Re: Boscos vells, boscos bells

Des del País Valencià:

http://www.auntirdepedra.com/2011/08/qu … hi-ha.html

"....El divendres 26 d’agost es va declarar l’alerta màxima per risc d’incendis forestals al País Valencià; com tots els anys, una asfixiant ponentà va atraure als piròmans com mosques a la mel, donant com a resultat 32 incendis forestals que arrasaren 75 hectàrees a Vilamarxant, Manises, Cases Baixes, Riba-Roja, Guardamar del Segura, l’Atzúvia, Xàbia, Cabanes o Benicàssim. Però quan semblava que els incendis estaven controlats, a mitja nit una negligència va provocar un incendi de 50 hectàrees a la muntanya de Santa Anna a Beniopa. La nit seria molt llarga, ja que les marjals de Xeresa i Gandia patirien fins a 5 incendis intencionats...."

"...Els incendis són autèntics crims contra la Humanitat, delictes eco-terroristes que ens furten el nostre patrimoni i el dels nostres fills, i en els quals bombers i brigades es juguen la vida. Tanmateix, quan algú li pega foc a la muntanya està arrasant amb la fauna i la flora, molta d’ella protegida, amb bancals i zones de cultius, amb propietats, cases, vehicles, línies elèctriques, infraestructures, jaciments arqueològics, castells, torres... Una catàstrofe natural i econòmica sense CAP conseqüència per a l’infractor, perquè ser incendiari o piròman ix molt barat.

I és que en aquest país de pandereta només 1 de cada 1.000 responsables d’incendis forestals acaba sent jutjat. Damunt, el 86% de les sentències són dictades després d’un període d’entre dos i set anys. Per tant, si un maleit piròman o incendiari te la mala sort de ser detingut, tampoc li passarà res, ja que la condemna més llarga que ha hagut a Espanya ha segut de 9 anys, que com és habitual per bon comportament i cursets de formació suposen que en quatre o cinc anys estiguen de nou al carrer, dispostos a pegar-li foc de nou a la muntanya. En total i tristament només el 5.5% de la superfície cremada durant els últims 10 anys ha tingut com a conseqüència una sentència condemnatòria.

El càstig als responsables dels incendis forestals deria ser exemplaritzant, ja que en cas contrari els piròmans continuaran actuant amb total impunitat"

27 (editat per Joan Vicenç 25-09-11 12:53:59)

Re: Boscos vells, boscos bells

Ara que ha plogut, potser és temps d'estudiar i reflexionar com fer front en altres campanyes als incendis forestals intencionats i, sense deixar de fer el que pertoqui, no implicar tant a la vegetació com a culpable de les seves causes.

Dades pròpies:

A Mallorca:

Incendis intencionats aquest estiu: 49.

Altres causes: irrellevant.

Torn al que ja vaig dir, enhorabona als serveis d'extinció d'IBANAT i de la Conselleria. Enhorabona als ciutadans per la seva clara mostra de responsabilitat i consciència per la manca d'incendis provocats per imprudència o negligència.

A Menorca: 0

A Eivissa dos incendis provocats per imprudències conegudes i imputables.


Cal millorar en molt l'apartat d'investigació de causes i causants dels incendis forestals, tant pel que fa al SEPRONA com pel que fa als Agents de Medi Ambient de la Conselleria. Això no va.

Salut i que acabeu de passar un bon diumenge.

28

Re: Boscos vells, boscos bells

"El president Bauzá ha analitzat amb el president del Consell d’Eivissa, Vicent Serra, el seu equip de Govern, i els batles de l’illa les mesures de prevenció que s’han de posar en marxa perquè no es torni a repetir la situació d’enguany en matèria d’incendis forestals. Per això, el president ha assegurat que és necessari impulsar un pla de gestió forestal en aquesta illa, que comptarà amb el suport del Govern de les Illes Balears."

http://www.caib.es/pidip/comunicats/com … di=8432710

Un pla de gestió que "comptarà amb el suport" del Govern? Què vol dir això? Es deixarà en mans d'altres? Potser d'aquests que només veuen "brutor" i pensen en algunes genialitats, com la pastura de cabres? Convé estar al tanto.

Salut

Toni

29 (editat per Joan Vicenç 04-10-11 22:39:54)

Re: Boscos vells, boscos bells

.

                                                     https://lh4.googleusercontent.com/-jEGYGiq77OQ/RefhdTNbFSI/AAAAAAAAAn8/lD3kmECotE8/s640/4%252520perill%252520d%252527extinci%2525C3%2525B3..jpg

Si el que el Sr. José Ramon Bauzà anomena "gestió forestal" es basa en un pla de desforestació provocat per guardes de cabres, llavors cal entendre que no són tècnics en gestió forestal qui l'assessoren. Els plantejaments en gestió forestal del Sr. Gabriel Company, Conseller de Medi Ambient i altres coses importants, ens situen deu mil anys enrere en l'evolució de la relació home-natura. Molt conservador, sí.  Si, com va manifestar, una guarda d'ovelles fa més feina que una brigada forestal, llavors ja està tot dit. O no, potser encara les pensen pitjor.

Ara bé la greu irresponsabilitat en que es situarien ambdós, més el silenci còmplice dels qui cobren per gestionar el què del medi, s'ha de denunciar. Una modificació substancial de la coberta vegetal provocat per ramats de cabres o altres herbívors, requerirà en tot cas una autorització basada en un informe tècnic favorable. Favorable a les espècies de flora i fauna salvatges. Que, en tota lògica en la matèria, ha de ser contrari. Altra cosa s'ha de considerar imputable de denúncia pública, a la normativa i fins i tot judicial i davant totes les institucions i els organismes competents en la matèria, també els europeus.

L'opinió pública, tan capficada en els seus importants problemes econòmiques, faria bé en avaluar el seu grau de responsabilitat, pel que fa als efectes, que sobre temes vitals, el medi natural inclòs el climàtic, implica la seva decisió de votar aquest personal i en conseqüència atorgar tal grau poder de decisió a tals inoperants i ineptes en matèries de gestió tan importants.

Tan importants que hi són en joc la vida.

                                                          https://lh5.googleusercontent.com/-u3NgMr89Ojo/TfyKtuNq99I/AAAAAAAAJAE/enDL_AD0pyA/s640/29abr11%252520064.jpg

30 (editat per Joan Vicenç 12-10-11 10:42:50)

Re: Boscos vells, boscos bells

.

                                                        https://lh3.googleusercontent.com/-c7rwpDdDsUM/THbe2wgcTZI/AAAAAAAAIRc/TdoE1oNdpbg/s512/16MAR%25C3%258708%2B057bis.jpg


"Com els carrancs anem. El Consell valencià vol modificar la llei forestal del 1993 per tal d'eliminar la prohibició de reclassificar sòl en les muntanyes cremades, baix “situacions d'interès general”. Concretament "con carácter singular y mediante su declaración como de interés general para la Comunitat Valenciana, el Consell podrá excepcionar la prohibición de cambio de uso forestal al menos durante 30 años mediante acuerdo justificado". Sóc l'únic que es tira les mans al cap davant de cada moviment d'aquesta gentola? Sabeu quina serà la primera “excepcionalitat”? donar cobertura legal a les obres de l'ampliació de l’abocador de Dos Aigües, paralitzades per trobar-se part de la instal•lació a terrenys forestals cremats. L'avarícia innata del govern valencià és tan gran que ja no tenen ni por de mostrar-la públicament. Com ja ocorria en temps del tio Paco, tornen a estimular als piròmans pagats per les constructores o a propietaris de muntanyes amb interessos urbanístics.

Tot val al País Valencià! Primer les reclassificacions i els PAIs arrasaren el nostre territori. Fa no res ens assabentàvem de que l'última treta dels corruptes i especuladors era comprar, amb informació privilegiada provinent de l’administració, terreny forestal per quatre euros que seria convertit en parc natural i commutat per altres terrenys urbanitzables que valdrien milions. Ara, encobertament s’està animant a empresaris afins sense escrúpols a cremar muntanyes per a construir?.

Afortunadament la regulació entra en conflicte amb la llei estatal que impedeix el canvi d'ús forestal per a terrenys incendiats durant 30 anys... a no ser que el futur govern de Rajoy faça el mateix que volen fer Fabra i els seus sequaces. Quina poreta em fan!!.

Valencians, obriu els ulls, davant vostre està el vertader esperit dels nostres governants, tornar al taulell encara que siga artificialment, reactivar de nou la seua gallina dels ous d'or per a que els seus amiguets continuen guanyant diners a mans obertes. Que sóc un exagerat? Doncs també tindreu que saber que volen llevar les normatives que obligaven al promotor a reparar els defectes de les obres. I no només això, "las acciones u omisiones, por culpa o negligencia, de promotores, constructores o facultativos durante la ejecución de las obras de viviendas de protección pública, que diesen lugar a vicios o defectos graves que afecten a la edificación o habitabilidad de las viviendas", deixa de considerar-se una infracció greu. Ens venen cases de paper, i a reclamar a l’aire!. Tota una declaració d’intencions, no?

