Tema: Boscos vells, boscos bells

Em sap greu no poder incloure l'article d'opinió del Col·legi d'Enginyers de Forests de les Illes Balears, publicat al Diario de Mallorca el passat dissabte 16 d'abril de 2011. Si qualcú ho pogués fer per jo li agrairia, sovint tenc problemes, i no sé perquè, per accedir a l'esmentat diari en versió digital.

Seguidament una opinió meva a aquest escrit. Molt abreujada perquè li he donat un format de "cartes al director". Per tant hi ha moltes més coses i matisacions a dir i que en altres temes ja he tractat o al blog d'amicsarbres. Gràcies.




Boscos vells, boscos bells.

Fa uns dies es va publicar un article del Col·legi d'Enginyers de Forests de les Illes Balears titulat “Balears, única comunicat sense Pla Forestal vigent”. De la seva lectura en faig públiques dues opinions personals. La primera fa referència al fet que hi ha certes opinions que, sense que jo sàpiga ben bé on varen néixer, es mantenen en el temps i envelleixen i es fossilitzen, és la que fa referència a la recurrent i per a mi infundada, absurda  i irreal teoria de la “maduració, envelliment i fossilització dels boscos”. Com si els boscos portassin un gen d'autodestrucció en el seu propi procés de maduració i que només es salvaran amb  la intervenció humana, és a dir amb la  inapreciable gestió dels enginyers forestals. Ja sé que aquestes paraules poden semblar ofensives a persones d'aquest cos professional, res més lluny de la meva intenció, car no crec que la majoria defensi aquesta teoria de clares intencions intervencionistes.  El “bosque animado”, que la gestió forestal de la Xunta de Galícia va devastar, literalment, ara fa pocs dies, ho va ser per raó del seu envelliment o fossilització?. Un bosc vell és un bosc bell, però sobretot viu, també els seus arbres morts.

Una altra cosa és, i aquí la meva segona opinió, que el desgavell ignorant o malintencionat, en la gestió agrícola i  forestal, ha provocat durant anys entendre com enemiga a la vegetació que participa en el procés dinàmic d'establiment dels boscos en antics territoris incendiats o que es conraven.  Especialment la vegetació capdavantera, és a dir càrritx, pins, argelagues, estepes...autèntica flora heroïna que estableix els primers campaments bases del futur bosc. Allà serà on aniran a posar els ocells que reforestaran. Gairebé no cal altra gestió.

En canvi la mala gestió governamental i privada, que dura encara fins als nostres dies i que pot empitjorar amb l'entrada del PP en el govern, ha permès el descontrol d'una espècie ramadera herbívora especialment nociva i destructora per a la nostra flora i boscos,  les cabres. Aquestes sí, ho he de reconèixer, han aconseguit fossilitzar les pobres masses d'alzinar de la serra de Tramuntana i del Llevant de Mallorca, han aconseguit que aquests alzinars deixin de ser boscos, car ni sotabosc i regeneració natural no tenen. Aquest sí que és un problema extraordinàriament greu per als nostres boscos i que una Llei o Pla Forestal hauria de solucionar per sempre de manera urgent.


http://amicsarbres.blogspot.com/2011/04 … llegi.html

2

Re: Boscos vells, boscos bells

http://www.diariodemallorca.es/opinion/ … 62152.html

3 (editat per Oriol 25-04-11 14:03:57)

Re: Boscos vells, boscos bells

Hola Joan, la nota de premsa que va emetre el col·legi la setmana passada anava en la línia de denunciar l'absència de gestió actual de les masses forestals de les illes per part de l'administració. Això no vol dir, en cap cas, que gestió sigui equivalent intervencionisme total: no es proposa fer tallades arreu, ni obrir camins per tota la serra ni fer tractaments aèris massius contra plagues i malalties. De cap manera. Per començar per una raó: la nostra demanda és que es faci el pla, els continguts cal consensuar-los i aconseguir que no siguin "paper mullat".

Estem d'acord en que un bosc, en absència de perturbacions intensives, no s'autofossilitza. Evidentment que no. Que passa? Que els nostros boscos, tot i que cada any presenten més superfície (matolls), van perdent la seva capacitat de regeneració. I aquest és el principal problema. L'ordenació forestal "clàssica" estableix tres objectius bàsics: persitència de la massa, rendiment sostingut i màxim d'utilitats. El segon objectiu es pot transformar si es vol en "màxima capacitat de mitigació del canvi climàtic". I al segon diga-li paisatge, caça, lleure, biomassa, etc.

Doncs el problema està en el primer ítem: la persistència s'aconsegueix amb regeneració, perpetuació. I amb això ja saps el que passa en molts boscos d'aquí. No cal dir que les cabres en tenen part de la culpa com bé sabràs. La solució hauria de ser fàcil.
Quin és el problema? Mandra de l'administració i 90% de la superf. forestal de la serra privada.

Que hauria de dir un pla forestal? Això es el que cal treballar i els enginyers forestals haurien de tenir molt a dir.

Desconec que faran els que venguin al maig. M'agradaria molt que ens escoltassin, a tots. Espero que no facin un altre "Un Milió d'Arbres ...... per a les cabres".

Crec que estem al mateix "bàndol" per dir-ho d'alguna manera.

Salut.


Oriol Domenech (Vocal Col·legi Enginyers de Forests)

Re: Boscos vells, boscos bells

No tenc cap dubte, Oriol, de la meva coincidència pel que fa a la gestió i conservació dels boscos, amb la majoria dels enginyers forestals que conec. Això no lleva que el que tu exposes ara, no és el mateix que diu l'article d'opinió del Col·legi publicat al D.deM. Així ho veig jo.

Quins criteris silvícoles, de conservació de la foresta o de simple rendiment per explotació forestal s'han aplicat en el cas que jo citava de Cecebre, Cambre a La Corunya? Al meu parer són recurrents certs anacronismes de les escoles forestals en l'opinió d'alguns professionals del sector. Res no a dir si no existeixen temptacions de posar-los en pràctica. Crec que cal actualitzar moltes teories i pràctiques apresses en altres temps on conceptes d'explotació forestal, envelliment o fossilització dels boscos, millora de la massa, ajuda a la regeneració natural,.... a la pràctica es demostraren devastadores a l'habitat. En tenc prou exemples per explicar, sense sortir de l'illa. Crec que cal actualitzar la teoria i pràctica de la gestió forestal a pensaments més propers a la pròpia autonomia i dinàmica de  l'ecosistema i a la seva multiplicitat d'elements. Jo entenc que el medi natural s'ha de tractar amb la cura que mereix un estat salvatge. El rendiment dels nostres boscos ve donat pel seu paisatge, industria turística,  biodiversitat, regulador hídric, oxigen.... i no tant per l'existència o no de masses d'arbres ben formades. Que de tot hi pot haver, és a dir no es poden generalitzar els criteris d'intervenció en el medi forestal. Dependrà de cada lloc i situació, jo entenc.

Per altra banda coincidesc amb tu amb la necessitat d'augmentar la propietat forestal pública, d'evitar l'accés de les cabres a l'entorn forestal, de crear la nostra pròpia Llei o Pla Forestal adequant-la a la nostra realitat. Dubto molt però que siguin els interessos de l'ecosistema forestal els que finalment es defensin. Els humans entre altres coses, soim massa arrogants. Caldrà escoltar i sobretot deixar accedir a la participació de tothom però amb un nord clar: el respecte a l'ecosistema mediterrani propi que gaudim i pel qual no es poden aplicar els mateixos criteris de gestió forestals que es fan servir a Sòria, als Pirineus o a Centre Europa.

http://www.lavozdegalicia.es/coruna/201 … C11991.htm

Salut, Oriol.

Re: Boscos vells, boscos bells

La mateixa guarda. Avui.

                                           https://lh6.googleusercontent.com/-eYJn9zIIOms/TbsW7CU6dEI/AAAAAAAAI5o/5DWgbZcHDEY/s288/29abr11%2B055.jpg

                                           https://lh3.googleusercontent.com/-vUGqRmFZH5g/TbsW7NivsnI/AAAAAAAAI5k/RZyUXkHlEp4/s288/29abr11%2B059.jpg

                                           https://lh5.googleusercontent.com/-21T0G8H86Sw/TbsW8QXIU1I/AAAAAAAAI5s/7VDRhRnCfcI/s288/29abr11%2B060.jpg

                                           https://lh3.googleusercontent.com/-PxatQrYkVsg/TbsW-6s82tI/AAAAAAAAI50/OS9zg2B78zw/s288/29abr11%2B072.jpg

                                           https://lh4.googleusercontent.com/-_vPMTCkmxWg/TbsW_2exsII/AAAAAAAAI54/n-3tR9WlS7c/s288/29abr11%2B081.jpg

                                           https://lh3.googleusercontent.com/-HNAwzoBzatQ/TbsXBA4jjMI/AAAAAAAAI58/h1nE_d47ptg/s288/29abr11%2B089.jpg

                                           https://lh3.googleusercontent.com/-3bxTLz183AQ/TbsW5QvmToI/AAAAAAAAI5g/xB3njPkclq4/s288/29abr11%2B094.jpg


La nostra cabra ancestral i autòctona mallorquina lliure entre els nostres boscos i muntanyes.

Gràcies Tomeu.

