1

Tema: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

cabra assilvestrada, introduïda i menjadora de totes les plantes que troba. Considerada actualment com a raça autòctona diferenciada i de gran valor cinegètic que s'ha de conservar. Suposadament diferent a la resta de cabres del món i amb un comportament d'animal salvatge.

És certament la suposada cabra que dugueren els primers pobladors?
S'han d'eliminar totes les bordes perquè a Mallorca només hi hagi l'autòctona?
S'ha de conservar l'autòctona? La necessitam realment a la nostra natura?


Tot això i molt més, aquí, a fòrumfauna. No s'ho perdin.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Hola Xavier, per mi és un tema econòmic. Hi ha certs sectors de caçadors que volen que es declari la cabra orada com peça de caça major i d'aquesta manera conseguir un suposat turisme cinegètic. -Milers de caçadors vendran a Mallorca a caçar aquesta cabra prehistòrica-.
Encara que també hi ha pagesos que alliberen cabres domèstiques per evitar la "puresa" de la cabra orada i no tenguin que demanar els permisos pertinents per caça major.
Pero el problema més greu és la forta presió que exergeixen damunt la nostra flora i vegetació. Mai hi han agut tantes cabres orades com ara; basta passetjar per les carreteres secundàries de la serra de Tramuntana hi poder observar les guardes. La flora dels cims està molt afectada per aquesta fauna i necessita un control urgent. Tal volta declarar-la com a plaga!.
Un bon exempla de mala gestió per part de l'administració són les cabres orades -autòctones- des Vedrà; o que ds'hagi declarat refugi de la cabra orada el massis del puig Major. Tot una ironia.
Guillem

3

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

En teoria s'eliminen totes les que són bordes amb la finalitat de que només tinguem la raça mallorquina que sembla tenir un comportament i distribució diferents. El boc mallorquí ja està homologat i matar-ne un pot valer 6.000 € al vedat de la Victòria. Lo de Es Vedrà no entenc perquè no es fa.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

4

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

No, no s'ha declarat refugi de caça el Puig Major. Únicament és legal la cabra fina a La Victòria i en general totes les orades per tota Mallorca amb els permisos pertinents. Però no hi ha cap refugi.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

CREACIÓN DE LA COMISIÓN BALEAR DE CAZA MAYOR Y HOMOLOGACIÓN DE TROFEOS. ACTUALIDAD DE LA CAZA, GESTIÓN Y APROVECHAMIENTO DE LA CABRA SALVAJE MALLORQUINA (BOC BALEAR)

18/01/2008


PRESENTACIÓN DE LA COMISIÓN BALEAR DE CAZA MAYOR Y HOMOLOGACIÓN DE TROFEOS

El pasado día 14 de enero, se creó la Comisión Balear de Caza Mayor y Homologación de Trofeos de Caza, en aplicación de la Ley 6/2006, Balear de Caza y Pesca Fluvial. Se trata de un organismo colegiado consultivo que tiene como objetivo el de promocionar la sostenibilidad, calidad, rentabilidad y difusión de los aprovechamientos cinegéticos de la cabra salvaje mallorquina, especialmente de su trofeo, el Boc Balear. Esta Comisión, que sustituye la creada el año 1995, homologará los trofeos siguiendo los protocolos del Safari Club International (SCI) y del Conseil International de la Chasse (CIC).

Se celebró un acto de presentación de la Comisión, en el cual se otorgó el primer Certificado de Calidad de Caza Mayor, concretamente a una finca del NE de Mallorca denominada “La Victoria”, en la Sierra de Tramuntana, con poblaciones de cabra salvaje mallorquina que cumplen los requisitos de sostenibilidad y pureza establecidos por el Decreto 91/2006. Asistieron al evento autoridades de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear y del Consell de Mallorca, además de la Federación Balear de Caza, del Ayuntamiento de Alcúdia y de la Sociedad de cazadores de Alcúdia, gestores cinegéticos de la citada finca. También participaron en el acto distintos propietarios de muchas fincas de la Sierra de Tramuntana, interesados por la oportunidad que representa poseer un Certificado de Calidad, en la coyuntura cinegética actual de Mallorca.


CAZA DEL BOC BALEAR EN EL MOMENTO ACTUAL

Ya existe el primer coto con autorización para la caza de trofeos de Boc Balear, el cual reúne los requisitos legales y técnicos correspondientes al Certificado de Calidad de Caza Mayor. Se trata de la finca de “La Victoria”, ubicada en la Sierra de Tramuntana de Mallorca. Su gestión va a cargo de la Sociedad de cazadores de Alcúdia y ofrece una amplia oferta de trofeos homologables que van desde representativos hasta medallables de más de 90 cm de envergadura.

Esta primera autorización se ha otorgado después de realizar un exhaustivo plan de gestión, integrado por una serie de censos que verifican la pureza de las poblaciones de la finca, y por un plan de aprovechamientos, que garantice un manejo sostenible a largo plazo. En este sentido, es clave el asesoramiento técnico y metodológico de la administración competente. Las distintas estimas poblacionales realizadas por personal técnico especializado en los dos últimos años, reflejan que más del 90% de los animales del coto corresponden al fenotipo de la Cabra Salvaje Mallorquina, porcentaje suficiente para la Certificación de Calidad y para la autorización de aprovechamiento del trofeo de Boc Balear. Los criterios y parámetros de reconocimiento fenotípico y homologación de la
Cabra Salvaje Mallorquina o “fina” están establecidos normativamente por el Decreto


ORIGEN DE LA CABRA SALVAJE MALLORQUINA

Una de las primeras especies introducidas por los humanos en las Illes Balears es la cabra, artiodáctilo originario del oeste de Asia. Los animales importados en la época pretalaiótica derivaban de la cabra bezoar (Capra aegagrus), siendo la cabra de Creta (Capra aegagrus cretensis) una forma intermedia entre el ancestro continental y la forma asilvestrada en Mallorca, la cual se adaptó rápidamente a los ecosistemas insulares, al igual que ha sucedido con otros ovinos y caprinos actualmente salvajes en otras islas mediterráneas como los muflones o el agrimi.
En tiempos recientes, el asilvestramiento de variedades estrictamente domésticas ha generado la actual situación de introgresión genética y sobrepoblación en las sierras de Tramuntana y de Artà. No obstante, aún hoy, en distintas zonas de la Sierra se detecta una importante proporción de animales con morfología tradicionalmente conocida como “fina”, los cuales derivarían de los de introducción antigua, denominados como cabra salvaje mallorquina.