Possiblement em direu exagerat i malpensat, alguns pensareu que actuaran amb cordura i només faran l’excepció per a obres "d’interès general”. El problema és que obres "d'interès general" per al Consell són:

La Ciutat de la Llum. La Fórmula 1. La Copa Amèrica. Terra Mítica. Marina D'Or. Mundo Ilusión. Aeroport de Castelló. Visita del Papa. Camps de golf fantasmes. La Valencian Internacional University (VIU). La Volvo Ocean Race. La Ciutat de les Llengües. La prolongació del Cabanyal. El nou estadi del València CF. La ZAL en zona de la Punta (València). El Manhattan de Cullera. La plaça de Bous de Xàtiva. El circuit de Xest. Parc temàtic de Ferrari. El Open 500 de Tenis. El Àgora. La Ciutat del Motor. La Hípica. Els Jocs Olímpics. El Pla Rabasa d’Alacant. La Torre de La Música.

Deixeu, per exemple, que vos recorde com va ser un d'eixos projectes “d’interès general” de la Generalitat: Terra Mítica.En aquell moment, els terrenys on s’ubicaria el parc, a peus del Puigcampana, estaven qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció forestal. Però casualment es van produir dos incendis intencionats que calcinarien 450 ha de massa forestal de l’únic pulmó verd de Benidorm. Amb filigranes urbanístiques dignes d’un mestre l’ex-Molt Honorable Zaplana va modificar els usos forestals per a la construcció d’hotels i apartaments turístics en terrenys no requalificats (de fet hui dia encara figuren com a sòl no urbanitzable!). Com va incomplir la Llei Forestal que prohibia edificar en zones rústiques devastades pel foc? Com ara, declarant el projecte de Terra Mítica d’interès per al País Valencià. Vos preguntareu, amb raó: per a què pegar-li foc a la muntanya, si amb menys problemes burocràtics hagueren construït igualment? Docs perquè després de l'incendi la Generalitat, mitjançant la Sociedad Parque Temático de Alicante, va expropiar terrenys en Finestrat per només 90 pessetes el metre quadrat amb l’excusa de trobar-se a terres cremades i sense valor. Els mateixos terrenys serien valorats posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia en 3.436 pessetes el metre quadrat. Què oportú va ser eixe incendi!. Per arrodonir la jugada, casualment i no penseu mal, un íntim amic de Zaplana, Eliseo Quintanilla, va comprar 8 mesos abans uns terrenys forestals sense cap valor per 8 milions de pessetes, que revendria amb l’arribada del parc per 1.500 milions de pessetes. Què sort, veritat? Dues altres immobiliàries també van ser molt afortunades per adquirir terrenys abans de la declaració del parc, una on figuraven com a conselleres delegades la dona i la mare de Zaplana, i una altra propietat del germà de la sogra del Molt Honorable.

Ja vegeu què fàcil és guanyar diners a costa de comprar sòl cremat a preu de saldo. Tot, absolutament tot val. Com un bobo vaig pensar que sense Camps possiblement tornaria la cordura, però veig que per a res...
Quan peguen foc i arrasen les nostres muntanyes, des d'Ademús fins a Gandia, emularem a Mourinho i li preguntarem a la consellera de Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, “per què”?
Encara algu dirà allò de "xe, lo bonica que està València en flames!"

PD: Isabel Bonig, flamant nova consellera assignada per Camps, està demostrant un autoritarisme sense precedents. Per exemple, ha substituït als representants dels treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana per alts càrrecs del Consell. UGT va intentar dialogar amb Bonig i la seua resposta va ser la publicació del decret en el DOCV."

Oscar Martí

• Article publicat A un tir de pedra el 06.10.2011 •


http://amicsarbres.blogspot.com/2011/10 … emats.html

El País:

http://politica.elpais.com/politica/201 … 54776.html

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nova edició:

S'hauria d'acabar aviat aquest estiu, avui dos incendis més, a sa Font de sa Cala (Capdepera) i a Randa. Posaria la ma al foc que tots dos intencionats. Més prest o més tard havíem de pagar tanta deixadesa negligent en les investigacions de les causes dels incendis. No he vist cap declaració raonable ni raonada d'aquest govern Bauzista, al respecte. I això que tenen com a mà dreta en el govern a un teòric especialista en la matèria, el sr. Antonio Gómez, de la guarderia forestal.

Només una bona tardor pot aturar aquestes accions criminals.... fins a l'estiu qui ve, podeu posar la ma al foc. Ara ja s'han envalentit del tot.

http://ib3noticies.com/20111012_165873- … randa.html

Potser cerquen que s'emuli aquí al govern pepero del País Valencià pel que fa a urbanitzar els terrenys cremats?

Alerta.

Re: Boscos vells, boscos bells

Diario de Mallorca. Avui 14oct11

http://www.diariodemallorca.es/sucesos/ … 11432.html


La gran mayoría de los incendios forestales declarados en verano fueron intencionados

Un informe interno de la conselleria de Medio Ambiente concluye que 45 de los 51 fuegos registrados entre mayo y septiembre fueron provocados - El Govern prolonga hasta finales de octubre el periodo de riesgo por la falta de lluvias

B. NOGUERA / M.O.I. PALMA  Alguien está quemando los bosques de Mallorca. Un informe interno de la conselleria de Agricultura, Medio Ambiente y Territorio concluye que la inmensa mayoría de los incendios forestales declarados este verano en la isla han sido provocados de forma intencionada. Los técnicos atribuyen a los incendiarios 45 de los 51 fuegos registrados entre mayo y septiembre. De los otros seis, cuatro fueron producto de negligencias y dos por chispas procedentes de motores y máquinas. La ausencia de lluvias y las altas temperaturas han llevado al Govern a prorrogar hasta finales de mes la alerta por riesgo de incendios, que debía concluir pasado mañana.
Aunque de forma oficial la conselleria afirma que los técnicos no han concluido los informes, este diario ha tenido acceso al listado provisional. El recuento cifra en 51 los incendios forestales declarados en Mallorca entre el 15 de mayo y el 18 de septiembre de este año. Los expertos han concluido de forma certera que 35 de ellos fueron provocados de forma intencionada. Además, las pesquisas les llevan a sospechar que otros diez también fueron obra de incendiarios, pese a que no cuentan con pruebas irrefutables para confirmarlo. Así, el 88 por ciento de los fuegos que arrasaron los bosques de la isla durante ese periodo serían intencionados.

Re: Boscos vells, boscos bells

Diari de Balears, avui 16oct11:

Incendi forestal al golf de Son Vida

El foc va començar cap a les 12 del migdia en un bosc devora del camp de joc i va cremar devers 3.200 metres quadrats de pineda

Un incendi forestal declarat ahir sobre les dotze del migdia cremà almanco 3.200 metres quadrats de pinar al golf de Son Vida.
El foc s'inicià en una zona boscosa que està just devora els camps de golf. De fet, l'expectació fou màxima quan els mitjans aeris treballaven per controlar les flames.

Just detectar-se l'incendi, nombroses telefonades n'alertaren els equips d'emergència. Amb gran rapidesa, es desplaçaren fins al lloc dels fets diverses dotacions dels Bombers de Palma, Ibanat, efectius de la Direcció General d'Emergències i del SEIB-112. El focus de les flames es declarà en una zona d'accés difícil. Així, els mitjans terrestres hagueren d'entrar a diferents greens del camp de golf i per camins d'orografia complicada, pujar fins a la part alta de la muntanya i evitar que es foc s'estengués.

Al mateix temps, dos helicòpters de l'Institut balear de la natura del Govern balear realitzaren nombroses descàrregues d'aigua. La nota simpàtica de la jornada la protagonitzaren els helicòpters, que per sufocar l'incendi carregaven als obstacles d'aigua del camp de golf. Inicialment es varen viure moments de nervis, però, a mesura que la jornada avançà, els jugadors pogueren continuar practicant el golf amb total normalitat.

El GOB reclama que la Fiscalia investigui els focs

El Grup d'Ornitologia Balear (GOB) considera que la intencionalitat en els incendis forestals a Mallorca ha assolit enguany nivells ben alarmants. El GOB recorda que l'any passat els incendis provocats suposaven aproximadament un terç del total i que enguany la intencionalitat podria estar gairebé al voltant del 90 per cent dels focs.

Tot i que també es batrà enguany el rècord dels darrers deu anys en hectàrees cremades, el resultat podria haver estat molt més greu. De fet, diferents incendis han tingut lloc en àrees forestals on el foc podria haver assolit dimensions molt importants amb relativa facilitat. El GOB pensa que, si la superfície cremada no ha estat major, ha estat per la ràpida i efectiva internvenció dels mitjans d'extinció.

El grup ecologista recorda que el codi penal tipifica en els articles 352-355 el delicte d'incendi forestal, al qual assigna penes d'entre cinc i un any de presó. Socialment, els ecologistes troben que existeix una gran preocupació pels focs forestals, que s'identifiquen clarament com a greus impactes ambientals.

Tot i això, el GOB té el convenciment que hi ha una sensació d'impunitat, ja que en molt poques ocasions s'ha jutjat i comdemnat per aquest delicte. Així, el GOB s'ha adreçat a la Fiscalia perquè reclami a la Conselleria tota la informació disponible i impulsi una investigació amb l'objectiu d'identificar els incendiaris.


http://dbalears.cat/actualitat/balears/ … -vida.html


Que tengueu un bon dia.

Salut.

