Re: Boscos vells, boscos bells

La interpel·lació del foc. Un reportatge exemplar publicat a Serra d'Or el setembre de 1986 com a resposta a la provocació del foc. Ben vigent i aclaridor, al meu parer.

Per Josep M. Panareda i Josep Nuet.

"Dels estralls, ha d’ésser ben difícil de donar-ne la mesura exacta. D’on trauríem, que no sigui d’una avaluació sumària, l’inventari de la riquesa perduda? Fins i tot, per ajustar-lo, probablement caldria començar per afinar el concepte mateix de riquesa, que no per a tothom té necessàriament el mateix sentit. En tot cas, hauríem de fer intervenir als càlculs una bona sèrie de factors difícilment quantificables. Tots plegats, però, ho tenim ben clar: el dany ha estat senzillament intolerable. Això, ningú no ho discuteix."

http://amicsarbres.blogspot.com/2006/03 … l-foc.html

Re: Boscos vells, boscos bells

Una opinió científica.


Josep M. Palau: 'La repoblació d'arbres és la darrera opció a prendre'

Palau és biòleg, cap de projectes de l'Estudi Ramon Folch, especialista en ordenació del territori, en medi natural i biodiversitat


Quan el foc de l'Empordà ha deixat de ser un perill i de fer por per convertir-se en paisatge devastat, la pregunta és: I ara què? L'endemà dels incendis una iniciativa popular va llançar a Facebook la campanya '#1català1 arbre', però és aquest el camí a seguir? Què hi diuen els experts?

Hem entrevistat el biòleg Josep M. Palau. La resposta, diu, és complexa i té moltes dimensions. N'aprofundeix dues: com cal actuar a la zona cremada, i si incendis tan devastadors com aquest conviden a repensar algunes actuacions.

—Com s'hi ha d'actuar, en una àrea cremada?
—La reacció a una situació d'aquestes no és mai una resposta única. Cal estudiar en quina situació es trobava el territori abans de l'incendi, la mena de vegetació que hi havia, la intensitat del foc, el grau d'afectació, el relleu (un aspecte molt important), si hi resta vegetació viva… Es pot teoritzar després de treballar sobre el terreny. Cal trepitjar-lo i veure l'estat de la vegetació.
Un fet important a destacar és que cada vegada sabem més coses del comportament dels incendis, de com es comporta la vegetació en un territori cremat. Abans es parlava directament i immediata de repoblació. Però ara sabem que la repoblació és la darrera opció a prendre, perquè sovint no és bona.

—Per què?
—Els boscos mediterranis tenen espècies amb una certa capacitat d'adaptació al foc. Això vol dir que poden tornar a rebrotar arbusts i germinar llavors que hagin restat sota terra. Hi ha un potencial, a vegades gran i a vegades moderat, que el bosc mediterrani es pugui regenerar d'una manera natural.

—El foc de l'Empordà avançava amb molta rapidesa. Podem pensar en una afectació lleu gràcies a aquest fet?
—En part sí que hi ha una relació, però no del tot. Si el foc passa ràpidament, una part de la vegetació té més possibilitats de sobreviure. És un factor important a considerar. Però també pot passar que la temperatura resultant sigui tan alta, que hagi afectat la vegetació d'una manera irreversible.

—Quins elements més cal tenir en compte?
—La capa de cendra és molt rica en nutrients i pot afavorir la capacitat de germinar. Però si aquests dies vinents plou o venta, es pot perdre la cendra i, per tant, els nutrients.

—Segons això, campanyes com la de '1 català 1 arbre' no són pas les més adequades...
—Entenc que tenen molt bona intenció, molt bona voluntat i un sentiment de cor, però si ens mirem el fet científicament, les coses són distintes. Replantant pots eliminar nutrients de l'ecosistema i el potencial latent que té la terra de tornar a germinar. Perquè els elements protegits pel sòl (arrels, rizomes, elements subterranis…) poden rebrotar i sempre tindran més possibilitat de créixer, que no pas un plançó replantat. A més, els alzinars i les suredes tenen molta capacitat de rebrotar. La primera opció és sempre la de donar oportunitat a rebrotar. Això no vol dir que en algun cas no s'hi hagi d'intervenir, estabilitzant el sòl, però sempre mirant d'afavorir la regeneració natural.