ESTUDIOS CIENTÍFICOS, IDENTIDAD Y NECESIDAD DE CONSERVACIÓN DE LA CABRA SALVAJE MALLORQUINA

Las evidencias morfológicas y ecológicas demuestran que la Cabra Salvaje Mallorquina es un animal salvaje totalmente integrado en su entorno natural y sometido a una presión de caza, la cual aún se practica en la modalidad de perros y lazo. Genéticamente, presenta una identidad propia, equilibrio y es totalmente diferenciable de cualquier otra cabra salvaje o doméstica, así como de la población híbrida actual. Estos resultados han sido esperanzadores para su recuperación y han puesto de manifiesto su valor biológico, así como su carácter endémico de Mallorca, mostrando a su vez el vacío existente en su conocimiento científico y de regulación normativa que ha provocado su casi total extinción. Su importancia queda recogida por el European Mammal Assessment (EMA), de la Comisión Europea, el cual recoge el estatus detallado actual de 260 especies de mamíferos de acuerdo con los criterios de la Lista Roja de la Unión Mundial para la Naturaleza (IUCN), entre los cuales está la Cabra Salvaje Mallorquina.

Bajo el táxon de Capra hircus, el EMA evalúa, entre otros aspectos, su nivel poblacional y distribución (1.500 – 2.000 individuos atribuibles al fenotipo de Cabra Salvaje Mallorquina sobre una población total de más de 10.000 individuos de variedades híbridas o asilvestradas), hábitat y ecologia, amenazas y criterios de conservación. De vital importancia es la aclaración de la situación taxonómica de este animal, junto con otras especies del mismo origen y estatus (fósiles vivientes que merecen conservación, según el EMA). Por primera vez se establece un criterio unificado, en este caso el propiciado por la aproximación genérica al tema, donde todos los muflones europeos (el de Córcega, Cerdenya y Chipre) se consideran Ovis aries, aunque diferenciados poblacionalmente y en términos de catalogación europea, de los muflones introducidos en la Europa continental, que son considerados por el EMA como de introducción reciente, y no son objeto de categorización, consecuentemente. En el caso de las cabras, la de Creta y la de Mallorca se consideran agrupadas en Capra hircus, al mismo nivel de poblaciones ancestrales, y se diferencian de las de introducción reciente en toda Europa.

Este criterio puede ser mejor o peor, en cualquier caso es claramente contradictorio con el tradicional de considerar los muflones y la cabra de Creta como especies per se, o subespecies, según autores. En cualquier caso el criterio de la UE es el que por primera vez unifica y establece de forma no sesgada la consideración de estas poblaciones y, en cierto modo, resuelve el conflicto generado a raíz de los estudios iniciales sobre la cabra salvaje mallorquina, que ponían de manifiesto la incoherencia taxonómica existente. En dichos estudios se establecía la necesidad de ofrecer un solución global, no sólo para la cabra salvaje mallorquina, y así lo ha hecho la Unión Europea, si bien la solución podría
haber sido otra. Por ejemplo, el EMA no analiza las diferencias entre poblaciones insulares, las cuales existen, y de hecho se hallaban bien establecidas en las diferentes aproximaciones tradicionales a la taxonomía de los grupos caprinos y ovinos de introducción arcaica en la islas mediterráneas.


DISTRIBUCIÓN Y SITUACIÓN POBLACIONAL ACTUAL

Durante los últimos años, se ha estado realizando un campaña de censos en varias fincas de las sierra de Tramuntana y Llevant (al E de la isla) con la finalidad de conocer mejor la distribución y los niveles poblacionales de sus poblaciones caprinas, especialmente en lo que se refiere a los de Cabra Salvaje Mallorquina o “fina” y a su evolución temporal. De este modo, también se pueden conocer las densidades de cabras híbridas o asilvestradas con el objeto de valorar la distribución espacial del riesgo de introgresión genética existente y de sobrepoblación, y así poder actuar en consecuencia, vía descastes, concienciación, etc.

Los últimos datos evaluados exponen que la población actual de cabras en las sierras de Tramontana y Llevant, se estima aproximadamente en 17.000 – 19.000 individuos, correspondiente a una densidad media global de 0,22 - 0,26 ind./ha. Este valor se refiere al total de cabras, tanto “finas” como híbridas o asilvestradas. Se estima que la población actual de Cabra Salvaje Mallorquina en la Sierra de Tramuntana no supera los 4.000 individuos (22 %), hecho que demuestra su elevada vulnerabilidad genética.

Desde la Conselleria de Medi Ambient se realizan intensas campañas de descastes en las fincas públicas que gestiona, con la finalidad de reducir la población de fenotipos híbridos o asilvestrados en beneficio de la Cabra Salvaje Mallorquina, y disminuir la densidad global a valores que no supongan daños a la vegetación (repoblaciones, especies endémicas, etc.), especialmente en las zonas con densidades por encima de 0,3 ind./ha. Durante el año 2006 se abatieron 868 individuos, y este año 2007 se han abatido más de 700 animales. Ha esto hay que sumar la tarea paralela que se realiza desde el Consell de Mallorca en las fincas que gestiona. Además, también se realizan descastes desde la iniciativa de Sociedades de Cazadores o de cotos privados con autorizaciones especiales por daños a la vegetación. Igualmente, la figura legal del Certificado de Calidad de Caza Mayor, el cual supone una oportunidad comercial para muchas fincas, tiene como requisito de gestión el que la finca de caza mayor presente unas densidades globales óptimas sostenibles, de modo que el riesgo de daños a la vegetación sea inexistente o poco significativo, especialmente en lo que se refiere a repoblaciones, zonas con plantas endémicas, etc. Además, el criterio para otorgar dicho Certificado es que el coto tenga un porcentaje poblacional de Cabra Salvaje Mallorquina o “fina” superior al 70 - 90%, hecho que supone un menor riesgo de daños, por la menor voracidad y fecundidad de la cabra
“fina” respecto a la híbrida o asilvestrada.