Re: Boscos vells, boscos bells

Des d'Ecologistes en Acció s'ha llançat una campanya contra la decisió de permetre la construcció en sòl afectat per incendis forestals. Evitem-ho! El Govern Valencià ha modificat la Llei 3/1993 forestal de la Comunitat Valenciana per a permetre el canvi d’ús de sòls forestals que hagen patit un incendi forestal

Aqueixa modificació tindria com a principal objectiu legalitzar l’abocador de Dosaigües, que des de 1998 arreplega els residus sòlids urbans de la comarca metropolitana de l’Horta. Una sentència del Tribunal Suprem va declarar en el seu moment il·legal aquest abocador per ocupar sòls forestals protegits, que van patir en part un incendi forestal en els anys 80 i tenien una classificació de sòl no urbanitzable protegit amb destinació a la repoblació forestal. Ara han autoritzat de nou l’ampliació de l’abocador en part en parcel·les forestals.

La modificació proposada per Isabel Bonig, consellera d’Infraestructures i Territori, entraria en col·lisió amb la normativa estatal (Llei de Montes) que prohibeix aquest canvi d’ús durant 30 anys per als terrenys forestals incendiats. L’única excepció que contempla és que el canvi d’ús estiguera previst amb anterioritat a l’incendi forestal, condició que no es compleix en aquest cas.

En conseqüència, excepcionar la regla general mitjançant una modificació legislativa per la porta de darrere obriria la “caixa de Pandora” i suposaria un greu precedent en la desprotecció dels terrenys forestals valencians.

Si entre tots posem en evidència la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient podem evitar la consumació d’aquest terrible atemptat al medi ambient, evitant que s’utilitze aquest colador legal per a permetre tot tipus d’excessos urbanístics que traguen profit dels incendis forestals.

Afig la teua firma a la petició dirigida a la consellera per a frenar abans que siga tard aquesta inacceptable reforma legal.

Anys de dècades de polítiques irresponsables estan acabant amb el patrimoni natural del País Valencià. Si aconseguim aturar aquesta reforma a temps frenarem el cada vegada més accentuat deteriorament del medi ambient valencià, posant límit a l’especulació urbanística que assola aquesta regió de l’Estat espanyol.

Per favor, firma per a evitar que continue la destrucció del nostre territori.

http://actuable.es/organizaciones/ecolo … peticiones

34

Re: Boscos vells, boscos bells

Sobre l'incendi a s'Albufera, sorprenent (o no) la baixa consideració que alguns tècnics de la Conselleria/Ibanat tenen del canyet:

"Cal destacar que l’incendi no ha alterat l’activitat habitual del Parc Natural de s’Albufera, ja que el foc s’ha produït en una zona enfora dels itineraris de visita. És important també destacar que les flames no han afectat vegetació forestal ni altres espècies d’interès."

Convindria que repassassin la definició de vegetació forestal...

Teniu el comunicat del Govern sencer a http://www.caib.es/pidip/comunicats/com … di=8438700


Salut

Toni

Re: Boscos vells, boscos bells

No tenen respostes ni vergonya per contestar-te, Toni. Potser cercaran a l'incendiari perquè el Conseller Company el feliciti per haver estat tan curós en "no afectar vegetació forestal ni altres espècies d'interès" en un incendi de 75 hectàrees. Bona manera d'animar-los als incendiaris i altres piròmans!

----------------------------------------------------------------------------------------

Una altra notícia sobre "gestió" forestal des del País Valencià.

"Un ramat de cabres, establert fa més de 10 anys a la Serra de l'Ombria-Alt del Moro, entre els termes municipals d'Ontinyent i Fontanars dels Alforins, arrasa una gran quantitat de carrasques i altres arbres valuosos joves.

L'acció continuada d'aquests animals, especialment les cabres, arriba a erradicar tot tipus de vegetació en amples zones. En aquest cas, les espècies frondoses i, especialment els brots més tendres, són les favorites d'aquests animals insaciables, que arriben a pujar a dalt dels arbres, podent acabar amb arbres de fins a quatre metres d'alçada, i més.

Els efectes sobre zones en restauració són encara més desastrosos; es podria entendre una explotació racional en zones de bosc madur, on no perille la supervivència de la coberta vegetal, però mai sobre zones en ple procés de regeneració. És d'especial menció l'impacte sobre les zones reforestades de forma artificial, pel gran esforç invertit. Com a mostra, cal indicar els efectes que estan tenint sobre les reforestacions de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent, realitzades en els últims 21 anys. En les següents imatges, a mode d'exemple, es pot observar l'estat d'un auró (Acer opalus ssp. granatense) després del pas del ramat (en una única ocasió):
Aquest auró (una xicoteta joia dels boscos mediterranis) va ser plantat fa més de 10 anys i ara arriba al dos metres d'alçada. Es pot observar la completa defoliació i, el que es més greu, els efectes sobre les tiges de dues branques joves i ben vigoroses (en la foto de la dreta, es veuen les tiges rosegades - les zones més clares -). L'arbre patia un cert estrés hídric, provocat per la sèquia que estem patint en aquest començament de tardor. Sense cap mena de dubte, aquesta agressió pot comprometre la supervivència de l'arbre. Ara bé, si aquesta situació que s'ha donat després d'un únic pas del ramat, es torna a repetir una segona i una tercera vegada, aleshores podren parlar de la desaparició definitiva d'aquest individu. No es tracta d'un simple arbre; atès el tipus d'arbre, realment representa l'esperança de recolonitzar amb aurons aquest indret, on fa possiblement centenars d'anys, que desapareixeren.
En la foto anterior, es pot observar com el ramat de cabres (una xicoteta part d'ell, perquè la resta queda ocult entre la vegetació) pastura sense la cura dels pastors, els quals són habituals dels bars de Fontanars dels Alforins. La foto va ser presa a escassos metres de zones reforestades per l'Arrel i que tenen un gran potencial; en cap moment del passat dissabte 22 d'octubre, vàrem poder veure els pastors que s'encarreguen de les bèsties.

Presumptament, el contracte d'explotació (que no disposem), deu indicar que el pasturatge s'ha de limitar a les zones tallafocs i faixes auxiliars, a més de restringir el nombre de caps del bestiar. Fets aquests dos, que venen incomplint-se en els darrers 10 anys, i que queden reflexats en l'estat en què es troben indrets d'un alt valor ecològic, possiblement, dels més valuosos d'aquestes contrades de la Vall d'Albaida.

Des de Bosc Viu, la plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians, exigim el compliment escrupolós del contracte amb l'administració pública d'aquesta explotació ramadera, totalment descontrolada, l'aplicació de les sancions corresponents i la rescissió del contracte i, per al futur, el repensament d'aquests tipus d'activitats en zones sotmeses a processos de regeneració natural.

Article complet a:

http://amicsarbres.blogspot.com/2011/10 … rreny.html

http://boscviu.blogspot.com/


                                                            http://3.bp.blogspot.com/--pEb6WPDIcw/TqU67Ri9SDI/AAAAAAAABEA/PgJHaE6YWYA/s1600/log+arrel+verd.jpg

36 (editat per Joan Vicenç 10-11-11 04:00:42)

Re: Boscos vells, boscos bells

Un balanç manipulat a mida. Del 38% de causes negligents o accidentals, quantes negligències s'han denunciades? Quines causes accidentals? Són esmenables aquestes causes accidentals per evitar-les en altres ocasions? Són per tant piròmans, malalts mentals, els qui han provocat aquests incendis? No existeixen causes per intervenció d'incendiaris, per raons cinegètiques, ramaderes, econòmiques, urbanístiques...?

De les causes intencionades (43%) Quants identificats i detinguts?

Diari de Balears:

La temporada d'incendis forestals deixa la pitjor xifra de bosc cremat des de 1994

"La temporada de màxim risc d'incendis d'aquest any ha deixat a Balears 157 focs (67 d'ells intencionats) i 2.478,83 hectàrees cremades, amb el que se supera la pitjor xifra registrada el 1994 quan es van calcinar 2.454,2 hectàrees.

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, ha presentat avui el balanç dels incendis forestals de 2011 després que el 31 d'octubre acabàs la temporada de major risc dels últims 17 anys.

El 43% dels 157 incendis han estat intencionats, mentre que el 38% s'han produït a causa de negligències i causes accidentals; un 6% a causes naturals; un 3% per altres raons; un 2% té un origen desconegut i un 8% encara està pendent d'investigació.

En aquest sentit, Company ha demostrat la màxima confiança en el seu equip i ha descartat que entre els provocadors d'incendis es trobin exagents forestals, com van donar a conèixer alguns mitjans durant els mesos passats.

Segons el conseller, els qui han provocat aquests focs són "persones amb problemes", per la qual cosa s'ha reforçat la vigilància a les zones més perilloses o amb alt risc d'incendis.

Eivissa, la major damnificada

De les 2.478,83 hectàrees calcinades aquesta temporada, 1.670.08 es van cremar a Eivissa, on es van registrar 19 conats i 3 incendis; i 805,81 hectàrees a Mallorca, illa en la qual es van produir 100 conats i 25 incendis. A Menorca, 10 conats van arribar a cremar 1,67 ha., mentre que a Formentera no es va registrar cap sinistre.

Del total de la superfície afectada, 1.908,59 hectàrees estaven cobertes per arbres i 570,25 no en tenien. A Mallorca, 567,78 formaven part d'una zona sense arbres, mentre que 238 n'estaven poblades. Tanmateix, a Eivissa, de les 1.670 que han estat cremades tenien arbres, a diferència de les altres 1,27 hectàrees.