6 (editat per Joan Vicenç 24-05-11 15:13:15)

Re: Boscos vells, boscos bells

No deu haver passat de manera desapercebuda als usuaris d'aquest fòrum, la històrica victòria de la dreta espanyola del PP a les darreres eleccions municipals i provincials o autonòmiques. Ho trec a rotllo perquè com deveu preveure serà aquest partit qui nomenarà els càrrecs que marcaran les directrius de la política mediambiental en els seus apartats forestals, agrícoles, ramaders, cinegètics... etc. Només vull donar a conèixer al respecte que, pel que fa a la meva opinió que encapçala aquest tema del fòrum, he rebut felicitacions i adhesions de propietaris de grans finques i altra gent del món de l'entorn rural i forestal i que sens dubte han votat a aquest partit guanyador (cosa que de ben lluny no he fet ni faré jo com podeu imaginar). Per tant, m'agradaria fer constar a les persones que a partir de ben aviat determinaran les polítiques mediambientals de Mallorca i de la resta de les illes, que el greu problema que representen les cabres pel nostres ecosistemes forestals va més lluny de les ideologies de partit, es tracta de la constatació i realitat d'un greu problema mediambiental i fins i tot agrícola i ramader a resoldre. De fet els, diguem-ne, governs progressistes com el darrer, poca cosa han fet per a resoldre veritablement aquest greu problema, ni més ni pus però també, que l'interès que  hi ha mostrat el prestigiós grup ecologista de la casa.

Esperem amb tot plegat que la mare natura no ens castigui amb la sequera històrica que ja es veu venir i que conclouria la mala gestió de tothom amb la desaparició dels nostres boscos.

7 (editat per Joan Vicenç 20-06-11 05:53:34)

Re: Boscos vells, boscos bells

Diario de Mallorca, avui:

­La Associació de Caça Major i Protecció de sa Cabra Mallorquina, la Associació de Vedats de Caça Major de Mallorca, la Fundació Balear per a la Fauna i l´Art Cinegètic y el Safari Club Internacional, han suscrito un manifiesto mostrando su "total disconformidad" con la conselleria de Medio Ambiente del Govern "por su total falta de criterio científico en el Plan de Descarte de la cabra fina mallorquina en el Parc Natural de Llevant aprobado por el Govern, y que provocará una irreparable pérdida del patrimonio cultural cinegético de Mallorca".
Los colectivos recuerdan en el documento que el denominado científicamente ´Balearean Boc´ "es un animal protegido por la legislación balear vigente y, por tanto, su aniquilación en el Parc a cargo de funcionarios de la Conselleria y por tanto dependientes del Govern, constituye un atentado penado por la Ley".
En el Parc Natural de Llevant conviven cabras híbridas y finas, siendo, según el grupo de entidades, "las únicas susceptibles de descarte por parte de los agentes medioambientales". "Exigimos la paralización de las órdenes dadas para una cabra que lleva más de 4.500 viviendo entre nosotros".

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Bona i ràpida resposta del GOB:


El GOB reclama als nous responsables de medi ambient de Consell i Govern que abordin convenientment la problemàtica ambiental de les cabres orades als espais forestals

Consideram molt positiu i imprescindible el control de cabres assilvestrades realitzat fins ara al Parc Natural de Llevant

Davant les manifestacions públiques dels col·lectius lligats a la caça de la cabra mallorquina, criticant el control de la població d’aquests animals al Parc Natural de Llevant, i fins i tot acusant absurdament de delicte aquesta situació, des del GOB volem recordar que:

1. La pastura de cabres als nostres boscos, garrigues i muntanyes és un dels majors problemes ambientals de les nostres masses forestals. Quan la densitat d’aquests herbívors traspassa el màxim assumible per l’ecosistema, es produeixen greus danys a la vegetació, s’impedeix la regeneració natural, s’empobreix la coberta vegetal i fins i tot es posa en perill la supervivència d’algunes espècies.

2. A les Illes comptam amb un bon nombre d’espècies vegetals que en tot el món només viuen aquí o que presenten poblacions molt reduïdes. Una part d’elles es troben restringides a zones de muntanya, i la pressió herbívora de les cabres n’és el seu principal problema de conservació. Així ha estat reconegut als plans de conservació que s’han redactat per aconseguir la conservació de més de 30 espècies vegetals amenaçades.

3. La pastura incontrolada de cabres genera evidents perjudicis econòmics que s’assumeixen socialment:
El paisatge forestal és un patrimoni amb fortes implicacions sobre altres activitats econòmiques com el turisme de masses.

La manca de regeneració natural suficient de les masses forestals condiciona el seu futur aprofitament forestal sostenible.

Els seus efectes negatius sobre espècies amenaçades fan necessaris plans de conservació que impliquen importants partides econòmiques i que pagam entre tots.

En algunes zones es fa necessari fer reforestacions, que són igualment molt cares i que a més a més tenen poques garanties de futur si no s’elimina la pressió caprina.

4. El control d’aquests animals que des de fa anys es realitza al Parc Natural de Llevant ja comença a donar resultats, i s’observa una millora en la regeneració natural de la vegetació.

Des del GOB veim amb molta preocupació l’incipient negoci de la caça de cabres mallorquines, per les seves implicacions amb els problemes abans esmentat. Igualment ens preocupa l’actual separació entre els organismes competents: el Consell de Mallorca té les competències en caça, i promociona aquesta modalitat cinegètica. D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient és la responsable del control biològic de l’espècie per evitar danys ecològics.

Per tot lo abans esmentat, volem manifestar:

el nostre suport al control de la població de cabres, mallorquines o d’altres varietats, als espais naturals i especialment als espais protegits com el Parc Natural de Llevant o la Serra de Tramuntana, per tal de minvar la seva densitat fins a nivells que no generin danys ambientals.

La nostra demanda als governs del Consell de Mallorca i de la Comunitat Autònoma per tal que considerin adequadament la magnitud del problema i apliquin mesures per tal d’abordar-lo de forma convenient, prioritzant per davant de tot la conservació del nostre patrimoni natural i el bé comú dels ciutadans.


http://www.gobmallorca.com/comuni/com2011/110618.html


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

I en Joan, en Tomeu i en Biel, què hi diuen?

8 (editat per Joan Vicenç 21-06-11 14:24:35)

Re: Boscos vells, boscos bells

La importància de les cabres per a l'economia Balear

A començament del segle vint, les muntanyes de Mallorca eren molt netes. Gairebé no tenien arbres. Qui ho vulgui discutir que repassi les fotografies que pugui trobar al respecte. La fam, que el feixisme franquista imposà, les va mantenir encara més netes. Calia aprofitar cada pam de terra per sembrar i sobreviure. Més endavant, cap als seixanta i setanta, amb l'arribada del boom turístic,  la deserció de la feina del camp i molt especialment la de muntanya, deixà passar el que havia quedat confinat, la natura salvatge. De tal manera que aquelles marjades d'un pam de terra i un tronc d'olivera, començaren a poblar-se de càrritx, argelagues, pins i ullastres de les mateixes oliveres que morien. L'alzinar s'hi va congriar i quan començaren a minvar els incendis que els darrers carronyaires de les possessions i les pastures provocaren, s'hi va poder establir un paisatge esplèndid de pins i alzines i altres vegetacions associades que li anaven darrera. De tal manera que el turisme en quedava saciat de tal paisatge. Un paisatge que ens domina i ens atorga rendiments econòmics molt mal trobar. Ni Mediterrània enllà.

Però si com ha passat a molts indrets muntanyencs de la mateixa mar, la desertització s'imposa, llavors el millor argument turístic morirà. La cabra, les cabres que en plena crisi climàtica s'han ensenyorit de les muntanyes d'ençà que el pastor va morir, augmenta la temperatura dels ecosistemes arbrats, en baixa la humitat, devasta la biodiversitat, impedeix la regeneració i el relleu genètic i provoca que un cicle adaptatiu del clima mediterrani, es converteix en un final de camí. Els interessos insignificants, representats per negocis cinegètics i de grans propietats, no es pot imposar a l'interès general. Cal resoldre de manera ràpida i contundent aquesta predicció. Fins i tot amb el PP.

Salut.

JV

9

Re: Boscos vells, boscos bells

Jo les he de sufrir cada dia!! les ovelles es queden sense aigua i les parets de pedra seca fetes un desastre, això qui ho arreglarà, estic cansada d'avisar a Medi Ambient, resulta que les fan fora del golf de Canyamel i les envien a ca nostra, llavors vendran uns espabilats escopeters a fotre els cabrits! ho he dit a l'Ajuntament de Capdepera i m'ha sorprés la resposta de que per allà hi ha un "vado" Cati o Toni sabeu res d'aquest "vado" de cabres se suposa per s'Heretat, ahir en vaig contar mes de trenta dins l'alzinar, i cada dia el mateix. Se suposa que fan més mal a l'herbeta del golf que a les alzines que neixen.

Salut!

10

Re: Boscos vells, boscos bells

Uep Francesca,
això de "vado" de cabres me sona a xino (a cuento xino, vaja; aquests de l'ajuntament fan molt bé això de tirar pilotes a fora). Seria millor que t'haguessin adreçat a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori (971 176666). Demana pel servei de control de fauna (si l'operador no troba ningú, demana per Joan Oliver), i explica'ls el problema. Si les cabres són dins ca teva, no han de tenir problemes per intervenir.