EL DECRETO 91/2006. CERTIFICADOS DE CALIDAD DE CAZA MAYOR (CCCM), ANEXO DE CAZA MAYOR Y UNIONES DE COTOS DE CAZA MAYOR

El Decreto 91/2006, de 27 de octubre, de regulación de poblaciones caprinas, de ordenación del aprovechamiento cinegético de la Cabra Salvaje Mallorquina y de modificación de los planes técnicos, ha recogido los últimos avances científicos y las problemáticas ambientales actuales con el objetivo prioritario de reconducir la población global a niveles demográficos adecuados con la capacidad de carga del medio, evitando hibridación. También se pretende regular de forma sostenible el aprovechamiento económico del trofeo de caza único en el mundo que representa la Cabra Salvaje Mallorquina, ya reconocida por el Safari Club Internacional (Balearian Boc), como estrategia más razonable para promocionar su recuperación, conservación y gestión. Paralelamente, se requiere la promoción de la colaboración de las instituciones, entidades privadas, cazadores, payeses y propietarios, en planes de suficiente entidad geográfica para conseguir resultados positivos en un plazo razonable.
Cabe señalar que más del 90% de la superficie forestal de Mallorca, hábitat potencial para las cabras, es de titularidad privada, de modo que la gestión y aprovechamiento de sus poblaciones requiere la implicación de todos sus propietarios.

Las Uniones y Cotos de Caza Mayor tienen que elaborar un Anexo de Caza Mayor que completa su Plan Técnico de Caza, con el objetivo de regular el aprovechamiento de la Cabra Salvaje Mallorquina en terrenos cinegéticos de caza mayor. Este Anejo es un requisito imprescindible para la obtención del Certificado de Calidad de Caza Mayor. Para su obtención, el Decreto 91/2006 hace preceptivo un estudio detallado de la población de cabras de la finca (o el Anexo de Caza Mayor), pudiéndose solicitar un asesoramiento global para realizarlo juntamente con la Administración. Este estudio cuantifica la población de cabras existente por sexos y edades, además del porcentaje de individuos puros avaluado fenotípicamente. Igualmente, se valoran otros aspectos como el riesgo de entrada de cabras impuras y las medidas de control a tomar, el estado sanitario de la población, la calidad de los trofeos existentes, etc.

La Dirección General de Caza, Protección de Especies y Educación Ambiental, puede otorgar dos categorías distintas de Certificados: una Primera categoría de cotos con una óptima gestión poblacional y con una proporción de individuos puros, reconocidos fenotípicamente, mayor del 90%, y densidad y estructura poblacional óptimas; y una Segunda Categoría de cotos que se encuentren en un proceso de mejora y con el porcentaje de cabras puras entre el 70 y el 90%. También cotos que acrediten una gestión completa, con el 70% de puros pero no superando del 90%, en casos en que no sea posible controlar debidamente la intromisión de animales externos.
El Certificado de Calidad de Caza Mayor es un requisito imprescindible para la caza de la Cabra Salvaje Mallorquina y homologación de trofeos, repoblaciones y captura de animales vivos destinados a repoblaciones en otros cotos y comercialización de la caza mayor en todas sus vertientes.

Una vez que se tenga el CCCM, se expedirá una autorización de caza de ejemplares puros, con el número y referencia de los precintos otorgados en cuatro categorías: macho medallable, macho selectivo, hembra selectiva y cabrito. Cada ejemplar de Cabra Salvaje Mallorquina abatido tendrá que ser identificado con su correspondiente precinto, en el momento subsiguiente a la captura, colocado en forma de “8” en los cuernos de los machos, y en el pie de una pierna posterior en el caso de hembras y cabritos. Se tendrá que cortar inmediatamente el margen, indicando la fecha de captura con muescas en forma de triángulo, tanto en el cuerpo principal como en la solapa del precinto. La solapa tendrá que librarse a la Administración competente, juntamente con los datos completos del cazador, lugar y fecha de captura, sobre modelo oficial.

Por otro lado, el Decreto permite que se puedan hacer uniones de cotos de caza mayor. Se trata de agrupaciones de cotos para obtener el CCCM. Juntos tienen que sumar un mínimo de 300 ha. Cada coto integrante sigue manteniendo la identidad administrativa e independencia en lo que respeta a la caza menor, pero aplican conjuntamente un Anexo de Caza Mayor al Plan Técnico que permite cazar y gestionar la Cabra Salvaje Mallorquina de una forma que los pequeños cotos no pueden hacer


CRITERIOS DE RECONOCIMIENTO Y HOMOLOGACIÓN DE LA CABRA SALVAJE
MALLORQUINA O “FINA” TAMAÑO Y ESTRUCTURA

Ligeramente inferior a la cabra doméstica (Capra hircus), con longitud del cuerpo superior al perímetro torácico y perfil craneal convexo. Ojos de color ámbar claro y orejas anchas y rectas, con una disposición ligeramente por encima de la horizontal. La caja torácica es rectangular con el costillar plano. Extremidades anteriores y posteriores proporcionalmente cortas y gruesas, con pezuñas negras, al igual que las mucosas y los epitelios visibles.


CUERNOS

Siempre presentes en los dos sexos, de gran desarrollo en los machos, abiertos y alargados sobre su propio eje, espiralados. Las hembras presentan cuernos de longitud y grosor muy inferior a los machos, en forma de arco, paralelos y no espiralados.


PATRÓN DE COLORACIÓN

Eumelanina (marcas que forman la cruz, etc.) negra y feomelanina (color de fondo) entre rojo claro y fuego. El patrón de coloración Wild es minoritario. Franja dorsal anteroposterior negra, de grosor centimétrico, que llega hasta la base de la cola. Parte apical superior de la cola y epitelio inferior negro, así como el interior de las piernas, pezuñas y barriga. El patrón facial también es negro, afectando a la parte inferior de las orejas, frente, morro y franja lagrimal. La coloración es variable en función de la edad, sexo y melanismo propio de cada individuo. Los machos, a partir de las pocas semanas de vida, desarrollan la cara ampliamente negra, posteriormente el pecho, y dos franjas negras dorsoventrales: una anterior desde la cruz hasta la pezuña delantera, y una segunda, menos marcada y no siempre aparente, que aparece más tarde, desde la cruz hasta la pezuña posterior. Estas franjas aumentan de grosor con la edad, al igual que el pecho negro y los laterales del cuello, siendo los machos viejos más oscuros. Presentan un pelo brillante y corto, con subpelo en el pelaje de invierno que da un aspecto más comprimido.