El conseller de Medi Ambient ha destacat la resposta "extraordinària" dels organismes responsables del control de focs, ja que gràcies a la seva actuació es va aconseguir reduir el potencial de molts dels incendis, que segons les previsions podrien haver assolit les 10.000 hectàrees.

L'incendi a la Serra de Morna, registrat el passat 25 de maig i que va deixar 1.576 hectàrees cremades, n'és un exemple, ja que en 20 minuts es va arribar amb mitjans aeris i terrestres i es va aconseguir reduir el seu potencial de 3.225 a la xifra facilitada.

Reforestar la Serra de Morna

En relació amb aquest incendi, Company ha explicat que ja s'està redactant el pla d'actuació per començar a actuar en la reforestació de la zona, que es calcula estarà enllestida en 8 anys i costarà prop de 7 milions d'euros.

Un altre dels incendis més greus registrats, el de Cala Llonga, que es va produir el passat 18 de setembre, tenia un potencial de 400 ha. i finalment se'n van cremar 91.

Company ha indicat que davant d'aquestes altes xifres de superfície cremada, és important fer un tasca de conscienciació en la ciutadania a través de programes educatius.

Ha recordat que el 2012 estarà en marxa el IV Pla de Defensa d'Incendis de les Illes Balears, i que també treballen en un pla forestal, que estarà conclòs en un termini màxim de dos anys i definirà el programa de gestió dels boscos de l'arxipèlag.

Company ha indicat que aquest pla forestal és indispensable en vista que Balears és l'única comunitat autònoma que no disposa d'un, encara que el 46% del seu territori està compost per boscos."

http://dbalears.cat/actualitat/balears/ … -1994.html

Re: Boscos vells, boscos bells

Una recomanació per la gent que estima els boscos:

Bosc viu

http://boscviu.blogspot.com/

                                                     Perill: cabres rossegant

                                                     http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/312862_304049679624684_100000589648886_1152413_2022307198_n.jpg

38 (editat per Joan Vicenç 06-12-11 13:27:31)

Re: Boscos vells, boscos bells

Ara que aquests dies es parla dels torrents ( en tenir més temps ja donaré la meva opinió al respecte), vull aprofitar per incloure unes breus aportacions sobre la reforestacions d'aquest hàbitat tan maltractat i poc valorat.

Gràcies.

                                                              https://lh6.googleusercontent.com/-HQsE6YiShYA/RtMAaT2gFlI/AAAAAAAAHuk/e_D-m5ivnrA/s447/agost07%2B016BIS.jpg


Breus reflexions sobre reforestacions de boscos a torrents


La història de les reforestacions o repoblacions forestals artificials s’ha centrat, a les Illes, gairebé en forma de monocultiu en el pi i en menor mesura amb l’alzina. És cert que des de fa pocs anys, el viver de Menut ha desenvolupat una activitat centrada en la recol•lecció, emmagatzematge i sembra de moltes altres espècies forestals i no només de comunitats vegetals pròpies de garriga o alzinar, sinó també d’àmbits litorals. És per això que ja existeix una producció en diversitat d’espècies per a rectificar el sistema de repoblacions de pins i alzines, amb una varietat d’espècies més nombrosa.

Els ecosistemes forestals de muntanya, en especial de la Serra de Tramuntana i de les muntanyes d’Artà, han estat el territori on en extensió i quantitat s’hi ha realitzat més repoblacions forestals. L’any passat la costa de Son Real, a Santa Margalida, fou objecte d’una reforestació de pins amb l’objectiu de restaurar antigues pedreres. Existeix però un àmbit on mai s’hi ha parat atenció i que és estès al llarg de la geografia de les illes: els torrents.

Caldria posar sobre la taula la necessària restauració dels boscos de ribera o dels boscos de torrents de les nostres terres. Els torrents, que neixen a les muntanyes, recorren més endavant terres de cultiu i espais urbans. Representen una gran extensió allargada de territori amb una funció reguladora de les aigües, protectora de les terres, refugi de flora i fauna rica en biodiversitat amenaçada per la petjada humana. Són espais que, nets de la brutor que sovint hi llançam, són molt bells i hi fa bon estar. És on amb més probabilitat hi escoltarem el cant del rossinyol o el raucar dels granots. Un espai silvestre que serpenteja l’àmbit agrícola i urbà i que cal preservar i afavorir.

Els arbres de torrent formen comunitats forestal en galeria al llarg del seu recorregut. Fora de discutir si la seva presència a les nostres terres és natural o introduïda, les espècies principals d’arbres són les següents:

Om (Ulmus minor): Les omedes d’Europa, inclosa la península ibèrica, estan al caire de l’extinció a causa de la malaltia que provoca un fong (Graphium ulmi), la grafiosi. Les illes fins fa poc havien quedat al marge de la soca més virulenta d’aquesta malaltia, però finalment també ha demostrat la seva presència. Moltes omedes han quedat devastades per aquesta malaltia. És però l’activitat humana la que ha causat la desaparició d’aquestes arbredes en no tenir necessitat ni de la seva rama, per alimentar bestiar, ni de la seva fusta, emprada antigament en la construcció dels carros. A la vegada que les eines i maquinària pesant han facilitat la feina de desarrelament. Com que aquests arbres no es troben a zones de muntanya, més vigilades per l’administració forestal, i com que sovint són d’àmbit agrícola, la seva tala i destrucció ha restada desapercebuda i impune.

Existeixen algunes repoblacions d’oms a finques públiques, Tossals Verds, Cúber i sobretot Binifaldó. Aquestes plantacions foren producte d’un treball que va quedar en el no res, entre l’administració forestal estatal i autonòmica i la UIB, de selecció de soques d’oms procedents de la península per tal de presevar-les de l’extinció a causa de la grafiosi. Per tant l’objectiu en aquest cas no fou el de restaurar o establir un bosc de torrent o galeria a partir dels oms, sinó de crear una reserva d’oms com a banc per a futures reforestacions després del pas de la grafiosi.

El fleix (Fraxinus angustifolia): En franca expansió, en especial als torrents de Solleric al seu pas per Alaró i al torrent d’Esporles. Arbre molt útil als pagesos de muntanya quan a les acaballes de l’estiu es quedaven sense menjar per donar al bestiar. Les fulles d’aquest arbre suplien fins a les primeres pluges de tardor aquesta mancança. Fusta de qualitat.

El poll: Antigament plantat per dessecar zones inundades. Arbre de creixement ràpid. Hi ha dues espècies principals, el poll blanc (Populus alba) i el poll negre (Populus nigra) i multitud d’hibridacions.

El plataner (Platanus orientalis): De creixement ràpid, plantat en parcel•les vora els torrents a les zones més baixes i molt inundables. El seu aprofitament forestal és factible i regenera molt bé i de manera fàcil de soca.




Repoblacions artificials de boscos de torrents o de ribera.

Una vegada triades les parcel•les objecte de repoblació, cal preservar les espècies que ja hi puguin ser presents. Seran la garantia de l’evolució futura d’aquest bosc. Les espècies que amb més probabilitat encara podem trobar al llarg del recorregut i a les cada vegada més rares faixes dels torrents són (independentment de la seva zonificació i presència més o menys important): l’heura (Hedera helix), la vinca o proenga (Vinca difformis), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el peu de crist (Potentilla reptans), Ranuncle groc o gatassa a Menorca (Ranunculus ficaria ssp ficarriformis), l’aloc o alix a les zones litorals (Vitex agnus-castus),  el cirerer de pastor (Crataegus monogyma spp brevispina), aranyoner (Prunus spinosa), a Eivissa el baladre (Nerium oleander), a zones muntanyenques un parent del narcís, el Leucojum aestivum ssp pulchellum, a zones de prat l’anemona blava Anemone coronaria..... No podem oblidar que els torrents han estat refugi per els ullastres (Olea europaea var. silvestris) i alzines (Quercus ilex), llampúdol (Rhamnus alaternus) quan aquests no han gaudit de l’interès agrícola. També i gràcies a la dispersió de llavors que provoquen els ocells podem trobar magraners bords (Punica granatum) o figueres bordes (Ficus carica) i lledoners (Celtis australis).

Seran aquestes plantes les que tornaran a restaurar la comunitat vegetal a l’ecosistema que li era propi abans de l’alteració antròpica. Es pot ajudar a avançar aquesta restauració mitjançant la plantació de les plantes que li són pròpies quan n’hàgim constatat la presència propera. És convenient que el seu origen genètic sigui el més proper possible al lloc on volem repoblar. Aquest tipus de repoblació tendria com objectiu la restauració del primitiu ecosistema de torrent, encara que serà finalment la selecció natural qui en dirà la darrera paraula. A partir del moment en què hem plantat les espècies objecte de reforestació, l’activitat humana a l’indret ha de ser mínima.

Una altra cosa és reforestar amb un interès d’ús públic recreatiu. Als territoris de pendents nul•les o suaus es poden establir zones d’ús recreatiu a partir de la repoblació d’arbres de torrents com els esmentats abans. Llavors la diversitat vegetativa i evolució d’aquesta massa dependrà d’aquesta finalitat.

Un altre tipus de repoblació amb col•laboració amb la propietat privada seria la destinada a un futur aprofitament de la fusta. En aquest cas les espècies més indicades serien els plataners i els polls.