—Quina mena de bosc s'ha cremat?
—No ho sé exactament, però segurament que s'han cremat alzines, algunes sureres i pi blanc. I molts arbusts que les acompanyen. Són arbres amb molta capacitat de recuperació. Són espècies piròfiles, que resisteixen el foc, i en aquest sentit són ben adaptades: les pinyes del pi blanc amb l'escalfor s'obren i surten disparades i escampen els pinyons. En canvi l'alzina fa al revés, prova d'aguantar, és molt resistent. I l'alzina surera, no diguem, és dels arbres més resistents, entre més coses perquè el suro és aïllant.

—Que hi hagi incendis tan devastadors ens ha de fer repensar algunes coses que no es fan bé?
—A Catalunya i al País Valencià cada vegada que hi ha incendis de grans dimensions s'obre el debat de per què no es fan bé les coses, de si calen més recursos… És un debat recurrent. Això ha passat després de grans incendis, els recents del País Valencià, o en el cas de Catalunya, el 1994, que és l'any en què es van cremar més hectàrees del segle XX: 76.000, de les quals 62.500 d'arbreda. També va passar el 1986, el segon any més tràgic quant a incendis després del 1994. Es van cremar gairebé 60.000 hectàrees. Doncs després d'aquests incendis es van proposar nous plans de prevenció i més mesures.

—S'ha avançat en la prevenció i en la gestió dels incendis?
—Aquestes últimes dècades s'ha avançat molt en prevenció, gestió dels incendis i vigilància, i el control dels incendis acostuma a ser relativament ràpid. Però periòdicament hi ha grans incendis forestals. Per plantar cara a aquests grans incendis no serveixen les tècniques i propostes habituals. Hauríem de tenir uns equips i uns recursos tan grans, que són impossibles d'assumir.

—Què es pot fer, doncs?
—Hi ha pendent la gestió del territori i la gestió forestal. S'ha de tenir el territori ben gestionat.

—I això què vol dir?
—Fa cent anys era més difícil que hi hagués grans incendis, perquè hi havia molts masos habitats, més terreny conreat, ramats que pasturaven… Però des dels anys cinquanta el camp s'ha anat abandonant i molts conreus han passat a boscos. I aquesta manca de gestió forestal fa que els boscos siguin molt susceptibles. Els boscos mediterranis difícilment poden ser rendibles i la majoria són particulars. Això fa que s'hi destinin pocs diners, que no s'hi faci res, i aquesta arbreda és molt sensible als incendis.

—Llavors, què?
—El bosc s'ha d'entendre més enllà de l'aspecte productiu. S'ha de situar en un àmbit més plural, de compliment de moltes més funcions. Revaloritzar d'aquesta manera els boscos aportarà més recursos per a gestionar-los bé. I hem de pensar que és molt més econòmic de gestionar bé el bosc que no haver-hi d'actuar després d'un incendi.
És molt important gestionar el territori i, en especial, el bosc. No fer res no és gestionar bé el territori. Encara que no ho sembli, un territori humanitzat, amb activitat humana continuada, és la millor manera d'evitar aquests grans incendis.

—Però recuperar la pagesia i els conreus demana una política agrària diferent...
—Augmentar la massa humana al territori rural, la pagesia, és positiu. Cert que no té gens de sentit tornar a la situació dels anys cinquanta, però cal gestionar el territori. Perquè cal recordar que el 60% del territori és sòl forestal, amb dues terceres parts de bosc. Més, el 90% de Catalunya és territori forestal agrícola.

                          http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/048/597/thumbnails/thumb_474__4.jpg

Re: Boscos vells, boscos bells

Envelleixen els arbres?

Jordi Martínez Vilalta

Els arbres poden assolir edats fenomenals, gràcies, sobretot, al seu creixement modular, que implica un procés d’envelliment fonamentalment diferent del nostre. Tot i que el creixement i altres mesures del vigor dels
arbres disminueixen amb l’edat, avui sabem que aquests canvis no són resultat d’un procés de senescència
controlat genèticament, sinó que responen a l’augment de la mida i la complexitat estructural dels arbres a
mesura que es fan vells.