DIMORFISMO SEXUAL

Aparece muy marcado en la coloración, en los cuernos y en lo que respecta a la talla. Sólo los machos presentan barbón, negro y más desarrollado con la edad. Para mas información, contacte con:



CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT (GOVERN DE LES ILLES BALEARS)
Direcció General de Caça, Protecció d’Espècies i Educació Ambiental - Servei de Caça
C\ Manuel Guasp nº10
07006 PALMA
Telf. 971 176 800

Fuente

Cambessèdes ::: Plantarum Vasculari Balearicum

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Tot això són escuses per justificar la creació de la cabra orada com a pessa de caça Major. Crec que s'ha de conservar la raça autòctona, igual que les altres races domèstiques de bestiar. Però no posar-la al mateix nivell, com s'ha pretés- dels endemismes baleàrics. Tameteix el problema no és quina figura de caça l'hi otorgam a la cabra orada mallorquina; sinò que actualment és una plaga i necessita un urgent control tant per part de les administracions públiques, com dels propietaris de les possessions.
El puig Major ha d'esser declarat com a Reserva Integral per la flora i no com a "coto" per recuperar la cabra orada.
Guillem

7

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Totalment d'acord.
Esperem que ningú amolli daines ni cérvols perquè les ganes hi són.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

8

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Bones Xavier

Penso que el terme de “raça autòctona diferenciada” indueix a error. Una “raça” és per definició “diferenciada”... Per altra banda, cal valorar que la catalogació com a “raça autòctona” (com ho són per exemple el “ca de bestiar” o el “porc negre mallorquí”) n’exclou l’aprofitament cinegètic de l’animal en concret des d’un punt de vista legal. Remarcar, que alguns autors defensen la catalogació com a subespècie de  Capra aegagrus o cabra bezoar, en atenció a la uniformitat morfològica, identitat i equilibri genètic, i l’adaptació al medi de la denominada “cabra salvatge mallorquina”, pròpies d’una “espècie natural”. De fet, és amb la denominació de “espècie cinegètica” així com reconeix l’SCI a la cabra mallorquina o més coneguda internacionalment com a “balearian boc”.

En referència a les qüestions plantejades pel sr Xavier Canyelles sobre l’origen i necessitat de conservació de l’espècie “endèmica” (és una més de les catalogacions que es plantegen...); i a la gestió de la cabra assilvestrada o orada dir que:
L’origen del gènere Capra  és remunta suposadament al 3000 a.C (moment de l’arribada dels primers pobladors humans i dels primers animals domèstics, que coincideix curiosament amb l’extinció de Myotragus balearicus...); datant del 2000 a.C les restes més antics. La “espècie” mallorquina, és segons totes les evidències científiques descendent d’aquelles primeres cabres. La resposta a la pregunta d’en Xavier, interpretant-la estricto sensu, és un obvi i rotund NO; 4000 o 5000 anys d’evolució en condicions insulars amb introgressió genètica d’altres formes caprines dona per molt... El que no lleva però que es tracti d’una forma diferenciada a la resta de caprins del món.

Quant a l'altra pregunta, matissar que la conservació no és una qüestió de sensibilitats personals... sinó de necessitat tècnica, social i econòmica; i imperatiu legal en molts casos. En aquest sentit i en el cas de la cabra mallorquina, avançar primer que sòls la formulació de la qüestió incorre en un falta molt greu des del punt de vista legal; comparable, per exemple, a promocionar el debat sobre la idoneïtat de l’ús del verí als vedats de caça i altres zones agroforestals; ja que entra en conflicte directe, per exemple, amb la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Per als que consideren la cabra mallorquina com a raça autòctona, avançar que en aquest cas probablement s’estaria contravenint, entre moltes altres, la Llei 16/85 de Patrimoni Històric, per poder incloure’s la raça dintre del patrimoni etnològic balear.

Salvant, o més ben dit, obviant tota la legalitat i centrant-se en la idoneïtat de la conservació des d’un punt de vista estrictament de funcionalitat ecològica; dir només que històricament, i pel que fa al les comunitats vegetals de la Serra, aquestes han evolucionat des de sempre en contacte amb herbívors (Myotragus abans que Capra); quedant demostrat fins i tot, que determinades espècies com Euphorbia fontqueriana (espècie endèmica per més inri) es veu especialment beneficiada per la presència de cabres. Així, des d’aquest punt de vista, la cabra mallorquina seria probablement més valuosa que el ferreret (Alytes muletensis).

Si la qüestió la plantegem des d’una perspectiva sociològica o económica; o fins i tot des del punt de vista de gestió i autofinançament del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, la resposta és del tot previsible; i tant la significació que té la espècie per la societat rural mallorquina; com les divises que la seva promoció com a trofeu de caça major podrien revertir tant en el parc com en les deprimides economies de muntanya, en són aval suficient.

Finalment, i un cop valorat tot allò dit fins al moment, és evident que la més que abundant cabra assilvestrada, que tan perjudica a la flora autòctona, suposa també un problema de conservació per a la cabra mallorquina. I la seva presència, es pot associar directament amb problemàtiques ambientals com la desertització o l’amenaça de comunitats vegetals; com la de la cabra mallorquina va lligada amb gestió efectiva, control i conservació; i la raó és estrictament d’índole econòmica...

Caça i conservació, mal que els pesi a alguns sectors radicals (o interessat i amorals) de caçadors i ecologistes, no sols són compatibles, sinó que funcionen millor de manera conjunta o coordinada. Al cap i a la fi, els seus objectius són comuns...

J. A. Vives

9

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Hola Joan !!!!

