Boscos vells, boscos bells

Estudi i conservació de la flora de les Illes Balears
Avatar de l’usuari
Cambessèdes
Member
Entrades: 50
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 4:02 pm
Contacta:

Entrada Autor: Cambessèdes »

Así es, a medida que van ampliando la noticia van perfilando detalles. Aunque bueno, me imagino que los forestales también deben contribuir a la prevención de incendios, ya sea mediantes fajas u otros métodos. En cualquier caso, se trata de una persona que por su trabajo debería estar especialmente sensibilizada respecto al tema.

Saludos.
Cambessèdes ::: Plantarum Vasculari Balearicum
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

La desinformació ha estat important en aquest tema. Sembla hagin volgut donar seguiment al que ja va aportar El Mundo en informacions que aconseguí, m'imagin, de manera confidencial. Es tractava de parlar d'un expert en extinció, tècnic forestal, treballador forestal etc. i ho han fet. Però això és mentida. Aquesta persona, que no conec, si va fer feina en Tragsa sembla, segons El País, que ho feu com a mecànic i no en tasques d'extinció i no és ni agent forestal ni tècnic forestal i si no és així que ho informin clarament.

Entenc que si com diuen ho va fer per venjança, s'hauria de parlar d'incendiari i no de piròman, malalt mental, com en altres casos, segurament com el de la dona de Capdepera.

Les declaracions den Biel Company em semblen patètiques en el sentit que defuig del tema dient "és cosa de la Guàrdia Civil". Els agents de medi ambient als que no es cita enlloc, han treballat molt en aquest tema i segurament han estat determinants en la detenció del culpable. Són agents d'autoritat en competència plena en aquests tipus de delictes i el seu cap, el Conseller les hauria de reconèixer i estimar. Potser però els seus interessos no van lligats als de la investigació i denúncia mediambiental que aquests practiquen i no li cauen simpàtics, com a altres de la seva colla.

A aquest incendiari probablement se li haurien d'imputar molts més incendis, tant de l'any passat com d'enguany, però sembla que la memòria és curta pel que fa als delictes mediambientals. Així i tot enhorabona i gràcies per la seva captura, representa un enorme alleugeriment pels tots els forestals, tècnics, capatassos, oficials, treballadors, agents, pilots, mecànics que treballam en tasques d'extinció.

Quan a altres incendis, n'hi ha molts sense aclarir, tant per Palma i Calvià com els "clàssics" per raons cinegètiques o ramaderes, Son doblons, Carrossa, Colònia de Sant Pere, Sant Llorenç..... Esperem que els investigadors continuen la bona manera de fer.

Amb tot s'ha torbat molt a detenir el culpable i personalment en responsabilitzo a la deixadesa, (manifesta per part del conseller en no reconèixer la feina dels seu agents), de la investigació dels incendis i de la importància d'aquesta practicada durant molts anys. Tant de bo que aquest cas hagi servit per a reactivar de bon de veres aquest apartat d'investigacions criminals.

Finalment, si l'incendiari és natural de Capdepera i resident a Palma, a què ve anunciar que és d'Alaró? Que ho han amollat sense voler això? No crec que s'equivoquin debades, la saben llarga i potser tenen altres interessos prioritaris per damunt el de detenir piròmans o incendiaris.

Per una altra banda, ja vaig suggerir a qualcú, del gob concretament la idea de diagnosticar el mal provocat amb aquests incendis i valorar-ne les conseqüències. El problema principal que hi veig és com sempre el de les cabres que incideixen molt directament en la ràpida i important regressió del lloc incendiat i el de l'augment de les temperatures pel canvi climàtic.

Gràcies.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Si la Guàrdia Civil "només" imputa 13 incendis a aquesta persona, inclosos els de Menorca, caldrà que també doni explicacions quan a la manca de resultats dels altres prop de cent entre l'any passat i enguany. Caldrà considerar que els incendis d'anys passats, com els d'enguany, que queden sense resoldre definitivament, implica que els seus causants van a lloure i en perill de que hi puguin tornar en els propers.

Amb tot, qui ens defensa de tanta inoperància? Qui diagnosticarà, amb la qualitat que requereixen les anàlisis, el mal realitzat i el procés que ha d'esdevenir a les nostres muntanyes?

S'altra dia vaig escoltar a Toni Muñoz fer una anàlisi molt simplista sobre la recuperació dels boscos. En deu anys tot resolt, venia a dir, si hi havia pins adults productius. On no n'hi havia restaria una vegetació pròpia de pinar, però sense estrat arbori. D'altres aspectes rellevants, com el de les cabres, l'augment de les temperatures...cap menció. Potser només es tractava d'una simple entrevista al moment, però és que no hi ha hagut res més fins ara per fer entendre que s'hi han posat i molt em tem que seguirem escoltant els sons dels grills. Em sembla increïble i alarmant aquesta deixadesa. O és indiferència?

Salut.

JV

Menorca. info:

http://www.menorca.info/menorca/463208/ ... ados/palma


El juez del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Ciutadella ha dictado un auto por el que inhibe la causa contra Francisco Javier M.M., como autor confeso de los trece incendios de este verano, en favor del Juzgado de Instrucción número 2 de Palma.

José Manuel Torres Braos, juez sustituto en Ciutadella, considera que debe ser el Juzgado de Palma, el competente en la tramitación del procedimiento por ser el primero en el que se abrió una investigación sobre el más temprano de los incendios, que fue provocado el pasado 5 de julio en la localidad mallorquina de Andratx y cuya autoría ha sido reconocida por Francisco Javier M.M. El auto decretado por el juez cuenta con el acuerdo de la Fiscalía de Menorca, que también solicitó la inhibición de la causa en favor del Juzgado de Instrucción número 2 de Palma. Entre tanto, Francisco Javier M.M. continúa ingresado en prisión. El juez José Manuel Torres Braos, que ha instruido las diligencias previas del caso, decretó el pasado día 25 de septiembre su ingreso en prisión preventiva por el riesgo de reincidencia del autor confeso de trece incendios de este verano, nueve en Mallorca y cuatro en Menorca.

Según informa el Tribunal Superior de Justicia de Balears, el juez está a la espera de recibir el informe forense sobre el imputado, que permanece en situación de prisión provisional en el Centro Penitenciario en Maó desde el pasado día 25. Una vez el juez sustituto de Ciutadella disponga de todas las diligencias, remitirá los autos al Juzgado de Instrucción número 2 de Palma, que deberá decidir si acepta o no la competencia.

Todo apunta que el procedimiento tratará como una única causa los trece delitos de incendio, los cuales fueron reconocidos por Francisco Javier M.M.
Cabe señalar que un incendio es considerado un delito penal y es grave cuando pone en peligro la vida de personas, en este caso se establecen penas de entre diez a veinte años. El pirómano no se enfrenta a uno sino a trece delitos de incendio, entre los cuales varios se declararon cerca de urbanizaciones, como el de Son Parc, donde se evacuaron 54 personas. Aunque la pena también depende del informe forense. Si se dictaminara un desequilibrio mental, Francisco Javier M.M. podría ser ingresado en un psiquiátrico.
Francisco Javier M.M., de 41 años, es natural de Capdepera y residía en el barrio de El Molinar de Palma. Periódicamente viajaba a Menorca para visitar a su compañera sentimental, natural de Ferreries. Entre julio y agosto, el pirómano puso en jaque a los servicios de extinción de incendios de Mallorca con nueve fuegos provocados y muy seguidos. La alarma se extendió luego en Menorca con otros cuatro incendios que tuvieron en vilo a toda la Isla. En común, un mismo ‘modus operandi’, cuyo alcance interinsular no pudo entenderse hasta que el pirómano fue detenido y confesó los hechos. Los dos primeros fuegos, el 5 de julio, fueron consecutivos en Andratx. El 30 de julio llegaba el siguiente y el 1 de agosto otro, ambos en la zona de Calvià. El 17 de agosto provocaba un nuevo fuego en Felanitx y dos días después otros dos incendios en el mismo día en Capdepera y Son Servera, en zonas próximas. Al día siguiente, en Bunyola, y el 27 de agosto, de nuevo en Calvià. Aprovechando su estancia en la Isla, el día 10 causó los dos incendios en s’Enclusa y Ets Alocs y el día 14 repitió estrategia en Son Parc y sa Costa Nova. Buscó zonas cerca de urbanizaciones y carreteras y provocó desalojos, en puntos de alto riesgo forestal. El pirómano confesó ante el juez que estaba enfermo y que lo hizo por “una voz interior”.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Ja hi tornam a ser:

La desmesurada intervenció que la Conselleria de Medi Ambient ha fet al torrent des Mercadal vulnera les normatives vigents. El GOB tramita aquests dies vàries denúncies al respecte.

L'anomenada “neteja” del torrent que va des Mercadal a Tirant ha arrasat completament la vegetació i tota la fauna que hi havia (vegeu les fotografies). La vegetació de ribera està protegida a nivell europeu, estatal i autonòmic. A més, en les plantes eliminades hi havia nombrosos tamarells de gran port i en llit del torrent hi havia tortuga d'aigua; ambdues espècies es troben protegides amb la categoria d'especial protecció.
Veure que la pròpia administració responsable de Medi Ambient, incompleix de manera flagrant les normatives ambientals en ple 2012, dona un idea del poc nivell que alguns dirigents tenen. El GOB demanarà responsabilitats per aquesta infracció de les lleis vigents.

S'estan preparant escrits dirigits al Conseller de Medi Ambient, Gabriel Company, com a màxim responsable del cas. També al Director General de Recursos Hídrics, que és el responsable de vetlar per protegir el domini públic hidràulic, i a la Directora General de Medi Natural, que és la responsable de vigilar el compliment de la protecció d'espècies.

Així mateix, s'envien escrits documentats al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (per posar en coneixement que amb els seus diners s'estan fent actuacions contràries a Llei) i també a l'Agència de Reserva de Biosfera de Menorca, perquè demani explicacions per la desproporció de la intervenció feta en el torrent.
Les plantes amb categoria d'especial protecció, com els tamarells, no es poden recol·lectar, talar, mutilar, arrabassar ni destruir. Els animals protegits en el mateix nivell, com la tortuga d'aigua, no es poden matar, capturar, perseguir o molestar, i no es poden destruir ni deteriorar les seves àrees de reproducció, hivernada o repòs.
Per la seva part, la transposició de la Directiva europea de l'aigua a la legislació estatal estableix que els objectius ambientals (entre d'ells, prevenir el deteriorament de les masses d'aigua superficials, així com protegir, millorar i regenerar el seu estat) s'han d'assolir abans del 31/12/2015. Difícilment es poden plantejar objectius ambientals en zones que a l'octubre de 2012 són absolutament arrasades per iniciativa de la pròpia administració responsable de recuperar-les.

Aquestes proteccions no surten del no res. S'ha pogut comprovar repetidament que la vegetació de ribera ajuda a controlar la formació d'avingudes, frena la velocitat de l'aigua i afavoreix la recàrrega d'aqüífers. Així mateix, redueix el risc d'erosió i actua com a corredor biològic tant de fauna terrestre com aquàtica.

El GOB ha proposat en moltes ocasions que la neteja de torrents per mantenir-los operatius, es faci obrint pas a la zona central del llit, però no eliminant la vegetació de vorera, que fa funcions ambientals i de control de l'aigua como les descrites. Les peticions del GOB es poden escoltar o no, però les lleis s'han de complir.

http://www.gobmenorca.com/responsabilit ... s-mercadal
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Bàsiques Pla Forestal:

1ª CABRES
2ª INVESTIGACIÓ INCENDIS FORESTALS
3ª EDUCACIÓ AMBIENTAL, SOBRETOT PER A PROFESSIONALS I POLÍTICS DEL SECTOR I DEL GOVERN.
4ª INTERVENCIONS AMB AVALUACIÓ ACURADA CAS PER CAS.
5ª NO TOCAR ALLÒ QUE ESTÀ BÉ.


Per cert avui dia 2nov12:

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Un altra incendi intencionat. A veure com acaben les investigacions, restarem a l'espera.

http://ultimahora.es/mallorca/seccion/s ... ufera.html
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Un article d'amicsarbres i altres coses. Gràcies.


Pobres boscos vells


Entre 2009-10 el Centre de Recerques i Aplicacions Forestals, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dur a terme, per encàrrec del desaparegut Departament de Medi Ambient i Habitatge, un inventari de boscos singulars de Catalunya, entre els quals es compten els petits boscos centenaris (en termes ecològics en diríem madurs o premadurs) que ens resten. Els seu propòsit era “catalogar els millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc”.

Lamentablement, aquell Inventari, com tants d’altres treballs importants per a la conservació del patrimoni natural, pagats amb diner públic, no va donar peu a mesures de protecció, va quedar desat, no s’ha fet assequible per internet, ni es va trametre a les oficines territorials del departament responsable, de manera que els enginyers forestals comarcals l’ignoren.

Aquell inventari incloïa diversos tipus de boscos singulars, d’entre els quals destaquen, pel seu valor científic i ecològic, els boscos vells o centenaris, dels quals en va inventariar uns 200 de representatius de tot Catalunya, la superfície total només suma 3.200 ha. Es tracta de rodals molt petits, generalment inferiors a 10 ha, que s’han lliurat de les tales forestals des de fa sengles, i per això tenen una vàlua científica, ecològica i estètica excepcionals. Són les joies més preuades dels boscos de casa nostra.

Ara bé, d'aquestes 3.200 ha de boscos excepcionals, resulta que pràcticament el 80% està fora d'espais naturals de protecció especial, i només està realment protegit, en números rodons, un 10%. “Realment” vol dir que es troba dins de reserves parcials forestals, o que s'ha adquirit en propietat per protegir-lo o, si més no, que se n'han adquirit els dret de talla mitjançant acords de custòdia amb la propietat forestal. Per tant, el 90% de la superfície de boscos centenaris de Catalunya es troba, a efectes pràctics, desprotegida, encara que siguin dins de la xarxa Natura 2000.

La majoria d'aquests boscos singulars desprotegits són de propietat privada. La crisi econòmica ha fet reactivar l’activitat forestal, que havia decaigut fortíssimament abans del 2008, però els preus fan poc viable l’aprofitament forestal de la majoria de boscos del país, de manera que es demana permís per tallar els poquíssim boscos centenaris més assequibles, se’ls dóna el permís sense problemes, i es tallen naturalment. Resultat: Els investigadors que treballen en el tema estimen que, aproximadament, la tercera part dels boscos vells que figuraven inclosos a l'Inventari del CREAF ja han estat tallats. Això no vol dir que hagi desaparegut el bosc, sinó que ha perdut el valor excepcional que tenia.

A la comarca de la Garrotxa, que fou la primera de Catalunya on la ICHN va inventariar els boscos madurs -segons els autors de l’inventari- aquests darrers anys s'han tallat pràcticament tots els que queden fora del Parc natural amb una sola excepció que es va poder salvar 'in extremis', 15 ha d’una fageda centenària que en té 35, situada a l’obac de les Olletes, a l'Espai d’Interès Natural del Collsacabra.

Quin impacte ha tingut això en la biodiversitat? Molt alt, de segur, però s’ignora, perquè molts d'aquest rodals han estat tallats abans de que s'hi haguessin fet inventaris, però no és temerari afirmar que és greu, perquè en els casos que s'havien fet prospeccions serioses, havien aparegut quasi sempre espècies noves per a la comarca o el país, de vegades fins i tot per a la ciència. Per exemple, un estudi dels líquens presents en tres rodals d’alzinars vells a la Garrotxa, realitzat l’any 2007 pels botànics E. Llop, A. Llongan i A. Gómez-Bolea, de la Universitat de Barcelona, va identificar 112 espècies de líquens diferents, de les quals 45 eren desconegudes a la Garrotxa.

Com és possible que tot això hagi esdevingut legalment ? Senzillament, perquè la visió reduccionista de l’administració responsable (Direcció General de Patrimoni Natural) que hauria de vetllar per l’interès general, sembla que no va més enllà de considerar que a aquests boscos venerables "ja els havia arribat el torn de l’aprofitament”, i són cecs a qualsevol altre valor diferent del de la fusta, la llenya o la biomassa...com ara el científic, estètic o espiritual,....valors que, tanmateix, reconeixen la majoria de persones sensibles a la majestuosa bellesa dels boscos centenaris!

Fins aquí el problema. Mirem ara una possible solució via custòdia del territori i preguntem quant hauria valgut protegir aquest boscos vells comprant-ne els drets de talla als seus propietaris ? A partir dels imports que la Diputació de Girona va pagar per mitjà del programa Sèlvans quan va adquirir els drets de tallada d’una cinquantena de rodals forestals madurs de la demarcació gironina (entre 1000-2000 euros/ha) per crear mircroreserves forestals, es pot estimar que amb uns 4-5 milions d'euros es podrien comprar tots els drets de talla -per 25 anys, sinó més- de tots els boscos centenaris que estan greument amenaçats de Catalunya !