Per a llegir la resta de l'article:


http://blog.creaf.cat/wp-content/upload … la28_2.pdf

Gràcies.

Salut.

Re: Boscos vells, boscos bells

Arriba una nova onada de calor, és a dir, un moment molt delicat per a la forest a causa de l'oportunitat que dona a l'espècimen humana per calar foc amb èxit de propagació d'incendi. Els boscos mediterranis són d'allò més resistent contra aquests energúmens, però els seus atacs els afebleixen cada vegada més i els fa més vulnerables i propensos a processos de desertització irreversibles. Cuidau tant com podeu els boscos contra aquests criminals. Malgrat estar de vacances.

Gràcies.

Re: Boscos vells, boscos bells

Una carta publicada avui a la premsa del company Pere Llofriu.

Quelcom fa olor de socarrim

Per primera vegada en la història, des de l´home de Son Matge, ja es reconeix oficialment que els incendis són intencionats. És a dir: per reconèixer les nostres vegonyes necessitam uns 4.000 anys (de mitjana). Es va començar a reconèixer en el balanç de l´any passat, però en començar la temporada negra d´enguany ja se´ns havia oblidat, o encara estàvem empegueïts de dir-ho, però el primer incendi, pel maig a sa Vileta (per variar) ja tenia unes característiques que es repetiran tot l´estiu, tal vegada tots els anys: inici en dos focus pròxims ran de camins, justament al redol (en aquest cas del puig des Revells) que tenia els pins que començaven a esser grossets, per mor d´un incendi anterior de fa uns 25 anys... I encara apareixen presumptes agents socials donant la culpa a gestors anteriors, imponderables, casualitats i a malalts mentals... En dos dies, 16 i 17 de juliol passat, deguérem batre el rècord de casualitats d´aquestes, amb 15 incendis, en els que tornen a cridar l´atenció els aparellats: son Caliu-Costa d´en Blanes (altra vegada per variar), Xorrigo-Santa Eugènia, Alaró-Bunyola, i a Llucmajor (al quartó de s´Arenal) el súmmum: cinc incendis el mateix dia, que podrien esser perfectament provocats pel mateix(os). La piromania és una malaltia molt rara. Si com es diu en les manifestacions contra la corrupció, no hi ha pa per a tant de xoriço, aquí tampoc no hi ha tant de malalt per fer tant de mal i tan ben calculat. Els que cremen Mallorca no tenen cap malaltia estranya sinó una dolentia ben premeditada, alevosa i onerosa. Qui prodest (qui se´n beneficia?). Mentre, en el súmmum de la incompetència, s´ha detingut poquíssima gent, se´ns dubte els més desgraciats que poc tenen a veure amb aquesta destrucció calculada. Els vertaders culpables ben probablement estan ben vists per l´amo del bar de plaça, el capellà i el batle, o algú de més amunt. I per acabar-ho de rematar, el pressupost que es nega a cultura es dóna als caçadors. Com deia Marx (Grouxo, naturalment): "Más madera, és la guerra".

http://www.diariodemallorca.es/servicio … _0__Cartas

Re: Boscos vells, boscos bells

L'article extret del diari El País, no s'atura gaire en els detalls i condicions dels lloc i en el moment de l'incendi, tan sols en el que podeu veure a la foto: una parcel·la de xiprers plantats que no es varen cremar. Caldria saber si l'ombra d'aquests mateixos xiprers eviten la presència de certes herbes, com fenassos que són bones transmissores de la flama. En tot cas aquí queda el tema per si el voleu debatre.

Salut.

Plantar xiprers per fer de tallafocs?

L'enigma dels xiprers ignífugs:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/201 … 38591.html


             http://ep01.epimg.net/sociedad/imagenes/2012/08/12/actualidad/1344804535_438591_1344804827_portada_normal.jpg

Re: Boscos vells, boscos bells

Molt interessant, Joan Vicenç. Gràcies per l´enllaç.

Segons tenc entès fa uns quants milions d´anys el xiprer mediterrani era un arbre ben abundant al Mediterrani occidental.