Idò jo tenc un dubte. Per què es considera autòctona i "fina" la que és rotja i negre? Qui diu que aquesta va ser la primera cabra? Perquè realment la gent major parla de cabres grises, de cabra trepense. Una cabra que es camufla perfectament a les roques i que a zones nevades es mimetitza molt bé. Una cabra que té les coloracions més properes a les cabres de les illes mediterrànies.
Podriem estar equivocats i hem donat per vàl·lida una que no ho és?
Només ho deman, no ho afirm.
Una abraçada.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

10

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Si, el que el sr Canyelles planteja és cert en part. Fa uns anys se’n va parlar bastant d’aquesta forma de capa grisa denominada “trapense”. De totes maneres seriosos estudis genètics desmitificaren la varietat grisa i en demostraren la seva introducció molt més recent (Seguí et al., 2005). Així que la resposta en aquest sentit és clara, “Podem refutar que la forma trapense no és la de introducció més antiga ni la més arcaica, no podent fer el mateix amb la considerada fina”

Sobre la conveniència de preservar una varietat o l’altra; no seré jo qui defensi l’elecció que es va prendre… Però els estudis de Seguí conclouen que la forma amb pelatge amb eumelanina negra i feomelanina marró rogenca, de rossa a foc, conformant un patró dimòrfic amb les variants Wild (coloració no enmelànica del ventre) i Badger Face (coloració negre del ventre), és a la que es reconeix la introducció més antiga . A nivell visual, i encara que no sigui en absolut decisori com els anàlisis genètics que es realitzaren, és il·lustrativa la comparació del patró i la coloració d’aquesta forma amb els d’un bezoar o pasang (Capra aegagrus).

Per més informació, aconsello llegir-se amb calma “La cabra salvaje mallorquina: origen, genética, morfología, notas ecológicas e implicaciones taxonómicas” de Seguí et al., 2005. Allà explica a més, les diferències entre els una cabra mallorquina i un pasang així com el seu per què; al mateix temps que defensa la classificació de la cabra mallorquina com a “espècie salvatge” i no com a raça domèstica, tot il·lustrant amb nombrosos exemples similars a la Mediterrània i a altres indrets del món.

Espero humilment haver resolt part dels teus dubtes...

Una abraçada.

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Llegint els comentaris d’ahir de Joan, voldria donar el meu punt de vista: crec que és cert que les comunitats vegetals de la Serra han evolucionat des de sempre amb herbívors, com qualsevol comunitat d’arreu del món que tingui herbívors, però no crec de cap manera que tots els herbívors, i ni tan sols totes les cabres, tinguin el mateix efecte sobre la vegetació. Per això, crec que no és més que especulació i subjectivitat la tan utilitzada comparativa entre Myotragus i cabres. No sabem quina pressió tenia realment el Myotragus sobre la vegetació, però segurament era ben diferent a la que tenen les cabres (orades o “mallorquines”).

Per altra banda, l’exemple de l’Euphorbia fontqueriana… primer, és sols una de tantes espècies de petit port presents a Balears (endèmiques o no) que es veuen perjudicades pel càrritx, el que no és lo mateix que dir “especialment beneficiada per la presència de cabres”, ja que qualsevol herbívor que s'alimenti del càrritx la “beneficiaria” d’igual manera. I després, crec que el fet de que la cabra prefereixi menjar càrritx tendre a Euphorbia fontqueriana no és motiu suficient per donar més valor a la cabra, segons les teves fonts amb una antiguitat de 4000-5000 anys, que al ferreret, “una mica” més antic i, sobretot, sense haver sigut dut a les Balears (ni seleccionat) pels humans.

A mi no em sembla malament que es vulgui caracteritzar un morfotipus concret de cabra existent a Mallorca, considerat “autòcton”; però com en Guillem Alomar, també penso que no s’hauria de posar al mateix nivell que els endemismes baleàrics (com el ferreret), ja que “sols” és una raça o un morfotipus concret que, juntament amb la cabra orada, suposen una brutal i no-controlada càrrega d’herbívors, molt eficients, que en general fan més mal que bé a la vegetació de les Illes Balears. Crec que és tant necessari fer un control de tot tipus de cabra que hi pugui haver a Balears, com lluitar per aconseguir aquesta "raça autòctona"; i sincerament crec que hi ha molts altres arguments perfectament vàlids i més que suficients per considerar aquest morfotipus concret com a "raça autòctona", que els arguments relacionats amb que és un element essencial per la conservació dels endemismes vegetals de Balears, que en general no es sostenen per enlloc, al menys fins que es demostri que la "autòctona", a diferència de la cabra orada, no menja mai endemismes.

Salut!
Miquel Àngel

12

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

És cert. No sabem quina pressió tenia Myotragus sobre les comunitats vegetals de la Serra. Recordar però, que el concepte de plaga i els danys o repercussions que aquestes provoquen als conreus, o sobre les comunitats vegetals, evidentment, es troba condicionat pels els hàbits alimentaris de l’espècie en concret; però crec que el factor més important és la relació herbívors/recursos vegetals.  Així, qualsevol espècie, si es mantén en la seva densitat adequada...  Al marge de que per garantir preservació de determinades comunitats es poden realitzar tancaments puntuals que les aïllin dels herbívors; una mesura molt més raonable que l’exterminació de qualsevol herbívor potencialment perjudicial.

Per altra banda, és sap que aquest animal era molt probablement un brostejador (igual que tot el gènere Capra; i òbviament, també les cabres mallorquines, independentment de la seva classificació com a subespècie salvatge o raça autòctona).  Sense pretendre ser tendenciós, penso que l’anterior asseveració és com a mínim curiosa...

Reconèixer també, que qualsevol herbívor que s’alimenti de càrritx beneficiaria a aquestes plantes de petit port. La cabra com a herbívor que és, actua d’aquesta forma també; però dona la casualitat que la única espècie d’herbívor que a les Balears ha prosperat de forma natural i que manté unes poblacions sòlides (excessivament sòlides, desgraciadament) és la cabra (sense a entrar a valorar la spp. o raça).