Si les tendències forestals i polítiques avancen, i el procés sobiranista segueix el seu camí, ens podríem trobar que quan Catalunya esdevingui un estat (sigui independent, interdepenedent o federat) la majoria dels seus boscos centenaris, testimonis que havien sobreviscut de quan Catalunya era sobirana hagin desaparegut, per inconsciència d’uns, ignorància dels altres i passivitat d’aquells que ho podrien haver evitat!

Josep Maria Mallarach
Membre de la Comissió Mundial d‘Àrees Protegides, UICN
Membre de la Institució Catalana d’Història Natural

http://amicsarbres.blogspot.com/2013/02 ... vells.html

Imatge


I aprofit per aportar una altra opinió:

Al programa d'avui d'Espai Terra, que si puc solc mirar, avui parlaven de les cabres i la seva funció "netejadora" de la forest. Ràpidament els he volgut comentar això:

"Parlar de "boscos bruts" i que les cabres "netegen els boscos" i "prevenen incendis" és mostra d'una gran ignorància pel que fa al funcionament de l'àmbit forestal i a la seva gestió. Per una banda tractar als boscos o vegetació forestal de "bruts", determina un signe pejoratiu i negatiu de la vegetació (sovint hi ha salvadors que la volen "netejar" amb el foc. Les cabres perpetuen el risc elevat d'incendis quan no deixen evolucionar els diversos estadis de les comunitats vegetals cap a comunitats més madures. En el vostre programa es podia observar una vegetació cremada, probablement per a facilitar pastura a les cabres. Aquestes no poden ser mai les gestores de la nostra forest. La seva actuació hauria de ser molt i molt controlada i sempre com espècie ramadera, mai silvestre. A Mallorca el problema és de grans dimensions perquè fa anys se la va dotar de categoria cinegètica, silvestre."

http://www.facebook.com/espaiterra?fref=ts
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

- L’aprofitament de la biomassa hauria d’estar relacionada preferentment en la rehabilitació d'antics cultius d’olivera que s’han reforestat i que encara són recuperables.

En aquest cas els pins i la vegetació forestal associada podria ser talada o arrabassada arreu, facilitant les feines d’extracció i atenyent a un major nombre d’arbres que si haguéssin de ser marcats de forma selectiva i amb criteris silvícoles.

És molt important atendre a les particularitats de cada cas i en aquest aspecte és molt important la formació i la informació que, en especial el propietari, hauria de tenir de les característiques de la seva terra. És a dir, per exemple, s’haurien de respectar, per diferents motius, algunes formacions o espècies forestals. Puc observar sovint que la majoria de propietaris desitgen conservar les alzines que han prosperat al llarg dels anys d’abandonament de l’olivar, fins i tot volen donar preferència a una alzina que a una olivera si ambdues competeixen. Si bé a mi també m’agraden les alzines, consider que s’hauria de prioritzar en aquestes recuperacions el cultiu agrícola, és a dir, en aquest cas de l’olivera. Per diferents raons, però sobretot per respecte al producte d’un treball de l’home que la va empeltar sobre un ullastre i en va transformar el terreny amb una feina dura. Cert que va modificar el paisatge per a fer productiu aquell olivar, però al meu parer el va diversificar per a fer-ho més bell.

Per cert, no es el cas de les excavadores que construeixen camins i pistes amb grans moviments de terra, abocaments sense miraments sobre sòl forestal, intencionalitats especulatives urbanístiques.... que també modifiquen amb escreix el paisatge, però no per a fer-ho més bell precisament. Al respecte cal cridar l’atenció sobre aquelles suposades recuperacions de cultiu amb intencions com les expressades ara.

Ja dic que cada cas s’hauria de tractar amb independència. Personalment solc recomanar mantenir aquells redols de pins situats en apartats rocosos i que no afecten a oliveres. Igualment s’haurien de respectar aquelles espècies catalogades, però no només aquestes, sinó d’altres que també són molt interessants, com per exemple ginebrons (Juniperus oxycedrus), cirerer de pastor (Crataegus monogyma) i altres que biodiversifiquen el redol aportant bellesa, retenció de l’erosió, protecció contra elements meteorològics greus, barreres biològiques contra certes “plagues”, etc.

Personalment alabo la intenció de certs propietaris de mantenir un nombre de pins més o menys nombrós i que no afecten de manera important al cultiu de l’olivera, amb la intel•ligent pretensió de fer-los rendibles més endavant. Per a tallar sempre hi som a temps.
No cal dir que la fragmentació de grans extensions forestals en cultius d’olivera en antigues marjades, no només augmenten la seguretat de controlar un gran incendi, sinó que guanyen en paisatge, biodiversitat i relació humana amb la terra.

- Els aprofitaments de biomassa en els boscos han de ser molt curosos i controlats.
No fa gaire he hagut de deixar, una vegada més, un comentari quan a allò tan cansat de que els boscos no es “netegen”, que els boscos no són “bruts” etc. És a dir, prou de vendre l’aprofitament de biomassa com una forma de “netejar” els boscos, prevenció d’incendis etc. Prou perquè és una forma de tractar de manera pejorativa, negativa, la forma, l’estructura, la vegetació forestal dels boscos.

Allò que he contestat, en aquest cas al feisbuc d’Espai Terra, és això: “Els boscos no es netegen perquè no són bruts. Són ben nets sempre que no estiguin emmascarats o coberts de deixalles humanes. Els boscos són més densos, atapeïts, frondosos, esclarissats i s'eixermen, desbrossen, poden, talen, aprofiten... però no es "netegen".”

La importància del càrritx (Ampelodesma mauritanica), l’argelaga (Calicotome spinosa), el peterrell (Erica multiflora), la gatova (Genista lucida), els pins (Pinus halepensis) i tantes altres, és primordial per a la recuperació, dinàmica i manteniment dels nostres boscos. Els hauríem d’aixecar un monument, posar una medalla!

Si volem podem eixermar, desbrossar, talar, aclarir, podar, aquesta vegetació, com a aprofitament forestal i activitat laboral i econòmica i potser fins i tot amb pretensions de prevenció d’incendis en un interval curt d’anys, però l’afectació d’aquests treballs al bosc allò que farà, cal veure cada cas, serà retardar l’establiment d’un bosc més madur, més resistent i més segur per fer front als incendis forestals. No es tracta de talibanisme climàtic, senzillament que cal programar i executar els treballs amb cura d’això que he dit.


Queden moltes més coses a dir, però ara he d’acabar. Senzillament recomanar a qui ho pogueu fer, la visita a la Fira de biomassa forestal de Catalunya del 21 al 23 de febrer de 2013 a Vic, és a dir aquest proper cap de setmana.

Per a més informació:

http://amicsarbres.blogspot.com/2013/02 ... massa.html
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Imatge

Boscos que curen

La UdG impulsa la protecció dels arbres madurs per a ús terapèutic

JORDI C. LLORENS Girona

PROPIETATS GUARIDORES: Passejar quatre cops al mes per un bosc antic proporciona benestar físic.

DAVID BORRAT

Passejar una estona per un bosc d'una certa antiguitat pot ajudar al benestar físic, psíquic i emocional de les persones? Els beneficis de fer exercici són àmpliament coneguts però, ¿i en els altres camps? ¿Pot servir també per ajudar a tractar determinades patologies? L'Institut de Medi Ambient (IMA) de la Universitat de Girona (UdG) creu que sí, i per això, juntament amb AccióNatura, està impulsant la protecció i la custòdia dels boscos madurs i vells que hi ha a Catalunya, ja sigui comprant-los o arribant a convenis amb els propietaris. Els boscos madurs són aquells on fa entre 50 i 100 anys que no s'hi han talat arbres, i vells ho són quan tenen a partir d'un segle. Encara hi ha una tercera categoria, la dels boscos primaris o verges, que són els que no han viscut l'acció humana.

D'aquests no en queda cap al sud de l'Europa Occidental, però sí al centre, l'est i el nord d'Europa i en continents com l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica. Particularment, l'IMA s'ha fixat en l'Àsia per al projecte Sèlvans -que treu el seu nom d'una divinitat etrusca que protegia els boscos-, que treballa per protegir aquests boscos antics en funció de les seves propietats terapèutiques. "Donar-li aquest enfocament és una manera de revalorar aquests santuaris naturals i ajudar a protegir-los, cosa que beneficiaria tant les persones com el territori", explica Josep Vila, director de l'IMA. Els referents són, sobretot, el Japó i Corea del Sud. El 1985 al Japó van activar un servei de benestar i salut amb l'objectiu de reduir despeses de la seguretat social a través del que en japonès anomenen shinrin-yoku , que vol dir bany de bosc . Es van fixar protegir 100 boscos amb finalitats terapèutiques; gairebé 30 anys després en tenen 50 i estan satisfets amb l'experiència.

Hi ha evidències científiques que passejar tres o quatre cops al mes uns 15 minuts per un bosc antic proporciona benestar a persones afectades per patologies com depressió, angoixa, estrès, Parkinson, aïllament social, agressivitat i diabetis. També ajuda a controlar l'abús de substàncies i fins i tot asserena els impulsos suïcides. "Quan els arbres entren en decrepitud, que per regla general és entre els 100 i els 200 anys, segons la varietat, comencen a generar uns olis essencials per protegir-se dels insectes i dels agents de descomposició, com els fongs i determinats bacteris", explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i responsable del projecte Sèlvans des del 2007, quan va començar de la mà de la Diputació de Girona. "Aquests olis, quan són inhalats per l'organisme humà, activen els limfòcits del sistema immunitari que lluita contra determinats virus i tumors", afegeix Hidalgo. El doctor Secundí López-Pousa, cap de neurologia de l'Hospital Josep Trueta de Girona, no dubta dels efectes saludables dels banys de bosc: "Caminar per boscos antics augmenta la secreció de serotonina i disminueix la de corticoides o sucre. Això ajuda a sentir-se millor, sens dubte".

Activen el sistema immunitari

Metges japonesos han publicat articles en revistes especialitzades en què demostren que pacients amb patologies com les esmentades i que fan banys de bosc presenten millores respecte als que no en fan. A López-Pousa li agradaria estudiar aquests efectes, també amb nens afectats per TDAH, i explica una experiència personal: "El meu fill de 13 anys és asmàtic. Vam anar a la Selva Negra i mentre vam ser allà no va tenir cap crisi". López-Pousa creu que una cosa pot tenir relació amb l'altra: "Pot ser casualitat, però aquesta mena de boscos tenen unes concentracions d'oxigen i d'humitat més elevades, i no seria estrany que ajudessin a activar el sistema immunitari". A Catalunya hi ha 1.200.000 hectàrees de superfície forestal arbrada, de les quals 30.000 són de boscos madurs i 3.000 de vells. D'aquestes 3.000 hectàrees, la meitat ja estan en custòdia, amb un conveni amb els propietaris o bé perquè hi ha alguna figura jurídica de protecció. L'altra meitat és la que, segons Hidalgo, "requereix amb urgència un programa estratègic de protecció". El Servei de Planificació de l'Entorn Natural del departament de Territori i Sostenibilitat és l'encarregat de fomentar i promocionar la custòdia del patrimoni natural, com és el cas d'aquests boscos.

El cap d'aquest servei, Salvador Grau, en defensa la conservació: "Són monuments naturals, amb arbres de grans dimensions, plens de líquens i fongs. Tenen unes propietats que hauríem de mirar de conservar". Grau diu que no es tracta de grans extensions: "Són trossos petits i estan molt fragmentats. N'hi ha, principalment, al Pirineu, al Prepirineu i als ports de Beseit. Grau ha estat testimoni de la importància dels boscos terapèutics a Corea del Sud: "Fa 4 anys, en un congrés en una illa del sud de Corea, vam anar a veure un bosc de salut recomanat a persones que pateixen càncer. Els metges els recomanen passar hores allà com a complement a altres teràpies".

http://www.arabalears.cat/premium/socie ... 01513.html

Aprofit per recomanar la subscripció a l'ARABalears. Gràcies.

Salut.

JV

Imatge
Avatar de l’usuari
Toni Muñoz
Member
Entrades: 362
Membre des de: dt. des. 11, 2007 8:50 pm

Entrada Autor: Toni Muñoz »

L'ajuntament d'Artà, fins ara un dels principals avaladors de la protecció del Parc Natural de Llevant, aprovà dimarts una moció per demanar al Govern que deixi de controlar la població de cabres "fines" i que ho deixi en mans dels caçadors de cabres amb cans i llaç, que hi volen posar en marxa un negoci turístic (caça sense mort). La recuperació forestal de la zona, que estava evolucionant positivament els darrers anys, ara es troba en risc.

Aquí teniu la notícia a la premsa:
http://www.arabalears.cat/balears/Cabre ... 96272.html

Salut

Toni
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Què pensar dels Independents d'Artà? La seva abstenció és un vot afegit al del PP i el PI, enhorabona!. M'agradaria saber què entenen per progressisme, per consciència ecològica, per estimació a la terra, per coherència, per educació... Un territori tan devastat pels incendis forestals s'ha d'entendre com un territori que necessita protecció i conservació. Quants de mestres d'escola o professors hi ha entre les files dels dirigents, militants o votants dels Independents d'Artà? Què ensenyen sobre conservació i recuperació forestal de les muntanyes de la pròpia terra? Que no en saben?

Si ja fa anys aquests polítics locals renunciaren a resistir la pressió constructora al camp i fins i tot a la muntanya, potser amb l'excusa que ja es protegia abastament la costa, ara desisteixen de defensar la recuperació forestal de les seves muntanyes, amb tot el que significa a les conseqüències del canvi climàtic, biodiversitat, paisatge, regulació hídrica... què es pensen que n'hi ha prou en fer tancats de protecció a la vegetació implantada, artificial de reforestació? Com un jardí? Més els valdria caminassin un poc més per les seves muntanyes i reflexionassin els actes propis que greument els perjudiquen.

Quina explicació poden donar a la seva acció política al respecte? O és que es tracta d'un tema que a la gent no li interessa, mancada de rendibilitat electoral?

Molt trist i decebedor.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Benvolguts

Em plau fer-vos avinent que dimecres de la setmana vinent, dia 26, presentarem el llibre Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya

L'acte es farà a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (C. del Carme, 47, Barcelona) a les 7 de la tarda.

El Dr. Joandomènec Ros, president de l'IEC i del Consell de Protecció de la Natura, farà el parlament i després intervindrem els tres coordinadors del llibre.

Tots els qui se sentin atrets pels magnífics boscos centenaris i enamorats pels seus arbres majestuosos gaudiran d'aquest llibre, que s'acompanya d'imatges i poesies evocadores.

Si us es possible assistir-hi, em plaurà molt retrobar-nos.

Ben cordialment

Josep M. Mallarach, Joan Montserrat i Josep Vila

coordinadors de l'edició


PS: Podeu descarregar-lo a:

http://ichn.iec.cat/pdf/Boscos_madurs_Catalunya.pdf

http://www.silene.es//documentos/Boscos ... alunya.pdf


http://amicsarbres.blogspot.com/2014/03 ... adurs.html
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Vos faig avinent una opinió d'una lectura ràpida del Pla Forestal per a les Illes Balears 2014, actualment en exposició pública. En general la meva opinió és decebedora pel que fa a la concepció antropològica d’allò que és, o hauria de ser, tan natural i salvatge com un bosc. És una llàstima que no s’adeqüin aquests conceptes perquè contaminen moltes propostes que condicionades en el context que pertoca poden ser bones.

Al meu parer aquesta proposta de Pla Forestal està mancada d’una visió biològica avançada del tema i un excessiu protagonisme dels enginyers forestals i l’obsessió de rendibilitat econòmica del bosc, que el deixa molt desequilibrat i inclinat cap a un futur incert i vulnerable.

