51 (editat per Joan Vicenç 13-06-10 07:41:15)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Una carta den Pere Llofriu al Diari de Balears d'avui: ( http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3 … ors-2.html ) esper que no li sàpiga greu que la reproduesqui aquí, ja m'agradaria que ho publiqués ell mateix, però raons deu tenir per no fer-ho. Seguidament unes fotos, poques, d'aquest mes de juny sobre el mateix tema.
Salut.



Cabres contra ecologistes: 5 a 0

L'ecologisme també evoluciona, no podia esser d'altra manera. Pareix que la darrera moda és descobrir invasores. Es tracta, generalment, de plantes que hem introduït, que encara cultivam i que res no indica que es deixin de cultivar, però si s'escapen del corral i surten ventureres a un ecosistema fràgil, són un perill potencial per a les espècies autòctones, diuen. El més visible de tot això són unes tanques publicitàries devers tres vegades més grosses que les ja famoses del pla E. Fins i tot el pla d'ordenació de la Serra se'n fa ressò. Imaginau-vos que a una margalideta forastera se li acudeix d'aparèixer als horts abandonats de les possessions... "Quin esglai!".
I, tanmateix, la pràctica totalitat de la fauna vertebrada terrestre ho és, invasora, i això no és un perill potencial per a les espècies autòctones: és que se les mengen directament.

El cas més esquizofrènic és el de les cabres, que ja ens roseguen els talons. Això ja fa perillar la credibilitat de molts discursos. Amb la desaparició de l'agricultura a la Serra i, consegüentment, dels usos i costums dels pagesos i, finalment, amb la desaparició dels pagesos mateixos, les excuses per mantenir cabres a la Serra s'han acabat. Si algú les considera tan importants, les hauria de guardar als corrals de ran de les cases, amb filferrada alta, d'aquesta que es posa contra l'excursionisme.

Precisament, fa poc que la premsa ens informava que per intentar reintroduir una tortuga gegant quasi extingida a una illa de les Galápagos, primer s'ha hagut de descabrar per complet. I és que a tot el món, pareix que amb l'única excepció de Mallorca i el Vedrà, hom té clar que la cabra és l'agent més important de distorsió del medi i, finalment, de desertificació.

L'alzinar està trist. Què li passa, a l'alzinar? No podem continuar donant-ne la culpa als carboners: fa 60 anys que han desaparegut; ja està bé. A més, si encara tenim alzinar és perquè en temps dels carboners, per poc que fos, encara es regenerava. Ara no: hom pot travessar un alzinar sense trobar-hi cap plàntula; sí que hi veurem, en canvi, una majoria d'alzines regruades i en regressió: si no hi ha un canvi d'actitud, el futur és...
Part damunt de les relíquies d'alzinar, tenim les carritxeres, precisament pels llocs de l'Illa on plou més, de 1.000 a 1.300 litres anuals: quina altra tudada! Va esser inevitable per a la subsistència dels nostres avis, però ara ja podria esser tipificable com a delicte ecològic.

I part damunt les carritxeres, en el cas que hi hagi parets nord i verticals, tenim la flora assetjada als penyals, que tampoc no hauria d'esser un orgull folklòric: n'és el darrer bastió. Ço que vol dir que a la pròxima envestida, pel canvi climàtic, per exemple, el pròxim estatge és a Liorna.
El tema de la repoblació és pràcticament el mateix. La natura es repobla tota sola; aleshores, on cal actuar és en el que impedeix la repoblació natural. Si no es soluciona això primer, les repoblacions polítiques són un doiarro i un altre gastòrum inútil.

Tot parodiant no sé qui, si no acabam amb les cabres, les cabres acabaran amb nosaltres. De moment, els excursionistes ja tenen prohibida l'entrada a santuaris botànics -fins i tot a molts camins tradicionals-, mentre les cabres, panxada va i panxada ve: una de riure i una de flora mediterrània.

Pere Llofriu. Palma.



                              http://lh3.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TBTrX6RPyEI/AAAAAAAAH3s/v6qNW62rl78/s512/11juny10%20032.jpg

                              http://lh3.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TBTrYMcegII/AAAAAAAAH3w/RsguTzPB8n4/s640/13juny10%20013.jpg

                              http://lh4.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TBTrY_C45gI/AAAAAAAAH30/jyzggVC2svM/s512/13juny10%20241.jpg

                              http://lh4.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TBTrZRKurgI/AAAAAAAAH34/C2QYK7YebGs/s640/13juny10%20243.jpg

                              http://lh4.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TBTreqlJccI/AAAAAAAAH4A/-3SodNFaqTs/s640/13juny10%20252.jpg

                              http://lh5.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TBTrZpN6mJI/AAAAAAAAH38/sr1b6ziPXgw/s512/13juny10%20247.jpg

52

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

¿Cabras 5- ecologistas 0?

