Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Al Castell d'Alaró els penya-segats tenen el nom "d'orengar". He conegut tres indrets on hi creixia aquesta planta, Origanum virens (Tom 4 pag. 58.): Al Castell d'Alaró, a s'Oliveret, vora ses passadores des torrent i al Clot d'Almadrà, entre les murteres del coster cap a Oliclar. Avui jo repto cap botànic a que trobi una sola planta d'orengar a cap d'aquests indrets. Li pagaré ben gustós un sopar si me'n mostra cap. No és aquest un bon indicador del problema?

Ja la poden anomenar tantes vegades com vulguin "cabra salvaje mallorquina", això no és vera i qualcú els ho hauria de fer entendre. Va ser i hauria de tornar ser una cabra domèstica, potser confinada a indrets agrestes però amb un control estricte per part de qualcú. El tractament que se li dona avui és totalment inacceptable. S'hauria de derogar el decret de la cabra com espècie cinegètica i dotar-la d'estatus d'animal domèstic amb tots els controls que li són obligats i a la vegada amb les avantatges que li permetessin una "finura" com cal. Les cabres que jo he vist pel Maçanella, Tossals, costa de Tramuntana són molt mesclades i sense marxa enrere.

27 (editat per Joan Vicenç 07-05-10 02:23:40)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Una informació interessant que m'envia un company:

Com que no hi ha manera d'incloure la imatge de l'escrit, vos ho transcric literalment, sembla que es tracta d'un llibre sobre son Amer a Lluc:



"Les cabres

Més especial és el cas de les cabres. La capacitat devastadora d'aquests animals sobre la vegetació ha fet que des de temps antics s'intentàs contrrolar-ne les poblacions salvatges. A final del segle XIX l'arrendador de Son Amer tenia prohibit tenir cabres a la possessió i, a més, tenia l'obligació de vigilar que les cabres de ls possessions veïnes no entrassin a Son amer. Únicament se li permetia tenir una o dues cabres lleteres -no salvatges- sempre fermades. Els arrendaments especifiquen que si una d'aquetes cabres erea trobada a lloure l'arrendador perdria el dret de tenir-n'hi cap, a més que hauria de pagar els danys provocats, com ara que es menjassin els brots tendres de les alzines.

Durant el primer terç del segle XX sembla que a son amer no hi hagué altres cabres que les lleteres, que, a més de proporcionar llet, produïen alguns cabrits anuals. El contracte de 1931, tot i prohibir expressament la tinença de cabres i bous, manté la poossibilitat de tenir dues cabres per obtenir-ne llet. Això no onbstant, és possible que aquesta prescripció no es complís totalment, ja que l'any 1955 el propietari de son Amer avisava l'arrendador de ses Figueroles, Antoni Seguí, que tots els propietaris de possesions que envoltaven la finca (entre les quals hi ha son Amer) havien acordat llevar totes les cagbres de les finques "amparados por la Jefatura de Montes". Devers els anys setanta, però, encara hi havia una guarda de trenta cabres a Son Amer."



Gràcies Rafel, sembla que ningú més ho havia notat. Salut.

28

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola Joan V,
jo no he pogut llegir res de l'enllaç que has posat
Vos adjunt l'enllaç on es pot llegir l'article que cita en Xavi

http://www.shnb.org/hn48/13.pdf

I un fragment del mateix:
[...]
La hipótesis de partida en este trabajo

surge de una revisión histórica, de la bibliografía

actual, de testimonios orales, de observaciones

directas, y de un análisis comparativo con otros

caprinos del mismo origen y situación en las islas

mediterráneas, y se concreta en que la cabra salvaje

mallorquina, a pesar de pertenecer a un

taxón muy relacionado con los manejos domésticos

iniciales como es el caprino, y en consecuencia

tener caracteres modificados, ha funcionado a

nivel insular, y desde su asilvestramiento, como

una taxón salvaje durante el tiempo suficiente

como para que su morfología y genética no

pueda explicarse a partir de un manejo doméstico.

Ello la diferencia de una raza autóctona,

sensu ca de bestiar

o cavall mallorquí, y la aproxima
a mamíferos antrópicos silvestres como la

marta, la jineta, el conejo y un largo etc...
[...]

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)

29

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola,
como algunos sabéis yo trabajé para la Conselleria durante año y medio en control de fauna. No me quiero meter en muchos líos (ni voy a dar mi opinión personal al respecto) pero me gustaría puntualizar que la política respecto a ellas es eliminar TODAS las cabras aslivestradas de la sierra de Tramuntana y también de Ibiza y Menorca (os puedo decir que se gasta mucho en personal y material en campañas de control de las mismas). Lo que ocurre es que para eliminar miles de cabras hacen falta unos medios brutales como los que se han utilizado en Hawaii o Galápagos: un grupo fijo con un helicóptero que se dedicase a eso durante años. Y no hay presupuesto para esto. Os recomiendo el artículo "Eradication of feral goats Capra hircus from Pinta Island, Galápagos, Ecuador. Oryx nº 38". En él se puede leer "During 1971–1979, 41,390 goats were killed, with 21,823 killed in 1972 alone" (!!) Y aún así no terminaron con las cabras hasta hace unos años.
Y respecto al boc, no es una invención de la Conselleria. El libro rojo europeo la incluye: http://www.iucnredlist.org/apps/redlist … s/136383/1
y dice de ella "These ancient feral form are of interest as "living fossils", representing the very earliest domestic stock little changed from its primitive state, and deserve protection."
En términos de conservación, tiene la misma consideración que el muflón, que también es una oveja llevada antiguamente por los humanos a islas mediterráneas.
Y la política respecto al boc es mantener algunas poblaciones controladas que respeten la capacidad de carga del medio.