Tot plegat sia dit en voluntat de trobar consens per protegir la nostra terra entre tots els que l'estimam.

http://plaforestal.caib.es/sacmicrofron ... &id=170800


Allò que per a mi primer cal és atendre bé els conceptes que empram perquè aquests ens condicionaran molt els posteriors tractaments. Vull dir que el concepte de bosc abandonat no és correcte. No ho és en tant que un bosc s’ha de considerar un ecosistema natural, un hàbitat independent de consideracions antròpiques, que evoluciona per sí mateix i que precisament allò que l’ha de definir és la manca  d’intervenció humana en la seva dinàmica, el seu desenvolupament. Sí, ja sé que això  a primera vista sona fort. Seguidament, però s’ha de dir que als camins ja existents que travessen o fan partió amb boscos, als marges de moltes zones agrícoles i sobretot als perímetres boscosos de zones urbanitzades, és clar que s’hi ha de realitzar intervencions destinades a la defensa en la lluita contra incendis, o preventiva si li voleu dir així. Com també que són possibles, sempre el més restringit i ben controlats possibles, aprofitaments forestals dels boscos, amb inspeccions permanents de l’autoritat forestal. (Tot, ja en parlaré, sempre estarà condicionat per l'atac de les cabres)

Allà on es poden realitzar més i millor explotació forestal, que fins i tot es pot fer pel que fa al pi, arreu, arran, i que l’Administració ha d’estimular, és a les antigues zones agrícoles reforestades que encara conservin marges, marjades i arbres de cultiu, garrovers o oliveres. Cada cas s'ha d'estudiar, però en principi si no ha de representar inicis de processos erosius i amb un control posterior de les cabres, s'ha d'afavorir. És en la fragmentació, adequada i positiva en paisatge i biodiversitat, on podrem combatre millor el foc i no en una gestió de l’arbrat forestal, sotabosc inclòs, dels boscos.

Parlar de boscos abandonats i a la vegada lligar-ho a vulnerabilitat als incendis és, com sempre, tractar la vegetació forestal pejorativament, com enemiga. No diuen ja, com no fa tant, que “els boscos són bruts i s’han de netejar”, però el concepte, la imatge mental és la mateix.

S'ha de promoure una educació ambiental que treballi els conceptes de foc i vegetació. Ambdós s'han de poder entendre en sentit ambiental estricte com a elements naturals d'un determinat territori i clima, el mediterrani. Llavors ja parlarem del factor de desestabilització antròpic amb el mal ús d'aquests elements. 

En aquest Pla Forestal parlen del foc com a gestor de forest, no volgut, és clar. En canvi jo sí que crec que el problema de les cabres és el vertader gestor de la forest, voluntari, en tant que gestió política imposada i que si no es tracta aquest problema d’arrel no hi ha res a fer. De fet personalment no he volgut ni vull saber res de participació en Plans forestals o altres plats, mentre no s’encari la resolució d’aquest problema. Aquí en parlen del problema de les cabres, en perceben la gravetat, però sembla que l’única solució passa per perseguir-les, controlar-les, de forma fragmentada, esporàdica i absolutament insuficient. Els propietaris particulars comanden totalment en aquest aspecte. És necessari un canvi legislatiu de derogació de la cabra com espècie cinegètica i declarar-la per una banda espècie ramadera sotmesa als controls pertinents i per l’altra plaga forestal amb un pla per a la seva radicació  en un termini d’adaptació no superior a deu anys.

Altres coses... com sabeu millor vosaltres que no jo, la permissivitat legislativa, afavoriment i complicitat d'urbanisme descontrolat és allò més irreversible  i de més risc pels boscos. Massa mal es fa i ha fet al respecte. En urbanisme no ens demanen l'opinió. Vull dir que per devastar un ullastrar, alzinar o garriga només cal una llicència urbanística, ni l'opinió no ens demanen a no ser que existeixi una figura de protecció, millor si és europea. 

Així a primera vista pens que aquest Pla Forestal s’ha fet de manera participativa i en ordre a exigències imperatives de rang normatiu, legislatiu, europeu superior que condiciona rebre doblers al respecte des d’Europa, Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, Programes de Desenvolupament Rural. Jo crec que allò que més interessa als titulars de la Conselleria és aquest aspecte i no altres com els que jo estic explicant.

Cert, ja ho he dit que és necessari doblers per estimular recuperacions de cultiu apropiades, faixes d’eixerma per a la defensa en incendis forestals a voreres de camins i perímetres urbanitzats, mitjans d'extinció d'incendis, però allò que sincerament crec més important per al futur dels boscos i especialment per alguns dels seus elements endèmics ara en perill, és combatre “la predació dels ungulats” per una banda, i per altra enfocar la relació boscos—espècie humana en paràmetres de respecte i no intervencionisme.

Un  aspecte molt important és augmentar la titularitat pública dels boscos. Molts estan en venda. L’ecotaxa potser seria una bona proposta a incloure també aquí, en aquest Pla i també  la que vosaltres ja vareu llançar, de comprometre econòmicament la industria turística en la conservació, protecció dels boscos i gestió rural.

Una altra cosa, per part de l’administració, ajudar i cercar sortida als productes de la fusta com el pi per a bigues, canastres, mobles... Per exemple que certes manufactures hagin de ser de fusta, canastres de fruites i verdures, cadires, taules i mobles per instal·lacions de l’Administració, escoles, ambulatoris, oficines etc..

Principal però, deixar clars aquests eixos:

Concepte de bosc allunyat de una idea antròpica intervencionista. La vegetació no és enemiga (ni el foc) Educació ambiental.

Solució del problema de les cabres (polític i que afavoreix, vergonyosament a pocs).

Estimulació a la recuperació d’antics terrenys de cultius de marges i marjades i a manteniment d’ajudes per a la seva millora i conservació.

Treballs de defensa, prevenció i operatiu extinció d’incendis.

Participació econòmica de la industria turística en el Pla Forestal.
 
Pel que fa a recuperació dels boscos, una vegada deixat dit que s’han de llevar les cabres, la regeneració natural i de llavors és la primera opció. Prou d’arbrets de vivers i protectors individuals, a no ser per casos, espècies o situacions puntuals.  Parcel·les ben protegides i cuidades etc.

També hi ha el tema de la recuperació dels llocs de treball de naturalistes acomiadats, augmentar la plantilla (no sé si ens volen extingir) dels Agents de Medi Ambient i personal de prevenció i extinció d’incendis. Crear brigades professionals per a eliminació de cabres, invasores... etc.


Àrees recreatives. Existeix un ús molt important d’aquests espais d’esbarjo que a parer de molts professionals del sector ambiental, haurien d’augmentar en nombre. Cal diferenciar entre els visitants de les zones forestals, els excursionistes, esportistes, naturalistes que accedeixen a itineraris i indrets disseminats al llarg de la geografia forestal i aquells que es concentren de manera més o menys habitual a les àrees recreatives i que en gaudeixen en un grau molt satisfactori sense més exigències. Seria una proposta molt positiva augmentar el nombre d’aquestes àrees, que no tenen perquè estar ubicades en zona forestal mentre comptin amb un espai arbrat i d’esbarjo de superfície acceptable i amb la infraestructura típica d’aquestes àrees. Així com, per exemple, l’àrea recreativa de Caubet gaudeix de gran acceptació popular, no gaire allunyada de Palma, seria bo la instal·lació de noves àrees d’esbarjo en un cinturó perifèric a les grans urbs, Palma, Manacor, Inca... positives no només en el seu objectiu d’oci, sinó també per absorbir una part de la població que de no poder comptar amb llocs més accessibles fa augmentar el nombre de visitants i per tant una major pressió a altres entorns on seria convenient reduir la massiva presència de visitants per tal de mantenir-los més protegits en funció dels seus valor naturals.
 
Els espais forestals en general i en especial els torrents, haurien de gaudir d’una protecció específica quan al seu valor natural i ambiental com Espais Naturals Protegits (ENP). Això no hauria de modificar les possibilitats d’aprofitament dels recursos que en ambdós casos, protegits o no, ho haurien de ser en relació a les pròpies característiques de cada lloc i normativa aplicable.

De la mateixa manera, les activitats d’aprofitament cinegètic, esportiu o recreatiu, igualment haurien d’estar adequades a les característiques físiques o de temps del lloc. Per exemple en època de reproducció de la fauna o durant l’època de perill d’incendis. De la mateixa manera s’hauria d’entendre la recol·lecció de bolets en una accepció oberta i permissiva com afició col·lectiva i tradicional, sempre respectuosa amb la mateixa activitat i amb l’entorn.

La titularitat de la propietat forestal, que en molta de la seva superfície fins al segle XIX era publica, ho hauria de tornar a ser. D’existir un impost ecològic com el de la malaurada Ecotaxa, moltes de les propietats forestals que avui estan en venda, haurien pogut passar a ser públiques i igualment es podrien afrontar despeses de manteniment i rehabilitació. Per posar un exemple, només a Alaró, possessions amb grans extensions forestals que avui estan en venda són: son Guitard, Solleric, S’Alcadena (Reserva Natural), Es Rafal... totes elles situades dins l’ENP de Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

És molt repetitiva en el present text del Pla Forestal, la idea de la societat com a deutora dels propietaris forestals (“...D’aquesta forma, el conjunt de propietaris forestals es converteixen en creditors de tota la societat beneficiària que es converteix així en deutora, ja que contreu un deute ecològic amb aquells. És a dir per als propietaris forestals es genera un deute públic encobert, ja que es produeix un aprofitament o benefici col·lectiu per la prestació de serveis ambientals i recreatius gratuïts.) Aquí cal recordar la lluita per la recuperació de molts camins públics que propietaris particulars han apropiat o la tradicional oposició a figures proteccionistes per a les seves terres que poguessin obstaculitzar projectes lucratius però perniciosos per el medi. Igualment cal recordar la tradicional visió legislativa forestal o proteccionista quan a la forest com a bé comú públic, d’interès general, que obliga a la norma independentment de la titularitat de la propietat.  Tot i això, aquesta opinió no lleva, ans al contrari, proposa, que la recuperació i rehabilitació de les finques amb conseqüències beneficioses per al medi, paisatge, biodiversitat, prevenció incendis, usos recreatius públics... gaudeixin d’ajudes importants. Si en repetits projectes de rehabilitació de zones turístiques o urbanes, com les de s’Arenal, per exemple, s’hi inverteixen les xifres que coneixem, cal exigir un tractament igual per al que és un dels principals actius turístics i alhora de la pròpia identitat de la terra, el paisatge natural, humà i etnològic.
 
L’abandonament de la forest. Una vegada i un altra es repeteix aquesta mena de consigna i lligada a la de risc d’incendi. Ja ho vaig dir en el correu anterior, al meu parer és una accepció falsa, interessada. “La quantitat de biomassa forestal acumulada a la forest, a més d’un indicador de falta de gestió, de tractaments i aprofitaments forestals, constitueix un risc afegit d’incendi forestal i, alhora, suposa una ineficiència silvícola, ecològica i energètica de recursos renovables forestals immobilitzats” Em sabria molt de greu haver de recuperar la una animadversió conservacionista tradicional envers l’opinió d’un sector dels enginyers forestals. No són maneres. Els recursos forestals, la biomassa forestal “immobilitzada”, no ho és tal, ben al contrari, tot un procés dinàmic d’incorporació d’aquesta a la terra en forma d’humus és la garantia de pervivència del bosc.

Avui, i en això estem d’acord, el problema són les cabres, per tant caldria valoressin d’una forma pràctica, autentificada, la quantitat de biomassa, sotabosc i arbrat, que aquestes han i estan eliminant. Si per elements meteorològics l’arbrat ha caigut en un indret determinat i aquesta afectació agreuja un risc determinat, de defensa contra els incendis, per exemple, s’hi ha d’actuar. El que no es pot fer és generalitzar d’aquesta manera i parlar d’un bosc sense gestió com abandonat. Les condicions socio-econòmiques del segle XIX d’aprofitaments abusius del bosc amb el carboneig, calç, tala, ramaderia... ni són les mateixes que ara, ni es pot considerar cegament, ingènuament,  un tipus de gestió que hagués beneficiat el bosc. Com haver de creure o atendre seriosament aquells que ens diuen “un temps el bosc era net, perquè...”

Tot i això, dit una vegada més, no s’ha de renunciar si és d’interès a un aprofitament proporcionat.

Per altra banda, per la personal experiència pràctica en el sector, consider del tot falsa l’afirmació “Els propietaris forestals es queixen de que la tramitació administrativa sovint implica dificultats burocràtiques que suposen seriosos impediments per efectuar gestions i treballs en finques forestals....”  Les facilitats per estimular l’activitat d’aprofitaments forestals i en especial la de recuperacions de cultius són avui per avui un dels objectius principals del departament de Gestió Forestal. Una altra cosa és que aquesta queixa es degui a una manca d’atenció professional a la demanda. Sovint allò que falla no és l’administració, sinó l’empresa que ha de realitzar els treballs d’eixerma, tala, extracció de la fusta etc, que al meu parer haurien de rebre estímuls econòmics proporcionals a la qualitat del treball realitzat.
 
És cert que existeix una manca de connexió i d’informació entre el món forestal i la societat, on els mitjans de comunicació sovint col·laboren en la confusió en parlar del que no coneixen. És el cas de la mala fama del pi, tractat literalment com a genet de l’apocalipsi, la solució al problema de les cabres o la mateixa concepció i problemàtica del foc, els boscos “bruts” en són un altra en la seva concepció de vegetació espessa, intransitable i perillosa i malauradament no allunyada de la idea que es tramet al present redactat del Pla.
 
Cabres. Ja en vaig parlar. Només dir que el tractament per a la solució que es dona al Pla (“... s’ha de resoldre d’una manera multidisciplinària entre diversos departaments” com entre germans mal avinguts), al meu parer no encerta en el que ja vaig dir: Es tracta d’un problema polític que s’ha d’encarar amb urgència, com una emergència. Derogació del decret que fa la cabra espècie cinegètica i regular una norma que la declari plaga i espècie ramadera, amb unes condicions i terminis per a la seva eradicació de les zones forestals.
 
És l’economia, beneit. En bona part, allà on s’envalentona més el redactat del Pla és on tracta el tema de la productivitat, rendibilitat, competitivitat, valor econòmic de la forest, crèdits, subvencions, incentius econòmics i fiscals, atreure inversions, activitat comercial... sovint amb la coa de la sostenibilitat o objectius prioritaris de conservació. Però clar s’ha de justificar posar tal artilleria a punt i per tant, cal que posar l’alarma quan per justificar tal cúmul d’activitats de trets financers, diuen (una vegada més), inexactituds, imprudències o directament dois paternalistes com aquest: “L’acumulació de biomassa forestal immobilitzada suposa un excés de combustible vegetal que impedeix la regeneració del bosc, eleva el risc d’incendi forestal i predisposa a l’atac de plagues i malalties, o a l’afectació per sequeres o altres pertorbacions que dificulten la seva adaptació a previsibles alteracions climàtiques; és a dir, perjudica greument la seva salut, vitalitat i autoprotecció. Per tant, la falta de maneig o gestió forestals, a més de posar en perill la conservació dels boscos, afavoreix els incendis forestals, la qual cosa suposa una evident mostra d’ineficiència silvícola, ecològica, econòmica i energètica: un malbaratament de recursos naturals renovables i una situació insostenible, especialment en un context de crisi econòmica i social com l’actual.” “La gestió forestal sostenible és indispensable per a la persistència dels boscos”.

Ja he parlar de la necessitat de crear i mantenir faixes de defensa d’incendis als costats de camins i carreteres que passen per zones forestals, perímetres forestals amb partions urbanes, recuperacions de cultiu etc. Aquí insisteixen una vegada més en que “...la gestió forestal sostenible dels boscos ha de contrarestar la falta de manteniment de la forest, que està generant models de combustible vegetal d’enorme perill respecte a la propagació i intensitat del fot en un escenari de risc cada vegada més preocupant” “La forest rendible no crema”. Al meu parer, és tal l’interès, la convicció o el que sigui per convèncer de la intervenció al bosc, que ho justifiquen fent por. Aquesta por té per protagonistes principals: la vegetació i el foc. Nosaltres, els humans, en aquest cas tècnics forestals, som els bons de la pel·lícula, els tècnics, els salvadors d’idees preclares. El plantejament em sona com el mateix que diu que l’aigua que corre pels torrents es perd.

El tema econòmic es torna a tractar amb força en altres apartats on a “un manifest dèficit comercial al sector forestal balear(...) amb un superàvit d’existències de fusta i biomassa forestal immobilitzada que requereix el seu urgent aprofitament, ja no només per evitar ser consumida pel foc i la consegüent pèrdua de valor de la forest, si no per obtenir un rendiment econòmic que sufragui el cost del seu manteniment i procuri la seva rendibilitat.” La referència de combustible vegetal i risc d’incendi forestal és continuada.
 
Quan al tema de les plagues, trop pobre el tractament que aquí s’hi dona. Parlen de la processionària i en el banyarriquer. Ambdós casos no haurien de merèixer més atenció que la de procurar que tot l’ecosistema, tot el bosc en aquest cas, assolís l’estat més favorable perquè per sí mateix i en tempuspropi, solucioni el problema. Desconec el nivell d’efectivitat real en la població de la Thaumatopoea de les trampes de feromona de la processionària com a lluita biològica, en tot cas aquestes s’haurien de col·locar fora de pinars i no dins o al voltant dels mateixos. No s’hauria de fumigar mai mes amb Bacillus ni cap altre agent nociu, no només per manca de resultats, sinó perquè al meu parer afebleix tot l’ecosistema. Per altra banda, la fulla del pi de difícil degradació i incorporació com humus, es converteix en adob verd fàcilment degradable en nutrient una vegada passat per l’intestí de la cuca. No s’haurien de plantar pins en zones urbanes etc.