Hace tiempo que no entro en este tema porque lo veo bastante sesgado. ¿Donde está en esta carta la administración? ¿No juega? ¿tienen los ecologistas la responsabilidad legal de las especies invasoras, introducidas o exóticas? ¿Quién ha marcado con el sello veterinario  a las cabras de Sierra Nevada?¿Habrá sido la Junta de Andalucia? o algún grupo ecologista.

La responsabilidad de todas las especies invasoras, exóticas, introducidas o dañinas la tiene SOLO Y ÚNICAMENTE la administración. Bien que concedieron permisos para "Traslocar" especies dañinas para las uvas, bien que realiza programas del carpobrotus (mientras algunos jardineros de can Pastilla siguen regandolas con agua potable en jardines de la zona) y podría estar así bastantes líneas  con cuervos "dañinos", picos de coral en s'Albufera o acridoteres en Andratx...pero el "partido" de las cabras solo lo juegan los ecologistas?.

Este tema esta más viciado que todas las cosas. Hay que hablar clarito, menos aguilas perdiceras y focas monjes y más mirar de verdad por nuestra fauna, flora y territorio. Cabras en la sierra, carpas en nuestros sistemas fluviales, carpobrotus en nuestras dunas y hormigas argentinas que destruyen los sistemas entomológicos y ahora tendré que escuchar que son estos "ecologistas" los que no hacen nada.

Es muy malo, cuando se juntan el hambre y las ganas de comer.

UN ABRAZO

JOSE LUIS MARTINEZ

53

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Sabieu que hi ha gent que se dedica a vendre cabres als vedats? que la tinença de cabres és subvencionada pel Govern?

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

54

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Ieps,
en Xavi té raó les races autòctones a la declaració de la PAC així com a les ajudes ramaderes vàries que hi ha arreu de l'any.... se'ls hi paga un plus.....

el que jo desconeixia era aquest negoci que esmentes existis..... seria interessant fer´ho saber als responsables tècnics de l'IBABSA i de FOGAIBA pq no me sembla massa bé que cobrin dues vegades!!

pentura estam subvencionant raça autòctona que acaba a un vedat on un caçador la mata a tants d'euros x ser autòctona

que divertit....quin negoci més redo..

salut

55

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Les cabres de "no sé quí" em buiden les piques d'aigua de les ovelles, foten els baixos de l'alzinar, les formigues argentines carreguen contra els caixons d'abelles, els abellerols les agafen al vol, els corbs espipellen qualque mè o ovella moribunda (les gavines també), el banyarriquer barrina amb les alzines, els tudons es foten el planter, els conills dels putes caçadors foraden l'hort...

Uf! m'algrat tot això em fascinen els abellerols, els corbs, la selvatgina, el safareig plè de granots. Intent fer el que puc perquè les ovelles i les abelles no m'invin massa, ja que les ajudes del fogaiba fan rialles!

Paciència molta, i salut per tothom!

56

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Perdona Francesca si t'has sentit ofesa, no era la meva intenció.
Entenc que ets ramadera i apicultora... i que les ajudes del FOGAIBA no són tot lo món.....així com ho veus tu...
però als negocis de les races autòctones en general  hi ha més que ramaders....per desgràcia... i aquests van a per altres coses...
si ho vols discutir ho xerram a un altra espai
salut
X

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

M'agradaria saber quina autoritat científica s'atorguen els qui redactaren el Decret 91/2006 de 27 d'octubre de regulació de poblacions caprines, d'ordenació cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics ( http://boib.caib.es/pdf/2006157/mp5.pdf )per afirmar que la "cabra salvatge mallorquina forma part dels ecosistemes naturals insulars" i quedar-se tan panxos. Perquè jo entenc que no en parlen com que en formen part com a "espècies invasores" dels ecosistemes naturals insulars. Com poden, de cop i volta i perquè els cau amb una gràcia que no diguis, atorgar a aquesta espècie un caràcter de presència normalitzada, natural, intrínseca dels "ecosistemes insulars".

Repetesc que la cabra que ells anomenen "fina", aquella importada fa uns cinc mil anys, o menys, pels pretalaiòtics si tan volen, aquella originària de l'oest d'Àsia (ben ampla la zona) ha de ser considerada en el millor dels casos una espècies ramadera d'especial interès, però mai una espècie pròpia dels ecosistemes insulars salvatges. No només perquè no ho és, sinó perquè ara mateix, com espècie invasora que és, fa mal. Fan molt de mal al nostre ecosistema insular fràgil, especialment als llocs més sensibles i vulnerables.

Quin temps fa que tenim Sorbus aria, Amelanchier ovalis, Taxus baccatta, Acer granatensis, Lonicera pyrenaica, Ilex aquifolium, Pistacea tarabintus.... Sí,  no són purament endèmiques (potser caldria fer-ne qualque revisió), però sí que podrien repoblar àrees molt més extenses de les que ho fan ara: absolutament confinades a indrets allunyats del barram de les cabres. Moltes altres espècies són atacades per aquest gran herbívor invasor afectant greument certs "ecosistemes insulars", com els sotaboscs dels alzinars, cims i barrancs de muntanya.