No entro en los intereses económicos que la rodean.

Espero haber ayudado en esta discusión.
Un saludo

Javier Millán

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Sembla que és bastant difícil saber l'estratègia i el pressupost de la gestió de la Conselleria pel que fa a les cabres. Fins ara s'ha demostrat força incompetent en l'objectiu d'eliminar-les, si és que realment és aquesta la intenció de la Conselleria. Personalment ho poso en dubte, perquè el primer que haurien de fer per demostrar-ho és, com ja he comentat, derogar el decret de la cabra com a espècies cinegètica i atorgar-li la de domèstica, amb estatus especial si es vol, però domèstica al cap i a la fi. Això permetria uns protocols d'actuacions a les finques privades i una regulació molt més seriosa. Per altra banda, les actuacions específiques d'eliminació si es fan de forma ben organitzada, amb personal eficient i ben pressupostada, segur que tendria òptims rendiment. En parlo per experiència pròpia i no caldria cercar sistemes de pel·lícula que per altra part no hi caben a la Serra.

Per altra banda considero una vergonya que en una illa mediterània com la nostra, amb tal riquesa de flora i fauna pròpia, es pugui permetre mantenir la introducció d'un element tant pertorbador com la cabra en uns espais tan reduïts i sensibles. Pel que fa a altres espècies introduïdes, és clar que la serp o el granot són objectius a eliminar a certs indrets biològics crítics. El mateix caldria fer tant com es pogués amb altes èspècies, com el mart, el mostel o la geneta si així fos necessari. Amb el coatí ja es veu que hi ha un interès real en que no s'estableixi de manera permanent i perillosa, el mateix criteri hauriem de mostrar amb les cabres, malgrat haver fet tard.

Gràcies.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Per repassar un poc:

http://www.gobmallorca.com/forum/viewtopic.php?id=118

http://www.gobmallorca.com/forum/viewtopic.php?pid=451

http://www.gobmallorca.com/forum/viewto … 97&p=1



i altres:

http://www.galapagospark.org/programas/ … abras.html



Salut!

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Esper que a en Pere Llofriu no li sàpiga greu, avui surt publicada al D de M. i s'altra dia al D. Balears.

"Perill, caça de cabres

A mitjan quadrienni negre, la presumpta Maria Antònia Munar, l'inefable Miquel Àngel Borràs, i no sé quins altres polítics, acabaven de descobrir i presentaren en societat la cabra "mallorquina". Quin golarro!
Aleshores ja no era possible transitar per quasi cap camí sense veure el rètol més repetit a Mallorca: "Prohibido el paso". Com que aquest rètol pot estar perfectament a qualsevol camí públic, sense que cap batle no se'n preocupi, ja ens hi havíem acostumat. "Prohibido el paso" ja forma part del que és nostre, ho hauríem de vendre com a souvenir, així els turistes encara en farien un panxó de riure, cosa que sens dubte contribuiria a la desestacionalització, que bona falta ens fa, diuen.

Serà per això, i si no vés a saber, que l'infaust rètol ja s'ha redoblat amb un altre que diu: "Danger!, Achtung!, Perill: caça de cabres". I és que la cabra mallorquina només serveix per matar-la, amb bales, naturalment, però, mentrestant, s'ha d'engreixar capolant els santuaris d'endemismes i la resta de la Serra. Mengen, fins i tot, mànec de fulla de garballó.
Deia, fa 30 anys, que per la Victòria, un dels poquíssims lloc públics, era un dels pocs llocs on hom podia passejar tranquil sense veure rètols prohibitius. Ara ja n'hi ha molts que diuen "Perill, caça de cabres".
Cala Murta (Formentor) havia estat durant dècades un lloc i una fundació altruista que continuava el llegat de Costa i Llobera. Ara ja diu "Perill, caça de cabres".
Qualsevol dia ens inauguraran un altre tros de la ruta de la Pedra en Sec. On comença el tros de camí de la caseta que s'inaugurarà, un rètol del Govern (nostre) ara ja diu: "Perill, caça de cabres".

A Ternelles volien fer una reserva integral, o zona d'exclusió, o tancar el pas perquè sí, però com que no ho han pogut aconseguir, ara ja diu "Perill, caça de cabres".
Pràcticament ja hem mencionat tots els llocs oficials on es pot matar cabra mallorquina, que per això la varen inventar, però com que el que ens agrada és empastifar Mallorca de rètols prohibitius, per tota la resta de l'Illa ara també ja diu "Perill, caça de cabres".
Diuen que hi ha betzols que paguen una fortuna per matar una cabra. Realment s'ha d'estar com una cabra, perquè mostrant-los una pastanaga te les has de llevar de damunt a coces. En qualsevol cas, els amics de la "gestionitis" passa d'hora que valorin els efectes col·laterals que els turistes que vénen a l'illa de la calma se'n tornin amb una bala. I els indígenes?