El banyarriquer ha d’agrair la mala gestió tradicional que hem procurat als nostres boscos amb tales excessives i inadequades, ramaderia intensiva, invasió de les cabres etc. Que han provocat un debilitament de la massa. Sense sotabosc la temperatura puja, el percentatge d’humitat baixa, manca de barreres biològiques al banyarriquer i de diversitat d’espècies depredadores... Al meu parer allò que s’ha de fer al respecte és corregir el que perjudica al bosc com ecosistema: cabres, processos erosius per pistes forestals, tales excessives, intervencionisme i arrogància gestora on no en cal (en conec exemples clars i devastadors).

En canvi es parla poc d’un problema de plaga molt greu: la Paysandichia i el becut, més la papallona que l’escarabat vermell. Quan al Rynchoforus , la palmera canària, ornamental està llesta, desapareixerà del nostre paisatge rural i urbà, al meu parer la datilera i les washingtònies resistiran l’envestida, allò que ens ha de preocupar baix del punt de vista forestal és el garballó al que el becut també ha atacat, encara que de manera molt localitzada.

La Paysandichia en canvi ja comença a fer molt de mal al Chamaerops llocs com La Victòria d’Alcúdia o cala Murta a Formentor, on casualment la cabra també fa matx, potser em titllaran d’obsessiu en el tema de les cabres, no és per menys.
Un problema greu que s’hauria d’haver previst i que s’hauria de reforçar és en l’entrada als ports de material infestat.
 
Per parlar de qualque cosa guapa, m’agrada la referència que es fa a les repoblacions forestals amb espècies relictes, teix, sorbus, ilex, acer... molt bé, ja era hora.

Viver de Menut, banc de llavors. No sé si se m’ha passat per alt alguna referència al Jardí Botànic de Sóller, però hi hauria de ser.

Manual de bones pràctiques, bé.
 
Llei agrícola versus Llei forestal. Un punt importantíssim al meu parer és el que ha de tractar la superfície mínima forestal. Tenc por que el Conseller d’Asaja no vulgui afavorir una vegada més el seu ram amb una superfície mínima alta. Al meu parer la superfície mínima forestal d’actuació i competència administrativa forestal hauria de ser mínima, potser cent metres quadrats. A tots els efectes. Entenguem la importància de la nostra estructura territorial de petits bosquetons, bardisses, xaragalls, arbres aïllats... que són refugis importants per la flora i la fauna. La concepció actual que existeix a la societat que tot allò silvestre està protegit, que per tallar un arbre s’ha de demanar permís, convé mantenir-lo. Adequant-lo als paràmetres adequats, sí, però fer el contrari seria tornar molts anys enrere, pràctica que per altra banda exerceix contínuament i alegrament el PP en molts progressos que costaren lluites.

Alerta amb l’afecció sobre allò forestal que pot tenir la Llei Agrícola den Company. Em preocupa la menció que el Pla Forestal fa al respecte en el sentit de “... la fragmentació de la propietat forestal privada necessita de l’agrupació de terrenys forestals amb dimensions eficients per a la seva gestiómitjançant noves figures societàries o comunitàries de gestió forestal compartida...” “ ... que requereix arbitrar noves fórmules contractuals de colaboració entre administració i propietaris forestals que siguin eficaces, rendibles i ambientalment positives.”

Dona la impressió que per aconseguir una “eficiència ecològica i econòmica” cal actuar sobre superfícies importants. Cal recordar que això és Mallorca i és feta de petits bocins.
 
En general la meva opinió és decebedora pel que fa a la concepció antropològica d’allò que és, o hauria de ser, tan natural i salvatge com un bosc. És una llàstima que no s’adeqüin aquests conceptes perquè contaminen moltes propostes que condicionades en el context que pertoca poden ser bones.

Al meu parer aquesta proposta de Pla Forestal està mancada d’una visió biològica avançada del tema i un excessiu protagonisme dels enginyers forestals i l’obsessió de rendibilitat econòmica del bosc, que el deixa molt desequilibrat i inclinat cap a un futur incert i vulnerable.
 
Gràcies.

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

08/07/2014 

El GOB presenta al·legacions al Pla Forestal de les Illes Balears

El foment a l'explotació de la biomassa i les ajudes econòmiques als propietaris protagonitzen les novetats d'una estratègia forestal que segueix sense reconèixer adequadament el paper ecològic, social i econòmic dels boscos a les Illes

Divendres finalitzà el termini per a la presentació d'al·legacions a la proposta de Pla Forestal de les Illes Balears que tramita la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Des del GOB aplaudim la iniciativa d'elaborar aquest Pla, ja que consideram necessari i urgent disposar d'una guia estratègica per tal d'abordar la situació actual de les masses forestals, el seu rol en el medi ambient i en l'economia balear, els seus problemes i riscos.

Tot i això, per a nosaltres el Pla és millorable en diversos aspectes importants. Com a crítica general, direm que ens sembla estar davant un Pla que té una concepció de les masses forestals orientada sobre tot des de l’òptica de la producció de fusta i altres aprofitaments econòmics, amb un enfocament ecològic secundari. Així, s'arriba a considerar que l'acumulació de biomassa és una amenaça de primer ordre per als boscos, atribuint-li tota mena de problemes (manca de regeneració, incendis, plagues, malalties, sequeres, etc.) i per això proposa la seva explotació com a mesura fonamental. Sembla oblidar el Pla que els principals problemes dels boscos els causam els humans, i que els boscos són sistemes naturals i com a tals, adoptant les mesures de prevenció necessàries, hem de procurar deixar-los evolucionar fins al seu estat de maduresa.

Tot plegat, un enfocament molt marcat per l’estratègia forestal de la Unió Europea (2013-2020), que estableix entre les prioritats “la productivitat, rendibilitat i competitivitat dels recursos forestals, tant de la fusta i altres productes forestals, com de la biomassa forestal com a alternativa d'energia renovable”. Sembla que aquesta prioritat estratègica ha estat identificada per part de la Conselleria de Medi Ambient com una oportunitat de finançament europeu (via Pla de Desenvolupament Rural) i per això el foment de l'explotació forestal és l'aposta important del Pla. Així, a l’apartat de Governança, des del qual es fonamentaran en forma de normativa les línies bàsiques d'aquest Pla, 5 de les 7 accions previstes van adreçades a facilitar l’aprofitament forestal i a compensar econòmicament els propietaris dels terrenys. Lògicament apareixen també al Pla mesures de reforestació i conservació, prevenció i lluita contra els incendis, i informació i investigació, però les principals novetats del Pla, i que pensam que justificaran en gran part l'aportació de fons europeus, són la promoció de l'explotació forestal i les compensacions a propietaris.

Per destacar alguns aspectes sobre els que hem al·legat, citarem aquests:

a) L'elevada densitat de cabres assilvestrades és un dels principals problemes de les masses forestals a Mallorca, i minvar-la hauria de ser un dels objectius prioritaris del Pla. Però tal i com està plantejat ens sembla que no s'aporta cap avanç significatiu, ja que les mesures proposades són bàsicament les que ja es realitzen. Es pretén seguir actuant només a les finques públiques i privades conveniades, quan el problema és més greu precisament a la resta de terrenys forestals. L’impacte ambiental que estan patint els nostres sistemes forestals i el cost econòmic que assumim tots els ciutadans en forma de finançament de reforestacions i les seves mesures de protecció fan més que necessari un punt i a part en la política de gestió d’aquest greu problema ambiental.

b) Cal facilitar la recuperació d'antics conreus de muntanya (fonamentalment olivars) que en les darreres dècades han estat colonitzats per la garriga i el pinar. La recuperació d'aquests conreus contribuiria a fer més defensables les masses forestals davant possibles incendis, i a més crearien zones d'ecotò on la biodiversitat és elevada. Al Pla aquesta línia apareix de forma un tant difusa, i cal donar-li més entitat. En tot cas cal garantir que la recuperació de conreus no implicarà canvis en els usos urbanístics de les finques.

c) L’existència de moltes edificacions, de residència o altres usos, en contacte amb les masses forestals implica un elevat risc de generació d’incendis forestals, posa en perill bens i persones, i condiciona les feines d’extinció dels incendis. Per tot això consideram molt urgent garantir que les edificacions disposin de perímetres de protecció, per defensar-les del foc que pugui arribar pel bosc, i sobre tot per defensar el bosc del foc que es pugui originar a les edificacions.

Aquesta qüestió és abordada al Pla, tot i que queda a l'aire el compromís d'obligar a que totes les edificacions en contacte amb massa forestal hagin de disposar de mesures d'autoprotecció.

e) La conservació de les masses forestals necessita doblers. El Pla parla de la necessitat de reconèixer adequadament els serveis proporcionats pels terrenys forestals al conjunt de la societat, i pretén recompensar-ho en forma d’ajuts econòmics als propietaris. Tant això, com el foment de l’explotació forestal previsiblement es finançarà amb doblers europeus (via Pla de Desenvolupament Rural), i amb petites aportacions complementàries de finançament privat (mecenatge). Una vegada més, la solució prevista és poc compromesa. En el cas de les Illes Balears és evident que el negoci turístic, pilar de la nostra economia, es fonamenta de forma important sobre el paisatge forestal, tot i que no li retorna ni d'enfora la part que li correspon dels beneficis econòmics generats. Consideram que ja és ben hora d’assumir la responsabilitat que ens pertoca, i més enllà d’aprofitar doblers comunitaris o d’apel·lar a la bona voluntat de l’empresariat, cal el compromís ferm de l’economia illenca, en forma de partides pressupostàries construïdes amb aportació impositiva del sector turístic.

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Surt avui, 26jul14 a l'Ara: http://www.ara.cat/premium/societat/Llu ... .html?FB19 "La seva presència és necessària fins després de morts".

La Generalitat ha autoritzat una empresa privada a tallar arbres gairebé centenaris a l’avetosa del bosc de Bagues de Riu, un espai natural que forma part de l’inventari de boscos singulars de Catalunya. La decisió s’ha pres malgrat que el Parc del Cadí-Moixeró -on hi ha aquest bosc- ha emès un informe desfavorable. També s’hi oposen fermament les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural.

El Govern, que dimecres va haver de donar explicacions al Parlament a instàncies d’ICV-EUiA, argumenta que la tala forma part de la gestió del bosc que es porta a terme segons un pla d’adequació silvícola des del 1914. També destaca que els científics autors de l’inventari de boscos, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), veuen amb bons ulls aquesta gestió.

Justament aquesta pràctica és un dels factors que ha permès que aquest sigui un espai singular. Així ho afirma Jordi Vayreda, un dels investigadors del CREAF que dimarts va visitar el bosc amb representants del departament, els tècnics de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya i del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Inclòs en el programa de gestió

L’empresa que té permís per tallar els arbres va guanyar una subhasta organitzada pel Consell Comarcal de la Cerdanya al maig. Paguen 13.800 euros per poder tallar 800 metres cúbics de fusta, una xifra que equival aproximadament a uns 400 arbres. Vayreda explica que dimarts va veure que ja hi ha arbres marcats per tallar. Són arbres de menys de 100 anys, els que encaixen amb els criteris de gestió que l’Ajuntament li va explicar durant la visita.

El programa de gestió d’aquest bosc preveu la tala selectiva i repartida per l’espai per obrir petites clarianes. “Son necessàries perquè entri llum fins a terra i així puguin germinar les llavors que cauen perquè hi creixin nous arbres”, explica Vayreda. Segons els gestors municipals, actualment el bosc és massa dens. “En un bosc, s’obren clarianes de manera natural quan cauen els arbres antics, aquí el que es farà és avançar-se a la natura”, afegeix el científic del CREAF, que durant la visita va donar la seva aprovació a la tala.

“El que proposen és que es deixin els arbres més vells [que poden arribar als dos segles de vida] i que els que es tallin tinguin al voltant dels 100 anys. Així hi haurà una piràmide d’edats, equilibrada: joves, de mitjana edat i vells”, detalla Vayreda. Segons aquest expert, la Generalitat i els tècnics de l’Ajuntament de Riu hauran de controlar de prop que la tala sigui realment selectiva.

Pla de protecció pendent

La gestió dels boscos singulars continua sent un tema pendent de resoldre. Al febrer el Parlament ja va instar el Govern a establir un pla d’actuació específic que preveiés actuacions per evitar que es talli cap més bosc inclòs a l’inventari. L’avetosa del bosc de Bagues de Riu és un dels 292 boscos que hi apareixen. Cobreixen tan sols 3.201 hectàrees, un 0,2% de la superfície forestal de Catalunya. Entre aquests boscos hi ha els últims que són centenaris de Catalunya. Si bé estan contemplats dins del Pla General de Política Forestal 2014-2024, que la Generalitat va aprovar al juny, no hi ha cap figura legal que inclogui la protecció dels boscos singulars.

Les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural demanen que es paralitzi urgentment el procediment al bosc de Riu. Argumenten que es tracta d’un bosc centenari, que és de titularitat pública i que s’actua en contra de l’informe del Parc del Cadí-Moixeró. També demanen a la Generalitat que revisi les subhastes de boscos públics en curs o que ja s’han adjudicat. Francesc Giró, director d’Acciónatura, una de les entitats que signa el manifest, alerta que l’avetosa és una “joia forestal, de valor natural i científic excepcional”. Les entitats també sospiten que, a més del de bosc de Riu, pot ser que hi hagi altres boscos centenaris afectats.

Arbres centenaris plens de vida

La preservació dels arbres antics no només té un valor patrimonial, ja que també juguen un important paper en l’ecosistema. La seva presència és necessària fins i tot després de morts. En el llarg procés de descomposició, la fusta acull una gran quantitat d’espècies, des d’escarabats fins a mussols, que sense els arbres no tindrien un nínxol ecològic on viure. El CREAF va presentar el 2011 l’inventari de boscos singulars, amb més de 27 espècies d’arbres diferents. El bosc singular més gran del país és, precisament, l’avetosa de Riu, a la de Cerdanya, amb 120 hectàrees. L’Alt Pirineu i Aran tenen els boscos singulars més extensos, la majoria al Parc Natural de l’Alt Pirineu, i els més antics. Les pinedes i les avetoses més madures tenen avets de més de 500 anys. És el cas del Clot dels Bous, al peu dels Encantats, on hi ha 3.000 avets. El més vell de tots té 509 anys. Quan es va presentar l’inventari, els investigadors van destacar la necessitat que les dades es tradueixin en polítiques de gestió forestal.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Sobre el “IV Plan de Defensa contra Incendios de las Islas Baleares”

Benvolguda gent, em resulta difícil estructurar les conclusions de la lectura d'aquest “totxasso” de referència (obligat a empassar-ho en única versió castellana). Faré el que podré i mirau d'aprofitar el que podeu, si vos interessa. Disculpau la pobre redacció, feta un poc aviat i amb poques ganes de corregir. Gràcies.

En primer lloc protestar o denunciar que no hagi pogut localitzar cap versió amb la llengua pròpia de les Illes Balears, el català, d'aquest “IV Plan de Defensa contra Incendios de las Islas Baleares”. Esperem que aquest, diguem-ne despropòsit, es pugui esmenar en la redacció final, en tot cas cal reclamar-ho.

En el punt 1.2. “Marco de referència” que, efectivament, marcarà la política i les línies d'actuacions importants a realitzar in-situ, als terrenys forestals, es fa una predicció, gairebé una mena de profecia apocalíptica de que “La gestión y dinámica forestal, los condicionantes ambientales, e incluso aspectos sociales y urbanos han llevado a un
escenario donde los incendios cada vez serán más extensos, intensos y peligrosos”. D'això en donen per davant de tot la culpa a la vegetació i a la manca de gestió de la mateixa:

“-Más extensos, porque la superficie forestal ha aumentado y está menos fragmentada, entre otros motivos por el abandono de usos tradicionales del suelo.

-Más intensos, porque existe una mayor concentración de combustible disponible, debido a una cierta carencia del manejo de la biomasa, integrando criterios de prevención.”

Ja fa molts anys que els incendis forestals són extensos i perillosos, no és d'ara, de fet si ens haguéssim de referir al darrer decenni, 2000-2010 (2.534 hes. forestals cremades) hauríem de considerar el contrari. Ara bé als anys 2011 i 12012 (3.309 hes. ) es declaren dos incendis importants a Eivissa, per negligència (humana, no de la vegetació), i l'any 2013 el d'Andratx, també per negligència (humana) a la memòria per recent, que tiren per terra un prolongat període d'èxit en la lluita contra el foc, i és clar això traumatitza als responsables que estaven tant feliços i tranquils i clar, cerquen una explicació que no és altra que la mateixa de fa molts d'anys, la de sempre, l'abandonament dels boscos i la recuperació forestal dels antics cultius de muntanya.