Finalment cal parar molt esment, especialment als Espais Naturals Protegits, a la presència de vegetació invasora, que hauria de ser eradicada. És especialment preocupant el cas de l’ailant (Ailanthus altissima) o d’espècies exòtiques procedents de cultiu ornamental. En ser detectades haurien de ser eliminades del lloc.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

26abr09


                                                          https://lh3.googleusercontent.com/-tLXJyWLuIgU/R4Xmw5jzRHI/AAAAAAAAHuc/Ms0m8b-WpzE/s533/27nov07%2B070bis.jpg

.

Re: Boscos vells, boscos bells

.                                        https://lh5.googleusercontent.com/-2m5t2wQm-Ok/RXw_WYF0OMI/AAAAAAAAAAk/kmeNxF6vSlU/s640/colors31.jpg

Un article de fa un parell d'anys, però malauradament  de tota actualitat, d'Antoni Martínez Taberner.


                                                   Els torrents, una oportunitat paisatgística

ANTONI MARTÍNEZ TABERNER (*) Fa uns mesos apareixia una carta encertada del Grup d´Opinió d´Arquitectes referida a les intervencions que sovint es fan als llits i rambles dels torrents de les Illes, criticant la seva esterilització i conseqüent pèrdua de qualitat paisatgística. En aquest sentit, l´estiu passat, durant el taller d´estiu de la UIB-COAIB, passant per la carretera d´Esporles-Valldemossa, un convidat conferenciant, el senyor Riccardo Priore, cap de la Xarxa Europea d´Autoritats Locals i Regionals per a la implementació de la carta Europea del Paisatge me va comentar amablement que no compartia la manera de tractar els torrents a Mallorca.

El tractament ambiental i paisatgístic dels torrents ja fa temps que es fa amb molta més delicadesa que les formigonades esterilitzants i les intervencions gratuïtes de maquinaria pesada. En les successives biennals europees de paisatge de Barcelona es poden veure molts projectes d´intervencions a rierols i torrents que són ambientalment amigables, intel•ligents i útils urbanísticament i territorialment. Aquestes intervencions sempre van acompanyades d´infraestructura de seguretat i d´utilització pública a les zones urbanes, tot plegat amb prou subtilesa com per a que el torrent mantingui la seva funcionalitat ecològica i qualitat paisatgística. Aquestes intervencions no es fan sols al nord d´Europa, sinó a molts llocs peninsulars que es van situant molt per davant de les Balears respecte la qualitat paisatgística, i tot això passa davant l´ataraxia del sector turístic, un sector que hauria de tenir clar que el paisatge és la millor promoció turística que tenim. Exemples d´intervencions son: el parc del Llobregat, el riu Sec, el parc fluvial de la Fiumarella, la riera de Sant Cugat, la ribera del riu Gállego a Zuera, el parc de la Seille, preses de Kvilestein, el torrente de Carboneras, etc.

El cas d´Alemanya és ben interessant, fa uns 20 anys va aparèixer pel laboratori d´ecologia de la UIB un jove, de nom M. Mutz, el seu treball consistia en restaurar rierols que havien estat canalitzats i que provocaven puntes immediates de descàrrega desprès de les pluges, un impacte paisatgístic i una destrucció del bosc de ribera. La seva feina era restaurar les riberes, estabilitzar-les amb enginyeria blana i fer que el lloc recuperés la seva funció ambiental i evitar així el fet que els rierols apareguessin com a clavegueres, les quals, dissenyades per a evitar inundacions a un determinat lloc, reproduïen el problema corrent avall. Altres restauracions d´anomenada són les de la regió d´Emscher, en el Rurh, Westafalia, al nord el Rin. A una zona de la restauració de l´Emscher destinada a parc urbà es va deixar un troç d´antiga canalització com a un històric record del passat (M. Houng, 1995).

En el darrer seminari sobre paisatges culturals organitzat pel departament de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca poguérem escoltar la conferencia d´E. Luiten que ens explicà el National Belvedere Project, un projecte paisatgístic destinat a restaurar una antiga frontera d´aigua per inundació i així recuperar la identitat cultural d´aquell espai que travessa zones rurals i urbanes. Aquesta zona ja comença a esser un lloc innovador per a un turisme plàcid i familiar. Seria bo, per l´agroturisme i per els pobladors d´interior que es fessin intervencions amables, personalitzadores del lloc, recuperant la idea dels corredors rurals del Pla Terriorial i recuperant la idea dels corredors fluvials que es varen proposar per a arribar des de la mar fins a Pollença per una ruta blana a través de s´Albufereta i el torrent de Sant Jordi o fins a sa Pobla a través de s´Albufera, etc. Seria bo recuperar Mallorca i deixar que els no llocs de les zones amortitzades a nivell privat del turisme industrial costaner, es recuperin amb recursos privats o taxes turístiques (aquestes taxes, mal anomenades ecotaxes, foren suggerides a la Declaració de Mallorca, feta per el Consell d´Europa del 24 al 26 de novembre de 1995, i altres regions, ara més competitives, les han utilitzades satisfactòriament a favor del país i del paisatge).

Si els rierols són importants al nord, a la mediterrània, i més a les illes, els torrents son essencials per les seves funcions ambientals o ecosistèmiques i pel seu valor paisatgístic. Dins climes secs, els torrents són els darrers llocs on es perd la humitat i és allà on es concentra la fauna, són espais de potenciació de vida silvestre, també són llocs refugi de la flora relictual de caducifolis i plantes acompanyants, amb oms, tan mal tractats per la grafiosi. Les riberes són la darrera frontera a l´erosió física, terra que entra al torrent, terra que va a la mar! Els torrents són espais d´infiltració i recàrrega de l´aqüífer, dels 115-170 hm3 /any d´escorrentia superficial a Mallorca, 24,5 s´infiltren a l´aqüífer des dels llits i rambles dels torrents (A. Rodríguez-Perea & W. von Igel, 2003). Per altre banda, els torrents creen un microclima on, particularment a l´estiu, baixa la temperatura i creix la humitat (aquest fet s´ha de recordar als arquitectes que fan paisatge urbà i no s´han especialitzat en paisatge, perquè sovint desaprofiten aquesta capacitat, i no creen ni hàbitat ni habitabilitat amb els arbres de les riberes dels torrents urbans). I hi ha més, els bosquets lineals de ribera sovint poden actuar de corredors ecològics perquè faciliten la connexió de diferents masses naturals o forestals. Finalment hi ha un aspecte a recordar; si qualcú no és capaç de valorar les línies verdes dels bosquets de ribera dels torrents entre els cereals grocs o els rostolls de l´estiu, és que necessita educació paisatgística urgent, i si qualcú no és capaç de valorar els pigments amagats darrera de la clorofil•la, els colors de tardor dels arbres caducifolis, es que està malalt de l´ataraxia abans esmentada.
L´estiu passat es feren moltes bones feines de neteja dels torrents, altres no tant, en qualsevol cas aquestes intervencions sempre són impactants, així i tot les riberes son agraïdes i es recuperen ràpid, ara la majoria de torrents ja tornen estar plenes d´abatzers i rosers, que és el que toca, almanco mentre el bosc de galeria no estigui tancat i ben format i faci ombra als abetzers. Desafortunadament no tots els torrents han tingut un tracte correcte, sovint la maquinaria utilitzada i que va entrar als torrents va ser massa grossa, es varen destructurar marges de pedra en sec, es varen rompre arbres, es va abocar fullaraca, llims i brancam dins els conreus, etc. En qualsevol cas, el que realment embossa i embruta els torrents son rentadores, cadires, fems, plàstics i tota casta d´objectes aliens al torrent, això és el que embruta i col•lapsa per sobre de la pròpia producció primària del torrent, que el que fa és estabilitzar la ribera, facilitar la infiltració i no permetre l´erosió. Els torrents s´han de netejar de la brutor que s´hi aboca i gestionar la vegetació per a que es formi el bosc de galeria, desprès, a l´ombra dels arbres, els abetzers comencen a perdre avantatge i la gestió es fa molt mes fàcil amb maquinaria lleugera i pròpiament forestal.

Desitjo motivar la reflexió per a que, si hi ha unes noves possibilitats de recursos públics per a activitats ambientals als torrents, la execució es faci sota projectes ambientals ben fets, aprofitant el valor paisatgístic, territorial i urbanístic que poden tenir els torrents i sota direccions de persones qualificades ambientalment i amb una sensibilitat educada. S´ha d´aprofitar l´oportunitat i eliminar el formigó dels torrents i s´ha d´anar més enllà de la neteja i anar a crear paisatge i nous recursos territorials, urbanístics i turístics. Hi ha professionals de diferents àmbits amb els requisits esmentats i que estan ben formats, amb ampliacions d´estudis de paisatge i per tant ben allunyats d´aquesta megalomania absenta del sentit de la proporció que sovint ha caracteritzat a l´obra pública a les Balears.

(*) Professor d´Ecologia i de
Disseny del Paisatge de la UIB


                                                       https://lh4.googleusercontent.com/-kQN2XtuvDSg/RXw_D4F0OJI/AAAAAAAAAAM/RfPTIASk5Xk/s640/colors35.jpg

Re: Boscos vells, boscos bells

Convindria començar a para el ment en aquest tipus de notícies relacionades amb l'aprofitament de la biomassa forestal i en el que s'amaga darrera. La crisi energètica està provocant l'aparició de solucions miraculoses que ni són solucions ni són miraculoses. La pressió a la que poden arribar a sotmetre als nostres boscos, especialment els més accessibles i poc protegits com espais naturals o de rellevància ambiental, ja comença a notar-se. La finalitat de les empreses que fan servir aquest tipus d'energia és complir en les exigències que els tractats i directives europees els imposen quan a l'obligatorietat d'emprar energies renovables. La realitat és que al darrera, com sempre també s'amaga un negoci lucratiu que lluny de mirar pels interessos del bosc, només considera els de la butxaca. Res més no els calen a  aquests voltors (amb perdó per l'Aegypius i Fulvus) que tenir una administració que encara els posi les coses més fàcils.