PERE LLOFRIU. Palma."

33

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola a tots,
J. Millán, ja sé que ningú s'ha inventat això de l'"antiguitat" de la cabra mallorquina, però en base a "què" (me referesc a articles científics), es redacta la fitxa i s'accepta la cabra mallorquina com a espècie a protegir en el llibre vermell europeu? Qui passa aquesta imformació? mallorquins?
Desconec molt el tema, però me sembla que si volem cercar parentescs entre races podem "manipular" els anàlisis genètics cap allà on volguem...aquest satèl·lit no m'agrada, aquest si...aquest dóna una cosa més xul·la...és com els fulletons amb base "científica" de les multinacionals farmacèutiques, diuen el que volen que diguin.
I amb això no vull dir que no sigui un "living fòssil", però si miram genètica de la ovella roja mallorquina, igual també ho és no?

Ahir parlava amb un amic i em va dir que un pagès de la serra de tramuntana li havia dit que les cabres muntanyenques antigament eren grises i no marrons amb retxa negra, per mimetitzar-se més amb el tipus de roca. Curiosament jo vaig sentir la mateixa versió de les cabres de la serra de llevant, per boca d'un bon coenixedor d'aquella contrada (potser el millor). Cabres grises.

Llavors, arriba un moment en que o hem de ser un poquet critics o hem de creure:
-Que la cabra fina mallorquina te 4000 anys, que són marrons, amb retxes negres i banyes de vespa
-Que no fa mal i que va substituir al Myotragus, ocupant el seu nínxol. No importa parlar de caps/Hectàrea, la serra és molt grossa i absorbeix el mal.
-Que sempre han estat salvatges i no n'hi han massa
-Que els pagesos eren un pasotes i s'estimaven més fumar un xigarro baix una figuera que guardar el bestiar
-Que la Mare de Déu nom Bet

Me pareix molt aclaridora la informació de l'amic de'n Joan Vicenç sobre la finca de son Amer a l'any 1930.

Salut!

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)

34

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Sr. R. Mas,
Sólo mencioné hechos: cuál era la política "oficial" cuando trabajé allí y qué dice el libro rojo.
Por ejemplo, yo no he dicho nada de que el boc haya ocupado el nicho del Myotragus, ni mucho menos.
No me quiero meter en camisa de once varas, así que aquí lo dejo.
Que tenga Vd. un buen día.
J. Millán

;-)

35

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola a tots,
sr. Millán, per res del món voldria posar en boca vostra paraules que no heu dit. Tot plegat són reflexions meves en veu alta. Només vos demanava sobre el llibre vermell.
atentament.
Salut!
R.Mas

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Per cert, en aquest debat també va ser molt viu i participat:

http://www.gobmallorca.com/forum/viewtopic.php?id=730

Salut.

37

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Bones,
una cosa que m'ha cridat l'atenció:
A la fitxa de la UICN:

http://www.iucnredlist.org/apps/redlist … s/136383/1

he observat això:
"In 1998 a census of Majorca found 20,000 individuals (Palomo and Gisbert 2002), although this included hybrids and feral domestic goats (B. Seguí pers. comm. 2007). The current (2007) estimate of the Majorcan wild goat population is 1,500-2,000 individuals, out of a total of 10,000 including hybrids and feral descendants of modern domestic goats (B. Seguí pers. comm. 2007). "

El 1998 un cens per Mallorca donà 20.000 exemplars (Palomo i Gisbert 2002), encara que això incloïa als híbrids i cabres salvatges (B. Seguí Com. pers. 2007). L'actual (2007) estimació de la població cabra salvatge mallorquina és 1,500-2,000 individus, d'un total de 10.000, inclosos els híbrids i els descendents salvatges dels moderns cabres domèstiques (B. Seguí com pers. 2007).

Així, en 9 anys es dóna un cens de població reduït a la meitat.

Això és degut a diferències en el mètode d'estima, supòs...¿? en tan poc temps no s'han pogut eliminar 10.000 cabres, tot i que se n'hagin eliminat moltes.

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

El desgavell en les dades pel que fa tant al nombre de caps de cabra assilvestrats (aquest era el concepte que donava la que aleshores era l'administració per a la flora i fauna depenent de la Conselleria d'Agricultura d'un temps i que per tant no implica res salvatge, sinó que de domèstic s'hi ha tornat, com els moixos per exemple), existents a la Serra o a Mallorca en general, és el mateix pel que fa a la seva suposada gestió. Vull creure que no podem parlar d'ocultació de dades ni pel que fa al nombre de cabres a lloure ni pel que fa a les que s'han eliminades en aquests darrers deu anys. Jo puc repetir, amb tot el coneixement de causa, que per mor de la bona gestió en l'objectiu d'eliminar les d'Albarca i Es Verger a Artà, se'n suprimiren del lloc en uns dos anys, 1113 caps, ben contats, a un lloc on l'estimació era que n'hi havia unes 500. He de dir que amb aquestes mateixes dades hi apareixien les produïdes a altres indrets, especialment en finques públiques: Tossals, Son Fortuny, Son Moragues, Mina.... i no s'hi acostaven ni prou fer-s'hi a les d'Artà. Com així? Ben senzill, allà es va prendre seriosament la feina, de manera metòdica i constant. En varem tenir l'oportunitat perquè va ser ENP abans que la Serra, amb la diferència que a aquest darrer espai protegit no s'hi ha fet res realment remarcable en aquell sentit.