Quant a la reconvenció sobre la comparació del ferreret i la cabra, res a objectar, és així. No se’ls pot assignar el mateix valor als dos taxons... i fer-ho resulta quasi un sacrilegi intolerable. Però apuntar, com a aclariment, que en cap moment vaig pretendre comparar el seu valor com a espècie única i irrepetible... Simplement, ho vaig valorar des del punt de vista de funcionalitat ecològica; argumentat que la cabra, al marge de l’actual situació insostenible, compleix un paper com a herbívor que és, en relació a les comunitats vegetals; i un altre com a espècie presa per a Aegypius monachus. Per altra banda, agrairia que algú m’aclarís la significació del ferreret a la cadena tròfica (és probable que fos molt més elevada del que creia).  Torno a remarcar però, la comparació era sòls i exclusivament en aquest aspecte concret.

Finalment, pel que fa a la cabra, tornar a comentar, que la recuperació del morfotipus autòcton (endèmic, per als que ho prefereixin així) és la millor forma de combatre la superpoblació de cabres, ja que implica necessariament la seva substitució per la assilvestrada, però sobretot en unes cotes molt més baixes que aquesta, i tant el seu valor com a espècie (raça, autòctona, endèmica, típica o com vos agradi més) com el seu interès cinegètic, en són aval suficient per garantir-ho.

Salut, i gràcies pels aclariments.
J.A. Vives

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Totalment d’acord en que el factor més important és la relació herbívors/recursos vegetals, i que això implica mantenir una densitat adecuada de cabra a Balears… però que és una densitat adecuada?... un número suficient de bocs autòctons per assegurar que tohom que pagui 6000 euros en pugui matar un, o un número suficient de bocs que, tenint en compte la guarda de cabres i cabrits que duu cadascun associada, no tingui un impacte excessiu sobre la vegetació? Crec que no és totalment vàlid l’argument de que si es lleva tota la cabra orada ja no hi haurà problema de cabres. Si eliminam la orada, beneficiem també que la “autòctona” ocupi aquestes noves “vacants”, pel que és necessari un estricte control de la població de qualsevol tipus de cabra.

Pel que fa al Myotragus, voldria insistir en que no tots els brostejadors tenen el mateix efecte sobre la vegetació, i que comparar el Myotragus amb la cabra, animal molt major, suposadament molt més àgil i molt més adaptable a explotar eficientment gran diversitat d’hàbitats on s’introdueixi, no és més que especulació subjectiva. A més, pel que fa a l’efecte “beneficiós” dels herbívors sobre la flora balear, posar-te un exemple radical, segurament substituïr tota cabra per ovella de muntanya tendria un efecte molt més beneficiós per la vegetació que no mantenir la cabra autòctona, ja que controla igualment el càrritx (de fet les “cremes selectives” que fan els pagesos són per donar menjar a les ovelles), no “tresca” el territori tant eficientment, no arrebassa sinó que talla (pasturador), i dóna una treva a la vegetació al menys a una època de l’any: a l’estiu, quan les ovelles baixen de la muntanya per poder sobreviure. Ara bé… és evident que el "xot mallorquí” com a trofeu de caça… no ven! Per això, sols vull reivindicar que és molt maco poder tenir una raça autòctona de cabra, com també ho és tenir-ne de cans, de someres, o de porc mallorquí per fer sobrassada amb denominació d’origen…, però que crec que és un error reivindicar la cabra mallorquina a través d’arguments dirigits a fomentar la creença que la cabra és necesaria per mantenir la vegetació balear, o els endemismes. Crec que és mesclar ous amb caragols, ja que, autòctona o no, no deixa de ser una espècie introduïda a Balears per l’home.

Finalment, crec que no s’ha de cercar cap “funcionalitat ecològica”, des del punt de vista antròpic, als endemismes, pel que el ferreret no dóna carn, ni llet, ni serveix com a trofeu de caça, però si existeix pots donar per fet que té una funcionalitat ecològica per mantenir l’equilibri de l’ecosistema que ocupa… tot i que des del punt de vista antròpic no sigui tan evident. El paper que té la cabra com herbívor introduit, tot i que per l’home sigui molt important (potser no tant per l’ecosistema), pot ser comparat (salvant les diferències) amb els conills o cavalls a Australia: s’adapten perfectament al medi, arriben a una preocupant superpoblació, i fins i tot desplacen les espècies autòctones suposadament ben adaptades al medi australià: està clar que fan evolucionar de forma dramàtica la vegetació!; i això no vol dir que siguin necessaris per mantenir l’ecosistema: símplement són animals molt més adaptables i competitius.

Raça de cabra autòctona: sí, però totalment controlada en el medi natural (recordant que és un herbívor introduït). Cabra “autòctona” com a únic responsable de l’evolució de la vegetació balear i l'adaptació d’alguns endemismes baleàrics: no.

Salut!
Miquel Àngel

14

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

I jo deman. De la mateixa manera que ha passat amb la cabra, pot haver passat també amb moixos? Animals introduits que s'han anat escapant de les posesions i només han sobreviscut els grisos, negres i rotjos-marronencs. Per ventura fent un estudi genètic són diferents als moixos orats.

En quant al ferreret és el depredador dels gorgs més amagats de la serra de Tramuntana. Controla les poblacions d'invertebrats. Per això la introducció de la serp d'aigua és tan preocupant. A part d'això és un tresor natural, en definitiva una joia que forma part del nostre patrimoni únic en el món. És un fòssil vivent i un exemple clau de com evolucionaren les espècies balears abans de l'arribada de l'home.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

15

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Certament, la contraposició conservació vs. rendibilitat que se’n dedueix del plantejament del Sr. Conesa presenta una relació curiosa...  A vegades, es manifesten com a conceptes immiscibles (sobrats exemples en tenim a les Balears); altres, sembla que poden ser compatibles, fins i tot sinèrgics... Quan l’objectiu últim d’una, és per definició l’únic camí per assolir el fins de l’altra. Però és vertaderament complicat trobar aquell punt d’equilibri que garanteix el màxim benestar social, tant per la naturalesa imponderable de les variables que es pretenen mesurar, com per la força desigual dels lobbies que defensen cada un dels estendards.