Salut

Toni

11

Re: Boscos vells, boscos bells

Gràcies Toni, però ja he avisat un caramull de vegades, ja han intervingut, el problema és que les passen d'un lloc a l'altre, del golf a la provençals d'allà a son bessó després a ca meva i així anam un dia ens queixam uns i un dia els altres, la intervenció que fan és fer por, en Tomás a vengut un parell de vegades, no tenc res que dir d'ell, al contrari, però el que més m'emprenya és que hi deu haver qualcú que l'interessa poder anar a caçar cabrits i fer una vega! sino no s'explica els anys que fa que tenim cabres per allà i nigú sap de qui son! un dia pegaven tirs per les penyes de ca meva, quasi a les fosques i sense avisar! i llavors la conselleria ens fan tenir les ovelles amb xip, cartilla, vacuna i tota aqueixa comedia, qui controla la brucelosi d'aquestes cabres?

salut!

Re: Boscos vells, boscos bells

Opinions d'un "gestor forestal" salvador dels nostres boscos":

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-ba … 92475.html


"Sergio Oller es un oscense de 31 años de edad, criado en una familia que ancestralmente ha vivido del pastoreo. Su padre y su abuelo fueron pastores trashumantes, por lo que desde pequeño ha convivido con las técnicas, habilidades y secretos del oficio. Actualmente vive Ibiza y es el creador de una de las iniciativas empresariales surgidas al amparo de Ibiza Crea, el vivero de empresas promovido por el Ayuntamiento de la ciudad. El proyecto de su empresa se denomina ´Eivinatura. Una ramaderia al servei de la biodiversitat, l´economia i el paissatge´ y consiste en utilizar el pastoreo, en este caso de cabras, para limpiar los bosques de la isla, reduciendo así el riesgo de incendios forestales.

Oller tiene experiencia en estas lides, dado que es responsable de un proyecto de limpieza forestal con ganado en la Comunidad Autónoma de Aragón, aunque en ese caso utiliza ovejas. En Ibiza propone la cabra porque, según los estudios aportados a su proyecto, es el animal más adecuado para la vegetación mediterránea que impera en los bosques de la isla. Además, añade que solamente pretende utilizar la raza autóctona para contribuir a la continuidad de la misma y, además, porque es la que mejor se adapta al medio ambiente de la isla.

Sergio Oller asegura que presentó su proyecto hace años a varias instituciones y, a raíz del incendio del año pasado en la zona de Benirràs, obtuvo respuesta del Instituto Balear de la Naturaleza (Ibanat), que se ha mostrado «muy interesado». El pastor asegura que buena parte del atractivo de su iniciativa radica en que la acción de las cabras en el monte resulta totalmente efectiva para prevenir los incendios e incluso es mucho más económica que la limpieza que se efectúa manualmente.

Él propone la creación de cortafuegos en los montes mediante el uso de pletas nómadas, es decir, cercados en los que pastan los animales (sesenta machos cabríos castrados) y que se van cambiando continuamente de lugar. Según sus cálculos, de esta forma se consigue limpiar una hectárea de cada mes, con un coste de 2.000 euros, cuando el mismo trabajo mediante labores forestales costaría unos 6.000 euros.

Sergio Oller recalca que lo que le interesa a él no es el dinero que pueda ganar con ese trabajo, sino la recuperación de un oficio tradicional actualmente desaparecido en Ibiza, como es el pastoreo. Su intención es, en una siguiente fase, crear una escuela de pastores, que podría significar nuevos puestos de trabajo para jóvenes que se sientan atraídos por el medio natural.

Además, supondría una nueva fuente de riqueza para la isla, puesto que las cabras crían, con lo que producen carne y también leche para elaborar quesos de buena calidad. Asimismo, se pueden usar las pieles para trabajos de artesanía. Todo ello, además de mantener limpios los bosques, generaría una cadena de puestos de trabajo que Oller cree que no se debe despreciar, y menos en tiempos como los actuales."


              http://photos1.blogger.com/blogger/6568/1300/1600/Les.murades.i.les.cabres.jpg

La realitat:

No "netegen" el bosc: el fan desaparèixer. No redueixen els incendis forestals: els faciliten i incrementen.

La ramaderia ha d'estar controlada en tot moment i condicionada a la conservació de la biodiversitat de les nostres comunitats vegetals, inclosos els nostres boscos mediterranis.

Re: Boscos vells, boscos bells

Pel que fa a les causes de l'incendi d'Artà, el segon en aquest municipi den ça del de la urbanització de Betlem el passat 25 de juny, no es poden obviar de cap manera dos elements: la presència de cabres a la zona i les declaracions del nou conseller en aquests afers, Biel Company, descartant qualsevol tipus d'intervenció voluntària en l'inici d'aquest incendi.

I de l'altra, el de Betlem? Què en diu l'honorable.


Notícies relacionades:


http://amicsarbres.blogspot.com/2010/08 … -caca.html

http://www.ppbalears.es/02_pag1.php?lng=es&id=1111

http://www.diariodemallorca.es/sucesos/ … 85130.html

Re: Boscos vells, boscos bells

L'incendi de Bunyola d'avui al meu parer és un incendi provocat intencionadament i que hagués pogut fer molt de mal. A molta Comuna i més.

La manca gairebé total de vent i la intervenció matinera dels bombers i mitjans aeris, ho han evitat. En aquest cas i en altres produïts aquest mateix estiu, les raons de perquè hi ha focs com les que s'estan esbombant per part del govern, no són perquè "durant la primavera no ha plogut, ha fet molta calor,  la vegetació és seca.....". Evidentment cada estiu vivim un estiu mediterrani: sec i eixut, amb alta probabilitat d'ignició.... si "res" l'encén.

Les raons de, al manco, tres incendis importants, Betlem, Artà (Infern) i coll d'Honor, és perquè han estat provocats intencionadament, criminalment. Aquest és el meu parer, que com podeu observar és diferent a l'opinió del nou conseller del ram.

Una altra cosa curiosa si vos hi fixau, és que si bé els mitjans de comunicació hi posen molt l'accent (són cortines de fum per altres temes), a la població en general la cosa no importa gaire. Potser sí un impacte momentani, però darrera hi ha un oblit perllongat.

Amb tot aquests incendis provoquen desertització i alguns d'ells, potser dels més importants, com el de son Doblons de l'any passat, ho han estat per raons cinegètiques no investigades ni imputades. Impunitat per als causants directes i culturals al dia d'avui.

Malauradament en el document que vaig publicar en aquest mateix fòrum, sobre el llibre de boscos europeus,  i pel que fa al litoral mediterrani, poques o gairebé nul·les són les referències a la ramaderia abusiva o als interessos cinegètics de caça menor o major, així com al mal ancestral i actual de les cabres domèstiques que han tornat silvestres per al medi forestal.

No hem de consentir que després dels incendis s'estengui, devastador també, l'oblit i la impunitat.

Per acabar, les previsions pel que fa a les polítiques al respecte, molt lligades a interessos molt particulars, fa preveure que les coses empitjoraran. Cal fer-hi front. No surt de franc tampoc.

Gràcies.

Salut.

Re: Boscos vells, boscos bells

Un article den Rafel Crespí al diari Balears, avui.
Mentides, al cap i a la fi.

Salut.

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/m … toses.html


                                                          Mentides pietoses

Fa una setmana llarga dels primers incendis forestals, el de Santa Margalida i el d'Artà, i només en resta l'olor de cremat i el devastador paisatge moribund i decadent d'arbres i matolls socarrats. Sembla que ara sols resta esperar que la natura torni a mostrar-se pròdiga amb aquestes terres i que rescabali de mica en mica l'esplendor perduda. De les causes? Ah, potser ha estat allò que ha tengut menys importància. No sé si hauria de ser així o no. Si feim cas de l'aforisme ancestral que diu allò de "guardau-vos d'un ja està fet", ben bé les causes no importen i cal mirar endavant i procurar que mai més no torni a passar. Però tal vegada és una actitud, aquesta, una mica estrucista. Sí, de fer l'estruç. I no sé si és la més adient, tant des d'una òptica col·lectiva com d'una perspectiva particular. Miraré d'esbrinar-ho, si me'n surt.

La primera informació que va sortir per la premsa va ser que els focs a què faig referència havien estat provocats, si més no el d'Artà. Llavors, ràpidament en va circular una altra versió, que sembla que ha estat allò que se'n diu l'oficial: aquesta parla de causes fortuïtes, una espira d'un cotxe... Si els he de dir la veritat, les úniques espires que he vist sortir dels cotxes han estat per la televisió i als Fórmula 1. I ja ha de ser casualitat que els focs, els dos fossin per la mateixa causa. Ja sé que les condicions d'aquell dia eren òptimes per al foc: una calor canicular, un ventet càlid del sud-est que bufava falaguer... Però també les circumstàncies, i tal vegada l'obligació de dubtar racionalment davant segons quines respostes a certs esdeveniments, han fet que aquesta versió oficial fos posada en quarantena per més d'un i més de dos, entre els quals m'incloc. Alerta, dubtar no és dolent, ni molt menys paranoic; crec que fins i tot és saludable, sobretot tenint en compte els pasterols que adesiara es descobreixen de fets passats.

Els meus dubtes tenen un fonament empíric de tractar amb el foc, no com a piròman com podeu suposar, però sí de cremar rostolls i remutxalla. O herbes seques del corral. I mira que a vegades és ben mal de fer prendre! Però també vénen d'algunes consultes a personal especialitzat que, per raons que no vénen al cas, varen poder ser al que podríem anomenar zona 0 d'un dels incendis. Aquestes veus, si bé no autoritzades però amb un coneixement de causa, s'inclinaven a pensar que la versió oficial, si més no, era poc creïble i que tot feia l'aspecte de ser-ne una altra, la causa.