No sé perquè els responsables de la Conselleria pel que fa a aquest desgavell cabrum i consegüent devastació de l'ecosistema, no passen comptes com cal. Amb dades autèntiques a la ma. No n'hi ha prou amb aquelles notes de premsa i rentada de cara, el problema és molt més seriós i s'haurien d'assumir responsabilitats administratives, funcionarials i fins i tot polítiques si és que no n'hi ha d'infracció a la normativa ambiental. O és que a un espai al que se l'hi ha atorgat les màximes proteccions ambientals, ENP, Xarxa Natura 2000 no se li ha de tenir un esment com cal? Qui ho ha de contestar a això?

Per altra banda jo recomanaria una revisió de l'status "assilvestrat" que ha de tenir la cabra autòctona mallorquina. Dotant-la de protecció de conservació ramadera, controlada. Repeteixo, on s'és vist mai a un ecosistema insular mediterrani tan ric com el nostre que es permeti tal gestió provinciana, pel que fa a les cabres, dels seus espais protegits?

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Recordo que en els feliços finals del vuitanta, a la fira d'Artà es va fer una mostra de bocs. Anàrem de possessió en possessió a cercar-ne. A Morell, als peus de ponent del Puig de sa Devesa, el pagès en tenia una bona guarda " salvatges autòctones" les marrons, no les grises que comentava en Rafel. Les tenia ben geloses, tant que no les tenia a lloure. No se que se n'ha fet d'aquesta guarda. Però si ara van a lloure no crec que siguin tan fines com ho eren.

Una altra cosa, pel que fa a la Xarxa Natura 2000, segons quins plans o projectes que puguin afectar els espais protegits per aquestes figures, han de passar obligatòriament per una avaluació d'impacte ambiental i la Comissió n'ha de ser informada. Aquest tràmit, és obligatori en els plans o projectes d'amollades de cabres "salvatges" mallorquines per aquests espais protegits?

Gràcies.

http://www.balearsnews.es/index.php?opt … ;Itemid=28

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola

Una breu contribució al debat. Avui mateix he sabut que ja s'han arribat a pagar 14.000 euros per matar un Balearian Boc (posau-l'hi accent anglo), o sigui un boc, amb les banyes grosses. Ho he vist clar, si en trobo un l'hi afuaré sa cusseta ratera (raça ancestral que ja devia encalçar conillons a la hiberna llegendaria de fa 3.000 anys), el segrestrarém i demanarem un rescat i.... KTR (Ke Trabaje Rita).

Ja es cotitza més car que matar una "mierdesilla" d'Onso a Rumania (7.000 euros). Pim pam, toma lacasitos!
Si algú s'apunta al Komando, haurem de ser dos per aguantar-lo i que no beli.

Salut

Jaume

La vit-ta é la que trabaha, el cuerpo é un bulto.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Ha! creu-me Jaume que m'has fet riure una bona estona! Que sa! M'imaginava amb la meva cuseta ratera  a corrensos darrera un bocarro d'aquests amb la idea de cercar un estranger a qui vendre-li el trofeu per penjar al menjador del xalet del Port d'Andratx! Torna-hi sovint per favor!

Passant al tema, sigui per la llei de Monts sigui per la ja nombrosa normativa i legislació mediambiental de protecció a la vegetació silvestre, existeix la obligatorietat de sol·licitar autorització per a la "modificació substancial de la vegetació no arbrada". Recordo que es va denunciar un propietari que, a un alzinar d'un indret protegit (Paratge i Lic), hi tenia amollades moltes cabres. El lloc era bo de tancar perquè les cabres no hi anessin. La modificació de la vegetació que el barram de les cabres havia provocat a l'indret, significava la pràctica desaparició de les arboceres, cirerers de betlem, marfull, ginebró, alzines de tanyades i de llavor, estepes.... tot llevat del Cneorum. Evidentment que la denúncia no va anar a més i que a l'indret (han passat set o vuit anys) hi segueixen les cabres. Ara han après a enfilar-se a les alzines.

Ve a compte aquest comentari perquè jo crec que, després d'avís oficial general i individualitzat, sí que crec pertinent aplicar la legislació pel que fa a la modificació substancial de la vegetació no arbrada sense autorització. Segurament el propietari al·legaria que les cabres no són seves, que són "salvatges", que no són de ningú, i si a més te un bon míser dirà que es tracta d'una espècie cinegètica  i que no és obligatori cap control. Té raó. Això si no diu també que en realitat està fomentant la caça major cinegètica per a major glòria de la nostra economia i a més protegint una espècie ancestral autòctona, inclosa a la fitxa de la UICN...