A parer del que subscriu, l'error (siguem benintencionats) d'estratègia d'aquest IV Pla és donar com sempre la culpa a la vegetació i a la climatologia mediterrània i proposar actuacions contra la primera (més fàcil que contra el clima) de tal manera que en altres paraules es tracta de realitzar “una gestión del combustible, de la vegetación entendida como biomasa, que debe ser valorizada tanto como producto como por las consecuencias positivas de su extracción por la disminución de riesgo.” A parer de qui subscriu, ferm defensor de les faixes de defensa contra incendis a banda i banda de camins i carreteres correctament determinades i de recuperacions de cultiu per tot on sigui possible salvar antics marges, marjades, garrovers i oliveres, és que una intervenció de l'abast que assenyala aquest Pla, apart d'obrir sospites vinculades amb el Pla Forestal per tal de sucar de les ajudes europees al respecte, a més de dissenyar-se a l'engròs, és a dir com un copiat i enganxa d'un text que pot servir a altres territoris peninsulars de característiques diferents al nostrre, allò que provocaria seria precisament un afebliment, una vulnerabilitat major dels ecosistemes per defensar-se contra el foc.

L'extracció de “combustible”, vegetació, troncs, rames, fulles.... humus, a més de rompre'n la dinàmica cap a estadis de formacions boscoses més madures, permanents i segures, modifica i pertorba els factors limitadors del creixement de la vegetació mediterrània, especialment dels alzinars.

Si les intervencions assenyalades en aquests Plans es porten a terme, a l'alzinar de la Coma des Prat per exemple (dins un ENP), provocaria al seu sòl un augment de la temperatura, i una reducció de la humitat relativa, amb l'ajuda afegida de la gran gestora dels nostres ecosistemes forestals, la cabra i les implicacions del canvi climàtic, deshidratam el bosc. Els requeriments d'humitat i temperatura resultarien alterats a la contra. Existeixen evidents i comprovables exemples al respecte d'actuacions semblants. Aquest Pla, fora de la parafernàlia i decoració descriptiva i de lluita tècnica d'extinció, es fonamentat en una base equivocada.

S'oblida quan es defensa l'antiga gestió dels boscos en forma de carboneig o tala, que la vegetació que es va cremar a Andratx, per exemple, no era la d'un bosc madur, ullastrar o alzinar, sinó la d'una vegetació en dinàmica progressiva cap a l'establiment de comunitats més madures, ara amb molta presència, temporal, de càrritx i pins com a resultat d'aquestes antigues gestions tradicionals que no eren altra cosa que tales i aprofitaments abusius on els arbres es tallaven arreu i dels i arbusts en feien carbó abans d'extreure'n un profit ramader o de cria de porcs. Ens deixaren el panorama que contemplam ara, una vegetació oportunista, però garantia del bosc futur. El que estem vivint és el resultat de pràctiques inadequades de gestió que ni tan sols se'ls pot anomenar silvícoles. Sembla que es volen tornar a repetir per perpetuar el problema.

Quan a la interfase urbano-forestal (un dels condicionats que explica la seqüència incontrolada a l'incendi d'Andratx i no la vegetació com a combustible escampat arreu), sí que s'ha de tractar com un problema de gestió antropogènica específic, urbanització legal i il·legal de rústic i muntanyes, que està dificultant la lluita contra els incendis. El Pla tracta aquest cas, però no amb l'èmfasi com encara el tractament del “combustible” als boscos. S'han d'adoptar mesures d'autoprotecció a aïllats, nuclis i àrees urbanitzades i en això hi ha molta feina, tanta que més valdria n'invertissen els pressuposts que destinen a altres partides, alguna de ben eixelebrada.

Un servidor que va actuar a molts dels incendis provocats per un, dels incendiaris (que no piròman) detingut que va provocar dotzenes d'incendis importants entre Andratx i Calvià, Bunyola, Capdepera i finalment Menorca, l'únic detingut i a altres incendis amb culpables no identificats, probablement ja deixats d'investigar, a s'Albufera, Santa Margalida, Artà... troba que fa por, que no es faci cap, cap, esment als sistemes operatius, intervencions d'inspecció i vigilància com a prevenció d'incendis dels agents de medi ambient o altres cossos policials per tal de detectar i detenir als incendiaris i piròmans. També o sobretot a l'hora d'establir els punts d'inici i les investigacions posteriors. Ni un euro al respecte. Aquesta sí que serà probablement en un futur la causa principal que hi hagi més incendis, els provocats intencionadament, i no la vegetació que ja coneixem de lluny i que per sí mateixa, llevat dels llamps, no crema.

La labor pedagògica in-situ, dels agents de medi ambient a l'hora de resoldre dubtes, fer pedagogia, autoritzar o no tot allò relacionat amb l'ús del foc no és tractat en aquest Pla, en absolut, quan probablement és un dels motius d'èxit en la minva d'incendis per negligència.

Augmentar el nombre, preparar i donar suport als agents de medi ambient amb tasques encomanades a la prevenció, extinció i investigació dels incendis forestals és essencial, no debades són els millors coneixedors del territori i de la gent que l'ocupa.


Un dels punts més curiosos que he trobat és el 2.2.4.1 Inflamabilitat a la pàgina 96 i 97 diu textualment:

Especies muy inflamables todo el año: Calluna vulgaris, Erica arborea, Erica australis, Erica herbacea, Erica scoparia, Eucalyptus globulus, Phillyrea angustifolia, Pinus halepensis, Quercus ilex y Thymus vulgaris .

(...) En las Islas Baleares abundan especies muy inflamables todo el año como son Phillyrea spp., Erica arborea, Quercus ilex y Pinus halepensis y otras que sólo lo son en verano como Cistus ladanifer, Lavandula dentata, Lavandula stoechas, Rosmarinus officinalis, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea y Quercus faginea –éstas dos últimas más escasas- y pudiendo señalar como poco o menos inflamables el Juniperus oxycedrus , el Olea europaea, el Pistacia lentiscus, el Arbutus unedo y Cistus spp entre otros.

M'estalvio els comentaris.

Imatge


Ara miraré de concretar millor les esmenes o suggeriments respecte del text en el punt que consider principal del Pla, el 5. Planificación de las acciones de defensa.
En el punt 5.1.1.1.1.ACTUALIZACIÓN DEL PLAN INFOBAL DE EMERGENCIAS CONTRA INCENDIOS FORESTALES , no es fa cap menció en incorporar l'aspecte de la vigilància per prevenir els actes criminals ni la investigació posterior dels incendis.


- En el punt 5.1.1.1.2.REFUERZO DE LA CENTRAL DE COMUNICACIONE DE INCENDIOS FORESTALES (CCIF) CON LA GESTIÓN DE
NUEVAS TECNOLOGÍAS Y PROTOCOLIZACIÓN DE LOS PROCESOS. Es proposa un pressupost 300.000 euros, molt important per una innovació poc justificada quan a lluita efectiva contra els incendis forestals. Potser s'hauria de considerar millorar aquest reforç pensant més en el factor humà.


- En el punt 5.1.1.1.5.CONSOLIDACIÓN DEL GRUPO TÉCNICOS DE INCENDIOS FORESTALES PARA CAPITALIZACIÓN DE
EXPERIENCIAS Sembla una proposta molt corporativista i poc explicada. Qui en formaran part? Qui els designarà?


- En el punt 5.1.1.2.1.CONSOLIDACIÓN DE USO DE LA RED DE COMUNICACIONES TETRAIB Els sistema de comunicació Tetra no ha estat incorporat a cap vehicle dels Agents de Medi Ambient, encara que sí a tots els d'IBANAT, per la qual cosa aquests han de comunicar-se amb el Tetra mòbil fins i tot conduint i amb manca de potencia de cobertura en relació als fixos.

Cal reclamar que a les opcions d'idioma dels tetras s'hi incorpori el català. Com és que no hi és incorporat? Qui ho decideix i per quines raons?



- En el punt 5.1.2. EJE II: INTERVENCIÓN PREVENTIVA SOBRE EL TERRITORIO FORESTAL Es parla de A este incremento hay que añadir el de la biomasa del arbolado joven, regenerados y matorrales, cuya imparable acumulación año a año incrementa muy considerablemente el riesgo de incendio. La valorización energética de toda
esta biomasa puede y debe erigirse como alternativa viable de futuro para la movilización de los recursos forestales inertes o infrautilizados y obtener beneficios económicos de los montes a la par que se produce una gestión del combustible que disminuyendo la carga y la continuidad del mismo reduce el riesgo y los efectos de los incendios forestales.
Es por ello que el aprovechamiento de la biomasa –recogido y desarrollado en varias medidas concretas del Eje III de Mejora de la Productividad, Rentabilidad y Competitividad de los Recursos Forestales del Plan Forestal- debe estar indisolublemente ligado a todas y cada una de las actuaciones de selvicultura preventiva que se proponen a continuación en este plan de defensa.

Aquesta sembla ser la mare de l'ou. En una simple observació del paisatge dels nostres sotaboscs i bosc, resulta més que evident la important reducció de biomassa a resultes de l'efecte dels ungulats, element que no es té en compte en absolut. A vegades sembla que el redactat d'aquest Pla vengui marcat per una uniformització a nivell estatal d'actuacions en política forestal. Ja no parlem del que deixarem a les cabres una vegada realitzades aquestes actuacions de silvicultura preventiva on no es té present per res la seva afectació posterior.


En el punt 5.1.2.1.2. APOYO TÉCNICO Y ECONÓMICO PARA LA EJECUCIÓN DE INTERVENCIONES SÉLVICOLAS DE PREVENCIÓN EN ZONAS ESTRATÉGICAS DE ALTO RIESGO DE INCENDIO FORESTAL.

No queda gaire clar quin seria el resultat final de dur-se a la pràctica aquests criteris tècnics específics. Existeixen exemples d'eliminació de pins de gruixos considerables (en zones forestals, no de recuperació de cultiu) concretament a la comuna de Bunyola, que no representaven cap inconvenient quan a la funció de defensa de la faixa, en tot cas la seva extracció ha debilitat considerablement la massa, que ha deixat de tenir aquesta funció per incorporar una vulnerabilitat accentuada davant fenòmens meteorològics, a més d'augmentar l'escalfor i lluminositat del sòl, dificultant l'establiment d'espècies més resistents al foc, com l'arbocera o l'alzina, i facilitant el desenvolupament d'espècies herbàcies i càrritx que faciliten la progressió del foc.

En tot cas es parla d'eliminar estructura arbòria i de sotabosc de manera important fins i tot potenciant la ramaderia per controlar el futur desenvolupament del sotabosc. Com que no s'especifica si ha de ser només per franges auxiliars o de defensa, s'entén que és el que volen per tota una zona o parcel·la forestal i per tant cerquen evitar la dinàmica natural del bosc cap estadis més madurs, perpetuant així la successió de risc que representen els estadis secundaris de càrritx, peterrells, estepes i pins.

Es diu que “Citar que si bien la mayor parte de los de los rodales de actuación estratégica se ubican en terrenos de propiedad particular, los montes de utilidad pública 3 (La Victoria), 8 (Comuna de Caimari), 24 (Son Tries) y 25 (Coma des Prat) parecen indicados para la realización de tratamientos de modificación del combustible.” Francament, no sé què han d'anar a modificar quan al combustible a un lloc tan castigat per les cabres com és La Victòria. La Coma des Prat, precisament és un dels llocs que a pesar d'estar alterat per l'efecte de les cabres, com tota la Serra de Tramuntana, es pot dir que és un dels boscos més vells i madurs de Mallorca. Van a per ell. Esperam que no els pegui per construir un camí forestal per arribar-hi i poder així “valoritzar el combustible extret”. Haurem d'anar preparant el cartell de “Salvem sa Coma des Prat!”.


5.1.2.1.4. CRITERIOS DE SELVICULTURA PREVENTIVA EN LA GESTIÓN FORESTAL SOSTENIBLE

A tot arreu l'objectiu és reduir el grau de combustibilitat que al seu parer representa la vegetació. Aquest punt és prou ampli com per ser estudiat detingudament, temps que no tenc. En tot cas no es fa cap menció especial a l'oportunitat de mantenir un arbrat, o arbres individuals necessaris per els requisits d'habitat, refugi o nidificació de fauna o d'espècies vulnerables com la milana per exemple. A cap lloc no fan referència a la importància dels arbres morts com a recurs de les espècies com a refugi, magatzem d'aliments o lloc per nidificar. Tot va dirigit, això si, amb requisits forestals “sostenibles” que no veig explicats, d'una “silvicultura preventiva”. Cal afegir que les ferides que es provoquen als arbres i arbusts en ser talats són sovint focus d'atracció i multiplicació d'elements que es poden, convertir en plaga. Un exemple clar de proliferació per mala gestió forestal històrica és el nostre banyarriquer.

En tot cas aquest tema sembla en alguns apartats un copia i aferra de manuals d'escola forestal, que al meu entendre hauria d'estar fora d'aplicació als nostres paisatges forestals salvatges.


-El punt 5.1.2.2.1. PLAN ANUAL DE QUEMAS PRESCRITAS INTEGRADO EN LOS PLANES COMARCALES DE INCENDIOS FORESTALES.

S'hauria de suprimir per complet. És inadmissible que en un Pla de Defensa contra Incendis es promocioni l'ús del foc discrecional, de superfície contínua, quan un dels objectius assolits més importants per quasi acabar amb les cremes contínues de càrritx, que tant de mal han fet, ja s'ha assolit. El pressupost que es vol dedicar a aquest apartat, 100.000 euros és escandalós.

En un territori petit com el nostre, ric en biodiversitat i endemismes, fràgil a l'erosió, amb un paisatge de valor per l'industria turística, és contraproduent, un mal exemple.

No s'ha de menysvalorar ni menystenir una societat com la nostra d'alta consciència i sensibilitat proteccionista ni un territori d'espais naturals protegits que són patrimoni de la humanitat, aquest sistema de crema no hi té cabuda aquí. Sembla mentida la proposta.


Quan als punts que no coment, com creació de nous punts d'aigua, millora de la xarxa de vigilància, etc. hi estic en general d'acord.


El punt 5.1.2.2.3. RECUPERACIONES DE CULTIVO COMO ÁREAS CORTAFUEGOS BASE PARA LA CREACIÓN DE MOSAICO
AGROFORESTAL .

Com es pot dotar d'un pressupost de 200.000 euros a una partida tan important com aquesta en comparació a la comentada anteriorment per a cremes de superfície contínua? Aquesta xifra s'hauria de multiplicar per cent .


En el punt 5.1.3. EJE III: SENSIBILIZACIÓN Y CULTURA DEL RIESGO

diu entre altres coses, tipus “mando y ordeno”:

Así, debe quedar claro que:

• Estos bosques, son antrópicos y no bosques vírgenes o salvajes. Se trata de ecosistemas naturales fruto de una intensa modificación llevada a cabo durante milenios por los pobladores de todo el arco mediterráneo.

Una pobra afirmació, més que no descripció, que elimina de facto el bosc com a ecosistema silvestre, salvatge (“Que creix sense la cura de l’ésser humà, no cultivat.”) . Si bé els nostres espais naturals arbrats no són la selva amazònica, sí que són salvatges en tant que no existeixi altra intervenció antròpica, domèstica, que passejar per davall els seus arbres. Allò únic que ara justifica una definició antròpica de la Coma des Prat, per exemple, és l'excés de cabres o les actuacions de “silvicultura preventiva” (antròpogènica) que s'hi vol aplicar. Sense aquestes modificacions que imposam, la dinàmica i estabilitat com ecosistema natural independent de l'acció humana, no domesticat, funciona, de manera salvatge, és innegable.


A l'apartat CR-04 Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas.

Això de “conflictividad social” jo ho llevaria. No tenc ni idea del que volen dir. No conec cap cas d'incendis provocats per aquesta causa.

On es proposen jornades formatives abans de l'estiu i no se sap què més, hom sospita que ha estat inclòs perquè s'havia de posar, en el sentit que les explicacions són pobres, a pesar que es tracta d'un tema central, importantíssim, especialment pel que fa a negligències evitables i sobretot a la necessitat de sensibilitzar, criminalitzar i perseguir l'activitat incendiària, entenent-la diferent a la de la piromania que és malaltia.


Quan al punt 5.1.3.1.2. LA XARXA FORESTAL VEHÍCULO DE DIFUSIÓN Y SENSIBILIZACIÓN SOBRE INCENDIOS FORESTALES.

Si bé aquesta corretja de transmissió amb la societat és positiva, també hauria de permetre, cosa que no fa, una opinió crítica o alternativa.