A qui defensa l'administració amb un Decret com aquest? Crec que està ben clar, a quatre grans titulars de vedats, a quatre roberts de niro amb euros i a quatre lluminàries consentides i acientífiques.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Ep

Per mi, na Francesca ha fet un dels comentaris més assenyats d'ençà que existeix aquest fòrum.
El perjudici que algunes espècies ens poden fer un moment determinat es veu compensat pel seu valor intrínsec, la bellesa i altres consideracions i no ho dic per les cabres precisament. Amb aquesta actitud, molts dels problemes de conservació que afecten la nostra illa estarien resolts fa temps o mai haguessin estat problemes tan sols.

Per cert, moure les caeres de lloc un centenar de metres, pot ser suficient per que els abellerols no hi tornin. En tot cas, això deu passar en època migratoria (abril-maig), no és així?

Als dos Xaviers: heu posat el dit allà on cou, subvencions encobertes o pervertides?

Salut!

Jaume

La vit-ta é la que trabaha, el cuerpo é un bulto.

59

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Bones! primer dir al Xavier que no em sent ofesa,  ens agrada "fora vila" i no per viurer-hi com a moderns "urbanitas" i omplir-la de xalets amb piscina , sino per contemplar-la, treballarla amb el màxim de cura, respectar l'entorn,  aprendre del animals...així com m'ensenyà el meu sogre, un home que ell mateix era part del paisatge , malhauradament ens deixà fa poc; però se n'anà amb la tranquilitat que aquelles contrades que ell estimava i coneixia pam a pam seguiran essen cuidades amb el seu mateix esperit, un continuu aprenentatge i amor cap a la natura i la terra que ho "congria" tot.

L'únic que hem sap greu és pertanyer a l'espècie més invasora que hi ha sobre aquest planeta!

Salut.

60

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Jaume m'oblidava dels abellerols! enguany no venen a "berenar" i em sap greu , els altres anys venien tot l'estiu fins a una trentena d'individus!

Salut.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

I en tot, què hi diu el PORN de la Serra de Tramuntana pel que fa al tema de les cabres?

- Cabres.

Dos articles es refereixen de manera més be confusa o ambigua a la presència de cabres a l’àmbit del PORN.

L’article 37.1 Podria semblar que també hi inclou a la que s’anomena en el Decret 91/2006 de 27 d’octubre, de regulació de poblacions caprines, d’ordenació de l’aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics,  “cabra salvatge mallorquina” pel que fa a la necessitat de preservar la puresa genètica d’espècies en reintroducció. Si així fos aquesta redacció hauria de modificar-se per deixar clar que aquesta hauria de ser classificada com espècie ramadera d’interès especial si es vol, però pel que fa als ecosistemes naturals on està assentada i especialment als àmbits del PORN ho hauria de ser com a espècie introduïda i invasora amb alta capacitat de degradació de l’ecosistema, amb especial incidència pel que fa a sotabosc, arbres i flora en general.

1. Per tal de preservar la puresa genètica i l’estat sanitari de les poblacions fauna silvestre, qualsevol pla de repoblació i/o reintroducció amb espècies autòctones, ha de ser autoritzat per l’organisme gestor dels espais naturals protegits. El Pla rector d’ús i gestió ha de fixar els criteris sanitaris d’afinitat genètica per a aquestes reintroduccions o repoblacions.

Al punt 2 de l’article 37 parla de la possibilitat (“pot establir”) de realitzar un control poblacional de cabres domèstiques assilvestrades o híbrides amb els propietaris de les finques privades afectades. Sense que existeixi cap imperatiu tècnic o normatiu que obligui al començament de tal procés de control i encara menys que les finques privades estiguin obligades a complir-lo.

37.2. Per tal de realitzar un control poblacional de cabres domèstiques asilvestrades
o híbrides, l’organisme gestor dels espais naturals protegits pot establir acords de col•laboració amb els propietaris de les finques privades afectades.

Caldria també atendre les nombroses queixes de particulars pels mals a l’agricultura, especialment ametllers, garrovers i oliveres que aquestes cabres que “no són de ningú” provoquen.

Per altra banda, l’article 55 remet una vegada més al PRUG per tal de regular la capacitat de càrrega de l’activitat ramadera o la supressió total o temporal de pastures a zones de regeneració vegetal, de concentració d’espècies sensibles, especialment a les zones cremades que presentin signes d’erosió. Aquest article hauria de ser extensiu a més supòsits del que ho fa, ja que sembla cenyir-se només a la protecció de flora amenaçada.

Com que aquest article es refereix específicament a la “capacitat de càrrega ramadera”, què passa amb les cabres anomenades “salvatges” amb consideració d’espècie cinegètica de caça major?