Francament, crec que és hora de posar fil a l'agulla per part de qui té la responsabilitat de fer-ho en defensa de la naturalesa.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Bon dia a tots. He llegit les postres opinions sobre les cabres i volia esposar la meva. En primer lloc crec que ningú pot negar que la cabra sigui una espècie invasora a les nostres illes, i no només a Mallorca. Hi ha cabres, i el Servei de Caça elimina cabres a Mallorca, Menorca, Eivissa i segurament aviat es farà una actuació a Formentera.
En el cas de Mallorca el problema més important és el model de gestió de caça. Abans del 2006 els vedats prioritzaven la caça de cabrits, s’eliminaven alguns bocs i les cabres, com més millor. Amb aquest model el gestor del vedat obté beneficis econòmics depenent de la quantitat de cabrits que pot ofertar als caçadors.
A partir del 2006 els vedats poden optar per canviar el model. Existeix la possibilitat de canviar de quantitat a qualitat.
De fet el que un tipo podrit de pasta vengui a pegar un tir a un boc i deixi 14.000 euros aquí, mes tot el que gasta per dinar, dormir, més tot el que gasta la seva dona o acompanyant consider que és una magnífica noticia per l’amo de la finca. El vedat passa de tenir un grupet de caçadors que van cada cap de setmana a pegar tirs als cabridets i a fer bauxes a un model molt més professional on la població de cabres està estructurada per un pla tècnic i que cada captura està prevista en el pla i a més s’obtenen uns beneficis econòmics que es poden reinvertir en la pròpia finca minimitzant els danys d’aquesta població controlada de cabres al medi .
Per l’aplicació d’aquest model els vedats han de passar unes estimes poblacionals per part dels tècnics de la conselleria on almenys el 70% dels individus han d’esser fins (segons annex del decret 91/2006). Per això s’han d’eliminar moltes cabres. Per exemple al Teix, en un any s’han eliminat més de 1100 cabres, a Formentor més de 600. Altres finques, com Cala Murta i Ternelles no sé quantes n’han eliminades però han fet un esforç, i segueixen fent un esforç molt important.

Sembla que alguns de vosaltres no compartiu aquest model, que pensau que no s’hauria de permetre que es matessin cabres a canvi de diners i que s’haurien de considerar espècies domèstiques i exterminarles.  Jo pens que una caça sostenible d’alta qualitat, amb una densitat de cabres ajustada a la capacitat de càrrega del medi i vigilada constantment per l’administració que aporta uns beneficis a les finques que poden contribuir a fer-les rentables és un fet positiu. Tots aquells que es queixen de la presència de cartells de perill advertint de la caça de cabres han de saber que aquests cartells són obligatoris quan es fa caça major.

Sebastià Ferragut

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola Sebastià, content de poder saludar-te.

Llegesc la teva assenyada i ben informada opinió, però en discrep essencialment pel que fa al manteniment de la cabra com espècie cinegètica. Tu dius que una densitat de cabres ajustada a la capacitat de càrrega i controlada seria un fet positiu. No entenc en quin aspecte seria positiu, en l'econòmic? Per fer rentables les finques, vols dir?

Potser sigui cert que signifiqui un positiu efecte econòmic, però dues coses et vull dir al respecte, la primera és que això d'un nombre de cabres adequat al medi silvestre i controlat és una quimera. Sempre ha estat aquest l'objectiu i a mesura que han anat passat els anys i crescudes les crítiques més. S'ha assolit? En absolut. Perquè? Perquè al medi natural, salvatge no és tan bo de fer controlar una espècie invasora. Potser per manca de mitjans humans i tècnics? No ho sé el cas és que la realitat és tossuda i la devastació que provoquen les cabres a la vegetació, avui, enorme.

L'altra que l'objectiu positiu pel que fa al medi natural, especialment si hom pretén que estigui ben conservat, protegit, com la Serra de Tramuntana per exemple, no ha de ser la rendibilitat econòmica a costa d'aquest mateix medi, el fet positiu ha de ser la conservació i millora d'aquest medi natural i salvatge. Com pretendre que l'alzinar tengui sotabosc o regeneració de llavor? Com pretendre combatre la degeneració d'aquests boscos amb un augment de la temperatura, un menor grau d'humitat, una vulnerabilitat creixent del banyarriquer... provocat per la manca de protecció que li procura aquest sotabosc i la regeneració jove? Com així no ha de poder existir reforestació de Sorbus aria, Acer granatensis, Amelanchier ovalis, Taxus baccatta.... a les cotes més altes i no tant de les nostres muntanyes? És la cabra la que ho ha de decidir? Llavors devem estar tan boges com elles si permetem això.

Gràcies.