El punt 5.1.4. EJE IV: GOBERNANZA PARA LA DEFENSA CONTRA INCENDIOS
FORESTALES
5.1.4.1. ACCIONES PRIORITARIAS
5.1.4.1.1.DESARROLLO DE LA NORMATIVA DE PREVENCIÓN Y EXTINCIÓN DE INCENDIOS FORESTALES Y SEGUIMIENTO DE SU APLICACIÓN
GB-01 Elaboración normativa de carácter integral para la defensa contra incendios forestales.

Parla exclusivament com àmbit territorial d'aplicació els terrenys forestals, quan haurien d'incloure tot tipus de terreny d'aplicació de la normativa de prevenció i extinció d'incendis. Per exemple si es segueixen establint èpoques de perill d'incendi (1maig-15octubre), la necessitat d'autorització per fer foc hauria de ser a qualsevol tipus de superfície agrícola (en forestal totalment prohibida, com ara) independentment de la distància fins a zona forestal, no tan sols perquè en un territori com el de Mallorca un xaragall, un torrent, una bardissa, un bosquetó, un puig és zona forestal (per ara i que duri) sinó perquè es reduirien considerablement els incendis agrícoles, causa de malbaratament de recursos i pèrdues de temps, apart dels pròpiament materials i de perill per a les persones.

Caldria també harmonitzar les ordenances municipals amb la normativa autonòmica. Estrictament el causant de l'incendi d'Andratx si va provocar el foc en zona urbana no li seria d'aplicació la normativa autonòmica i senzillament de no existir ordenances al respecte, cosa molt probable, la seva acció restaria impune. Molt cascs urbans municipals són partioneres a zones forestals d'alt risc i la normativa al respecte de l'ús del foc és dèbil en el millor dels casos.


El punt 5.1.4.1.3.FOMENTO PARA LA IMPLANTACIÓN DE UN CANON MUNICIPAL PARA LA AUTOPROTECCIÓN EN ZONAS DE INTERFAZ URBANO-FORESTAL

Que ho pagui l'estat.


El punt 5.1.4.2. ACCIONES COMPLEMENTARIAS
GB-05 Integración de criterios de prevención de incendios en otras normativas sectoriales (evaluación ambiental)

La normativa urbanística, les llicències d'obra, sempre han estat preferents quan a autoritzacions vinculants per tala, recuperacions de cultiu, modificacions arbustives, etc. Cap element natural de vegetació o estructura silvestre representa impediment a l'hora de construir... encara que sigui il·legalment, com es pot constatar posteriorment.


Punt 5.2. VALIDACIÓN.

“Como se ha visto, una buena parte (no todas) de las actuaciones preventivas conllevan una modificación de la estructura de la vegetación a partir de diferentes tratamientos selvícolas. Dicha modificación va a suponer un cambio del peligro estructural de incendio forestal en las mismas, lo que permite, a partir de la cuantificación de los resultados de dicho cambio, validar o no las actuaciones propuestas”.

Realment l'exposició pública i la proposta d'esmenes contràries a la columna vertebral del Pla pot fer variar una intenció tan clara de “modificar l'estructura de perill de la vegetació”? I si, com he opinat anteriorment, aquestes intervencions empitjoren la situació general dels ecosistemes forestals i els converteixen en més perillosos i vulnerables als incendis i a altres elements pertorbadors, com ho arreglarem? Si tallam un arbre no el podem tornar a afegir. Caldria pensar-ho molt més a l'hora de realitzar actuacions tan extenses i intenses com les que es proposen aquí.



Resumint, si el respecte que els inspiradors i redactors del Pla tenen per els nostres espais forestals és el mateix que mostren per la nostra llengua...

Gràcies.


http://amicsarbres.blogspot.com/2014/07 ... endis.html


Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Nota informativa del GOB 27agost14 quan al IV Pla General de Defensa contra els Incendis Forestals.

Per a Medi Ambient sembla que el problema dels incendis forestals es troba més en els boscos que en els incendiaris

El GOB ha presentat al·legacions al Pla de defensa contra els incendis forestals

Aquests dies ha finalitzat el període d’exposició pública del “IV Plan general de defensa contra incendios forestales de las Islas Baleares”, al qual el GOB ha presentat suggeriments. En general hem de dir que ens ha decebut tant el plantejament de la situació com les principals línies d’actuació previstes.

Com aspecte fonamental que destacaríem, sembla que per als redactors del pla les masses forestals són un problema per què es poden cremar i per això cal actuar sobre elles, enlloc de considerar que tenim un problema (la generació d’incendis per l’acció de l’home) que destrueix les masses forestals.

Repassant altres plantejaments o actuacions previstes que no trobam encertades, podem destacar aquestes:

a) Es minimitza el problema del foc.

Segons apareix al pla, “el fuego, mucho más allá de su percepción actual como elemento destructor y maligno, es una perturbación recurrente y habitual en las regiones mediterráneas. Por ello hay que entender que los incendios forestales forman parte del ecosistema mediterráneo, y por tanto balear, siendo incluso necesarios para garantizar la perpetuación de algunas especies que lo caracterizan y definen”. Aquesta redacció és incorrecta, ja que no té en compte que aquesta “pertorbació” és “recurrente y habitual” no precisament per causes naturals, sinó gairebé sempre atribuïbles a la imprudència o intencionalitat humana. Consideram inacceptable la utilització d’aquest argument, que sembla que volgués minimitzar la problemàtica, ignorant les gravíssimes implicacions ambientals i econòmiques de l’actual règim d’incendis forestals i desviant el focus de l’home com a generador del problema.


b) Es culpabilitza la massa forestal i la seva maduració

Trobam preocupant l’afirmació de que “Ante la falta de gestión, las perturbaciones toman protagonismo en la dinámica forestal; y en el entorno mediterráneo, el fuego es la perturbación encargada de modelar y estabilizar, en cierta medida, el paisaje”. Els sistemes forestals balears no necessiten el foc com element modelador ni estabilitzador, ni es pot relacionar l’existència d’incendis a causa de la manca de gestió sense tenir en compte una qüestió clau que el pla sembla ignorar: el protagonisme del foc als sistemes forestals de les Illes està condicionat per l’acció incendiària de l’home (bé sigui de forma imprudent o intencionada) en la seva pràctica totalitat. Els boscos no es cremen. Als boscos els cremen. Així mateix, l’increment de la biomassa és un procés inherent a les masses forestals en el camí cap a la seva maduresa, un estadi fins ara no assolit a la gran majoria de masses forestals balears, i que a més de ser ambientalment desitjable és també menys combustible que els estadis intermitjos (els més abundants) caracteritzats per la dominància d’espècies molt combustibles i per la formació d’ambients bastant oberts amb alta penetració solar (i per tant alta temperatura) i baixa humitat. Trobam a faltar aquesta consideració dins l’enfocament general del pla, que precisament sembla considerar que l’evolució de les masses forestals és un element de risc, i per tant negatiu.


c) Es manifesta preocupació per la urbanització dins o vora els boscos, però bàsicament per la seguretat de les persones.

Ens manca igualment al marc de referència una consideració més completa de la problemàtica a la interfase urbano-forestal, que aquí es planteja únicament en termes de perillositat per als propietaris. Cal manifestar que aquesta zona de contacte, on es genera una part important dels focs, és perillosa per als immobles i persones existents però especialment per a la massa forestal, que pateix els efectes d’imprudències moltes vegades a causa d’usos impropis del medi forestal i rural. Igualment cal considerar de quina manera la presència d’immobles i persones condiciona d’extinció dels incendis i pot minvar les necessitats estratègiques especialment en els decisius primers moments de l’intervenció sobre el foc.


d) La prevenció s’entén com evitar que el foc s’estengui, enlloc d’evitar que es produeixi.

“Actualmente la prevención de incendios forestales tiene colocado el foco en las causas de la ignición, tratando de actuar sobre ellas. No obstante, cuando se llega al conocimiento de las causas del incendio e independientemente de las mismas, los daños sobre el ecosistema ya se han irreparablemente producido; es por esto que se hace necesario reorientar los esfuerzos hacia las causas de la propagación, que pasarán a ser los condicionantes primeros de la gestión forestal en esta materia”. Discrepam en que la prevenció tingui col·locat el focus en les causes d’ignició, més enllà de diagnosticar-les. La feina realitzada al llarg de les darreres dècades per tal d’evitar la “ignició” s’han de considerar del tot insuficients, com ho demostra el manteniment del nombre de sinistres al llarg de les tres darreres dècades: 1980-89: 1292 sinistres; 1990-99: 1242 sinistres; 2000-09: 1275 sinistres. No ens podem donar per satisfets amb els esforços realitzats fins ara per evitar la negligència i la intencionalitat. Però al pla es defensa que com que poc es pot fer per evitar els focs, cal treballar sobre la seva propagació. La prevenció, entesa com eix adreçat a la reducció del nombre de sinistres mitjançant la incidència directa sobre la població, és un principi d’importància secundària al pla. Per a nosaltres, un plantejament irresponsable. Consideram que cal abordar de forma més directa tant les pràctiques imprudents com la intencionalitat, amb els mecanismes investigadors, sancionadors i publicitadors suficients. Considerarem un fracàs un pla que no aconsegueixi una minva substancial en el nombre de sinistres generats.


e) Supressió de limitacions especials per l’explotació forestal a zones protegides.

Ja ho hem vist al Pla Forestal de les Illes Balears i a la Llei Agrària: existeix una clara intenció de suprimir els controls d’avaluació de repercussions per als projectes d’explotació forestal dins espais de la Xarxa Natura 2000. En aquest cas es planteja “Integrar las actividades de selvicultura preventiva en los instrumentos de planificación y ordenación de los Espacios Naturales Protegido (y/o los de la Red Natura 2000)”. Està molt bé que se digui que “Las disposiciones de los distintos instrumentos de planificación, ordenación y gestión de la selvicultura preventiva deben ser coherentes y compatibles con las necesidades de conservación de los tipos de hábitats naturales y las especies silvestres de interés comunitario”, però si es suprimeixen les obligacions legals d’avaluació, existents fins ara en aplicació de les directives europees, i tot queda en el deure de “ser coherents”, molt ens temem que el criteri de coherència pot esser massa subjectiu, i es decanti cap a la facilitació de l’explotació forestal en detriment de la conservació dels hàbitats naturals protegits.


f) L’ús del foc com eina de gestió.

Es contempla un “Plan anual de quemas prescritas integrado en los planes comarcales de incendios forestales”. Consideram absolutament inadequat recórrer als focs intencionats com a recurs en l’àmbit de la intervenció preventiva, per les seves implicacions ambientals i socials (difícilment  podem transmetre de forma creïble una cultura que rebutgi el foc si l’administració l’empra com a eina gestora). Consideram que la intervenció mitjançant pastura controlada pot esser més adequada si el que es vol es l’eliminació de vegetació arbustiva i herbàcia a determinades zones.


g) La intencionalitat i la imprudència s’aborden de forma testimonial.

Es preveu realitzar “Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas”, mitjançant jornades formatives. El plantejament ens sembla molt poc seriós, tenint en compte que la intencionalitat i la negligència generen la pràctica totalitat dels incendis en el nostre àmbit. Trobam a faltar que es parli de reforçar la informació i la vigilància sobre el terreny, especialment a les zones amb més presència d’activitats d’oci, i que es reforcin els operatius i els procediments d’investigació, especialment en els casos d’incendis recurrents a determinades zones. Igualment hauria de tenir cabuda aquí una línia de comunicació pública adreçada a prevenir la major part de les imprudències no lligades a activitats agràries.

Tot plegat, pensam que ens trobam davant un pla de defensa contra incendis per al qual és secundari evitar l’inici del foc i d’actuar sobre els que el generen de forma imprudent o provocada, i que, confiant en la capacitat que generalment tenen els mitjans d’extinció per controlar la majoria d’incendis, fonamentalment pretén evitar la propagació dels grans focs facilitant que l’explotació forestal elimini biomassa. Per a nosaltres això no és vertadera prevenció, ja que no s’actúa contra la causa del problema, sinó sobre l’objecte que el pateix.

http://www.gobmallorca.com/notes-inform ... iaris.html
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. ago. 27, 2014 1:42 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Els suggeriments, esmenes o al·legacions del GOB presentades en el termini d'exposició pública a l'esborrany del IV Pla General de Defensa contra els Incendis Forestals, són aquests. Lectura molt recomanable per a tothom que estimi els boscos i muntanyes. Gràcies.

"Que en relació a l’esborrany del “IV Plan general de defensa contra incendios forestales de las Islas Baleares”, li feim arribar els següents

Suggeriments

1. Sobre el marc de referència, els objectius i l’enfocament general del Pla

Al punt “1.2. Marco de referencia” s’exposa que “La gestión y dinámica forestal, los condicionantes ambientales, e incluso aspectos sociales y urbanos han llevado a un escenario donde los incendios cada vez serán más extensos, intensos y peligrosos”, i s’argumenta el per què d’aquesta afirmació.

El creixement de la vegetació mediterrània és lent, i l’augment de biomassa no es dispara d’un any per l’altre. L’increment de la superfície forestal i de la seva densitat és un procés iniciat a cada una de les masses forestals des del moment en que es deixaren d’explotar tradicionalment amb intensitat, o en alguns casos des del darrer incendi que les va afectar. Els anys 2010 i 2011 es produïren dos grans incendis a Eivissa, entre els 100 i 129 sinistres registrats respectivament a les Balears. L’any 2013 es produí un gran incendi a Mallorca, entre un total de 90 sinistres.

Tal i com ho presenta el Pla, sembla que els darrers tres anys hem passat per un punt d’inflexió a partir del qual les masses forestals han tornat denses i per tant perilloses, els incendis seran cada vegada més extensos, i per això cal actuar urgentment per reduir biomassa. Ja hem vist que el percentatge de grans incendis no destaca entre el nombre de sinistres. Però a més a més si feim memòria, al llarg de les darreres dècades en trobarem igualment, d’incendis de grans dimensions, que afectaren a masses forestals en diversos estadis evolutius (algunes d’elles s’havien incendiat feia no massa anys). Per tant a la vista de les dades ens sembla molt aventurat establir un lligam definitiu entre la producció de grans incendis i l’increment de densitat de les masses forestals a les Illes Balears. Aquesta consideració és important, ja que l’explotació de biomassa com estratègia principal per evitar els incendis forestals és el fil conductor d’aquest pla, igual que ho és del Pla Forestal de les Illes Balears que es tramita en aquests moments.

L’increment de la biomassa és un procés inherent a les masses forestals en el camí cap a la seva maduresa, un estadi fins ara no assolit a la gran majoria de masses forestals balears, i que a més de ser ambientalment desitjable és també menys combustible que els estadis intermitjos (els més abundants) caracteritzats per la dominància d’espècies molt combustibles i per la formació d’ambients bastant oberts amb alta penetració solar (i per tant alta temperatura) i baixa humitat. Trobam a faltar aquesta consideració dins l’enfocament general del pla, que precisament sembla considerar que l’evolució de les masses forestals és un element de risc, i per tant negatiu.

Trobam preocupant l’afirmació de que “Ante la falta de gestión, las perturbaciones toman protagonismo en la dinámica forestal; y en el entorno mediterráneo, el fuego es la perturbación encargada de modelar y estabilizar, en cierta medida, el paisaje”. Els sistemes forestals balears no necessiten el foc com element modelador ni estabilitzador, ni es pot relacionar l’existència d’incendis a causa de la manca de gestió sense tenir en compte una qüestió clau que el pla sembla ignorar: el protagonisme del foc als sistemes forestals de les Illes està condicionat per l’acció incendiària de l’home (bé sigui de forma imprudent o intencionada) en la seva pràctica totalitat. Els boscos no es cremen. Als boscos els cremen.

Ens manca igualment al marc de referència una consideració més completa de la problemàtica a la interfase urbano-forestal, que aquí es planteja únicament en termes de perillositat per als propietaris. Cal manifestar que aquesta zona de contacte, on es genera una part important dels focs, és perillosa per als immobles i persones existents però especialment per a la massa forestal, que pateix els efectes d’imprudències moltes vegades a causa d’usos impropis del medi forestal i rural. Igualment cal considerar de quina manera la presència d’immobles i persones condiciona d’extinció dels incendis i pot minvar les necessitats estratègiques especialment en els decisius primers moments de l’intervenció sobre el foc.

Finalment trobam a faltar la consideració de la prevenció, no entesa com accions adreçades a que els boscos no es cremin sinó a que no es generin els incendis. Cal idò parlar de com abordar la negligència i la intencionalitat. Recordem que el nombre de sinistres s’ha mantingut pràcticament invariable al llarg de les tres darreres dècades (1980-89: 1292; 1990-99: 1242; 2000-09: 1275).