Desgraciadament però, en el cas de la cabra, la qüestió no és tan simple com es planteja... Mentre alguns pocs (normalment caçadors urbans, que poc contacte tenen amb la riquesa i diversitat del món rural) accedeixen al trofeu; d’altres, els caçadors de tota la vida, els caçadors “de a peu” que per tradició surten “a fer un cabrit”, o aquells altres, més romàntics, que amb la cussa i el llaç, es juguen la pell per sobre els penyals per capturar-los vius; veuen com la caça “industrial”, la caça “comercial” amenaça la bellesa, la tradició, d’aquestes altres pràctiques més artesanals.

Però no es tracta d’advocar per la primacia absoluta de la conservació, de la caça del trofeu o de la caça artesanal... No. Es tracta de trobar aquell complex i perfecte equilibri; però no només per equitat social; sinó sobretot per eficiència tècnica. La conservació del morfotipus tradicional comporta la conservació dels seus hàbitats (i dels endemismes que hi conviuen) a part d’aportar rendes a unes economies ja de per si deprimides que a més podrien revertir en part (haurien de revertir per imperatiu legal, parcialment) en la conservació d’aquests hàbitats i aquests endemismes. I mentrestant, es compagina aquest hobby de rics i la conservació d’aquests paratges, amb una gestió de control poblacional efectiva amb la participació dels caçadors “pobres”, dels caçadors tradicionals. Per ventura un poc simplista, ho reconec, però no una utopia.

Quant a les discussions sobre la idoneïtat de la potenciació de les cabres, els xots, els endemismes, que si uns no resulten atractius, que si els altres són més adequats... D’acord, d’acord, penso que aquest debat teòric està molt bé, però no aporta solucions, li manca pragmatisme (és una consideració personal, i per tant totalment rebatible, no voldria ferir sensibilitats, però és el que penso). A mi també m’agradaria que Myotragus caminés encara (ara segur encara que el cacéssim, no l’extingiríem); que les basses estassin repletes de ferrerets; etc.  La realitat però; és que tenim els endemismes; les comunitats vegetals; la cabra mallorquina; els propietaris deprimits d’un paratge cada vegada més protegit en benefici de tots (però en perjudici dels seus drets i sovint dels seus interessos, no ho oblidem. La dictadura de les majories, de l’Interès General...); recursos endògens revaloritzats que poden aportar noves rendes tant a les propietats, com als valors que atresoren; els interessos dels conservacionistes; dels caçadors amb diners; dels caçadors “pobres”... Torno ha dir, compaginar-ho tot no és impossible, complex si, però la gestió no és fàcil i menys a un territori natural antropitzat com la Serra de Tramuntana.

Dir també, que no estic d’acord amb l’argument de que no s’ha de plantejar el paper ecològic dels endemismes. Els endemismes, com a tàxons vius que són, compleixen un paper dins els ecosistemes, petit pot ser en el cas del ferreret (que per servir, no serveix ni com espècie presa; de totes formes és normal, va evolucionar sense predadors...). En altres casos el seu paper pot ser més important. No oblidem que l’àrea de la distribució geogràfica d’una espècie no és índex de la seva importància ecològica. I torno a repetir, que el valor dels endemismes, i especialment del ferreret, que és immens, no radica en la seva funcionalitat; però si aquests comentaris escandalitzen i són censurables fins i tot a un fòrum especialitzat en fauna...

Finalment, remarcar que la conclusió final és impecable, que jo la resumiria en “Cabra autòctona si”. El seu control i gestió hauria de ser un imperatiu moral i legal, i les AAPP, propietaris, etc haurien de vetllar perquè fos així. I tot això no és utòpic, aquest és el camí que hem començat a fer, encara que no nego que quedi molt encara... Per altra banda, és una evidència que la projecció del morfotipus local facilita molt les coses... Altres exemples empírics així ho confirmen.

Salut.
J.A. Vives

16

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Dubto que els moixos orats presentin equilibri genètic, unitat morfològica, etc. També crec que la seva introducció és més recent, i la introgressió genètica, molt més acusada. Tampoc es pot comparar la distància que hi ha entre un moix domèstic i un silvestre, amb la que hi ha entre la cabra mallorquina i les cabres seleccionades d’aptitud lletera o mixta (normalment les que s’han amollat recentment). Abans estudiaria les poblacions de marts, i altres mustèlids; les poblacions de conill, perdiu, etc. Segur que la probabilitat de trobar taxons endèmics és molt més elevada.

Ara tot es investigar-ho, jo Xavier, en tot cas t’animo a fer-ho si hi tens interès... Ho a proposar-ho a les AAPP o la Universitat. Però ja et dic, penso que estudiaria abans altres temes com els que he citat.

Una abraçada.

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Això va bé, aquí hi ha brou! Fa uns quaranta anys, la cabra orada era molt rara a les nostres muntanyes. Segurament els pagesos que hi havitaven, encara, hi duien un bon control. Amb l'acelerat abandó de les serres mallorquines, la cabra orada s'ha convertit amb una plaga, mala de gestionar i amb una administració que no semble molt decidida a posar fil a l'agulla.
Molts de pagesos estan en contra de la declaració de la cabra orada com a trofeu de caça major; i per tant periòdicament van introduïnt noves cabres per evitar la "finura" de la cabra mallorquina. Si es declaràs com a trofeu de caça, tendriem que demanar els permissos pertinents a l'administració, per poder caçar-la; fet que concicionaria molt la seva caça actual.
Respecte a l'actual presió damunt la flora i vegetació, basta fer una parell d'excursións pel puig Major, Massanella, Teix, Tomir, etc., etc. i podreu observar els efectes de les cabres orades damunt aquestes muntanyes. La deforestació dels grans cims, en temps històrics, tal volta no molt llunyar; ve precipitar la pèrdua de sòl irreparable i de la coberta forestal. L'actual pressió dels hervivors damunt els grans cims no afavoreix gens la lenta recuperació de la seva flora. Sense oblidar les cremes "controlades" que encara es fan i es permeten, actualment a zones de màxim interés botànic i/o de fort rost.
NO hem d'oblidar que actualment la cabra orada no té cap depredador natural, llevat, és clar, de l'home. L'àguila real, que segurament depredaba damunt el Myotragus, i després damunt la cabra orada, va éser eliminat pels caçadors a mitjans del segle passat.
Hem de donar les gràcies als caçadors de Fornalutx per la crema descontrolada que feren dins la comuna de Fornalutx.
Guillem Alomar

18

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Més material pel debat:

"Cabras en el punto de mira Esta especie, de la que hay más de 20.000 ejemplares, causa deforestación, según expertos"

http://www.diariodemallorca.es/seccione … punto-mira

19

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

(També a El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2008/04/0 … 8008.html)

20

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

I do tenen raó a l'article de premsa: ni cabres ni "un milló d'arbres". Primer baixem densitats i després ja repoblarem, el que no s'ha de fer es donar menjar a les cabres. Salut a tots!