Joan

Re: Boscos vells, boscos bells

Avui, incendis a son Anglada (Palma) Son Verí (Llucmajor) i ara mateix a Betlem. Caloscamps calcinat. Epidèmia de sonats? Planificació d'incendiaris? I els de l'any passat, s'han aclarit o són els mateixos que cremen enguany i que encara van a lloure? Què hi diu la policia judicial, fiscalia, conseller, seprona, ama's...? N'hi ha prou amb la feina d'investigació que fan? Tenen prou mitjans? I el gob, no s'hi hauria de tornar a posar i a insistir i exigir més esforços, responsabilitat i competència?

Quants incendis intencionats dels darrers anys, molts d'ells que es consideraven negligències o accidentals i no ho eren, s'han aclarit. Ara mateix record el de Betlem, Carrossa, son Doblons, Capdepera, Font de sa Cala, coll d'Artà.... al llevant. Tota la sèrie de Calvià, Palma, Bunyola...

El problema és que la consideració criminal que es dona a aquests delictes sembla que només tenen vigència en època de perill d'incendis. Tot d'una que plou, ja està. La realitat és que avançam a passes de gegant cap a una desertització de moltes muntanyes del litoral. Entre les cabres, el foc i sobretot la incompetència política estam perduts i qui haurien de parlar callen. Per omissió també es fa mal. 

http://a8.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/293281_4332881917282_2103405753_n.jpg

Foto de Miquel Pastor. Gràcies.

Re: Boscos vells, boscos bells

Quan parl d'omissió en el tema anterior, em referesc, encara que ho hauria d'haver fet més explícitament, al món científic i universitari, la UIB, naturalistes varis, grups excursionistes (clàssica la omissió del GEM en aquest i altres afers problemàtics per a la nostra terra) intel·lectuals del gremi i periodistes. Tenc la impressió que viuen dins la seva torre d'ivori i que tant els hi fa allò que els hi diguis, sembla que no tenguin ànima.

No em referia en absolut al gob, que sí que crec que públicament i per diverses vegades ha insistit a la fiscalia, Conselleria i amb els mitjans de comunicació en la necessitat d'atiar i donar de més reforços als cossos d'investigació d'aquests incendis, Agents de medi ambient i seprona, amb la col·laboració estreta de la policia judicial i altres cossos policials. Vull deixar clar que sí que trob que el gob ho ha fet bé en aquest aspecte, no és cosa d'enguany. La referència que  en feia no era més que una sol·licitud, suggeriment de seguir pel mateix camí. Gràcies.

Qui trob que callen massa és aquella institució universitària i tots els científics que agombola. De manera molt puntual donen la cara públicament, però com si la seva participació fos una exquisitessa, una delicatessen que ens atorguen graciosament.

Igualment molts naturalistes i intel·lectuals de la corda sembla que el tema els hi rellisqui i que el tema dels incendis i tants altres igualment incòmodes és cosa d'altres i quatre friquis que els agrada polemitzar.

Allò interessant són igualment aquelles esplèndides trobades naturalistes que ningú abans no ha captat, tan individualmetn emocionants!.

La conducció periodística del tema és igualment penosa. Sempre posant l'accent en el succés com espectacle i mancat de rigor i participació activa igualment en donar una ma per a la solució del problema. Els reportatges que he vist només cal que els copiïn i enganxin d'altres anys, no cal tornar-hi amb la mateixa història.

Pens que en el tema dels incendis i altres problemes semblants ens impliquen a tothom, i que la participació hauria de ser més activa i constant, no cada quatre anys quan el gob organitzi la manifestació que toca.

Tot en calent i assedegat de respostes.

Gràcies.

Re: Boscos vells, boscos bells

Incendi de Caloscamps d'ahir:

Quants conats o incendis hi ha hagut en un radi de cinc quilòmetres d'aquest lloc els darrers deu anys? O a les dues bandes de la carretera de sa Colònia a la carretera d'Artà a Alcúdia? Quina causalitat ha estat informada?Quants incendis s'han investigat? Quines mesures s'han preses per a evitar-ne més? A qui li ha importat?

http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash3/546723_4336107557921_1589157786_n.jpg