És clar que es descartava que el mòbil de l'incendi pogués ser especulatiu o de qualsevol altra índole desenvolupista; més aviat s'inclinaven a pensar que podria ser un piròman, una persona malalta. La nostra societat sap, latent, que conviu amb el mal o, si voleu, amb elements espuris. No cal que us en faci tota la llista, de totes les ramificacions on aquest es manifesta, però ho sabem. Encara que, si no es manifesta d'una manera ostentosa o no ens toca de prop, sembla que no existeixi o que no pot ferir-nos. En canvi, quan es manifesta al nostre redol s'encenen les alarmes. Tothom vol que es detenguin els autors d'una onada de robatoris a un barri o a un poble on habitam.

De la mateixa manera, si l'incendi hagués estat, oficialment, obra d'un piròman, l'autoritat competent tendria dos problemes: el primer, els fets evidents de la crema; el segon, haver d'anar a la recerca d'aquest element díscol que va deixar anar la seva dèria sobre els innocents rostolls i la garriga. Capturar el díscol no és tasca fàcil i no capturar-lo suposa una tara per al poder establert. I el poder, com tota persona humana, no vol tenir tares. Per tant, potser per aquesta raó, davant uns fets consumats i no gaire afalagadors, deu ser més fàcil fabricar una versió que ho atribueixi a una mala concatenació de la fatalitat que no pas afrontar la realitat tal com és. És allò que en deim dir una mentida pietosa. Si bé aquestes solen ser moneda corrent en les nostres vides personals, són tolerables en la res publica? I, si són tolerables, quin és el límit?.

Re: Boscos vells, boscos bells

ahir a les 17.45 hores es va donar per controlat l’incendi de Costa d’en Blanes, al municipi  de Calvià, que ha afectat unes 16,1 hectàrees de terreny, encara que al principi s’havia calculat que afectaria el doble de superfície.

El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, va explicar  el matí des del lloc de comandament avançat del Golf de Bendinat que l’incendi va començar en dos fronts: un d’ells que si hagués superat un tàlveg podia haver arribat a Na Burguesa i haver originat “una crema forestal”, i l’altre cap a la urbanització de Costa d’en Blanes.

Company, que ha qualificat l’inici del foc de “molt complicat” per l’alta perillositat dels dos fronts, ha celebrat que en els dos casos aconseguissin estabilitzar després de les primeres hores. L’incendi, que es va declarar al voltant de les 20.00 hores d’ahir, s’ha donat per estabilitzat a les 11.00 d’aquest matí.

Més d’un centenar de persones han treballat en l’extinció del foc, amb 85 membres de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i 40 persones més, entre personal de la Direcció Tècnica d’Extinció de l’Ibanat, Bombers de Mallorca, Protecció Civil, Guàrdia Civil, Policia Local i del 061.

També han actuat un Canadair, dos avions Dromader, un helicòpter de l’Ibanat i dos Cougar de la UME.

El conseller ha subratllat que aquest estiu “ha començat fatal” en termes d’incendi, perquè s’ha sobrepassat amb escreix el nombre d’hectàrees cremades en l’última dècada a les illes, després del “terrible” incendi de la serra de Morna a Eivissa o el de la setmana passada a Artà.

Segons les últimes dades de l’Ibanat, a 13 de juliol s’han cremat 1608,87 hectàrees forestals i 565,18 de terreny no arbrat. Del total, 1.576,15 hectàrees de superfície arbrada han cremat a Eivissa i 32,72 a Mallorca, i de terreny no arbrat, 0,36 han estat a Eivissa i 564,74 hectàrees a Mallorca.

En total s’han produït 9 incendis (de més d’una hectàrea) i 43 conats.

Mallorca s’ha vist afectada en total per vuit incendis de diferent consideració en els últims vuit dies, tres d’ells significatius com són el que es va declarar ahir a la nit a la Costa d’en Blanes de Calvià i els dos grans de la setmana passada: el que va cremar 395 hectàrees de pineda a Artà i el que va arrasar 300 hectàrees de terreny agrícola al Pla.

A més del de la Costa d’en Blanes, hi va haver un altre incendi a la carretera de Santa Gertrudis a Sant Mateu, al municipi eivissenc de Santa Eulàlia, que s’ha declarat al voltant de les 14.00 hores i ha estat controlat dues hores després , havent cremat 1,3 hectàrees de massa forestal i agrícola

(IB3noticies.com)

Aquest incendi el vaig viure desde l altre costat de l' autopista, un drama en el qual els avions i helicopters no  participaven degut a l' hora que era. Només es pensava en les urbanitzacions que estaven a pocs quilòmetres del foc. Es veien les sirenes dels cotxes que pujaven per les carreteres de montanya per intentar apagar el foc sense ajuda aèria. La matinada del dia següent es sentien els avions a les 5 del matí i per amunt.

https://lh6.googleusercontent.com/-n_f6D81ofsU/TiFKUK3ApJI/AAAAAAAADIU/24tOOnBxZVc/s640/IMG_0723.JPG

https://lh3.googleusercontent.com/-lnUwSqspiKg/TiFKmz4apsI/AAAAAAAADIs/1TmwLNpG7b0/s640/IMG_0728.JPG
https://lh5.googleusercontent.com/-iZm0y3wXPBQ/TiFKzvux2QI/AAAAAAAADI0/WdqlvhOagi8/s640/IMG_0738.JPG

Re: Boscos vells, boscos bells

Incendis forestals, de la impunitat a l'oblit.

La impunitat contra els incendiaris, i no tant piròmans, enguany i altres anys, va més enllà de la investigació dels fets per part d'aquest Govern balear o de la Delegació del Central. Perquè si no, com s'explica la manca de resultats, pel que fa a detencions i posada en mans judicials, dels responsables dels incendis recurrents estiu rere estiu?.

Encara podem recordar com l'any passat en plenes tasques d'extinció a Eivissa, al límit pel que feia a recursos humans i materials, es varen declarar el mateix dia, un important incendi a la finca de son Doblons, a Santa Margalida i un altra a s'Albufera de Mallorca. Quins han estat els resultats de les investigacions? Nuls en tot cas pel que fa a la determinació dels fets i identificació dels causants.

Enguany resulta dolorosament penosa i vergonyosa la recurrència del nou govern en donar la culpa de les causes dels repetits incendis de Mallorca a Betlem, Artà, Coll d'Honor, Costa den Blanes, Randa, Puigpunyent... al temps d'estiu i a circumstàncies fortuïtes.

Com igual de vergonyosa resulta per part dels responsables d'Interior i de Medi Ambient d'aquest mateix govern, obviar les intervencions i direcció, en primera instància i lloc, dels seus agents de medi ambient. Professionals experimentats que  també són responsables de la investigació de les causes dels incendis.

A què es deu aquest posicionament contrari a destacar la rellevància del treball,  dels agents de medi ambient? A quins interessos o a què es deuen aquestes versions que descarten, contra tot indici, la intencionalitat dels incendis forestals?

18 (editat per Joan Vicenç 25-07-11 19:42:17)

Re: Boscos vells, boscos bells

Avui dematí he escoltat l'entrevista a l'Oriol Domenech, degà del col·legi d'enginyers Forests de les Illes Balears. He intentat trobar l'enllaç de l'entrevista per internet, no ho he aconseguit. Si qualcú ho pot fer, agraït. En tot cas m'ha decebut molt. Em sap greu. Pensava que aquest company de feina encara mantenia les vitals forestals dinàmiques i no tan fossilitzades com altres: donar la culpa als "boscos abandonats" dels incendis i plagues divines i de manera reiterada, gestions salvadores dels tècnics, negació de l'estat de vulnerabilitat d'arbres... jo pensava en el teix, l'auró, el corner, la servera de muntanya, l'om...

En tot cas hi he estat d'acord en la valoració del mal que fan les cabres i en la necessitat de combatre'l.

http://ib3noticies.com/20110722_158531- … 80%9D.html

Per cert, la foto és meva, no sé d'on l'han treta. L'alzina del torrent del Bosc Gran a Alcanada, si no vaig errat.

Salut.

19

Re: Boscos vells, boscos bells

Interessant entrevista a Martí Boada sobre temes forestals ...

http://www.sostenible.cat/sostenible/we … i.scot.cat

Salut companys.

Re: Boscos vells, boscos bells

Aquest article és una part d’un document elaborat per una sèrie d’agents de medi ambient de les Illes Balears. Són opinions que tenen la seva arrel en l’experiència directa amb el medi forestal, especialment en la seva vessant més intervencionista a escala humana. Les feines al bosc, com a tot arreu, han d’estar ben fetes, per això cal, però haver errat qualque vegada. El bosc, el medi forestal és o toca ser salvatge, al manco així és a les Illes Balears. No existeixen, fora de parcel•les sense entitat, plantacions artificials d’arbres per a l’aprofitament de la seva fusta, per tant hem de tenir clar en primer lloc que soim nosaltres qui accedim, envaïm un indret lliure i salvatge i per tant hem de mirar de fer-ho en molta cura. Aquest recull vol ser això, una proposta de manera d’intervenir al bosc sense que la nostra actuació pugui implicar en cap cas un retrocés en la seva pròpia dinàmica i en tot cas, i pretensiosament, millorar el seu estat. Res més, agrairia qualsevol opinió al respecte. Gràcies.