Per altra  banda és un tant indecent això d'usar aquesta  energia per escalfar piscines exteriors a l'hivern, com si la industria turística, sense menyscabar la seva importància, gaudis d'una patent de cors com la que ja ha feta servir per perjudicar greument el nostre paisatge o eliminar l'impost ecològic, l'ecotaxa, per posar dos exemples. Res, això són unes reflexions ràpides sobre el tema que segur serà recurrent els propers anys. Alerta.

ABC:

17 enero 2012

Valoración energética de la biomasa de los montes de Islas Baleares


visto en abc.es


Palma, 17 ene (EFE).- Baleares cuenta con 186.400 hectáreas de bosque, un 34 % del territorio, que generan anualmente 65.000 metros cúbicos de leña cuya utilización como biomasa representaría, según el uso, 7 MW de potencia instalada y 52,5 GW por hora generados al año, suficiente para proveer a 11.650 viviendas.

Los datos lo ha aportado el ingeniero industrial y presidente de la empresa 2PiR Ingenieros, Pere Iturbide, que ha participado esta mañana en la Jornada Técnica de Valorización Energética de Residuos, organizada por la Dirección General de Industria y Energía del Govern, que analiza el rendimiento energético que se puede extraer de los residuos sólidos urbanos.

La demanda energética de hoteles, colegios y edificios públicos se puede satisfacer con nuevas fuentes de suministro energético obtenidas del tratamiento de residuos, según ha quedado patente en la jornada que ha inaugurado el director general de Industria y Energía, Jaime Ochogavía, ha informado el Govern en un comunicado.

Durante la jornada, se ha puesto de relieve la importancia de las fuentes de suministro energético que pueden surgir de los diferentes tipos de tratamiento de los residuos, como la biomasa, con la que se podrían calentar las piscinas exteriores de hotel o hacer funcionar la calefacción de colegios y edificios públicos.

La valorización energética de los residuos permite, mediante diferentes procesos (incineración, gasificación, pirólisis o compostaje), reducir el volumen de los residuos y generar energía, que en muchas ocasiones es equiparable a los combustibles convencionales.

El objetivo es siempre el mismo: encontrar una forma más eficiente de gestionar los residuos y obtener una nueva fuente de suministro energético.

Para Iturbide, las posibilidades de la biomasa en las Islas Baleares son muchas, empezando por su producción de leña.

El ingeniero industrial ha destacado los beneficios para la economía de las islas de utilizar estas nuevas fuentes de energía, porque permitiría por ejemplo hacer mejoras en la oferta turística como calentar las piscinas exteriores en invierno.

Iturbide ha recordado que el Reglamento de Instalaciones Térmicas de los Edificios (RITE) no permite calentar piscinas exteriores con fuentes energéticas convencionales pero sí con los residuos compactos procedentes de la madera.

Sobre las acciones que se pueden llevar a cabo en Baleares en materia de energía, Iturbide ha recomendado, a corto plazo, potenciar las iniciativas el ámbito de residuos y biomasa, de renovables y de cultivos energéticos y, a 10 años vista, tras una investigación exhaustiva, impulsar las fuentes de energía provenientes del mar.

En la jornada, también ha participado el director de Bolsa Subproductos de Cataluña e ingeniero industrial, Xavier Elies, que ha hecho un repaso a la tipología de los residuos, en sólidos urbanos, industriales, biomasas y lodos y ha detallado cómo abordar su gestión teniendo en cuenta la Directiva Marco europea de 2008, las nuevas tendencias y las alternativas a la valorización energética.

Elías ha recordado que la generación de residuos sólidos urbanos en España se sitúa alrededor de los 550 kilos por habitante y año, con la eliminación en vertedero como práctica predominante, que actualmente supone alrededor del 55 % del total. EFE

                                            https://lh6.googleusercontent.com/-WNsCpoQZDeo/Rg--E-ui3sI/AAAAAAAAAwE/x4rvKQgmDOE/s400/fbosc6.JPG

Re: Boscos vells, boscos bells

Interessant i recomanable article sobre les espècies invasores:

En un article molt ben documentat, del 28 del passat gener, 'Una bella invasora amb males intencions', en Rafel Mas ens parlava de la seva preocupació pel fet que a la zona de can Sales, al Molinar, a Palma, l’ajuntament havia sembrat diversos exemplars de moreres del paper (Broussonetia papyrifera). Manifestava en Rafel Mas la seva estranyesa, que un ajuntament plantés arbres d’una espècie invasora que ha causat problemes a molts llocs i es preguntava qui en seria responsable en el cas de que aquesta espècie escapés al control i envaís sistemes naturals ocasionant problemes.

Un dels comentaris que va propiciar l’esmentat article venia a dir que aquestes plantes no en tenen cap culpa de ser invasores, que moltes d’aquestes plantes no fan tan mal com es diu i que en segons en quins llocs enriqueixen la flora autòctona, i que si bé segons on s’han de controlar, prohibir una espècie sempre es preocupant.

Aquest comentari m’ha fet pensar que moltes vegades no som conscients del perill que poden ocasionar les especies introduïdes
En el cas dels animals tots tenim més present els perills que poden ocasionar en irrompre en un determinat medi on hi són aliens. De seguida ens venen a la memòria casos com el del cranc americà, l’esquirol gris o l’escarabat morrut entre molts d’altres.
En canvi a vegades no hi caiem en el fet que les plantes, sovint introduïdes com a espècies decoratives, també poden representar un perill. A tot arreu hi ha exemples lamentables.

Els ecosistemes tal com els coneixem s’han anat formant per la interacció de les diverses espècies que hi conviuen, entre sí i amb el medi físic, i a través del temps han arribat a un equilibri, sovint delicat, en el que s’autoregulen les especies amb els seus depredadors i les seves preses.

Quan s’introdueix una espècie forana en un ecosistema determinat, pot passar que no s’adapti i s’ extingeixi, o que s’adapti i passi a ser una espècie més, o que trobi unes condicions ambientals favorables i no tingui depredadors naturals i en aquest cas que el seu nombre poblacional exploti i causi veritables estralls eliminant les espècies autòctones en els llocs on s’han introduït.
Per tot arreu podem trobar multitud d’exemples. Prop de casa meva, a la Serra de Collserola a Barcelona hi ha casos de tot. Hi ha les figues de moro i les atzavares, introduïdes de fa molt, i que no es pot dir que causin gaires problemes i sí que es comporten semblantment a les altres espècies autòctones.

Per a continuar llegint i veure fotos seguiu aquí:

http://amicsarbres.blogspot.com/2012/03 … sores.html

              http://1.bp.blogspot.com/-AvziwIJhBNE/T1Pji570d-I/AAAAAAAAF4o/MiDHID6dUmo/s1600/Ailant.01.jpg

42 (editat per Joan Vicenç 19-03-12 13:46:35)

Re: Boscos vells, boscos bells

Ja hi tornam a ser amb els incendis intencionats. El bergant (mascle, crec) que l'any passat ens va dur de cul amb incendis intencionats perillosos, arreu, però especialment al voltant de Palma i Calvià, enguany ja hi ha tornat, sembla que ja no es podia aguantar més les ganes.

Una de dues, o aquest piròman o incendiari és un gran coneixedor de camins i caminois i practicant de bicicleta de muntanya expert, o els responsables d'investigar, identificar i detenir a aquest criminal no estan a l'alçada.

Per tant, al contrari de l'opinió i l'estratègia de l'administració i tècnics "experts" en el tema, d'amagar tant com sigui possible a la població en general el problema (per evitar contagis, per no crear alarma, per no sé què...) la meva opinió és, com en gairebé tot, donar quanta més llum millor. Com a primera passa per organitzar una autodefensa civil que permeti localitzar el subjecte el més aviat possible.

Aquí sí que pens que hi han d'entrar els grups excursionistes, ecologistes i tota mena d'associacionisme amb referents de defensa del territori.

Per posar un exemple, és molt possible que aquest sonat que pega foc, utilitzi diferents vies de fugida gràcies al seu coneixement del territori. Per posar un exemple, l'any passat un incendi al Coll d'Honor que hagués pogut ser molt greu. És molt probable que aquest individu, després de calar foc vora la carretera a les voltes properes al Coll d'Honor, hagués triat premeditada i encertadament com a lloc d'escapatòria un sender que des d'aquest lloc arriba al Salt des Freu i des d'aquí cap a Santa Maria. Qui pot pensar en anar-lo a cercar per allà enlloc de cap Orient o Bunyola?

Potser qualcú consideri fora de lloc aquesta opinió meva, però això no té cap importància davant el que se'ns pot venir damunt tot d'una que comenci l'autèntic episodi sec i calorós d'aquest estiu.

Tant de bo que no haguéssim de passar per això, però és el que hi ha. Cal aturar aquest delinqüent sigui com sigui.

Ah, i alerta amb la zona d'Artà, que poden ser uns altres amb altres interessos incendiaris.