Article 55
Capacitat de càrrega ramadera
1. El Pla rector d’ús i gestió ha de regular, (…) la capacitat de càrrega que pot
suportar l’àmbit territorial on es dugui a terme l’activitat ramadera (…).

2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà determinar
la supressió total o temporal de pastures a zones de regeneració vegetal o de
concentració d’espècies sensibles per motius de protecció de la flora amenaçada
especialment a les zones cremades amb sobrepastures que presentin signes
d’erosió. En aquest casos, quan sigui procedent, s’han d’habilitar mesures de
compensació als titulars de l’aprofitament ramader.

La modificació substancial de la vegetació no arbrada per l’activitat de les cabres i que suposa un deteriorament o eliminació important de la vegetació, hauria de ser en tot cas autoritzada. De no ser així hauria de poder ser denunciada en aplicació de la Llei de Monts o en el seu cas obligar al propietari a la restauració de la vegetació incidint en la causa del problema, permetent un termini temporal per a la retirada o eliminació de les cabres de la zona forestal afectada.

És possible que la protecció de l’àmbit del Parc entri en contradicció amb el Decret 91/2006 de 27 d’octubre, de regulació de poblacions caprines, d’ordenació de l’aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics, abans citat i que a l’àmbit del PORN hauria de ser derogat.

62

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Bones,
un amic m'ha fet arribar aquesta "Perla" del setè art

http://www.youtube.com/watch?v=8EaLL2RQ … re=related

I jo que pensava que la caça en general estava prohibida en dies de fortuna (molt de fred, neu, condicions meteorològiques adrverses)...

Hi trobareu frases memorables i veureu que entre les "balas de matar" i els excursionistes i mountainbikers no hi ha conflicte

salut!

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)

63

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

El problema no es la neu sino que fan aquests dos caçant a una finca pública, si realment es a Son Moragues.

Pero bé, sempre serà una cabra menys ....

Salut a tots!

64 (editat per Joan Vicenç 14-07-10 15:00:35)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Sobre la protecció dels boscos europeus


Dues reflexions sobre el document LLIBRE VERD sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic

http://www.mma.es/secciones/biodiversid … osques.pdf


                                                             http://lh4.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TD3_DK_qIiI/AAAAAAAAIDg/MdObJA2VVwI/s512/4GEN10%20001.jpg

Primera: Els boscos.

La pobra definició del que és un bosc que es fa al document, ja presagia futurs problemes. A manca d'una definició comuna acordada entre els estats de la UE, es descriu com a Bosc a  una : “Terra amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de més del 10% i superfície de més de 0'5 hectàrees. Els arbres han de poder assolir una altura mínima de 5 metres a la seva maduresa in situ. “ i a “Altres terres boscoses: Terres amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de entre un 5 i un 10% d'arbres que poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ, o una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) superior al 10% d'arbres que no poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ i d'arbusts o matorrals”

Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que he comprovat més endavant ho fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. En tot cas, al meu entendre,  una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la dels qui fa anys l'abandonaren. Mai més ben dit, els arbres no els deixen veure el bosc.

M'explico. En Ramon Folch defineix el bosc, baix del punt de vista de la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.

Al meu entendre a aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, aquesta seria la meva proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”

En el document no se n'amaga gens de considerar les plantacions d'arbres com a boscos: “La major part dels boscos de la UE estan formats per rodals seminaturals i plantacions d'espècies autòctones o introduïdes”. Les plantacions d'eucaliptus o d'altres espècies silvícoles són boscos, doncs?. Personalment he conegut i patit de prop aquests seus “boscos d'eucaliptus” i puc assegurar que tenen tant de bosc, fora del seu vertader territori, com els plataners de la plaça del meu poble.

És per això que en el punt 2.3.3.2, quan parla de desforestació dels boscos on diu que: “...a algunes regions àrides, els boscos poden agreujar el dèficit hídric degut a una evapotranspiració més acusada que la d'altres tipus de vegetació. Això ocorre, en particular, en el cas d'espècies arbòries de creixement ràpid i que requereixen reg, així com en de varietats plantades en lloc inadequats”, no diferencia els boscos que ho són, silvestres, dels que són per plantació, que si creen aquests problemes que menciona és precisament per això, perquè no són boscos i no funcionen com a tals, sinó com a plantacions d'arbres, en aquest cas xucladores d'aigua, dessecadors i potenciadors del risc d'incendis.

Aquest posicionament pot portar a admetre una industria forestal que tengui com interès primordial la plantació d'arbres per a òbvies finalitats lucratives i que a més aquestes espècies comportin, en base a la seva funció industrial, modificacions genètiques que s'adeqüin a l'interès de l'explotació, que no del “bosc”. Segons aquest document aquestes plantacions no només tendrien la consideració de boscos, sinó que serien tractats com a tals, s'entén que també amb un protecció i subvenció institucional adequades. Aquest posicionament sembla preparar el terreny a la producció dels biocombustibles a escala europea, que no és altra  que la que es porta arreu de països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi pogués haver establertes. Les protestes també són d'abast mundial.