CRITERIS GENERALS DE SENYALAMENT ALS APROFITAMENTS FORESTALS DE  LES ILLES BALEARS

És important tenir present que la diversitat d’espècies i estructures forestals que es troben presents a les Illes Balears dificulta l’establiment d’un criteri general per a realitzar els assenyalaments dels aprofitaments forestals. Aquesta dificultat no és ni de bon tros tan important a l’hora de gestionar masses de monocultius d’arbres per explotació forestal com les que es troben al nord i nord-oest de la península Ibèrica. Per tant, seran en definitiva les característiques específiques de cada lloc quan a espècies i estructura del bosc, així com la finalitat de la tala, les que ens mostraran el camí per on ha de transcórrer la nostra intervenció administrativa en aquest camp.

Com a objectiu general de l’aprofitament en tot cas s’ha de tenir primer de tot sempre en compte la conservació i millora del lloc en termes silvícoles (estructura estable del bosc, futura màxima producció, millora genètica dels peus, retenció del sòl...) i, però també, el de l’ecosistema (nidificació d’espècies amenaçades -quan a les zones importants per a la nidificació d’algunes espècies, com el milà (Milvus milvus) o el soter (Hieratus pennatus) seria bo poder tenir una referència de la zonificació per tal d’adaptar-les a les èpoques no conflictives-, fragilitat de l’hàbitat com zones de dunes, litoral o torrents, riquesa botànica del sotabosc, importància paisatgística...) per sobre els interessos particulars de propietaris i talladors, que evidentment s’han de considerar.

En un document de 1980 de l’Administració forestal de les Illes, en relació a les normes sobre senyalaments a finques de propietat particular indica en els seus primers punts:

1.- Abans de començar un senyalament en mont de propietat privada, es convenient recórrer el mateix per a formar-se un criteri d’actuació, no començant l’operació fins que no s’hagi concretat aquell.

2.- Normalment en tot senyalament s’han de coordinar tres factors:
   2.1.- Els interessos del mont en quant a la seva màxima futura producció.
   2.2.- Els interessos del propietari.
   2.3.- Els interessos del comprador.

Els tres, sens dubte han de ser tenguts en compta però, precisament en l’ordre en el que han estat formulats; per tant, el primer factor a ponderar serà l’interès del mont amb vistes a la seva futura màxima producció, que indirectament porta implícits altres beneficis. (...)

En referència als objectius generals dels aprofitaments forestals en relació al manteniment i millora selvícoles, cal tenir en compte els principis inspiradors de la Llei de Monts 43/2003 de 21 de novembre, en el seu article 3:

a) La gestió sostenible dels monts.
b) El compliment equilibrat de la variada funcionalitat dels monts en els seus valors ambientals, econòmics i socials.
c) La planificació forestal en el marc de l’ordenació del territori.
d) El foment de les produccions forestals i els seus sectors econòmics associats.
e) La creació de llocs de treball i el desenvolupament del medi rural.
f) La conservació i restauració de la biodiversitat dels ecosistemes forestals.
g) La integració a la política forestal estatal dels objectius de l’acció internacional sobre protecció del medi ambient, especialment en matèria de desertificació, canvi climàtic i biodiversitat.
h) La col•laboració i cooperació de les diferents Administracions públiques en l’elaboració i execució de les seves polítiques forestals.
i) La participació a la política forestal dels sectors socials i econòmics implicats.

Per tant, per obtenir uns criteris pràctics del senyalament de manera més o menys general, caldrà analitzar la intervenció segons el tipus de bosc o ecosistema de l’indret determinat, podent estudiar la intervenció en relació a l’espècie afectada per a l’assenyalament:


Ullastres (Olea europaea var. sylvestris):

- Es tracta d’una espècie que, al contrari del pi, regenera de soca. El seu aprofitament forestal a Mallorca és escàs (molt més important a Menorca) i té sovint la finalitat de produir barres per a tancats i producció de llenya de xemeneia que és de molt bona qualitat, a Mallorca sovint es realitzen per a ús propi. Els ullastres, al contrari del pi, sol tenir molts peus a la mateixa soca, sovint originària d’antigues oliveres ja mortes o en declivi. Hauríem de considerar, en aquest cas com en la d’altres espècies forestals, el criteri de que els cimals d’un arbre a partir de l’alçada d’ 1’30 metres es consideren part d’un sòl tronc, el diàmetre del qual com ja sabeu s’haurà de prendre a aquesta alçada, en canvi si els cimals es divideixen per davall aquests 1’30 metres, llavors hauríem de considerar individualment cada tronc i assenyalar cada peu per separat. Aquest criteri ha de servir per qualsevol espècie forestal com ja hem dit.

- En molts casos i degut a gruixes de diàmetres menors a 10 centímetres, s’hauria de considerar el tractament més com una modificació substancial de vegetació arbustiva (sempre que l’eixermada tengués una certa importància quan a superfície a tractar i no quan es tractés d’una eixerma de voreres, partions o àrees no massa grans) que no estrictament com a aprofitament de peus d’arbre per a fusta.

En tot cas, el vigent Reglament de Monts de l’any 1962 exposa en el seu article 230 punt 2 que: “ Els aclariments que es realitzin a les rebollades, bardisses i masses joves amb extracció de peus de diàmetre normal inferior als deu centímetres, queden exceptuats del assenyalament disposat en el paràgraf anterior, i bastarà amb delimitar clarament la parcel•la objecte de la tala”

Si, en canvi, les gruixes dels peus superen en bona part els 10 centímetres de diàmetre, el criteri serà el de marcar més o menys la meitat dels peus, deixant per regla general tants peus com els que extraiem. És a dir, si una rebollada és de 8 peus, en podrem marcar 4 ó 5 i deixar-ne 3 ó 4. Hem de tenir en compte la desprotecció temporal en què deixarem els peus, que es poden vinclar fàcilment en haver eliminat els peus que cohesionava la massa i l’accés de les cabres a l’escorça.

En els casos però d’una massa d’ullastres ben formada i madura, amb peus de gruixes importants i resistents al rosegament de les cabres, el senyalament pot conservar entre 1 i 3 peus i marcar la resta.

Si bé es poden marcar els més gruixats sense problema, s’ha de procurar que no restin només peus de pocs diàmetres, sinó que se n`han de mantenir de tota mida i de tant en tant se n’han de conservar de bona planta, dels millors, per tal d’ajudar a la millora genètica per llavor. Cal procurar tant com sigui possible, no deixar els peus de poca gruixa a l’abast del barram de les cabres. Aquesta regla pot variar quan el peu que resti sigui de notable gruixa i grandària, llavors ja sense por a possibles perjudicis per causes meteorològiques o rosegades de bestiar, quedaran com a peus individualitzats de bon port.

A Menorca l’aparició de molts peus a una mateixa soca està originat pel fet que habitualment s’han tallat els peus originaris i els successius retrets per aconseguir bones barres per obrar, principalment en la construcció de barreres, fins i tot hi ha zones al llocs, tancades de paret seca per evitar l’efecte del bestiar, anomenades corrals, dedicades exclusivament a la producció de barres.

- La feina de marcar els ullastres amb la destral sovint és molt dificultosa degut a la frondositat existent de peus i branques baixes dels mateixos, també però, a causa de la densitat de vegetació que sòl acompanyar els ullastres. Especialment dificultosa resulta la feina quan hi trobam aritja (Smilax aspera). A vegades si el nivell d’aritges és elevat per facilitar l’assenyalament pot ser interessant arribar a un acord amb el rematant i fer una primera feina d’una mica d’eixermada abans de marcar amb la destral, si el tornall és bo interessarà a les dues parts. Per tant en aquest tipus d’assenyalament el que cal és prioritzar l’entesa amb el tallador o propietari. Deixar clar que es tracta d’una tala semblant a una eixerma arbrada amb la finalitat de deixar, en general, tants peus com peus es tallen i amb diversitat de gruixes. S’ha de suggerir en molt casos la poda de branques dels ullastres de bon port, per tal de que restin els peus. Si la finalitat d’aquest assenyalament és la producció de llenya per cremar, el tallador hi vendrà a bé.

- Seria convenient en el cas dels aprofitaments d’ullastres, que aquesta autorització anés acompanyada d’una autorització per a “modificació substancial de la coberta vegetal no arbrada”: La tala i extracció dels ullastres implica sovint l’eixerma inevitable de mates (pistacea lentiscus) que serveixen també a l’interès del tallador per obtenir llenya, encara que de menor qualitat. Això ens permetria moderar la intensitat de l’assenyalament dels ullastres i facilitar la feina als talladors. En tot cas aquesta combinació ens permetria aconseguir, apart de l’objectiu d’obtenció de llenya per part del llenyataire, deixar clar el respecte que s’ha de tenir per part del tallador a altres espècies més escasses i interessants en aquests tipus d’ecosistemes com són el ginebró (Juniperus oxycedrus), el llampúdol (Rhamnus alaternus), el cirerer de pastor (Crataegus monogyma), la murtera (Myrtus communis) o altres segons sigui la seva ubicació més o menys meridional. En tot cas molta d’aquesta vegetació (mates, ullastres, murtes, llampúdols o bruc) tenen una gran capacitat de treure tanyades després d’una eixerma, per tant la modificació temporal de la vegetació serà breu (si la càrrega ramadera ho permet).