En definitiva, sembla que l’esperit fonamental del pla és que les masses forestals són un problema per què es poden cremar i per això cal actuar sobre elles, enlloc de considerar que tenim un problema (la generació d’incendis per l’acció de l’home) que destrueix les masses forestals. El Pla s’equivoca de culpable.


2. Sobre els principis de planificació de les accions de defensa

Al punt “5. Planificación de las acciones de defensa” es defineixen els principis de l’estratègia conductora del Pla, que respon en darrer terme “a la minimización del riesgo por Gran Incendio Forestal”.

Quant al “Principio de intervención”, diu el text que “Prevenir es actuar, de tal manera que la prevención se constituye en la primera e insoslayable actuación frente al incendio”. Certament, la prevenció és fonamental, però no tal i com s’aborda en aquest principi, que només la considera des de la via de la intervenció sobre la massa forestal, promocionant l’explotació de biomassa i incorporant l’ús del foc controlat com a eina per a la reducció de biomassa. Aquest és el principi fonamental del pla, cosa que ens preocupa, sobre tot tenint en compte el seu enfocament.

Quant al “Principio de ordenación”, el pla té en compte la protecció de les infraestructures, de la interfase urbano-forestal i la minoració de risc a l’entorn forestal. Trobam a faltar l’absoluta manca de consideració de la component ecològica en l’ordenació. Així, la protecció de les masses forestals incloses dins espais naturals protegits, i especialment les emparades per figures de la Xarxa Natura 2000 haurien de tenir una consideració especial en l’àmbit de l’ordenació.

També trobam a faltar com a fonamental el Principi de prevenció, entès com eix adreçat a la reducció del nombre de sinistres mitjançant la incidència directa sobre la població. I no només tal i com es planteja a l’apartat “Principio de información”, ja que entenem que no és suficient informar sobre la “situación en la que la población se encuentra frente al fenómeno de los incendios, que conciencie respecto a las actuaciones que los gestores realizan e implique a la propia población en dicha gestión en relación a su corresponsabilidad en la minoración de los incendios y sus efectos”. Cal anar més enllà i abordar de forma més directa tant les pràctiques imprudents com la intencionalitat, amb els mecanismes investigadors, sancionadors i publicitadors suficients. Considerarem un fracàs un pla que no aconsegueixi una minva substancial en el nombre de sinistres generats.


3. Sobre els eixos i les accions

“5.1.2. Eje II: intervención preventiva sobre el territorio forestal”

Aquest és el bessó del pla, i es fonamenta en l’aprofitament de biomassa, en consonància amb el que estableix l’esborrany de Plan Forestal de les Illes Balears i en el marc del possible finançament comunitari a través del PDR per al foment d’aquesta línia d’intervenció.

Quant a al punt “5.1.2.1.2. Apoyo técnico y económico para la ejecución de intervenciones selvicolas de prevención en zonas estratégicas de alto riesgo de incendio forestal”, trobam a faltar la consideració ecològica i conservacionista en la determinació dels “rodals” a 4 intervenir. Per començar consideram que la planificació d’aquests tipus d’intervencions s’ha de fonamentar sobre una estratègia de conservació de les masses forestals que defineixi quines àrees són més importants per a la conservació dels hàbitats forestals (les incloses a la Xarxa Natura 2000, més totes aquelles que es considerin igualment importants en el marc de les Illes Balears) i per tant han de restar al marge d’aprofitaments forestals per tal de possibilitar la seva evolució cap a la maduresa. La citada Coma des Prat seria un bon exemple on la intervenció proposada la consideram inadequada.

Quant al punt “5.1.2.1.4. Criterios de selvicultura preventiva en la gestión forestal sostenible”, ens sembla preocupant la intenció de “Integrar las actividades de selvicultura preventiva en los instrumentos de planificación y ordenación de los Espacios Naturales Protegido (y/o los de la Red Natura 2000)”, ja que això vol dir suprimir limitacions adreçades a la conservació d’aquests espais. Ja en tenim un bon exemple a Llei Agrària (en tràmit). Que pretén suprimir els controls d’avaluació de repercussions per als projectes d’explotació forestal dins espais de la Xarxa Natura 2000.

Està molt bé que se digui que “Las disposiciones de los distintos instrumentos de planificación, ordenación y gestión de la selvicultura preventiva deben ser coherentes y compatibles con las necesidades de conservación de los tipos de hábitats naturales y las especies silvestres de interés comunitario”, però si es suprimeixen les obligacions legals d’avaluació i tot queda en el deure de “ser coherents”, molt ens temem que el criteri de coherència pot esser massa subjectiu. Reterant el que ja hem exposat, consideram que tota explotació forestal (vestida si es vol d’actuació preventiva) s’ha de fonamentar en una ordenació realitzada amb criteris ecològics i conservacionistes que determini quines àrees s’han de sostreure a l’intervencionisme forestal.

Quant al punt “5.1.2.2.1. Plan anual de quemas prescritas integrado en los planes comarcales de incendios forestales”, consideram absolutament inadequat recórrer a aquest recurs en l’àmbit de la intervenció preventiva. Per les seves implicacions ambientals (no entenem allò que es diu sobre “sin provocar daños ambientales”) i socials (difícilment podem transmetre de forma creïble una cultura que rebutgi el foc si l’administració l’empra com a eina gestora). Consideram que la intervenció mitjançant pastura controlada pot esser més adequada si el que es vol es l’eliminació de vegetació arbustiva i herbàcia a determinades zones.

“5.1.3. Eje III: sensibilización y cultura de riesgo”

Per començar, discutim tots i cada un dels punts de la introducció d’aquest eix, que comença amb un tan taxatiu com inadequat “así debe quedar claro que”.

“Estos bosques, son antrópicos y no bosques vírgenes o salvajes”. Això és cert, com també és cert que a arrel dels canvis experimentats per l’economia illenca al llarg de les darreres dècades ara els boscos evolucionen a un ritme considerable cap a estadis més madurs, més “salvatges”, la qual cosa hauria de ser considerada positivament per l’administració ambiental. D’altra banda lamentam el que interpretam és un intent de minvar l’apreciació social del valor ambiental dels boscos apel·lant a la seva manca de “virginitat”. Recordem que molts dels nostres boscos representen habitats naturals que en reconeixement al seu valor ecològic han estat incorporats a la Xarxa europea Natura 2000.

“El fuego, mucho más allá de su percepción actual como elemento destructor y maligno, es una perturbación recurrente y habitual en las regiones mediterráneas. Por ello hay que entender que los incendios forestales forman parte del ecosistema mediterráneo, y por tanto balear, siendo incluso necesarios para garantizar la perpetuación de algunas especies que lo caracterizan y definen”. Aquesta redacció és incorrecta, ja que no té en compte que aquesta “pertorbació” és “recurrente y habitual” no precisament per causes naturals, sinó gairebé sempre atribuïbles a la imprudència o intencionalitat humana. Consideram inacceptable la utilització d’aquest argument, que sembla que volgués minimitzar la problemàtica, ignorant les implicacions ambientals i econòmiques de l’actual règim d’incendis forestals.

“Actualmente la prevención de incendios forestales tiene colocado el foco en las causas de la ignición, tratando de actuar sobre ellas. No obstante, cuando se llega al conocimiento de las causas del incendio e independientemente de las mismas, los daños sobre el ecosistema ya se han irreparablemente producido; es por esto que se hace necesario reorientar los esfuerzos hacia las causas de la propagación, que pasarán a ser los condicionantes primeros de la gestión forestal en esta materia”.

Discrepam en que la prevenció tingui col·locat el focus en les causes d’ignició, més enllà de diagnosticar-les. La feina realitzada al llarg de les darreres dècades per tal d’evitar la “ignició” s’han de considerar del tot insuficients, com ho demostra el manteniment del nombre de sinistres al llarg de les tres darreres dècades. No ens podem donar per satisfets amb els esforços realitzats fins ara per evitar la negligència i la intencionalitat. Aquesta premissa de l’eix planteja que com que poc es pot fer per evitar els focs, cal treballar sobre la seva propagació. Per a nosaltres, un plantejament poc responsable.

Pel que fa a l’acció “CR-04 Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas”, pensar que això es pot resoldre només amb jornades formatives ens sembla poc seriós. Trobam a faltar que es parli de reforçar la informació i la vigilància sobre el terreny, especialment a les zones amb més presència d’activitats d’oci, i que es reforcin els operatius i els procediments d’investigació, especialment en els casos d’incendis recurrents a determinades zones. Igualment hauria de tenir cabuda aquí una línia de comunicació pública adreçada a prevenir la major part de les imprudències no lligades a activitats agràries.


“5.1.4. Eje IV: gobernanza para la defensa contra incendios forestales “

Tot i que en aquest plec de suggeriments hem repassat únicament els aspectes més importants amb els que tenim disconformitat, no podem deixar passar l’oportunitat de reforçar un dels punts amb el que sí hi estam d’acord. Així, l’acció “GB-05 Integración de criterios de prevención de incendios en otras normativas sectoriales (evaluación ambiental)” planteja que per a totes les accions que es desenvolupin en un entorn forestal “se evalúe el impacto de la acción sobre el riesgo (peligrosidad y vulnerabilidad) de incendio y se formulen, vinculantemente, las medidas preventivas y correctoras pertinentes.” Ens alegram de veure aquesta proposta, i esperam que es pugui aplicar tant a les accions urbanístiques com també als aprofitaments forestals a gran escala. De fet, ens sorprèn la seva inclusió ja que la Llei Agrària que es tramita en aquests moments precisament pretén eliminar l’avaluació de repercussions ambientals als projectes que afectin àrea forestal però que es consideri que tenen a veure (en el sentit més ampli) amb la naturalesa i gestió del lloc.


4. Altres aspectes de detall

Observam amb una certa preocupació, suposam que fruit d’un “copiar i aferrar” poc acurat des d’altres documents forestals no relatius a les Illes Balears, com a l’apartat “2.2.4.1. Inflamabilidad” s’exposa que “En las Islas Baleares abundan especies muy inflamables todo el año como son Phillyrea spp., Erica arborea, Quercus ilex y Pinus halepensis y otras que sólo lo son en verano como Cistus ladanifer, Lavandula dentata, Lavandula stoechas, Rosmarinus officinalis, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea y Quercus faginea”. Curiosament no es citen algunes de les espècies més abundants i inflamables del nostre àmbit, com Ampelodesmos mauritanica, Erica multiflora o Genistra tricuspidata, i en canvi es citen espècies que no tenen poblacions significatives, com Cistus ladanifer, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea o Quercus faginea.


Per tot allò exposat

Sol·licita

Es tenguin en compte i s’incorporin els suggeriments que realitzam.

Rebi una cordial salutació..."

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Imatge


Per una Llei Forestal de les Illes Balears

No per menys esperat ha deixat de sorprendre, per nociu, l'articulat de la Llei Agrària den Company (s'ha d'entendre d'ASAJA, grans propietaris de finques, especuladors urbanístics, productors i comerciants agrícoles diversos i la cúpula d'Unió de Pagesos, antany sindicat progressista). Una Llei 12/2014, de 16 desembre, agrària de les Illes Balears, que pel que fa a les seves conseqüències urbanístiques el GOB en parla així: “La llei representa una clara invasió i usurpació de competències urbanístiques. Possibilita la regulació a la carta d'interessos especulatius al sòl rústic amb l'excusa d'afavorir l'activitat agrària.”

Amb tot el que de greus i alarmants són aquestes sentències de l'entitat ecologista pel que representa de cara al futur de la terra agrària, no és menys impactant i devastador el paisatge que deixarà al món forestal i silvestre, però també per el perill de la convivència de la ciutadania en relació a aquest món silvestre.

Per argumentar, aviat i a corrensos, l'article 74, crea les anomenades reserves i vedats de recursos silvestres, que inclou o poden incloure les espècies com “ caragols, plantes aromàtiques o medicinals, resines, escorces, càrrritx, fulla de garballó, bova, espàrrecs, productes apícoles, pastures, fruits, bolets, tòfones i altres productes micològics i de qualsevol índole similar” de tal manera que “només pot aprofitar els recursos silvestres el titular o qui disposi d'una autorització escrita d'aquest, que ha de ser nominativa, personal i intrransferible, i indicar el tipus d'aprofitament”. Si bé, com ja veurem més endavant, s'han “oblidat” de descriure altres tipus d'infraccions en matèria forestal o de restauració agrícola, sí que han parat esment en senyalar com a infracció greu a l'article 167 punt c) “L'accés i la recol·lecció dels recursos silvestres en un vedat, sense autorització del titular” i a imposar una sanció mínima a tal efecte de 3.000 euros fins a 15.000 màxima. Podeu fer-vos una idea que les propietats que s'afanyaran a declarar la seva finca “vedat de recursos silvestres” seran les de grans superfícies i també aquelles que hagin creat, a tal efecte, agrupacions o societats d'aprofitaments forestals, de tal manera que ja tenim portes tancades al camp. Què li pot passar a partir d'ara a un excursionista que pren un camí antic, tradicional però no específicament declarat com a públic? Què li pot passar a qui s'atreveixi a “accedir” al bosc a collir un ram de peterrell, un manat d'espàrrecs, una bossa de bolets? A fer una foto? Que el poden denunciar i sancionar, imperativament, amb tres mil euros. I amb qui imaginau que ha pensat en Company per guardar aquests vedats dels senyors? Efectivament, amb els agents de medi ambient, a qui no pot veure ni en fotografia. Perquè si una altra cosa deixa clara aquesta llei és que s'han esmerçat d'allò més en eliminar el terreny forestal. Converteixen en terra agrícola una gran part del sòl forestal, alliberant-lo del control administratiu forestal i deixant qualsevol decisió de gestió al seu propietari, a la propietat privada. Però anem per parts.

Imatge

Ja al seu article 62, sobre concepte i classes d'aprofitaments forestals, en el seu punt 2 diu el seu redactat literal: “L'aprofitament forestal de productes fusters i llenyosos per a ús domèstic és el que té lloc dins l'explotació agrària, sempre que la quantitat sigui inferior a 10m3 de fusta o a 20 esteris de llenya anuals. Aquest aprofitament queda exceptuat de qualsevol autorització administrativa”. Què vol dir això, senzillament el que diu, que a partir d'ara un propietari pot talar unes 80 alzines, pins o ullastres sense cap tipus de control per part de l'autoritat forestal, això si ho fa per cremar a casa seva. Enlloc la Llei no especifica de quina manera es controlarà aquesta activitat, comprovar que si la llenya surt de la finca potser sigui per vendre-la, o si es talarà arreu, mata-rassa, o si pot afectar alguna espècie de flora o fauna protegida... Fins ara totes, ben bé totes, les sol·licituds d'aprofitament forestal que es tramitaven, per a ús propi o per venda, s'autoritzaven per part de l'administració forestal. Senzillament un agent de medi ambient n'havia d'informar favorablement i al cap de tres dies per silenci administratiu l'autorització era efectiva. Què es pretén ara amb aquest punt de l'articulat? Entre altres intencions tèrboles, la de suprimir la feina de qui ha de mirar pels interessos silvícoles i de conservació del bosc, però també del propietari i del llenyataire, per aquest ordre, que és l'administració forestal i dels seus treballadors de camp, els agents de medi ambient.

Al seu article 66 sobre aprofitaments forestals de caràcter tradicional. Amb l'excusa de definir com aquests “el carboneig, forns de calç o podes, les tales d'arbrat, l'aprofitament de recursos silvestres i altres d'anàlegs”. És a dir, tot. I ho fa amb la consideració que són “actuacions directes amb la gestió dels espais on tenen lloc als efectes del que preveu l'article 39.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació d'espais de rellevància ambiental, i, per tant, no estan sotmesos a l'avaluació de repercussions que preveu l'article esmentat”. Aha! Ho heu entès, eh?

Pel que fa a l'article 67, sobre restauració de zones forestals incendiades o afectades per altres desastres naturals, haurem de veure com es menja això pel que fa als terrenys que a partir d'aquesta llei (menys de trenta anys reforestats i marjades de més de trenta anys que es vulguin recuperar) es consideren agrícoles. Ara mateix, per posar un exemple, aquell presumpte infractor o delinqüent d'una malifeta en zona forestal, tala abusiva, provocar un incendi, moviments de terra... si reclama la consideració de zona agrícola a allò que era forestal, probablement no li passi res. I a veure qui fa entrar a l'administració forestal per ajudar a restaurar un terreny densament poblat de sotabosc, pins, ullastres, alzines que s'hagi incendiat si a partir d'ara es considera agrícola.

Allò que sí que se'ls ha d'agrair a ppepperos com en Company i acòlits és la seva franquesa i transparència, no s'hi amaguen gens, no els fa gens de vergonya allò que volen fer i fan, cara alta, i dura. És tan senzill com resseguir el redactat literal dels articles, com el 70.