A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Hem de pensar que a Europa també gastam molt de paper.

Paradoxalment sembla que el document te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa i l'altra a no ser què sigui per l'existència d'interessos diferents al del bosc i la seva influència positiva que aquí s'amaguen.

                                                        http://lh4.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TD3_LEoGkGI/AAAAAAAAIDo/PQlDEQfKH8Q/s640/7jul10%20013.jpg


Segona: Les cabres.

He de reconèixer el meu euroescepticisme que cada vegada és fa més radical. He viscut molt pròxima la constatació que a Europa a les nostres Illes no les tenen en compte per allò que les haurien de tenir: per la seva òbvia condició insular. Res de res, les directrius europees, com sovint fan les lleis estatals, ens tracten com un territori aferrat al continent. Si allà hi calen autopistes i carreteres ben amples per fer-hi circular vehicles de gran tonatge per estalviar combustible, aquí ha de ser igual i per això ens menjam aquests Plans de Carreteres tan bèsties. Si a més com és la nostra condició, ens trobam més a prop d'Àfrica que de Barcelona, llavors el desconeixement i els errors que hi solen anar lligats són habituals. Quin diríeu que és per a vosaltres el principal problema dels boscos de les nostres Illes, concretament de la Serra de Tramuntana de Mallorca? El canvi climàtic? El banyarriquer? Les cabres?.

Les conseqüències del canvi climàtic o la virulència del banyarriquer als alzinars mallorquins s'agreugen en molt a causa de la ramaderia intensa, descontrolada, de la població de cabres i no tan sols això, sinó que moltes espècies estan en franca regressió si és que no han assolit ja estadis de vulnerabilitat pròximes a la seva desaparició. N'he parlat a bastament d'aquest tema, de la vegetació confinada, relicte dels penyals, arbres que podrien formar part dels nostres boscos: Amelanchier ovalis, Taxus baccatta, Acer granatensix, Sorbus aria, Ilex aquifòlium, dels interessos particulars enfrontats al general, de la incompetència de la nostra administració, de l'absència d'autoritats científiques o de la universitat a la batalla del debat, de la inacció incomprensible del GOB...

Aquí, si és que realment som part d'Europa, tenim boscos en perill per i amb diferència a causa de les cabres que van a lloure. Llevat de tants llocs destrossats per l'urbanisme groller que tant be coneixem, gairebé tots els territoris de la costa mediterrània on hi havia boscos, varen ser devastats primer per la ma i el foc de l'home i després de manera permanent i meticulosa pel barram de les cabres. Aquest document de la Unió Europea no en fa cap ni una menció. Nosaltres, les nostres illes, no hi comptam tampoc pel que fa als boscos.


Salut!

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Cabras en Menorca

Cap de Cavalleria...

http://dl.dropbox.com/u/3478239/Skua_20100726_163008.jpg

Una visión panorámica de Cap de Cavalleria: las cabras modificando la vegetación

http://photosynth.net/view.aspx?cid=fd1 … mp;t=False

66 (editat per Joan Vicenç 11-08-10 13:09:25)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Les cabres no fan vacances. En una passejada pels Tossals Verds n'he contades una trentena, sense anar-les a cercar. De pas he estat testimoni de l'enrocada d'una cabra negra per un ca i dos pagesos de muntanya. Finalment li han perdonat la vida. Això pot voler dir dues coses, que cercaven un cabrit a mida i que deixen viure les que no són "fines". També sé que pot voler dir més coses. A una finca del costat de Tossals, un responsable em comentava que n'han mortes unes sis-centes, en devers un any, crec. Volen gestionar la finca per fer caça major. El que pens és que aquestes cabres i bocs no han de ser gens mals de caçar. Jo les puc fotografiar sense problemes i fins i tot qualcuna se m'acosta perquè li faci la foto més bé.

El problema és que el problema no es resol i que sembla restar molt al marge o fora de prioritat dels qui ho haurien de veure i entendre com un mal molt greu per a la supervivència de la comunitat vegetal de la Serra, en especial els seus boscos, ja prou malferits. Quina llàstima d'institucionalitzacions on hi hauria d'existir una renovació constant.

Pens que si comptam, els darrers trenta anys a Mallorca, a les Illes, s'ha fet prou mal a tot tipus d'ecosistemes. Qui ho pot negar? Podria haver estat pitjor? Podria haver estat millor? Jo som dels que crec que ho podríem haver fet molt millor. Però per això cal un compromís fora preu.

El tema de les cabres m'ho corrobora.

Que passeu un bon estiu.

Ah, les fotos són totes d'ahir i la darrera d'avui, pel mateix indret però, si fa no fa.