A algunes marines planes de Mallorca, Campos, Llucmajor, Santanyí, Petra etc. hi ha un tipus d’aprofitament d’ullastres i mates mitjançant l’arrabassament dels peus. Aquesta forma d’aprofitament va lligada a la necessitat de mantenir les amplàries dels camins dins aquestes marines sovint espesses. A la vegada es creen clarianes que faciliten l’activitat cinegètica. Desconeixem si existeix qualque regulació al respecte quan a normativa forestal o si en el cas de tractar-se de zones protegides a nivell urbanístic, es podrien considerar moviments de terra sotmesos a les autoritzacions municipals  pertinents. En tot cas sembla, en general, que la incidència d’aquesta pràctica en la creació de fenòmens d’erosió o de fer malbé l’ecosistema és mínim.


Pins (Pinus halepensis):

- En el cas dels pins tenim molta diversitat estructural del bosc segons el lloc d’ubicació del pinar objecte de l’aprofitament. En primer lloc, sense menystenir gens la seva importància, hauríem de tenir i deixar clar el caràcter secundari i transitori del pi en relació a la comunitat on estigui establerta, i també hem de tenir clar que els pins aporten complexitat estructural a la vegetació i, per tant, s’han de considerar boscos, per molt secundaris que siguin.

Segons Ramon Folch a La vegetació dels Països Catalans: “... la majoria de pinars mediterranis són boscos secundaris, d’alguna manera resultat de l’acció de l’home. En rigor, ni boscos secundaris, car ja sabem que la sola presència d’un estrat arbori no és suficient per a qualificar de bosc una comunitat vegetal. Els pinars mediterranis solen ser brolles, garrigues, una de les espècies de les quals és el pi; altrament dit, garrigues arbrades (...) Els pins mediterranis són espècies molt tolerants, capaces de viure sobre sòls poc profunds, en ambients més aviat eixuts; creixen molt de pressa i la seva taxa de reproducció és elevada (...). Però si res no altera el curs de les coses, el temps s’encarregarà de restablir el bosc primitiu i els pins, poc a poc, seran relegats de nou als seus primitius i ingrats acantonaments: els exemplars grossos suportaran malament la concurrència de les alzines i dels grans arbusts i els petits no arribaran a fer-se, heliòfils com són, ofegats per la densitat ombrívola del bosc”

Això vol dir que els pins no se mengen les alzines. Sinó ben al contrari. Ara bé, no passa el mateix amb els olivars. Bona part de la reforestació espontània de la nostra garriga de pins ha estat a costa de molts olivars de la Serra de Tramuntana. Per altra banda, el lloc geogràfic on es trobi ubicat el pinar pot determinar molt la seva estructura. És molt diferent un pinar d’Andratx, que un pinar de Campos, de Costitx o de Selva. O un pinar de marina, un que ocupi antics olivars i conreus, un altre que estigui dominat per l’alzinar o un altre que colonitzi extensions de carritxeres que antigament es cremaven. La diferència més important radica en el tipus de comunitat vegetal que hi ha establerta o que s’hi està establint, que convé analitzar en una primera anàlisi, i sobre la qual hem de saber que la nostra actuació pot influir de manera important.

Pins amb alzines:
Per posar un exemple, a la comuna de Bunyola podem trobar pins adults sobre una capçada uniforme d’alzines i amb molt poca regeneració natural de pins degut a l’ombra que aquelles provoquen i que són contràries a les necessitats heliòfiles de germinació de la llavor del pi. Si n’hi ha que arriben a germinar, s’esfilagarsen cercant la llum i moren aviat. En aquest cas la intervenció mitjançant l’assenyalament dels pins que sobresurten de l’alzinar (però que són en realitat dominats per aquest), pot ser intensa en quant a que l’alzinar superarà sense problemes la modificació temporal de la capçada que implica la tala dels pins quan a l’esqueix de branques i obertures de clarianes. En aquest cas el criteri de deixar peus de pins per a regeneració dels mateixos, o voler mantenir un número de pins proporcional a la seva població dominada no té sentit, és inútil. Per tant es pot intervenir sobre aquests peus dominats per l’alzinar de manera intensa on la coberta de capçada sigui gairebé completa. Aquest assenyalament intensiu només es pot fer on l’alzinar sigui prou madur, amb bons peus i elevada densitat. És contraproduent una tala intensa de pins a llocs on l’alzina és jove i de diàmetres modestos. Hem de pensar que l’alzina, al contrari que el pi, necessita ombra per a germinar i desenvolupar-se durant les primeres dècades de la seva vida.

Precaució important: a la tala de pins dins alzinars s’ha de tenir molt en compte les vies de d’extracció i danys excessius en abatre els arbres, per tant assenyalarem  únicament els arbres que el llenyataire pot talar sense problemes, no obstant els inevitables. El cas dels aprofitaments de pins dins zones d’alzinar depèn molt de la sensibilitat, de les ganes i la professionalitat dels talladors en fer la feina ben feta, sinó és així, entre alzines esclafades, terra remoguda per les erugues, fregades a les soques, branques esqueixades, excitació de plagues, desprotecció de la massa...etc., val més no fer res i deixar que els pins desapareguin tot sols. Pot ser pitjor el remei que la malaltia, si no és gent una mica compromesa amb la feina ben feta, quan passin uns anys hi haurà més pins que abans.

Pinar i garriga
L’aprofitament forestal intensiu i sense una planificació silvícola adequada que fins al segle XX es va realitzar a les muntanyes de Mallorca, ens ha dibuixat el paisatge de pins d’avui. Això vol dir que molts alzinars foren tallats arreu, sense deixar peus necessaris per a la regeneració i sense criteri silvícola preventiu per a mantenir i millorar la massa en un futur. Llavors qui millor va colonitzar primer aquests indrets foren les plantes més heliòfiles: càrritx (Ampelodesma mauritanica), peterrell (Erica multiflora), romaní (Rosmarinus officinalis) , estepes (Cistus sp.), argelagues (Calicotome spinosa), pi.... Bon exemple són les muntanyes de la Serra a tocar del Raiguer o les Pitiüses.. Més tard l’ullastre, la mata, el llampúdol, l’aladern (Phillyrea sp.) van prenent posicions i, finalment, més lentament però sense més pausa que la provocada per l’acció de l’home, el foc i les cabres, s’hi estableix l’antiga vegetació: l’arbocera (Arbutus unedo), el cirerer de betlem (Ruscus aculeatus), el llampúdol bord (Rhamnus ludovici salvatoris), la mareselva (Lonicera implexa), les falgueres, l’alzina.. etc. Tota aquesta diversitat encara pot ser més complexa segons la intervenció humana que s’hi hagi produït al llarg del temps, sigui a causa de les tales, foc o ús ramader que se li hagi donat i que fins i tot pot provocar que estadis secundaris de vegetació restin gairebé sense modificacions de manera mes o menys permanent i fora de la dinàmica cap a l’establiment climàcic.
Per tant ens podem trobar amb qualsevol d’aquests estadis intermedis. A uns llocs hi haurà una bona població de pins, a altres pins adults amb bona repoblació, pins aïllats etc. 

S’ha de tenir en compte que per  condicions edàfiques, de pluviometria (menys de 400-450 litres/any i altres), a més de les anteriorment mencionades, hi ha zones de garrigues i pinars que no evolucionaran cap els alzinars, com pràcticament tot el territori de les Pitiüses.

El criteri silvícola d’assenyalament de pins:

El criteri silvícola d’assenyalament de pins on el número de peus assoleixi una densitat adequada i amb bona possibilitat de regeneració serà la que combinarà els interessos del el propietari, el comprador i per damunt de tot el dels agents que serà sempre a favor de la conservació i millora del bosc amb tot el que això significa quan a cobertura de capçada, densitat, selecció de peus, eliminació de peus defectuosos, vigilància de l’erosió, prevenció d’incendis, protecció de la flora i la fauna silvestre, respecte pel paisatge etc.

- Per tant, a efectes pràctics el nostre criteri a l’hora de marcar els arbres que s’han de tallar serà el següent:

* Assenyalar sempre els peus afectats per tomicus (Tomicus destruens, Orthotomicus erosus), arbres amb branques i cimals esqueixats, pins amb malformacions, torts o forcats, pins clarament dominats per altres, amb capçada deformada , afectats per fongs,etc.

* Assenyalar en intensitat segons la densitat:

- S’assenyalaran els pins individualment, deixant sempre la percepció de conjunt de l’agrupació arbrada. S’ha de pensar que a l’hora de forts temporals de vent o neu, el pins es recolzen mútuament i per tant la massa és més resistent. Un assenyalament mal realitzat, deixant fortes clarianes, separacions i arbres aïllats fa més vulnerables als arbres davant les inclemències meteorològiques. El conjunt de la massa crea també una defensa biològica contra les plagues, és un refugi per els seus depredadors i li dificulta el moviment i l’acció.

- Amb una bona població d’adults i moderada regeneració s’aniran diferenciant els tipus d’arbres: els defectuosos abans esmentats que s’assenyalen sempre i els de major edat i port. Aquests darrers s’assenyalaran procurant no perdre de vista que les separacions i clarianes de capçades que la tala deixarà es puguin restablir al cap de pocs anys. En el cas dels pins les clarianes n’afavoriran la regeneració.

- Si es tracta d’un lloc amb bona regeneració de diferents edats, es poden assenyalar amb major intensitat els peus adults. Tenint sempre en compte que cal deixar-ne d’adults perquè, entre altres raons, en cas d’incendi podran sobreviure amb més probabilitats que la massa jove i podran seguir produint llavor.

- És important també de tant en tant i a disgust del serrador, deixar arbres d’excel•lent port que produiran llavors i regeneració de bona qualitat.