70.1, sobre recuperacions de cultiu, deixa ben clar que: “... únicament tenen la consideració de forest els terrenys agrícoles abandonats durant un període superior a trenta anys, sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal en la major part de la superfície. Les superfícies abancalades amb una antiguitat superior a trenta anys mantindran la possibilitat de recuperar l'ús agrícola de manera permanent”. El 70.2 “No té la consideració de recuperació de cultius ni tampoc d'aprofitament forestal l'eliminació, duta a terme pel titular de l'explotació agrària, de la vegetació forestal de menys de trenta anys nascuda espontàniament en les parcel·les de cultiu agrícola per a la neteja i el manteniment en bones condicions de conreu”. I per tant 70.3, “ Per a les activitats que preveuen els apartats 1 i 2 anteriors, no és necessari obtenir cap tipus d'autorització administrativa però s'ha de presentar (per una sola vegada) una declaració responsable a l'administració pública competent en matèria forestal en la qual s'ha de garantir l'ús agrícola efectiu dels terrenys afectats” Enlloc de la Llei no es preveu, ben diferent que pel que fa als vedats com hem vist, on es descriu la infracció i possible sanció a qui hagi desforestat sense realitzar restauració agrícola.

Cal prestar atenció al 70.4 per la repercussió que pot tenir als Espais Naturals Protegits: “Tant les recuperacions de cultiu, que preveu l'article 40 de la Llei 43/2003, com les de terrenys agrícoles que no hagin adquirit la condició de forest per aplicació del que s'estableix en els apartats 1 i 2 d'aquest article, que tinguin lloc en les zones de la xarxa ecològica europea 2000, tenen la consideració d'actuacions de relació directa amb la gestió del lloc, i no els és aplicable l'avaluació de repercussió que preveu l'article 39 de la la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental”

Personalment sí que em causa vergonya aliena veure com del redactat sobre un recurs ben aprofitable com és la biomassa per a ús d'energia i que s'ha de regular bé, al seu article 72.2 de les actuacions relacionades amb el seu aprofitament en diguin que “compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema i, per tant, tenen la consideració d'usos que s'han de fomentar en els instruments d'0rdenació territorial, urbanística i mediambiental”. Allò que, al meu parer, sí que compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema és la flora i fauna pròpia d'un indret, el dinamisme de les seves comunitats vegetals, la interacció amb la fauna, tots aquells elements que encara desconeixem. Extreure sotabosc o arbrat per a biomassa pot ser un aprofitament sostenible si es fa la feina ben feta, però en cap cas se li ha d'atribuir una funció que no té i que a més és aquí una excusa per a crear més permissivitat urbanística o comercial, enemiga precisament de la funció protectora integral de l'ecosistema.



A Mallorca encara que sigui cert que durant els darrers cinquanta o setanta anys moltes antigues zones agrícoles s'han reforestat, i que moltes d'aquestes zones seria molt convenient, ho he defensat moltes vegades sobre el paper i a la pràctica, pel que fa a prevenció d'incendis, biodiversitat, paisatge, que recuperàssin una funció agrícola, amb restauració i manteniment de marjades, garrovers, oliveres, ovelles. També és cert que les superfícies reforestades, que són moltes, compleixen una funció protectora de la fauna i la flora, paisatgística, de regulació hídrica i defensa davant pertorbacions meteorològiques, amb una funció cada vegada més necessària i important d'esbarjo que s'hauria de regular... no gens menyspreables.

Allò silvestre, salvatge, que no és agrícola ni urbà, a una Mallorca del segle XXI hauria de ser valorat en molta estima, protegit, conservat, aprofitat amb bona fe i bona feina. Aquesta Llei no es limita a posar en perill el paisatge rural que encara ens resta, sinó que serà devastador pel món silvestre i forestal més proper i que ens defensa. Allò necessari seria a efectes pràctics derogar tot l'articulat d'aquesta Llei pel que fa al tema forestal i redactar una Llei forestal específica on el bosc com a ecosistema gaudís de la primera atenció, on es defensàs l'interès públic d'una bona gestió per davant de la propietat privada i la comercial, que, ben clar, també s'han de tenir en compte.

Gràcies.


Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró 17 de febrer de 2015

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró, amb la col·laboració de la plataforma Bosc Viu i el Centre Excursionista de València (CEV), organitza el proper dimecres, 25 de febrer, un acte per a presentar públicament la denúncia que AE-Agró va a interposar davant de la Unió Europea contra la biomassacre que estan patint els nostres boscos i el desgual i sospitós repartiment de les ajudes europees per a este sector.

Actualment, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient està subvencionant, amb fons europeus per al desenvolupament rural, l’extracció massiva, indiscriminada i salvatge de biomassa forestal, sense efectuar cap tipus de control.

Per això, AE-Agró va a traslladar a Europa una denúncia per a aturar estes brutals actuacions, que afecten fins i tot a paratges protegits, com parcs naturals i espais de la Xarxa Natura 2000, i a zones cremades recentment.

La presentació d’esta denúncia es realitzarà, a partir de les 19:00 hores, a la seu del CEV (Plaça Tavernes de la Valldigna, NÚM. 4, València-Ciutat Vella), i comptarà amb la participació dels portaveus de la Comissió Forestal i la Comissió Jurídica d’AE-Agró que han redactat la denúncia.

El bosc és molt més que biomassa!!! Acudix a l’acte i ajuda’ns a aturar esta biomassacre!!!

https://www.facebook.com/aeagro/photos/ ... =1&theater

http://amicsarbres.blogspot.com/2015/02 ... massa.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Pere Llofriu:

Es Vedrà s’ha descabrat. Visca es Vedrà

Les cabres no tenien cap nínxol ecològic a es Vedrà, ni funció social, ni per descomptat cap funció parapsicològica ni extraterrestre, ben al contrari: s’ho menjaven tot físicament i ja està. Ni tan sols té res d’original, la malifeta: era una especialitat dels pirates, procurar que als illots hi hagués cabres per tenir avituallament en les seves àrees de negocis. El cas d’es Vedrà és un poc més romàntic, però igualment anacrònic, i la darrera reintroducció, pels anys 90, ja era una autèntica animalada punible.

I a la Serra igual, ni l’alzinar pot resistir la plaga de cabres, ja està molt degradat, les cabres es mengen les plàntules d’alzina impedint-ne la regeneració. El mal ja fet necessitaria dècades per regenerar un ecosistema de bosc, però el mal no s’atura sinó que empitjora al ritme de la superpoblació de cabres.

...que són animals domèstics: mai no haurien d’haver sortit del corral o de les guardes. No tenen cap raó d’estar als espais presumptament protegits, pràcticament tots molt degradats i no poden tenir altra solució que regenerar-se naturalment, a pesar de nosaltres i les nostres manies.

Aleshores cal agrair que, a la fi, hi hagi polítics tan valents com Caterina Amengual i Miguel Vericad, que siguin capaços d’eliminar les cabres d’es Vedrà. Pot sobtar, sobretot amb tanta tradició de polítics que no han fet més que estar darrera la roca fins a estar segurs de per on venen més vots (a part dels que ens han robat directament). La feina dels polítics hauria d’esser això: mirar i fer per molt més enllà dels 4 anys per regenerar la Natura.

Però enlloc d’això, les mutacions d”Animalistes-Podemos-Perdem-Guirigall-Ibiza”, caldria aclarir si per ignorància o ben intencionadament, estan fent la feina bruta al PP més primari (sírculo des Culleram). Ja han convocat una manifestació hippie flaüta i amunteguen firmes virtuals.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Jaume Estarellas Fernández | Biólogo especialista en biodiversidad

El mal menor de matar a las cabras


En vista de toda la información, debate y polémica que ha surgido en relación al procedimiento realizado sobre la población de las cabrás de es Vedrà, creo necesario aportar y compartir parte de mi experiencia sobre el tema y datos de los que dispongo. Todo esto sin el ánimo de herir sensibilidades y por si puede ser de algún interés para personas interesadas con la situación.

En la antigüedad hubo periodos en donde existían cabras, ya que se utilizaba este islote y otros a modo de corral natural, y cuando necesitaban carne iban a buscar algún ejemplar para comer. Así parece ser que en es Vedrà, en la antigüedad, se alternaban periodos de cabras con periodos sin ellas, a resultas de que epidemias o épocas de mucha sequía hiciesen que la población caprina muriese.

La población actual de las cabras en es Vedrà empieza en el año 1992, cuando los propietarios liberan doce cabras, un poco con la intención de recuperar una vieja tradición de capturar una o dos para el día de Todos los Santos, cocinarlas y celebrar una comida de hermandad entre todos los propietarios.

Yo conocí es Vedrà a finales de los años 80, cuando llevaba unas cuantas décadas (30 o 40 años) sin cabras, en una expedición con la Universidad y con naturalistas. En esa época el islote estaba en todo su esplendor natural, con toda la formación de arbustos y sabinas centenarias además de unas nueve o diez especies de plantas endémicas.

A partir de la fecha en que se introdujeron las cabras, éstas empiezan a aumentar en número de forma incontrolada. Los propietarios, de vez en cuando, capturaban uno o dos ejemplares al año para celebrar el día de Todos los Santos.

Ante la acción de un rebaño sin control, el conjunto de la vegetación del islote empieza a entrar en fuerte regresión por la desaparición progresiva de los arbustos, sabinas y el resto de plantas.

Ante esta situación, el Govern balear intenta llegar a acuerdos con los propietarios para disminuir la población de cabras, dado el elevado grado de destrucción del islote y el estado de las propias cabras, que soportan periodos de falta de agua y enfermedades.

Desde principios del año 2000, las cabras sufren procesos de muertes masivas por las condiciones antes comentadas, alternando con periodos de recuperación. Se llegan a tener poblaciones de 70 ejemplares, que bajan a 40. Estas oscilaciones no evitan que el conjunto del islote se vaya degradando de forma creciente.

Fui por última vez a es Vedrà el verano pasado y he de decir que la totalidad del islote estaba al borde del colapso ecológico. No es que unas plantas estén afectadas. Desde mi punto de vista, el sistema ecológico ha llegado a una situación crítica: erosión y perdida de suelo por falta de arbustos y sus raíces, desaparición de sabinas centenarias, desaparición de especies de plantas endémicas, falta de cobijo para los invertebrados que utilizan la vegetación, y falta de comida para las lagartijas (también endémicas) y algunas aves que viven de las semillas o de los bichitos que viven a su vez en las plantas.

Desde mi punto de vista, de los expertos de la UIB y de otros colectivos de naturalistas, la situación de convivencia entre cabras y el sistema natural del islote era inviable, como pasa igualmente en Canarias, islas oceánicas, Serra de Tramuntana, etc. Son sistemas insulares que de forma natural jamás han tenido este tipo de rumiantes y cuando se introducen de forma artificial dañan el equilibrio natural de forma irremediable.

Hasta aquí los razonamientos sobre la imposible convivencia de las cabras y el islote de es Vedrà. Ahora hablemos de cómo sacar a las cabras de allí.

Desde principios de los años 2000 hasta la actualidad, el Govern balear ha estado intentando diferentes métodos, sobre todo mediante acuerdos con los propietarios para sacar o reducir la población de cabras de es Vedrà, sin resultados satisfactorios. Así hemos llegado hasta ahora, que se decide actuar de forma definitiva para eliminar la población de cabras ante el crítico estado del sistema natural del islote.
Por supuesto se valoró la posibilidad de sacarlas vivas de allí. Se habla con los diferentes expertos, se examina la orografía del terreno, el estado de las cabras, la posibilidad de acogida por payeses y la existencia de instalaciones para tenerlas en la cuarentena que marca la ley (un año en condiciones de control y con análisis de sangre periódicos).

Hecho todo esto por parte de expertos, se concluye la dificultad extrema de capturar a la cabras vivas, por la tipología del terreno, sin riesgo importante para las personas que hagan el trabajo. También se valoraron tanto la posibilidad de trampas como el uso de dardos anestésicos. En el primer caso, había que bajar a las cabras, trampeadas y después dormidas, de la parte alta donde se refugian, situación muy complicada. Los dardos anestésicos no son eficaces para el caso, ya que para poder acertar fácilmente se necesita una distancia mínima de diez metros y la acción del sedante tarda como mínimo cinco minutos, tiempo en que los animales pueden ir cayendo aturdidos por el acantilado.

En estas situaciones, con el relieve del islote, su extensión, sus recovecos y el comportamiento esquivo de las cabras sí se hubiesen podido coger algunas, posiblemente en meses o años.

Pero sobre todo, lo más complicado y concluyente era el destino final de los animales una vez capturados vivos, en caso de haberlo logrado. El único posible destino una vez cogidas las cabras vivas hubiese sido el sacrificio (según mi opinión). ¿Por que? Porque son animales que no hubiesen aguantado lo más mínimo en un corral, por su comportamiento totalmente asilvestrado y acostumbrado a grandes espacios. Animales que hubiesen muerto de pura inactividad o sufrimiento o de encontronazos contra las paredes o vallas de los cercados. Y esto también ha sido contrastado con veterinarios expertos en la materia.

Otra posibilidad: ya que no son animales recuperables para condiciones de estabulamiento o cercado, intentar capturarlas vivas, bajarlas, meterlas en un barco, trasladarlas a un vehículo y, de forma menos expeditiva y aséptica, sacrificarlas en el matadero y depositar sus cuerpos en el vertedero insular.

En este punto, y según mi forma de ver las cosas, puestos a elegir, me quedo con la opción de la muerte de la forma en que se ha hecho. Y así evitarles toda esa situación antes descrita, para mí de mucho mayor sufrimiento.

La muerte de las cabras se ha realizado in situ, en el islote, por dos expertos tiradores del Govern balear que hacen esta desagradable tarea en la Serra de Tramuntana, donde, por las mismas causas, se sacrifican casi 2.000 cabras al año.

He hablado personalmente con uno de ellos (veterinario) que ejecutó, con otro compañero, los disparos. Lo conozco desde hace años y no es una persona alterada, ni desequilibrada, todo lo contrario. Además de realizar este trabajo redacta proyectos de recuperación de fauna, programas y planes de potenciación de fauna silvestre, aconseja a los gestores de los parques naturales, etc. Su opinión, la de otros técnicos del Govern y consejos de científicos de la UIB han llevado a concluir las formas del procedimiento empleado. Todo lo que me dijo me lo confirmó, en conversación aparte, una técnico del Parque del Govern y uno de los dos agentes de medio ambiente que les acompañaban, ambos también de contrastada experiencia y un nivel de implicación en la conservación de la naturaleza incuestionable.

Según él, la práctica totalidad de las cabras muertas lo fueron de un solo disparo. Y los tiempos de sufrimiento entre el impacto y la muerte fueron, en los peores casos, de menos de dos minutos. Y lo más importante: no quedó ninguna moribunda.

Ha sido muy duro y difícil llegar a este desenlace. Pero poniendo en una balanza la situación ecológica del conjunto del islote y su deriva, el estado y la situación de las cabras en el islote, la extrema dificultad y riesgos en intentar sacarlas con vida y, sobre todo, la imposibilidad de encontrar una salida objetivamente viable para las propias cabras, ha motivado que hayan tenido que ser sacrificadas de esa manera, como un mal menor y para un bien mayor.

http://www.diariodeibiza.es/opinion/201 ... 22510.html
Avatar de l’usuari
Joan Carles Palerm
Member
Entrades: 93
Membre des de: dc. gen. 09, 2008 12:14 am

Entrada Autor: Joan Carles Palerm »

Feia dies que no entrava per aquí. Bona tarda a tothom. Lo de Vedrà ha estat una fita, però hi està comportant molta polèmica i incomprensió en general. Dissabte hi ha manifestació en contra. Potser seria important analitzar-ho i tractar d'aprendre la necessitat de millorar la comunicació i facilitar la comprensió del funcionamnet dels sistemes naturals. Podeu trobar molts articles, articles d'opinió i cartes si posau al google cabras de vedrà. Si passau pel facebook del GEN-GOB també.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

En el programa Uep! "Com anam?" del 26 de maig de2016, de IB3TV, hi va participar el company de "Amics arbres · Arbres amics" en Joan Vicenç Lillo Colomar, i amb ell estudien l'estat de l'alzinar a Alaró.

http://amicsarbres.blogspot.com/2016/05 ... alaro.html
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

L'alzinar desapareix. Fa anys que, pocs, ho deim. Sense sotabosc, sense regeneració ni de llavor ni de tanyada, el sòl de l'alzinar pateix més insolació, més elevada temperatura, menys humitat, menys biodiversitat... més desertització. Això passa en un indret molt teòricament protegit com és la Serra de Tramuntana, tota. Massa feina pel banyarriquer.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

http://m.arabalears.cat/balears/bosc-ha ... mpaign=ara
Respon