21

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Aquest article diu mitjes veritats i mentires. Per començar no són la principal causa de deforestació (la principal són els incendis, les construccions, les autovies, els camps de golf, els càmpings, les cremes, la desecació...).
Després diu que "tejo y arce protegidas y endémicas". No són endèmiques i dubto molt que les cabres acabin amb els teixos grossos, a part de que més d'una moriria si ingerís tan sols 4 o 5 branques senceres.
No fa diferència alguna entre cabra borda i fina.
Afirma que es troben a la serra de Tramuntana i Artà sense tornar a diferenciar borda de fina. Aquesta darrera només a Alcúdia, part de Formentor.
Ens parla de trofeu de caça sense diferenciar borda-fina.
Diu que no tenen cap nínxol ecològic ni cap finalitat quan realment moltes plantes depenen de la cabra.
etc, etc.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Bona puntualització, Xavi,

Estic prou d'acord amb tu, però a mi no m'ha semblat malament l'article, pensant que l'ha escrit un enginyer tècnic forestal, i "dels veterans" (sense ser pejoratiu, Déu me'n guard, però la forma d'argumentar dels enginyers sol ser lleugerament diferent a la dels biòlegs, i s'ha d'intentar captar el missatge). D'acord amb la "patinada" dels endemismes, quan hauria d'haver dit "poblacions reduïdes, o fragmentades, o relictes". Ara bé, el teix sí que està inclòs al Catàleg Balear, tot i no ser endèmic!

Per altra banda, però, i que algú que tingui més memòria que jo em corregeixi, crec recordar escorces de teix rovegades... I, evidentment que les cabres no es poden comparar amb els indendis, però després d'un incendi sí que són lo pitjor que podria passar... i d'aquí quan diu lo dels "bonsáis", ja que és evident que la cabra fa prevaler durant dècades els efectes d'unes hores d'incendi... Llavors, jo no separaria tan radicalment efecte-incendi d'efecte-cabra en parlar de deforestació. També recordar que la supervivència del teix (i qualsevol altra espècie) no passa per conservar aquests exemplars grossos que les cabres no maten: quan morin els teixos emblemàtics de la Serra s'ha acabat l'espècie si no hi ha exemplars joves per substituir-los, i aquest reclutament sí que podria veure's ben afectat per les cabres, no?

També tens raó que patina de nou dient que la cabra "no juega ningún papel ecológico"... de fet són les encarregades d'evitar que les plantes, sobretot les llenyoses, arribin a ser com abans de l'incendi. "Natural" o afavorit per l'home, té un efecte, pel que juga un paper.

I jo tampoc he diferenciat borda-fina, ja que crec que no serveix de res en el tema tractat per Grimalt, o si?

Finalment... podries dir-me quines són aquestes "moltes plantes" que dius que depenen de la cabra? On està publicat això? Qui ho ha demostrat? No serà una de tantes subjectivitats utilitzades indiscriminadament per tots nosaltres per fonamentar les discusions? Alerta!

Salut!

23

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Ara pel que veig, la discussió (el debat) només és positiu quan serveix al nostres interessos... vaja...

Per altra banda, que les enginyeries tinguin una formació més profunda en temes com l’economia, la gestió o la tecnologia, no implica que els enginyers siguin més capaços que els biòlegs. La valia i la visió professional, és personal... i no depèn ni de la titulació acadèmica ni de la Universitat en la que s’hagin cursat els estudis. I per a mostra el senyor Canyelles, il·lustrador de professió; excel·lent naturalista per vocació.

Com es pot afirmar un efecte i un paper i llavors negar-lo? En Xavier tenia raó. Gramínies, euphòrbies, espècies espinoses, etc es veuen afavorides. Evidentment, això mateix implica el perjudici d’algunes altres... S’ha de trobar l’equilibri.

I si que té transcendència que sigui borda o fina... Estan per estudiar encara les diferències ecològiques (per altra banda ja identificables...); però és que tampoc podem obviar que la promoció de la “fina” implica una reducció dràstica de les poblacions da cabres assilvestrades (que el Senyor Conesa també vol), i que va lligada a més una gestió, control i ordenació activa, motivada pel seu interès econòmic (que no té la borda).

Salut,

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Joan, no m'has entès be… ningú diu que enginyers o biòlegs siguin millors o pitjors, sinó que quan el senyor enginyer, a l’article, diu erròniament “endemisme”, un no ha de pensar que s’equivoca, sinó interpretar que potser un enginyer s’ha pogut equivocar i dir “endemisme” quan volia dir el que un biòleg (o coneixedor del teix) hauria dit “espècie amb poblcions fragmentades, relictes, etc.”. S’ha d’interpretar el que vol dir aquest senyor.

I si, la cabra té un efecte (en general negatiu) i un paper (en general destructiu), ja que la flora no està adaptada per aguantar la seva pressió. I això és perquè és una espècie “recentment” introduïda. I segueixo sense obtenir resposta de quines gramínies, euforbiàcies, espècies espinoses, etc. necesiten la cabra per sobreviure…i sobretot, per quin motiu i on està demostrat o estudiat.

Tampoc veig que a l’article del senyor Grimal, el fet d’obviar diferenciar les cabres, faci que aquest article sigui incomplet! No te res a veure la pressió de la cabra en general sobre la flora i vers la deforestació, amb que es vulgui potenciar una o altra cabra: fins que es demostri lo contrari, les “fines” i les bordes tenen el mateix efecte! És mesclar ous amb caragols!

Salut!
Miquel Àngel

25

Re: Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

3000 - 5000 anys no és "recent" ni a escala evolutiva... Però el problema no és aquest sinó de densitat. És un problema d'quilibri.