Ens cal una efectiva autodefensa, en aquest cas també i vull creure que aquest fòrum pot servir també per això.

Gràcies.


Després del foc d'ahir de sa Comuna de Bunyola

                                                         http://a2.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc7/306286_2816377815673_1445688896_32032872_847112830_n.jpg

                                              http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc7/486310_2816379135706_1445688896_32032874_388701585_n.jpg

                                                         http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc7/405327_2816379735721_1445688896_32032875_571955899_n.jpg

                                                         http://a2.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/295302_2816382215783_1445688896_32032879_555929503_n.jpg

Re: Boscos vells, boscos bells

Els bombers de Mallorca ni tenen competències ni investiguen les causes dels incendis forestals, per tant resulten increïbles o intencionades per embullar la troca, les declaracions del cap de bombers.

Reacció lloable i ràpida del GOB en un tema molt delicat que no només afecta de manera greu als ecosistemes i paisatge, sinó que en qualsevol moment pot provocar alguna desgràcia irreparable humana.

http://dbalears.cat/actualitat/balears/ … ionat.html

Re: Boscos vells, boscos bells

Incendis 2012 fins a 30 d'abril 12:

Negligències i intencionats: (46+25%) (Potser cal dir que les superfícies més àmplies i afectades són les lligades a la intencionalitat dels incendis. Un exemple que podeu visualitzar des de Palma és el de la Comuna de Bunyola, crec que del 19 de març). Pendents d'investigació: 21% Desconeguts: 8% Naturals: 0%. Fins dia 30 d'abril de 2012.

Si segueix la mateixa tònica humana-criminal per passar l'estiu, ja ens podem preparar. Pot ser la traca final. A Galícia han estat obligats a doblegar-se a l'evidència. Massa tard però a la fi!.

http://www.lavozdegalicia.es/noticia/ga … 7P6994.htm

Pel que fa al ppersonal que ens governa (estatal, autonòmic, insular, municipal en la majoria d'ajuntaments...) cap modificació rellevant pel que fa a normativa i silenci informatiu ni pel que fa a informació rellevant i amb credibilitat quan a la causalitat.

I la fiscalia i el seu aparell policial, què en diuen de la gran majoria d'incendis intencionats de l'any passat? Han cobrat dels nostres imposts per determinar-ne l'autoria i posada en custòdia judicial dels causants criminals? Amb quins resultats? Són impunes de responsabilitat?

http://www.caib.es/sacmicrofront/archiv … ;id=119147

Bona nit.

45

Re: Boscos vells, boscos bells

Hola, només un parell de comentaris:

- Lo de "les superfícies més àmplies i afectades són les lligades a la intencionalitat dels incendis" no és exactament així sempre. Cal recordar que els quatre incendis més grans de 2011 va ser deguts a negligències (això equival a dir que el 86% de la superf. cremada fou degut a negligències). Evidentment, si ho mirem en % de sinistres, si que els intencionats són el 47% (2011) i 29% de moment (2012).

- Pel que fa a com anirà aquest estiu encara és molt prest. La meteo de moment no es desfavorable: tampoc és per tirar coets però no es com l'any passat. Pel que fa al nombre de sinistres ...... (optimisme!! ens cal!). Pel que fa a grans incendis, esperem que no hi hagi coincidència de dies d'alt risc + ignició + zones difícils (interfase, topo desfavorable, etc.) + simultaneïtat.

- Només recordar que, almenys pel que diu la premsa eivissenca, el causant de Morna, encara està reclòs. Ara bé, m'estimaria més tenir-hi el piròman/incendiari. No és fàcil.

Salut a tots.

Re: Boscos vells, boscos bells

Salut Oriol.

Quan a "les superfícies més àmplies i afectades són les lligades a la intencionalitat dels incendis" em referia als incendis del 2012 del resum que vaig incloure.

Quan a la meteo, llevat de qualque excepcionalitat rara, els estius sempre seran proclius com a factor afavoridor dels incendis. Si poguéssim exceptuar la negligència gairebé sempre imprudent i la intencionalitat, malaltissa o incendiària, el foc a l'estiu seria igualment una excepcionalitat produïda en anys.

Quan a l'efectivitat fiscal i policial, no és en allò fàcil que s'haurien de destacar, negligent imprudent de Morna, sinó en aquells delictius. Imagin que han aprofitat , tot  l'hivern per planejar i organitzar l'operatiu necessari i més efectiu.  Ja ho veurem.   

Gràcies Oriol.

Re: Boscos vells, boscos bells

Foc 12

L’estiu passat a Mallorca es declararen molts incendis intencionats. Què vol dir molts? Una cinquantena o més. Aquests incendis, durant l’estiu 12 tornen ser molts pel que duem de temporada. Dia 5 de juliol, fa dos dies, se’n declararen tres que es pot assegurar amb tota certesa que foren intencionats, és a dir provocats de manera criminal per a fer mal.

Perquè, per quina altra raó, si no és per fer mal, una o més persones arriben a un indret forestal i, amb un sistema o altre, provoquen intencionadament un incendi?

Resulta mal d’entendre que una persona que coneix el territori, els camins i itineraris, els comellars més amagats, utilitzi aquest coneixement per provocar incendis de manera intencionada. Molts de llocs on aquests incendis s’iniciaren són especialment guapos, amb molta biodiversitat i sovint miradors de paisatges també molt bells.

L’efecte de l’acció de provocar un incendi és, com no pot ser d’altra manera, devastador. Devastador: que devasta. Devastar: Destruir (un territori) arrasant habitacions, boscos, collites, etc. En aquest cas la devastació és immediata i extensa. Prou exemples tenim també de devastacions més irreversibles que la provocada per el foc, però més lentes i legals.

Llavors, la intenció de qui intencionadament provoca un incendi devastador quina és?

En el cas de Mallorca del darrer estiu i de l’actual, aquests incendis han tengut i tenen lloc a territoris al voltant de Bunyola, Palma, Calvià i Andratx, és a dir a l’esquena muntanyenca i arbrada propera de zones molt urbanitzades i en bona part dedicades al turisme, especialment Calvià.

En parlar de provocadors d’incendis intencionats, hem de distingir entre el piròman i l’incendiari o incendiaris.

Piròman: qui pateix piromania. Piromania: Propensió patològica a provocar incendis o a presenciar-los. El piròman actua sol. Rars deuen ser els casos de la participació de dos o més piròmans en una sèrie d’incendis forestals. En el cas, per exemple de jugadors de rol que provoquessin incendis per jugar, entenc que no es podria parlar pròpiament de piromania, però segurament sí d’algun altre tipus de malaltia mental. Imagin que seria complex determinar-ho.

Incendiari: Que incendia, que cala foc, especialment amb el propòsit de causar un dany.

I així? perquè causar un dany? Llavors podríem parlar de moltes raons: per enemistat, interessos cinegètics, agrícoles, ramaders, urbanístics, per desviar l’atenció, per estratègia militar, polítics... potser fins i tot religiosos?

Pel que fa als polítics, que eren més freqüents en el passat, potser també es podria parlar de piro-terrorisme. En aquest cas ja no seria estranya la participació d’una o més persones, una planificació i un interès per fer mal, per exemple, a un dels principals elements, el paisatge, de la industria d’un país, el turisme. Això sense descartar també i a la vegada la intenció de provocar por o pànic, individual i col•lectiu, a causa dels desallotjaments, crides d’emergència, talls de carreteres i la mateixa visió devastació activa.

En tot cas tot això que faig és elucubrar, divagar i fer disquisicions sobre un tema que una gran majoria de gent i jo mateix sent de manera sensible i delicada, però que això no obstant, l’opinió pública, i sobretot la classe política, se n’oblida aviat, sovint en arribar les primeres pluges. Mentrestant aquelles muntanyes que es cremaren han perdut valor paisatgístic, biodiversitat, capacitat reguladora hídrica i atmosfèrica i la pròpia dinàmica cap a estadis boscosos més madurs, estables i segurs.

Tan mateix els efectes perduren i ens arriben, per tant cal estimular de manera urgent i prioritzar la investigació i identificació dels causants d’aquests incendis intencionats, per aturar-los absolutament, però per això cal dotar a l’organització dels agents encarregats d’aquestes tasques, agents de medi ambient i guàrdia civil sobretot, de tots els elements i cobertura legal necessària per a realitzar aquesta feina. Els problemes mediambientals, també els dels incendis, no han representat mai una preocupació principal per al poder polític. Quan no se’n parla deixa d’existir.

La segona part del problema és que cal ser curosament impecable en la determinació de proves a l’hora de posar als criminals incendiaris en poder de la justícia. No existeix altra via.

Per qui coneixem els abusos polítics, policials i judicials, amb especial participació del cos de la guàrdia civil, en altres afers que ens són molt propers aquí i ara a Mallorca, com és en la defensa de la nostra llengua, identitat i territori, es fa molt difícil sol•licitar més estímul i recursos per la causa de què parlava. Però cal aclarir urgentment aquests incendis intencionats de manera prioritària i no ens queda més remei que separar-ho de la resta.

Un dia serem independents i la guàrdia civil i els altres estaments d’ocupació colonial que patim seran només un trist record del passat, però això ja són figues d’un altra paner.

No sé si m’enteneu. Salut.