* En les àrees llindars a zones agrícoles es talaran, en criteri general, tots els pins maderables (>10cm) en una franja de 10-15 metres. En aquest criteri s’ha d’anar una mica alerta, és cert que els pagesos opinen que els pins a la vorera dels conradís són “xucladors” que aprofiten el recursos hídrics i les pastures no poden créixer, tampoc els hi agrada que facin ombra. Ara be si tallem tots els pins aprofitaran per ficar el tractor 10 metres més i segons a quines zones poden ser molts de metres quadrats de marina, tal volta es pot fer l’aprofitament més intens en aquests 10 – 12 metres però deixant qualque pi gros de tan en tant com a referència per a nosaltres i nosa per a ells.

* Tenir en compte a l’hora d’assenyalar les vies d’extracció que és important que el mont no es converteixi en una xarxa excessiva de camins amb una afectació important a la vegetació forestal. Si no ho teniu clar no faceu l’assenyalament, que ho faci els tècnics del SGF (Servei de Gestió Forestal) juntament en vosaltres. La construcció de nous camins(vies d’extracció principals) hauran de comptar amb les llicències oportunes. Bona part de les masses forestals es troben a superfícies qualificades urbanísticament com ANEI o ARIP, per tant qualsevol moviment de terra mínimament important caldrà que vagi acompanyat de una oportuna llicència d’autorització per part de l’òrgan competent.

* Tornant a la circular interna sobre criteris generals de senyalament de l’enginyer J. I. de Cisneros de 1980, en el punt 10 diu:

“10.- Com es pot comprendre fàcilment, no és possible establir un criteri generalitzat de senyalament. Cada mont ha de senyalar-se d’acord amb les seves característiques (...).
El que sí es pot dir, amb caràcter general, és el següent:

10.1.- Els primers peus a senyalar seran els defectuosos, enforcats, els que tenen una ramificació excessiva, els que tenen molta escorça, qualsevol que sigui la seva edat, els extratallables envellits, els que manquin de guia principal, etc.

10.2.- A la vegada que s’eliminaran els peus citats abans, si és necessari s’aclarirà mes, s’ha de tendir a la uniformitat de la massa, deixant el mont amb espessor suficient.

10.3.- Els arbres-pare, han de ser seleccionats tant en port com en edat.”


Alzines (Quercus ilex)

Al contrari del pi, l’alzina té bona anomenada. Tant pel que fa a moltes recuperacions de cultiu, eixermes i aprofitaments forestals, els propietaris, talladors i administració tenen fàcil coincidir en el manteniment i conservació de les alzines, sigui com a peus individualitzats que han colonitzat antics conreus, sigui com a massa boscosa.

L’alzinar a Mallorca a Mallorca, però, ha sofert una explotació exagerada tant pel que fa a la tala massiva d’alzines per a la producció de llenya i carbó, com pel que fa a l’ús ramader boví i porcí que s’ha donat a molts alzinars. Amb sotaboscs avui molt empobrits a causa de la proliferació i descontrol de cabrum, conserva endemismes notables com el llampúdol bord (Rhamnus ludovici salvatoris) o el ciclamen baleàric (Cyclamen balearicum). La descoberta vegetal del sotabosc redueix l’ombra i humitat que necessita l’alzinar, agreuja els efectes de les sequeres i del vent i en conseqüència també afavoreix la penetració del banyarriquer (Cerambyx cerdo). La majoria d’alzines són antigues tanyades de soca que gairebé duen incorporat al banyarriquer com a mal crònic. Els alzinars de Mallorca necessiten de manera urgent una regeneració per llavor, d’aglans, que incorpori informacions genètiques de millora de l’espècie, tant pel que fa a informació ambiental com de defensa contra les plagues. Aquesta regeneració avui és molt difícil a causa del problema assenyalat abans amb les cabres. La pràctica silvícola del passat, duta a terme als alzinars de Mallorca, no ha permès la creació de masses d’alzinar per producció de fusta de primera qualitat que servissin per a la fabricació de mobles o bigues. És amb aquestes consideracions i altres que no inclourem per no estendre’ns, com s’ha d’afrontar a priori l’assenyalament de les alzines.

Gairebé la totalitat d’aquest aprofitament forestal té per objectiu la producció de llenya per cremar. El criteri per assenyalar les alzines serà la de senyalar en primer lloc i de manera molt individualitzada (i gairebé tan sols), les alzines mortes, esqueixades, les que tenen un aspecte molt debilitat, és a dir amb poques fulles o moltes d’elles seques, les alzines molt tortes i deformades per dominació de les altres etc. No podem de cap manera fer servir el criteri d’assenyalar una alzina pel sol fet de que estigui banyarriquerada. Si ho féssim així gairebé quedaríem sense alzines. Per tant no utilitzarem aquest criteri a no ser que vagi acompanyat dels casos citats en primer lloc.

En el cas de l’alzinar prestarem molta més atenció a la coberta de la capçada (que en condicions normals hauria de ser del cent per cent). Procurarem assenyalar tant com ens sigui possible les alzines dominades que no formin part de la superfície de capçada de la massa. Sí d’aquestes n’hi ha poques, assenyalarem les menys frondoses, procurant que les clarianes que deixarà el buit produït per la tala siguin reduïdes i fàcilment restaurades.

Com en totes les masses forestals, n’hi haurà de més bones i de més xereques. Adequarem l’assenyalament a la massa que tractem, de tal manera que, en el cas de l’alzina, si s’ha de marcar molt menys del que el propietari o tallador vol, doncs s’ha de fer. Si en canvi l’alzinar té bon aspecte i capacitat de regeneració tant de capçada com de tanyada o llavor, llavors també augmentar amb més tranquilitat el número d’arbres marcats.   

Hem de pensar que l’alzinar i el seu sotabosc representa el nostre bosc climàcic per excel•lència i que són refugi i lloc de cria o nidificació de bona part de la nostra fauna silvestre, puputs, cap ferrerico, rates pinyades, passeriformes, formiguers, rapinyaires nocturns i diürns, mamífers carnívors, etc.. Moltes d’aquestes espècies són depredadores i estabilitzadores de la població insectívora que en certs casos poden esdevenir plaga (banyarriquer, tomicus, processionària...)  Una alzina morta és tan útil, productiva i necessària (o més) en aquest aspecte com una alzina viva. Aquestes consideracions convé tenir-les present a l’hora de marcar alzines especialment velles, malgrat que siguin mortes.

A Menorca no hi ha banyarriquer i en general els alzinars fan bon color i, si les condicions pluviomètriques no varien gaire els pròxims anys, anirà creixent. Normalment no hi ha grans aprofitaments d’alzines ja que s’ha assumit que interessa la seva conservació i tenim l’ullastre que la substitueix com a llenya per cremar.

Pel que fa a la Serra de Tramuntana, ENP inclòs en la figura de Paratge Natural des de l’onze d’abril de 2007, al seu article 44 fa referència a l’alzinar en aquests termes:

“Article 44:

1.- L’alzina (Quercus ilex) i les formacions d’alzinars han de ser considerades pel Pla rector d’ús i gestió i pels instruments de gestió forestal com a espècies i hàbitats prioritaris dels quals se n’ha de fomentar l’expansió en els llocs adequats.

2.- Qualsevol tala o aprofitament d’aquesta espècie o població s’ha de preveure en un pla d’aprofitament que ha de ser objecte d’autorització prèvia de l’òrgan forestal, tant si compta amb instrument de gestió forestal com si no. Abans de resoldre l’òrgan forestal ha d’atendre l’informe preceptiu i vinculant de l’organisme gestor dels espais protegits.

3.- totes les autoritzacions per a l’aprofitament comercial de l’alzina han de preveure mesures correctores i compensatòries encaminades a afavorir l’expansió i millora dels alzinars de la Serra i que poden consistir en el tractament del pinar annex a l’alzinar, forestar o reforestar en una superfície igual o superior a la qual és objecte d’aprofitament, i/o reubicació d’exemplars que, per la seva edat o pel seu diàmetre, puguin considerar-se significatius; en aquest darrer cas, si no es desaconsella per raons d’erosió o de sanitat forestal.

4.- Allò que estableix aquest article no és aplicable als aprofitaments que, amb finalitat no comercial, duen a terme amb caràcter tradicional els propietaris dels monts. Tampoc no és d’aplicació en els supòsits de tractaments fitosanitaris, tractaments de plagues i tractaments silvícoles, instats, tots ells, per l’òrgan forestal a petició o amb informe de l’organisme gestor dels espais naturals protegits.

5.- El Pla rector d’ús i gestió ha d’establir els mecanismes per a la protecció i conservació de les clapes d’alzinar o “aulets” inclosos dins els terrenys agrícoles o de pastures. No es poden dur a terme actuacions que els alterin significativament o que posin en perill la seva pervivença.”

En tot cas, tots els senyalaments a ENP s’hauran d’ajustar a les normatives específiques d’aquests espais.

Per acabar, convé de totes aquestes coses parlar-ne amb el propietari o serrador a l’hora de fer els assenyalaments. Molts propietaris, com la societat en general, és cada cop més sensible a la protecció i conservació de la nostra flora i fauna silvestre, una part important de la qual necessita per viure els nostres boscos. En termes generals els agents hauran d’assolir les màximes garanties de seguretat quan a què el resultat final dels treballs de l’aprofitament siguin òptims. No dubtant de deixar de realitzar el senyalament, quan per distintes raons (valors paisatgístics afectats, de conservació de sòl i espècies, inclusió a espais de rellevància ambiental, hàbitats d’interès comunitari, zones sensibles com les dunars o de forta pendent o una no entesa amb el propietari o tallador) així ho considerin, sol•licitant en aquests casos la participació tècnica del SGF.