                                                              http://lh3.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TGL84XkDmYI/AAAAAAAAIKw/X6R-_bI-pJY/s640/10ag10%20033.jpg

                                                              http://lh6.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TGL84S02sMI/AAAAAAAAIK0/M9WwvuYi2UI/s640/10ag10%20034.jpg

                                                               http://lh3.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TGL84ltqx4I/AAAAAAAAIK4/tDWNKIDJ_Yo/s640/10ag10%20043.jpg

                                                               http://lh6.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TGL84kB1xWI/AAAAAAAAIK8/WJbb5l879DE/s640/10ag10%20069.jpg

                                                               http://lh3.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TGL840eN8cI/AAAAAAAAILA/0cZThv2HwE4/s640/10ag10%20077.jpg

                                                               http://lh6.ggpht.com/_q98bYbvV4X4/TGL9qTEuU4I/AAAAAAAAILI/ptrfr9rHCPg/s640/10ag10.jpg

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Aquesta concentració tan brutal de cabres acabarà malament. La naturalesa és molt sàvia i sempre troba solució a les plagues, simplement provocant una contra-plaga: una epidemia de sarna, brucel.losi, llengua blava, ectima contagiós, listerelosi, etc... El problema és que aquestes malaltíes es poden transmetre a les ovelles i vaques i algunes també a l´home. Aleshores les ordres i els dobblers per a erradicar les cabres salvatges vendràn directament d´Europa.

Joan

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola

Ahir a Santa Maria una guarda de 36 cabres a Es Cabàs. Mai n'havia contat tantes de juntes a aquesta finca. Cada any per aquest temps, aquesta i altres guardes davallan de per sa Comuna cap al Pla. Deu ser un moviment estratègic per cercar aigua i menjar? Entren pels horts i tot. Dic cada any com si fos una cosa ancestral, però me diuen per allà que abans no n'hi havia de cabres a aquest redol. I crec que és cert, quan vaig començar a anar per sa Comuna, fa uns 10 anys, no tenc record d'haver-ne vist (almanco guardes), la meva impressió és que ha estat els darrers 5 anys quan han crescut tant. No ho sé, els que ho tenia trescat de fa més temps me desmentireu. En tot cas sembla un bon temps per reduir una mica el nombre.

Salut

Jaume

La vit-ta é la que trabaha, el cuerpo é un bulto.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Al darrer nùmero de L'ecologista, 52. Tant pel que fa a les propostes ecologistes per a les eleccions autonòmiques de 2011 en el seu apartat de Conservació de naturalesa, com per el resum d'activitats de 2010, no hi veig cap referència ni una al problema de les cabres a la Serra de Tramuntana i a molts altres llocs de les Illes. Com així? És que són incloses a l'apartat de "Control de les espècies exòtiques"? O a "Gestió racional de la caça i la pesca"? O a "Recuperació i gestió forestal"?. O és que costa anomenar les coses pel seu nom per qualque raó misteriosa que ara mateix es desconeix? Potser és que la valoració que el gob en fa d'aquesta problemàtica no és de la gravetat en la que insistesc jo fa estona i que considera que no se n'ha de parlar. M'agradaria aclarir-ne l'entrellat. Tant de bo en aquest apartat el gob fos tan eficient com ho demostra en la defensa del territori pel que fa a la mobilitat, urbanisme, energia etc.

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Article de Pere Llofriu sobre aquest penós, trist i gairebé tragicòmic tema:


Estafa

Al comellar de les Fontanelles, per la Victòria, Alcúdia, eren proverbials les lletreres arbustives i els ullastres... idò s'hi estan extingint. Què més ha de passar per aturar el barram de les cabres? Per això volem ser patrimoni de la humanitat i tenir espais protegits? Jo no.

Què hi fan, les cabres (Species omnia), en un espai natural protegit? Què protegim? Per què? Per a qui? Contra qui? A final del segle passat ja es descobrí que els pagesos havien desertat de la Serra, però hi havien deixat les cabres. La conseqüència és el que de totes les altres bestioles se'n diu una plaga. Però en aquest cas, en lloc de flitar, una sèrie d'espavilats decidiren complicar els problemes de la Serra fins al paroxisme, començant per inventar una raça regionalista.

L'estafa és fer creure a la gent que una raça té una importància equivalent a una espècie autòctona, i si aquesta raça, a més a més, és mallorquina, bono!: encara hem de deixar que arrasi la flora més important i hem de fer mamballetes.

Doncs no. La natura no és això. Les espècies autòctones són les que han evolucionat amb l'ecosistema durant milions d'anys, o sigui, que hi han estat sempre. Aleshores la vegetació autòctona ha evolucionat en paral·lel, o sigui que esta adaptada a conviure, també, amb els animals del seu ecosistema. Si parlam de vertebrats terrestres en una illa, ben segur que es tracta d'endemismes. Si no és el cas, la resta són espècies introduïdes per l'home: són espècies forasteres (en registre vulgar), al·lòctones (en registre fi) o invasores (en la moda actual). Val a dir que la consideració d'això darrer és molt desigual. Així, mentre que per cada exemplar de coatí s'han penjat 50 rètols de "Wanted coatí", per a les serps de Capdepera ja ens recomanaren que ens hi acostumàssim.

