nefast, que podria haver-se estalviat si s’hagés acceptat el supòsit de que Linneo va veure les plantes de Balears però segurament amb una etiqueta equivocada que posava “Menorca” (on no viu aquesta planta) en lloc de “Mallorca”.

Aquesta confusió s’incrementa amb la Rubia endèmica de Cabrera que, donat que es va descriure com varietat de Rubia angustifolia, ha seguit la següent història:

- Descrita com Rubia angustifolia var caespitosa per en Font Quer & Marcos (1936)
- Es va pujar de categoria a Rubia angustifolia subsp. caespitosa per J.A. Rosselló, M. Mús, N. Torres & J.Ll. Gradaille (1993)
- Desprès de l'article den López es va canvia el nom a Rubia balearica subsp. caespitosa, però ara el canvi el signen J.A. Rosselló, M. Mús & Ll. Sàez (1997).
- Mes tard es torna a pujar de categoria: Rubia caespitosa, ara sota el criteri només de J.A. Rosselló (2006).
- Flora Ibèrica no admet aquest darrer criteri i la manté a nivell de subespècie.


Pere, te deixo les conclussions per a tu mateix.

Salutacions,

Joan Rita

20

(4 respostes, escrites a ForumPlanta)

Vaja excursió! Les basses de sa Marina es sequen completament a l'estiu; perè sent positius val la pena pensar que així pot viure la Marsilea!
Fotos molt xules!

Salutacions!

Joan

21

(8 respostes, escrites a ForumPlanta)

Bona feia!! Quina paciència i bones mans que tens Joan.

Salut!

Hola Joan, ¡Quines fotografies mes extraordinaries! Enhorabona!

Sobre el Vincetoxicums, justament ha coincidit que m’he estat mirant la història aquest dies perquè a les localitats on feim feina amb Naufraga hi ha unes bones poblacions. He vist que al mateix lloc es troben mates de Vincetoxicum de flors grogues i altres de flors fosques, com les que mostres a les fotos. Fins i tot, havia una mata que tenia unes branques d’un color i altres d’altre (però no puc assegurar que pertanyen al mateix individu malgrat sortissin totes juntes). Vaig agafar i mirar a la lupa els dos tipus de flors i són molt semblants en la seva morfologia, com també ho són les fulles i disposició de la inflorescència. Jo crec que són la mateixa cosa amb dos coloracions de flors diferents. Caldria confirmar-ho amb una mirada mes detenguda, i també dels fruits i llavors.  Si es té que adjudicar a cap tàxon ho faria a V. hirundinaria. 

Bòlos va descriure la var. balearicum (V. hirundinaria ssp. intermedium var. balearicum). A la Fl. Manual del PPCC indica que la diferencia respecte de les altres varietats es troba en que els lòbuls de la corol·la són glabrescents, planta poc foliosa amb entrenusos llargs i fulles poc reflexes. Tot això es correspon amb el que es veu als nostres V. hirundinaria. Però… no diu res del color de la flor… i justament totes les claus de classificació utilitzen el color de la flor per a diferenciar els Vincetoxicums.

El Dr. Bòlos va recollir l’especímen tipus de la varietat a Menorca, però es clar que aquestes formes també es troben a Mallorca. A manca d’un estudi mes acurat (sobre tot comparant-lo amb els Vincetoxicums de la Península i d’altres bandes), jo recomanaria utilitzar provisionalment aquest nom: Vincetoxicum hirundinaria var. balearicum, que ens permet reflexar que es tracta d’un endemisme i que és diferent als altres tàxons.
El V. nigrum, que és l’altre espècie que es té les flors fosques, és bastant diferent per la form de les fulles. V. rossicum, que viu a Ukraina, té fulles amb marges i nirvis ciliats. No semblen opcions versemblants.
En fi, com sempre es tracta d’un tàxon mal conegut, i que caldria comparar-lo amb les poblacions continentals i del nord d’Àfrica.

Una abraçada!

23

(4 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola, he vist com aquesta espècie pot arribar tornar-se invasora i malgrat que el risc sigui baix, jo m'uneixo a la idea de que el millor és eradicar-la quan abans millor.

Salut!

24

(18 respostes, escrites a ForumPlanta)

Hola Pere,

Sovint ens passa que el problema està en les paraules que utilitzam més que en els conceptes en si mateixos. La definició del que vol dir natural o antròpic, per exemple. No sóm massa de debatre sobre definicions de paraules, penso que en aquest cas pensam més o menys igual sobre el paper del carritx i les plantes invasores. 

El que sí hi ha hagut confusió total és sobre els 3 metres dels ullastres, jo he entès que eren d’alçada de tronc! No de diàmetre!! Efectivament no puc imaginar ullastres amb aquestes mides d'amplada de tronc (que pot ser sí es donen a les oliveres cultivades de la Serra).

Joan

25

(18 respostes, escrites a ForumPlanta)

Ok, ja entenc. M'hi fixaré millor, però conec ullastrars als barrancs de Menorca (i també a Tramuntana) on aquests arbres arriben a ser molt grans. També he vist a Cerdenya (no ho recordo a Balears) exemplars de Pistacia (juntament amb ginebrons, aladerns, savines, ...) amb mides imponents a llocs on no semblava que fos per intervenció humana. Caldria pensar si la nostra vegetacio actual no pot ser el resultat d'una intensa explotació temps enrera, i que gaire bé no tenim plantes d'aquestes espècies realment centenàries, pot ser la nostra visió de la vegetació actual estigui condicionada perquè només coneixem els estadis "joves" de les plantes. Un exemple bastant clar, al meu entendre, és el de les savines, que ara estan apareguen a molts de llocs (diferent de les dunes), després d'una intensa explotació en el passat, segurament els savinars eren molt més abundants del que imaginam.

Joan