JV

http://amicsarbres.blogspot.com/2012/07 … endis.html

http://amicsarbres.blogspot.com/2012/07 … -pais.html

48 (editat per Joan Vicenç 20-07-12 13:40:53)

Re: Boscos vells, boscos bells

Aquest escrit té més aspiració de ser un reportatge fotogràfic que una altra cosa. Senzillament perquè vaig tenir la oportunitat d’ésser-hi. L’escena s’esdevé en un territori dels Països Catalans, ocupat per França... vull dir de part del territori de l’antic Regne de Mallorca, ara i aquí, però, ocupat per Espanya.

Una vegada realitzada aquesta introducció, prescindible pel que fa al nuu del tema, però malauradament necessària per a fumigar tant com sigui possible elements peperos del voltant i altres espècies semblants, amb tot allò que comporten aquests subjectes d’essència antidemocràtica i  de virulència contra la raó i la vida, passaré a parlar d’allò que realment m’agradaria parlar, que no és ni més ni menys que de la funció contradictòria, nociva i cooperativa, de l’ésser humà com element de l’ecosistema terrestre.

Si mirau aquestes fotos amb un poc de deteniment, comprovaren que en cap d’elles hi apareix un ésser humà. En canvi podeu veure el fum que ens indica la presència d’un foc, d’un incendi en aquest cas. Concretament es tracta  d’un incendi al terme de Calvià, son Caliu, que va devastar unes trenta hectàrees de vegetació forestal, perquè sí, i que encara al dia d’avui, tres dies després, dia 19 de juliol, resta actiu.

També podeu veure un aparell mecànic, volador, que anomenan helicòpter. Aquest aparell com sabeu necessita ser maniobrat per una persona. Aquesta persona, amb combinació amb altres persones que treballen des de terra, té com a missió, seguint ordres, carregar aigua i llançar-la al lloc que de manera més eficient ajudi a sufocar el foc o, en el seu cas, assegurar de manera directa les vides d’altres persones amb la seva acció.

És a dir que, posem per cas, si un ésser dotat del que nosaltres definim com de intel•ligència, aterrés a prop de son Caliu i hagués pogut contemplar com espectador els esdeveniments que s’hi ha produït, hauria contemplat, perplex, com un ésser humà encén en pocs segons la flama del que s’esdevé un gran incendi i poc després altres éssers humans, ajudats de maquinària i aparells diversos, gasten molta energia i temps en sufocar-lo.

Com es pot entendre que una espècie animal, una més tan sols de totes les que formen la biodiversitat de la terra, pugui tenir comportaments tan contradictoris i a la vegada tan agressius contra el seu propi territori i espècie?
Si hem de ser honests, no ho podem atribuir tan sols a un defecte fisiològic d’alguns individus. Basti l’exemple de les guerres passades i recents, Vietnam, Bòsnia, Iraq, Síria... Déu n’hi do si retia allò del napalm per calar foc o les dioxines per desfullar boscos. I que jo sàpiga ningú no ha estat jutjat per això, senyal que ho feren molt bé, baix del punt de vista de la justícia humana i divina. 

Per tant gairebé hauríem de considerar com a minúcies l’existència de vuit o més incendis diaris i dotzenes d’hectàrees de boscos cremades a Mallorca en poc menys de quinze dies de juliol?

Tan mateix, torn a repetir com ja he dit altres vegades, que pels polítics de la mena que ens governen, d’allò que no es parla, no existeix. Si qualcú dubta d’aquesta opinió que escolti demà mateix o qualsevol dia la manipulació d’IB3 i sabrà el que vull dir. I ja no en parlem quan es posi a ploure.

És increïble comprovar també, en molta altra gent i en particular la que gaudeix d’estatus econòmic, social o intel•lectual elevat, universitari en molts casos, com tenen d’equivocades les idees relacionades amb tot el que envolta els incendis forestals i les seves causalitats.

Talment com passa en tot allò que es refereix al món forestal, existeixen idees preconcebudes, gairebé inamovibles, però al meu parer sense fonaments o directament equivocades, que impedeixen una anàlisi i sobretot una practica seriosa per enfrontar la magnitud del problema.

Com era allò que deia l’any passat un conseller de Medi Ambient sobre un ramat d’ovelles i les brigades forestals?
Per altra banda, mai he pogut entendre com una persona es pot definir com ecologista, sensible amb la conservació dels ecosistemes, de la naturalesa, amant de la bellesa, de l’art, formadora del pensament progressista i humanista o activa en les diferents lluites de justícia o alliberament social, i a la vegada viure en una residència que ha devastat un ecosistema forestal o agrícola de terra fèrtil, sense necessitat.

Mentre tant, éssers humans que no van de tantes cabòries com les que jo explic aquí, lluiten realment, directament, per afavorir l’extinció dels focs provocats per piròmans o incendiaris que mai són descoberts ni jutjats. Ho fan, sí, a canvi d’un salari que a cada moment els qüestionen i retallen, amb pocs mitjans, però, vos ho puc assegurar, amb una professionalitat i dedicació enorme, que commou. Des de l’aire i des de terra. Éssers humans.

Joan Vicenç Lillo i Colomar.
19 de juliol de 2012.

http://amicsarbres.blogspot.com/2012/07 … -huma.html

Son Caliu 17-20 juliol12

                                                        https://lh5.googleusercontent.com/-4UEuSTFpuRE/UAnADj0C-WI/AAAAAAAAKFQ/rQVVnu8AhJA/s519/178ul12+004.jpg

                                                        https://lh3.googleusercontent.com/-TCD_RSW2pIk/UAnAF88RYjI/AAAAAAAAKFw/K3m4HQpZY1M/s519/178ul12+008.jpg

                https://lh5.googleusercontent.com/-5g0Lae0glEw/UAnAGhG0p2I/AAAAAAAAKF0/qxnh8PttHmw/s519/178ul12+010.jpg

                                                       https://lh5.googleusercontent.com/-mCFONw4M4fs/UAnAIzabaeI/AAAAAAAAKGE/fgGs0OnroOE/s647/178ul12+015.jpg

                                                       https://lh3.googleusercontent.com/-ARhz8e12Z1I/UAnALvIAvMI/AAAAAAAAKGg/iDHzLna_mYg/s519/178ul12+031.jpg

                                                       https://lh6.googleusercontent.com/-c-t1f5qnwIE/UAnAMCTjqKI/AAAAAAAAKGk/xgCTQKM7jBs/s647/178ul12+040.jpg

                                                       https://lh3.googleusercontent.com/-PxS43Lmj01c/UAnANzffYcI/AAAAAAAAKGw/XJuOiKVSVdU/s647/178ul12+043.jpg

                                                       https://lh5.googleusercontent.com/-wdGQX3W4x6A/UAnAOUFDRMI/AAAAAAAAKG0/Kpm6rp9OobM/s647/178ul12+059.jpg

Re: Boscos vells, boscos bells

19/07/2012

El GOB insta el Conseller de Medi Ambient a implicar sense més retard la Fiscalia en la investigació dels incendis

Cal una adequada coordinació i dotació suficient de mitjans per aclarir aquests delictes

Encara tenim ben present el terrible estiu de l’any 2011, que lamentablement va assolir fites desastroses pel que fa als incendis forestals, quan sembla que enguany el panorama du un camí semblant. L’any passat va destacar especialment, a part de pel nombre de focs i per la superfície cremada, pel tipus de causa. Així, el nombre d’incendis provocats intencionadament va estar per damunt dels que foren fruit de negligència o fortuïts, a diferència de lo habitual en el passat.

Davant aqueixa situació, des del GOB reclamàrem repetidament l’increment d’esforços en investigació, i la implicació de la Fiscalia per tal d’impulsar aquesta línia.

Recordem que els incendis forestals no només generen greus perjudicis ambientals, sinó que a més a més en alguns casos afecten o posen en risc els bens i fins i tot la vida de particulars. Igualment el personal d’extinció hi arrisca la seva vida.

Per tot això, el Codi Penal tipifica als articles 352-355 el delicte d’incendi forestal, al qual assigna penes d’entre un i cinc anys de presó. Socialment hi ha una gran preocupació pels incendis forestals, que s’identifiquen clarament com greus impactes ambientals negatius. Tot i això, molt ens temem que existeix igualment la percepció social d’impunitat dels incendis, ja que en molt poques ocasions s’ha arribat a jutjar i condemnar per aquest delicte a les Balears.

Després de l’allau d’incendis patits en les darreres hores, sembla que ara sí que s’admet obertament per part de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori que al darrere hi podria haver un o més individus concrets. Igualment, des de la Conselleria s’ha apuntat la possibilitat de acudir a la Fiscalia per tal que hi prengui part.

Davant això, instam el Conseller a que sense més demora es reuneixi amb el Fiscal en Cap de Balears per tal d’impulsar una línia d’investigació, ben coordinada entre els Agents de Medi Ambient i el Seprona, i amb dotació suficient dels mitjans humans i materials necessaris.

A part d’això, des del GOB volem reforçar els missatges transmesos des de la Conselleria pel que fa a la prevenció i col·laboració ciutadana: respectem les prohibicions, extremem les precaucions i comuniquem conductes sospitoses que puguin estar relacionades amb els incendis.

Re: Boscos vells, boscos bells

Del minut 4 al 13 podeu escoltar algunes respostes, simples, sobre els incendis forestals. Es tracta d'una petita entrevista que m'han sol·licitat a IB3 Ràdio, Enric Culat i Rosa Campomar. Gràcies.

http://ib3tv.com/carta?id=85dd3468-6b2b … type=RADIO

Salut.