44

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola a tots, trob molt interessant que, com a mínim, hi hagi un debat obert amb el tema de les cabres, ja que feia mesos que no se'n xerrava gaire en aquest forum. Estic d'acord plenament amb alguns de vosaltres, però trob que en general s'obliden els objectius i la cerca de solucions viables, i s'entra en els típics tòpics (caçadors dolents, cabres per tot, etc.). Deix aquí una serie de reflexions que consider importants:   

- Les cabres són un problema actualment gravíssim a les serres de Tramuntana i Llevant? Si, i molt. Principalment per un tema d'afectació a la regeneració forestal.
- Es fa alguna cosa des de l'administració? Si, almenys a les finques públiques de la CAIB es lleven entre 1.500 i 2.000 anualment, amb uns recursos bastant limitats. Això no passa del 7-8% de la superfície de les serres.
- Que passa amb els vedats que venen trofeus? Representen un 2-3% de la superfície de les serres i a mi em sembla perfecte que puguin obtenir aquest aprofitament forestal. Cal recordar que aquests vedats legalment només poden vendre trofeus si tenen un certificat de qualitat de caça major i que per obtenir-lo, han hagut de fer (tal com deia en Tià) una feina de descastament que supera àmpliament els que s'hagués pogut fer des de l'administració. I gratis, sense doblers públics.
- Que passa si ve un caçador a caçar un boc de 4.000 € en aquests vedats particulars? A mi em sembla perfecte. Abans en treien fusta o pastures i ara en treuen caçera i lleure. Aquests aprofitaments poden revertir en una millora de les finques, turisme, etc.
- Que passa amb el tema genètic del boc balear? Ara ens precupa la taxonomia? Si la finca té un aprofitament i s'autodescasta amb un control estricte de l'administració, per sota unes densitats tolerables, a mi em sembla que el balanç ens es favorable. Si no ens agrada li pots dir marketing.

Idó, quin és el problema? Es molt senzill. Un 90% de la superf. de les serres (100.000 ha) en mans privades, amb 20.000 cabres híbrides o assilvestrades pululant i amb un aprofitament, en proporció baixíssim, de quatre cabrits o bocs (model altament productiu).

- Darrera pregunta. Quin polític vol entrar en aquest 90%, amb els rifles a pegar tiros? I d'on surten els duros (que com deia en Millan, no és una brigadilla sino bastant més). Pels polítics és millor plantar pins, seguir milanes, tancar, subvencionar (...), comprar fínques (i abandonar la resta), etc.  Eliminar 20.000 cabres, és "literalment" un marrón. I això seguirà així ....   Els recursos són limitats i ara, encara més o sigui, que cada diumenge cada mallorquí a menjar un cabridet.

Per cert, de la densitat "0", ja en parlarem al 2020. No hem de començar la casa per la teulada.

També cal dir, abans que parlaveu d'institucions, que des dels Col·legis d'Enginyers Forestals i E. Tècnics Forestals feim certa pressió amb el tema, dins de les nostres possibilitats.

Bé, ja he xerrat molt. Salut a tots.

45

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

He trobat això, per si algú li interessa:

Introducida hace entre 4050 y 4300 años, la cabra salvaje (Capra caegagrus cf. hircus/dorcas) puebla todavía hoy las sierras mallorquinas de Tramuntana y Artá. El estudio genético realizado demuestra que nos encontramos ante una variedad insular muy particular de caprino salvaje de origen antrópico, emparentado con el bezoar, la cabra de Creta y la cabra de Youra (Capra aegagrus dorcas, Reichenow, 1888), pero con una serie de peculiaridades genéticas y morfológicas que la diferencian de ésta y del resto de subespecies.

La información de que se dispone sobre la morfología, genética y ecología de la cabra salvaje mallorquina la distancian claramente de las cabras domésticas asilvestradas. La cabra salvaje mallorquina tiene unidad morfológica, y presenta una única manifestación fenotípica; aunque expresa algunos caracteres derivados que atestiguan su origen e interacciones antrópicas. Por otra parte, el estudio realizado sobre 25 microsatélites demuestra que presenta equilibrio de Hardy-Weinberg, que se encuentra bien definida genéticamente, y que además es diferente de las cabras asilvestradas de origen doméstico  y salvajes estudiadas como comparación. Las menores distancias genéticas se hallan con la cabra de Creta y las cabras ibéricas, lo que atestigua un origen mediterráneo.
El reconocimiento por la UE de las poblaciones mediterráneas insulares de cabra salvaje, motivado por los últimos estudios realizados, supone un gran avance para su conservación.  No obstante, en vistas a mejoras en la gestión, son absolutamente necesarios estudios que profundicen en el conocimiento de la ecología de estos animales y su interacción con la vegetación y con los caprinos asilvestrados en momentos recientes. Animales estos últimos, que provocan una grave situación de introgresión genética, hoy día junto con la caza furtiva, la mayor amenaza para el taxón salvaje.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

46 (editat per Joan Vicenç 21-05-10 06:29:09)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

I quina culpa en tenen les nostres muntanyes de tenir una cabra tan "fina", però externa al seu medi al cap i a la fi? A qui interessa la seva conservació? a l'home? (en genèric masculí). O a l'ecosistema mediterrani insular propi? Res a dir de la preservació i millora de les espècies domèstiques autòctones sempre i quan no alterin el medi com espècies invasores. Vos imaginau que a Escòcia mantinguessin un element nociu al medi només perquè a quatre els interessa la seva preservació? No ho podria creure. Això és el que passa aquí.