Les races no tenen res a veure amb tot això, ja que pertanyen exclusivament al domini domèstic. Això vol dir que l'home primer espenya l'equilibri natural que hi ha hagut sempre introduint-s'hi ell mateix, després donant prioritat a les espècies domèstiques, inicialment profitoses per a ell (no per a la natura). La selecció artificial i la inèrcia de qui dia passa any empeny pot arribar a produir races de corral, d'on no haurien d'haver sortit mai.
Les races són, doncs, un producte artificial conseqüència d'un tipus de vida abolit. De fet, la curolla de les races és just posterior a la desaparició de l'agricultura tradicional. Els anys que vaig anar a aplegar ametles a Porreres, no en vaig sentir a parlar mai, de tanta raça. Però no es tracta de dubtar que l'ase mallorquí estiri del carretó molt millor que els ases forasters, es tracta que ja no queda ningú que hi vulgui anar, en carretó, ni a la Rua. Més: no hi ha cap jove mallorquí que vulgui fer de jornaler a foravila. Si en trobau cap, de jornaler jove, ben segur que serà dels anomenats ‘extracomunitaris'.

Em sap greu, però si tot lo nostro només ha de ser panegíric, ja estam mostrant els peus. I em sembla molt bé que uns quants pagesos puguin sobreviure amb subvencions per a les races, però també caldrà posar-hi alguns límits. Amb les cabres hem trabucat: hem perdut l'oremus i anam camí de perdre tota credibilitat. Es tracta d'un animal domèstic que és precisament a la muntanya perquè ningú no el vol dins casa seva. Per als pocs restaurants que ofereixen cabrit, amb quatre corralets n'hi ha prou. Per a la resta, només serveixen per matar-les amb bales. Aleshores resulta que allà on no hi havia cap problema (a la Victòria, per exemple) n'hem creat un de temerari: la coexistència de bales i turistes, a part de la desertificació imparable, que sembla que ja no és notícia.

La tan escaïnada raça mallorquina de cabres es va inventar a mitjan quadrienni negre. Mentre Matas ens regalava la peixera més cara del món, entre d'altres obres faraòniques que ens han hipotecat durant dècades, els inventors de l'animal aquest, dirigits per Maria Antònia Munar i l'inefable Borràs, alhora que intentaven ofegar grups naturalistes mentre ensabonaven caçadors i altres amics (cas Dolça Mulet), dins aquest ambient, deia, desplegaren tota una parafernàlia de pedigrí, lo nostro, marca de mallorquinarritat, confusió interessada (mentida) per equiparar una raça domèstica a un endemisme, i perquè no hi hagués dubte de per on van els trets, li'n dirien balearian boc, a part de donar encara més facilitats per acabar de tancar els camins que ens quedaven. Per acabar de compondre el quadre, el GOB quarta època va callar com un mort.

Un llibre d'excursions de fa trenta anys deia que la Victòria era un dels poquíssims llocs on era possible passejar sense veure l'infaust rètol de "Prohibido el paso". Era massa guapo. A Alcúdia ja s'havien carregat tota la seva part d'Albufera, platja, dunes, port, Alcanada, Malpàs, Bonaire... que els quedava per degradar: la Talaia. Ara ja és plena de rètols de "Perill: caça de cabres". També és més que casualitat que, a part d'aquest cas, una altra usurpació grollera de l'espai públic, els més interessats en aquestes reserves de raça hagin estat els March del Banc o els Barceló dels hotels damunt la platja: tot un exemple d'amor a la terra, a la mallorquina.

L'Arxiduc deia que els mallorquins no fèiem jardins perquè el nostre paisatge ja ho era, un jardí. Qui posaria un animals d'aquests al seu jardí? Doncs a la Serra, no n'hi caben pus.

PERE LLOFRIU. Marratxí.

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/c … s-328.html

http://amicsarbres.blogspot.com/2011/04 … tones.html

71

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Només aclarir una mica alguns conceptes: espècies forasteres, al·lòctones, invasores...no són sinònims.
Una espècie pot ser forastera o forània quant sense tenir una població aquí, arriba de pas, moltes vegades considerada raresa o accidental. Per exemple l'àguila marina (Pigargo europeo per evitar confusions)
Pot ser també forània tinguent població estable aquí, per exemple milanes que arriben del continent.
Poden ser espècies al·lòctones introduïdes accidentalment o no, però ben estabilitzades aquí de fa molt de temps, com poden ser els nostres carnívors (mart, geneta i mostel) o els rèptils no endèmics.
Poden ser introduïdes en temps tan antics que s'han transformat en nostres. Com el Bufo balearicus.
Poden ser introduïdes, però que no aconsegueixen assilvestrar-se. Per exemple una iguana.
Poder ser introduïdes i assilvestrades, com el cas de la Sphodromantis viridis però que no ocasionen problema algun.
I ara venen les perilloses: introduides invasores (tortugues de Florida, carpobrotus, formiga argentina, etc).
I la paraula "exòtic" es refereix gairebé només a les tropicals, però un bitxo de la Península també seria exòtic, per definició de la paraula.