61

Re: Boscos vells, boscos bells

Sincerament Joan Vicenç, crec que estàs ben errat en insinuar que els colectius relacionats amb el medi ambient, professionals o no, no tenen ànima perquè no xerren del incendis. Probablement el que no tenen és vocació policial (almanco és el meu cas personal). El tema que treus de forma recurrent és un tema policial, de persecució del delicte. Segurament tens rao en que qui té les competències per perseguir-ho no hi té l'interès que seria desitjable, i està bé de recordar-ho.
Evidentment una bona part dels incendis d'aquests dos anys són obra d'algú o alguns, que no és cap boig o malalt, sinó que té la clara intenció de putejar als mitjans d'extinció, i de que se'n xerri. Però no són els professionals del medi ambient que els han de perseguir.
Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

Re: Boscos vells, boscos bells

Sí Pep, tens raó, no són els professionals del medi ambient qui els han de perseguir, però allò que en resulta afectat sí que té relació amb els professionals del medi ambient i no potser que contemplin tanta devastació sense piular. Haurien de ser ells els primers en exigir més competència i celeritat en l'aclariment d'aquests delictes, i no ho fan. Com si no anés amb ells la cosa i hi va amb ells i amb tu personalment encara més perquè la teva feina sí que té un vessant policial important, t'agradi o no, com a mi.

No ho insinuu això que dic que sembla que no tenen ànima, ho afirm pel que hi ha. No hi són. S'ho miren d'enfora i prou, com la majoria de gent per altra banda. Allò que pretenc és una crida a la sensibilització i avançament en la solució del problema, que pel que fa al vessant d'investigació sí que pertoca a qui en té les competències, però el problema és de tots i ens hi hauríem d'implicar més. Públicament. Per fer força. Pel bé comú. 

Aquesta passivitat, pusil·lanimitat de la nostra societat, que deia un company, ens fa més mal del que ens pensam.

Gràcies i salut.

63

Re: Boscos vells, boscos bells

Estic tan emprenyat com tu amb el tema del piròman, però serà molt mal d'enganxar. No és com altres delictes que deixen rastres, com documents o testimonis. A aquest l'has d'agafar en el moment de calar foc. No sé que més es pot fer.
Per cert, avui al "parte" d'IB3 han dit que l'incendi de Betlem va ser iniciat per llosca.
Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

64 (editat per Joan Vicenç 19-08-12 02:27:47)

Re: Boscos vells, boscos bells

Amb la manca de resultats quan a la determinació dels culpables dels incendis intencionats d’aquests dos darrers estius, hi ha una negligència clamorosa dels funcionament de les àrees d’investigació d’aquests, tant per part de la fiscalia, policia judicial, Seprona, com de la Conselleria. 

Val a dir, sense que en sigui raó principal, que la creació del cos d’Agents de Medi Ambient per part del primer pacte de progrés, va significar un abans i un després en prendre’s seriosament la investigació de les causes dels incendis forestals. Posteriorment, amb l’arribada del Govern Matas amb Jaume Font i Antonio Gómez a la Conselleria, es va desmantellar el poc que s’havia intentat construir en aquest sentit.

Una vegada tornades, difícilment, les coses a lloc, ha costat molt fer entendre que molts dels incendis que es donaven com a negligències, llosques, motors etc. eren en realitat de clara intencionalitat. Especialment ho eren i són els que tenen motius ramaders i cinegètics i que encara es qüestionen, com el de l’any passat a sa Carbonera-Carrossa d’Artà o a la marina de Santa Margalida.

Ara no rebem més que les conseqüències d’una feina mal feta, com sempre sol passar quan les coses es fan malament. Fora de fanfarronades habituals en els escenaris de la cosa, allò cert és que hi ha una manca de resultats clamorós en el resultat de determinar els culpables dels incendis intencionats. Si la causa ja no es considera intencionada, llavors ja no se n’ha de parlar més, l’incendiari o piròman poden restar tranquils. Si la causa es considera intencionada, fins ara, la investigació arribava aquí o poca cosa més.

Què es pot fer més? Molt clar, per exemple en el cas d’incendis determinats com intencionats per raons cinegètiques o ramaderes (cabres sobretot): historial del lloc, investigació del personal relacionat amb el lloc, intervenció de telèfons, seguiments, instal•lació de càmeres... res que no sigui allò habitual en casos criminals i que si és necessària l’autorització judicial hi ha arguments més que sobrats per a obtenir-la.