I tornant al començament vull recordar que només es perden les batalles que s'abandonen. Estic segur que existeixen botànics i zoòlegs de la casa que hi podrien aportar més a aquest debat d'idees. Perquè al cap i a la fi les idees fetes públiques són les que fan avançar, les que poden assolir una finalitat concreta, real, en aquest cas la solució d'un problema ecològic greu a la Serra de Tramuntana.

Mou un dit per la Serra! Collons! Però no només per pitjar un botó d'internet. Cony! La Serra reclama més suport enfront de l'agressió permanent que s'hi produeix. Per això em demanava al començament: Cabres: per a quan una campanya del GOB? Per fer la incidència en qui és més indicat per lluitar i deslligar aquest desgavell i qui més calla a hores d'ara, al manco en aquest actual debat.

Potser també la Conselleria de Medi Ambient hi tendria qualque cosa a dir, especialment els seus actuals responsables polítics. Sempre s'ha dit, per part de qui es pren seriosament aquestes coses que la titularitat pública o privada d'un indret natural no ha de significar cap diferenciació a l'hora d'adoptar mesures de protecció al seu medi natural. Així ho hem cregut sempre. La mateixa llei de Monts ho deixa clar. Com així idò aquesta por a intervenir-hi en aquest cas concret. No tenc cap dubte que la solució abans que tècnica és política. Primer de tot cal corregir sobre la normativa de decret o de modificació de la leco o porn, el caràcter gairebé benèfic que s'atorga a la cabra silvestre. Corregir la seva manca absoluta de control poblacional, atesa només en l'aspecte d'eliminació puntual i difusa i no en una responsabilitat de caire particular quan a plaga o espècie ramadera. Una vegada establerts els paràmetres legals per encarar el problema, les solucions tècniques de correcció es poden dur a terme amb tot l'aval legal.

Com que la Conselleria de Medi Ambient no fa res al respecte cal, al meu entendre, cridar-li l'atenció. M'estranya que autoritats científiques locals i estrangeres no ho hagin fet en aquest cas i especialment pel que fa a la sol·licitud de que li sigui atorgada a la Serra de Tramuntana la figura de Patrimoni de la Humanitat (rossegat per les cabres).

47

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Joan Vicenç ha escrit:

la Conselleria de Medi Ambient no fa res al respecte

Crec que la Conselleria de Medi Ambient és precisament la que més fa. Cada any elimina més de 1.500 cabres a la Serra. És això no fer res?

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Em referesc ("...res al respecte") a la faceta de legislador, de fer política. En tot cas eliminar mil o mil cinc-centes cabres a l'any és fer retxes dins l'aigua. Probablement en neixen moltes més, de tots colors. Per a quan un estudi rigorós de la mateixa Conselleria, si vols, al que facin més cas que a les meves obviables opinions?

Per a quan un diagnòstic que compari les cites florístiques den Bonafè amb les d'ara mateix. Ens alegram de trobar una falguera o una orquidia, quan l'endemà ja se la poden haver berenada. Vaig posar l'exemple de l'orenga, al meu entendre extingida a tres localitats on jo la coneixia i a dues on la cita en Bonafè. No te importància això? No indica res això? O hauré d'anar al fòrum planta perquè en parlin els botànics?

I no en mancaria d'altra que no fos la C.M.A. la que més fes per arreglar el problema de les cabres, al manco cobren també per això.

Gràcies Xavi. Una abraçada.

JV

49 (editat per Joan Vicenç 22-05-10 09:48:55)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Encara conserv un llibret “Bosque y màquia mediterráneos. Ecologia, conservación y gestión” de P. Quezel. R. Tomaselli. R. Morandini. 1982, que de tan en tan convé repassar. Crec interessant traduir-ne el següents paràgrafs. Pens que retracta molt bé el que ha succeït també a les nostres illes, amb la diferència, important, que potser aquí es va torbar més a devastar la vegetació de boscos i muntanyes.

Personalment record encara vivament la lluita contra els piròmans per pastures a la zona d'Artà i Tramuntana, allà pels anys vuitanta. Molts incendis hivernencs d'aquells anys que devastaven milers d'hectàrees, ni tan sols rebien la consideració d'incendis forestals ni eren valorats com a desastre. Rere el foc hi havia els ramats de cabres i d'ovelles, aquestes darreres però, molt més controlades.


“Acció antropozoogènica.

Aquest desequilibri quasi sempre està reforçat per altres factors crítics. El més important de tots és l'a influència de l'home i dels animals domèstics, que a la regió mediterrània han exercit una acció particularment destructiva durant mil·lennis.

L'home començà per destruir intencionadament la massa forestal que cobria la regió els inicis de la història. Desmuntà els boscos a la recerca de terres de conreu, i en menys de deu segles entre el V a. de C. I l'època de les invasions bàrbares, més de la meitat dels boscos mediterranis es veren devastats. A partir de llavors, l'equilibri forestal ha canviat de forma radical, al manco a les regions més poblades, ja que els boscos han quedat circumscrits als sòls no aptes per el cultiu.