Aplec d’opinions sobre criteris de senyalament en aprofitaments forestals.
AMA’s de les Illes Balears.
Joan V. Lillo i Colomar
Maig 2007.

21

Re: Boscos vells, boscos bells

He trobat l’entrevista molt interessant Oriol, gràcies!
Voldria remarcar el fet allà exposat que l’home du millenis intervenint en el bosc mediterrani. El nostre paisatge, els nostres boscos més salvatges no s’entenen sense considerar el factor antròpic. Pretenir eliminar-lo completament no sembla raonable. La successió, la restauració natural del bosc al seu estat original és també un fet (que es pot matisar, no obstant). Però va a un ritme molt lent a escala humana, i passa per fasses intermiges d’extrem perill d’incendi, sobre les que caldria intervenir. Amb gestió silvícola ben feta, contemplant tots els interessos.
Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

22

Re: Boscos vells, boscos bells

Es obvio, que hoy en día, es imposible separar al ser humano de los ecosistemas en general, de echo forma parte de ellos (ya sea con intervenciones directas e indirectas). De hecho muchos de los ecosistemas que nosotros tratamos como tales en la actualidad, son productos de una intervención directisima, desde los campos agrícolas de cereal de secano o de regadío, las zonas de explotación salinera, hasta las dehesas de encinas y alcornoques e incluso un hábitat tan característico (en Baleares) como los campos de almendros o algarrobos en el llano o los bancales de olivar en la sierra, han sido "creados" por la mano del hombre.
También parece obvio, que vamos aprendiendo (es verdad que a veces a un paso más lento, del que muchos desearíamos), pero la mentalidad del hombre también va cambiando.
Hemos comenzado, pero aún faltan algunos años (y muchísimo trabajo, esfuerzo y dedicación) para encontrar un equilibrio entre los intereses particulares, generales y ecológicos, aunque en algunas zonas de Europa (y siempre a nivel local) ya han demostrado que se puede hacer.
Se puede hacer crecer las poblaciones de buitre negro o de azor, al mismo tiempo que las de mariposas y hormigas, al mismo tiempo que se pueden crear zonas arbustivas y arbóreas densas y viejas, junto a la extracción de árboles para el aprovechamiento maderero, El parque natural de Rascafría (en Madrid, un caso que conozco de cerca) lleva trabajando más de 15 años en esa dirección y AHORA los resultados son asombrosos.
Claro. . .han echo falta esos 15 años de trabajo conjunto entre propietarios, vecinos, técnicos y directores de parques naturales, administraciones, personal científico, agentes forestales, pero los resultados se pueden ver, disfrutar, oler y comprar (vamos lo que nos ha dado por llamar "Custodia del territorio").
Solo es cuestión de seguir trabajando en una dirección correcta y el resto vendrá por si solo. LA NATURALEZA ES SABIA Y EL HOMBRE SOLO TIENE QUE APRENDER DE ELLA  Konrand Lorend


JOSE LUIS MARTINEZ

23

Re: Boscos vells, boscos bells

He llegit aquests dies alguns treballs recents d’un grup d’ecòlegs espanyols sobre les repoblacions de pi al SE ibèric. Les recomanacions que fan me serveixen per concretar el que vaig anomenar “gestió silvícola ben feta”.

Es parteix de la premisa que l’objectiu de la restauració és afavorir la successió cap a l’alzinar, la comunitat clímax, més estable i amb major biodiversitat, assumint que en zones semiàrides (precipitacions anuals inferiors als 450 mm) l’alzina és exclosa per la nul•la supervivència de les plàntules, i els pinars-ullastrars serien l’estadi final.

- En els pinars a més de 500 m d’alzinars, la sembra d’alzines es necessària per garantir la seva regeneració. Els principals dispersors dels aglans són els gaigs blaus (Garrulus glandarius), que aquí no en tenim, els ratolins (Apodemus sylvaticus), que poden moure aglans unes desenes de m, i la gravetat (redolar pendent avall).

- És convenient fragmentar els pinars extensos, per conseguir una major heterogeneitat i un major efecte vorera (major espectre de microhàbitats). Això facilita l’entrada d’un major nombre d’espècies per dispersió natural.

- El maneig de l’interior dels pinars ha de cercar un equilibri entre la disponibilitat de llum pel sotabosc i la necessitat d’ombra de les alzines en els primers anys de vida (a major ombra més supervivència de plàntules, però el creixement és major a intensitats de llum intermiges). Densitats moderades de pins (500-1000 pins/ha) serien, en general, les idònies, de manera que si se superen, una aclarida és molt convenient. Les aclarides es poden planificar per redols, deixant àrees amb cobertura continua de pi, i zones amb major disponibilitat de llum, per afavorir la diversitat vegetal.

Els treballs es poden consultar a la web de Regino Zamora, un dels coautors http://www.reginozamora.es/

Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

24 (editat per Joan Vicenç 25-08-11 10:34:48)

Re: Boscos vells, boscos bells

Causes i culpables dels incendis forestals

Estiu devastador, literalment, per als nostres boscos. Per molt que ho amaguin, amb bona fe o no, gairebé la totalitat dels incendis forestals produïts a Mallorca aquest mes d'agost, i que són molts, han estat intencionats.
Quina mena de feina i resultats en investigació de les causes dels incendis forestals a Mallorca s'han produït aquests darrers anys? Servirà aquest desastre per considerar seriosament la necessitat de donar el suport important necessari a aquest vessant de la investigació mediambiental? No són qüestions menors, sinó de primer ordre. Tal vegada si arrancam per qualificar el que està esdevenint aquests dies com a terrorisme ambiental sigui una bona manera de començar. Potser caldria fer-hi tant de cas com a l'altre, tan ben pressupostat i combatut.
No entenc l'estratègia, clarament fracassada, d'amagar a l'opinió pública el problema. Com es pot estar insistint per donar la culpa a la nostra vegetació i estius mediterranis: secs i calorosos.

Seria bo que l'evidència tan aclaparadora dels incendis intencionats, un rere l'altre, faci dissenyar noves estratègies i organització per combatre aquesta delinqüència que qui sap si també és organitzada ara i aquí. Que aquests devastadors incendis serveixin també per mantenir a ratlla els qui només veuen la vegetació i la climatologia pròpia com a enemiga. Perquè la forma clarament pejorativa de tractar la nostra vegetació resulta ser un al·licient més per justificar el desbarat de voler fer "net". Quan tot un conseller de medi ambient té la barra de dir que "fa més feina un ramat d'ovelles que una brigada forestal", torna deu mil anys enrere en la concepció de relació homo-natura a la qual hauríem d'haver arribat. Ja només li queda per dir que un foc fa més feina que mil brigades forestals per fer "net".

Els incendis no es combaten a l'hivern. A l'hivern s'han de construir faixes de defensa i de preparació de l'operatiu de l'estiu, sí, però no amb la concepció de combatre la vegetació com a responsable dels incendis. Els culpables tenen nom de persona.

                    http://3.bp.blogspot.com/-o5wJFc0BPtw/TlVcar_9JYI/AAAAAAAAJLg/IY0ekxTZQes/s1600/DSCN7536.JPG

Ara mateix 25ag11:

http://dbalears.cat/actualitat/balears/ … lanes.html

Re: Boscos vells, boscos bells

Em vaig quedar estorat un dia d'aquest estiu, quan vaig escoltar la nova ib3 ràdio donant la notícia que el govern sospitava d'algun treballador forestal o de l'ibanat com a culpable dels incendis. Crec que aquesta notícia, segons m'han comentat, només l'ha alimentada el diari El Mundo. Val a dir que la vaig escoltar de dita emissora, el mateix dia que els treballadors d'Ibanat es queixaven, amb raó, de la manca de personal i material per fer front a tal allau d'incendis.

El Govern de les Illes Balears, el sr. Bauzà i el sr. Company per torna, s'haurien de felicitar d'aquesta campanya d'estiu per dues raons. La primera per comptar amb un personal tan professional, eficient, sacrificat i noble per combatre els incendis forestals. Tant de mitjans d'extinció d'aire com de terra. Aquestes qualitats tengueren oportunitat de demostrar-les a Galícia, aquell any de tants incendis devastadors. Allà ho saben.

La segona és que la prevenció també ha funcionat, com mai. Llevat del cas d'imprudència negligent a l'incendi d'Evissa i del foc fortuït agrícola de Maria de la Salut, gairebé la totalitat dels incendis forestals provocats ho han estat de manera intencionada, per una o diverses persones. Aquests fets, manca de focs per negligència, demostren el gran grau de consciència del perill de realitzar foc en aquesta època de l'any per part de la població. I és aquí sobretot on rau el fracàs al caire de la dimissió d'aquest Govern en la lluita contra els incendis. Primer amaguen la realitat de totes totes, després sense ja saber què fer en donen la culpa a qualque treballador forestal a qui no s'ha renovat el contracte. Perquè és clar, ib3 no se l'ha treta del capell aquesta notícia. El Govern hauria d'explicar per quina mena d'indicis o proves es basa per realitzar aquest tipus de greus acusacions, que si bé es pot donar la hipòtesi que pogués ser així, com se'n poden donar altres, no n'hi ha prou per a fer-les públiques  i afectar així negativament la imatge del col·lectiu que més ha lluitat contra els incendis.