El problema és que fins ara aquest tipus de causa criminal relacionada amb els incendis forestals no es prenia seriosament ni per part dels polítics responsables, que només espera que es posi a ploure, ni per part de l’opinió pública, que sovint dona la culpa directament als boscos perquè són “bruts”, ni per l’administració i els seus funcionaris, perquè la desesperança ha quallat fort en el poc personal interessat en la millora d’aquest apartat, degut sobretot a manca de suports i de mitjans tècnics, policials i judicials, ni per part dels més íntimament relacionats amb la forest, científics i naturalistes, aquests darrers més per una actitud d’omissió, com si no anés amb ells el problema.

A la fiscalia sovint li costa poc arxivar qualsevol causa d’incendis on no es troba els culpables, i no hauria de ser així, al contrari, hauria de dotar de suport judicial i de personal propi als equips habituals d’investigació. 
Tornant a parlar d’exemples, no cal més que repassar el que ha passat aquests darrers deu anys. Per exemple i pel que fa a la recurrència d’incendis a la zona entre la carretera d’Artà a Alcúdia i Betlem, de la dotzena llarga d’incendis intencionats no se n’ha resolt cap pel que fa a la identificació del culpable. Per començar en alguns d’ells se’n determinaven com a causes, les llosques, motors amb mal funcionament... i aquí s’acaba la cosa. Tampoc i coneixent la probabilitat alta de que es provoquessin incendis intencionats en aquesta zona, no s’ha desplegat cap dispositiu especialment tècnic de detecció del criminal, llevat de qualque vigilància esporàdica i aleatòria.

Amb tot no vull dir que sigui gens fàcil trobar als culpables, però sí que dic que no haver fet res durant tants d’anys per prendre’s seriosament el problema, no és només una negligència de responsabilitat política, administrativa, professional i fins i tot de l’opinió pública greu, sinó que a més ha facilitat no donar fi més aviat a la proliferació dels incendis que tenim ara.

Salut

                                                            http://3.bp.blogspot.com/-rARRPnHi98o/UDCwlofJfzI/AAAAAAAAKIg/9yeyI4lNmKc/s320/18ag12+006.jpg

Re: Boscos vells, boscos bells

Incompetents, mentiders i manipuladors. 

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/08/2 … 49152.html

66

Re: Boscos vells, boscos bells

Totalment d'acord Joan! ... Al final no deixen de ser titulars de noticies per atreure més visitants a la web ... Periodisme poc serio!

Oriol

67 (editat per Joan Vicenç 14-09-12 06:12:43)

Re: Boscos vells, boscos bells

Més incendis a Menorca. Ara.

http://dbalears.cat/actualitat/balears/ … cadal.html

Hipòtesi personal pel que fa als incendis forestals reiterats d'aquest estiu i el de l'any passat, a Mallorca i Menorca: Organització criminal que planifica la provocació d'incendis forestals amb la voluntat de devastar el patrimoni natural, com a valor paisatgístic i turístic, amb el motiu de perjudicar-lo greument. 

A part dels ja coneguts, diferents, per motius cinegètics o ramaders.

Com van les investigacions? A quants d'aquests criminals, experts incendiaris, s'han identificat i detingut? Si no es fa bona feina al respecte, ens podem preparar per a més anys per l'estil. Massa anys passats amb negligència i seriositat al respecte.

Re: Boscos vells, boscos bells

Avui de matí el vent de ponent du l'olor de l'incendi forestal del País Valencià.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4042253/ … algar.html

                  http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/051/040/thumbnails/thumb_474__4.jpg

69 (editat per Joan Vicenç 24-09-12 06:16:24)

Re: Boscos vells, boscos bells

Detengut el presumpte autor dels incendis de S’Enclusa, Ets Alocs, Son Parc i Sa Costa Nova.

http://www.menorca.info/menorca/462815/ … costa/nova

http://www.menorca.info/menorca/462816/ … /ciudadana

A veure si aquests investigadors, venen per Mallorca.

Gràcies i enhorabona.

Re: Boscos vells, boscos bells

Un home de 40 anys d'edat resident a Palma ha estat detingut per la Guàrdia Civil com autor confés dels quatre incendis forestals registrats a Menorca els dies 10 i 14 de setembre, i podria a més ser el causant d'altres focs declarats a Mallorca.