Aquests boscos residuals sempre han estat utilitzats, i encara ho són, com a font de fusta i de llenya per a calefacció domèstica. L'aprofitament dels boscos per aquestes finalitats augmentà amb el desenvolupament de les tècniques preindustrials (carbonització, metal·lúrgia, fabricació de vidre, etc.) que encara ara persisteixen.

Així, doncs, a mitjans del segle XIX havien desapareguts no menys de les tres quartes parts del bosc mediterrani.

Les conseqüències d'aquest pillatge es veren agreujades per l'increment del nombre de pastors. Els seus ramats, ovelles i cabres en la seva major part, es propagaren gradualment per els romanents forestals, sobre tot a les àrees muntanyenques. S'incendiaren boscos per a proveir de pastures, el sòl es va anar degradant per erosió i la pastura intensiva dificultà o impossibilità la regeneració de les espècies forestals.

Aquest procés es frenà en certa mesura a finals del segle passat quan es va prendre consciència del valor ecològic i econòmic dels boscos. S'introduí el carbó per a calefacció i es crearen serveis forestals a alguns països que circumden la Mediterrània. Però sorgiren altres inconvenients.

Els funcionaris forestals, desencoratjats per la baixa productivitat i el lent ritme de la majoria dels boscos mediterranis, tot d'una dirigiren els seus esforços en altres direccions. Fins a una època recent, molt poc s'havia fet a la regió per la via de la reforestació.

A més, el creixement de la població, l'adveniment d'una civilització amb temps per a l'oci i el fet que els boscos constitueixen un refugi per a l'home modern, han fet créixer el nombre d'incendis forestals, que sovint assoleixen unes proporcions catastròfiques i precipiten la desaparició de les àrees boscoses residuals (sud de França). A altres països, la guerra ha tingut repercussions anàlogues (Grècia, Argèlia).

Aquests elements singulars o aquestes poques zones relictes que han escapat miraculosament de la destrucció, només es poden salvar mitjançant l'adopció de mesures draconianes.”


I Jaume Terrades a “Ecologia d'avui”. Quarta edició ampliada 1981.:

“Si la intensitat d'explotació sobrepassa la producció, el “capital” va minvant i la subsistència del sistema es troba en perill. Aquestes mateixes consideracions poden ser aplicades a la pastura. Tota zona de pastura té una capacitat límit o capacitat de càrrega, és a dir, una biomassa màxima d'herbívors que pot alimentar. Aquesta capacitat límit se sol determinar dividint la producció de la zona per les necessitats d'una unitat-herbívor.

Quan la població ramadera és excessiva, perquè supera aquesta capacitat límit, la vegetació s'empobreix ostensiblement i es desencadenen processos erosius. Però és fàcil de superar la capacitat límit, i la zootècnia lluita amb èxit contra moltes malalties derivades de la subalimentació. A mesura que la degradació del cobertor vegetal progressa (i amb ella l'erosió i l'aridesa), disminueix la productivitat de les terres i per tant la seva capacitat límit. L'excés d'animals es fa cada cop més gran, i aquests són més i més mal alimentats. Es tendeix aleshores a utilitzar un bestiar més resistent (es passa del vaquí a l'oví). En els països mediterranis l'última baula de la cadena acostuma a ser la cabra. Ella s'encarrega, amb gran eficàcia, de rematar l'obra destructiva.

Els mals de la pastura excessiva són, per desgràcia, ben visibles a Espanya, igual que en altres països mediterranis (Grècia, Algèria, Orient Mitjà, etc.) Probablement és a la pastura que cal atribuir la devastació de la “Meseta”. Actualment, el fenomen s'estén arreu del món.

Juntament al mateix fet quantitatiu de l'excés de consum, la pastura té altres repercussions de caràcter qualitatiu sobre la vegetació. Potser la més important és la selecció d'espècies que es produeix a causa de les preferències específiques dels animals. (...)

Segons Stewart, la pastura pot ser considerada el factor més important en l'empobriment rural del Tercer Món, perquè molt poques vegades es manté dintre d'uns límits establerts racionalment. La subsistència d'una població important depèn de la pastura, i això dificulta que aquesta pugui ser limitada.”


Gràcies.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

He trobat aquest interessant estudi:

http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045 … %29_19.pdf



L'any passat vaig tenir l'oportunitat de visitar la zona de Sierra Nevada. Vaig escriure això:

"He observat poques cabres i totes duien la marca veterinària a què deuen estar obligades com espècie ramadera que són. Molt lluny, desgraciadament, del que pensen establir per aquí. Els treballs forestals que he observat els he trobat molt ben realitzats. Alguns eren, al meu parer, treballs inútils, com el de trossejar els roures morts i fer-ne munts. Però quina manera més guapa tenen la majoria d'arbres de morir: ho fan drets i en aquesta posició encara returen els temporals, són refugi per una munió d'animals i també de plantes i aquests, respectuosament el descomponen per integrar-lo a la terra. Al bosc. Impedir aquest lent procés amb la tala dels arbres morts només es deuen poder explicar per una raó estètica o de paisatgisme de postal."

Aquí en teniu algunes fotos:

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/08 … l09-2.html


http://amicsarbres.blogspot.com/2009/08 … iol09.html