Una mateixa espècie pot estar en diferents d'aquestes categories. Una àguila reial, per exemple si arriba del continent seria una espècie actualment accidental, mentre que si s'escapa d'un cetrer seria espècie introduïda.
El cas de les cabrews és una mica tot: introducció ancestral, categoria domèstica, etc.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

72

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Per'l que veig en aquest tema, aqui hi ha gent qu' estaría a favor de l'erradicació de les cabres a la serra, però jo em deman si això no afectaría greument la nostra població de voltors.
Salut: Guiem

73

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Guiem: no perquè els voltors es mantenen amb les menjadores que tant el GOB, com la Conselleria com la Fundació Voltor Negre mantenen.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Bones a totohom.

Aprofitant que he entrat al fòrum, resuscitaré el tema de les cabres. Com alguns ja sabeu, visc represaliat pel règim, i en part això és per haver posat la problemàtica de les cabres damunt la taula. L'únic estudi que se n'ha fet continua essent el que vaig coordinar, a través de Pandion per a la Conselleria de Medi Ambient, ara fa ja uns 13 anys (el treball de Seguí et al. al "bolletí" de la Societat d'Història natural de les Balears és fonamentalment plagi i no afina gaire).

Bàsicament, el que trob rellevant en aquest moments és:

1) La cabra salvatge mallorquina és un feral antic, estretament emparentat amb l'agrimí de Creta, i del màxim interès.

2) Aquest llinatge de cabres ferals mediterrànies és anterior a la domesticació de la cabra tal i com la coneixem (Capra hircus), i ha de ser inclòs dins Capra aegagrus, que inclou el bezoar (l'avantpassat salvatge).

3) La Directiva Hàbitats, d'obligat compliemnt per tots els estats membres de la Unió Europea i trasposada a l'ordenament jurídic espanyol a la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, que té rang de llei bàsica de l'estat, inclou Capra aegagrus dins la llista de les espècies estrictament protegides, i alhora dina la llista d'espècies per a les quals cal designar zones especials per a la seva conservació. (Se n'exceptuen les poblacions artificals, que no és  pas el cas a la Serra de Tramuntana.)

4) El paper ecològic de les cabres no és menyspreable, i encara que cal reduir-ne la població dràsticament, tampoc no seria bo la seva desaparició.

5) La gestió cinegètica de la cabra salvatge mallorquina és manifestament il·legal.  I demostrablement perniciosa, tant per a la població de cabres com per als ecosistemes forestals.

6) La passivitat o col·laboració de l'administracio amb el conjunt d'activitats irregulars entorn de les cabres salvatges a Mallorca constitueix un fenomen que s'escapa del meu enteniment limitat, però que seria de gran interès per a la Comissió Europea.

Opinions (fonamentades)?

Cordialment,

Cristian

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

En general coincideixo essencialment amb tu Cristian. Penso que la solució passa per decisions polítiques com derogar el decret que regula la cabra com espècie cinegètica. El que no sé és si amb caràcter general se li ha de donar una figura d'animal domèstic, ramader o si, a la vegada i exclusivament amb certes poblacions localitzades, s'ha de dotar d'una protecció com que la que expliques exigeix la Directiva Europea. A la vegada s'hauria d'establir un termini per eliminar bona part de la guarda. En tot cas el que hi ha ara no es desdiu gens en el desgavell què, en tots els àmbits i especialment en el de la conservació de la natura, ens han embolicat aquests polítics i alts funcionaris i-responsables que hem patit i patim.

La realitat és que el problema s'ha agreujat d'any en any. Es multipliquen els vedats per a caça major i quan més consolidada és la seva presència, més mal de fer serà resoldre el problema. Els polítics que manen ara són manats també pels poders fàctics d'aquest ram.

El que sí que trobo a faltar és la implicació del gremi de científics, especialment de la UIB. Trobo a faltar algun estudi seriós que avaluí la incidència d'aquest herbívor en l'afectació d'elements de la flora que literalment han desapareguts, o en els canvis que en factors essencials per la pervivència dels boscos, especialment de l'alzinar, han tengut les cabres. Qui pot dubtar d'un augment de la temperatura, una baixada de la humitat baix les alzines, o l'eliminació del sotabosc que tot plegat tan favorable és a la circulació i incidència del banyarriquer en un ecosistema debilitat.

Així mateix pens que un naturalista, compromès o no amb la lluita ecologista, no pot passejar-se per les nostres muntanyes mirant ocells, orquídies i merdes de mart, i obviar com si no existís o no anàs amb ell la realitat d'aquest problema i no denunciar-ho, al manco una vegada.

Gràcies.