Segons han informat fonts de la direcció insular de l'Administració de l'Estat, les investigacions duites a terme per l'institut armat apunten que el detingut, la identitat del qual no ha estat facilitada, també podria ser l'autor d'alguns dels incendis forestals registrats aquest estiu a Mallorca.

Els incendis de Menorca han arrasat una superfície de 32 hectàrees de boscos, garriga i sòl agrícola, segons han informat fonts del Institut Balear de la Natura (Ibanat).

La detenció va ser practicada per agents de la Guàrdia Civil, després de les investigacions que es van iniciar quan la patrulla del Seprona de Menorca (Servei de Protecció de la Naturalesa) va obtenir indicis relatius que els incendis del dia 10 podien haver estat provocats.

El detingut, que ha confessat ser autor dels fets, roman a la caserna de la Guàrdia Civil de Maó i en les pròximes hores serà posat a la disposició de l'autoritat judicial.

http://dbalears.cat/actualitat/balears/ … -illa.html

Re: Boscos vells, boscos bells

Diari de Balears

Un tècnic forestal, especialitzat en la lluita contraincendis, ha confessat ser l'autor de 13 focs registrats a les Balears aquest estiu. En concret, Francisco M.M., detingut diumenge per la Guàrdia Civil de Maó, ha confessat haver provocat 9 incendis forestals a Mallorca i 4 més a Menorca.

El Seprona (Servei de protecció de la natura) de la Guàrdia Civil feia mesos que seguia la pista del piròman, que multiplicà els atacs a Mallorca a l'estiu. Entre els dies 9 i 14 de setembre també cremà diversos paratges de Menorca i els agents començaren a estudiar la possibilitat que es tractàs del mateix individu.

Poc després, i arran de diverses pistes, entre les quals hi havia la del vehicle blanc sospitós, la Benemèrita tancà el setge sobre un possible autor i inicià un control de les seves activitats. A través d'aquest seguiment, que es va dur amb la màxima discreció, s'obtingué una "gran quantitat d'indicis" que portaren a la seva detenció diumenge. El sospitós, natural d'Alaró i de 40 anys, hauria treballat per a un consorci estatal especialitzat en la lluita antiincendis. Els investigadors creuen que hauria fet servir els seus coneixements per atacar en els punts on podia fer més mal. Encara que en un primer moment l'home va negar qualsevol vinculació amb els focs de Menorca, poc després entrà en "contradiccions". Al cap de diverses hores d'interrogatori, finalment en va reconèixer l'autoria. Ja ahir, s'enfonsà del tot i confessà haver perpetrat 9 focs registrats a Mallorca. Tot fa indicar, segons fonts del cas, que l'home va actuar mogut per afany de revenja.

Corroborar-ne la versió

Amb tot, la Guàrdia Civil ha posat en ‘quarantena' la declaració i ara tracta de verificar si realment la seva confessió és certa i creïble. Segons sembla, el sospitós tenia una parella estable a Menorca, on viatjava amb certa freqüència. Ara, la Benemèrita està comprovant si les seves estades a les dues illes coincidiren amb els incendis que, diu, ell va provocar. Anit era previst que el sospitós passàs a disposició judicial.

http://dbalears.cat/actualitat/balears/ … -illa.html

Diario de Mallorca

El mallorquín de 40 años detenido por la Guardia Civil como autor de los cuatro incendios forestales registrados en Menorca los días 10 y 14 de septiembre, también ha confesado haber causado otros tres fuegos en el monte en Mallorca.

Según han informado a EFE fuentes de la dirección insular de la Administración del Estado, este hombre, residente en Palma, se encuentra detenido en el cuartel de la Guardia Civil de Mahón.

Desde la dirección insular del Estado ya se había advertido a primera hora de la tarde de que este mallorquín también podría ser el autor de algunos de los incendios forestales registrados este verano en Mallorca.

La detención fue practicada por agentes de la Guardia Civil, tras las investigaciones iniciadas cuando la patrulla del Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona) de Menorca obtuvo indicios relativos a que los incendios del día 10 podían haber sido intencionados.

Bajo la dirección del capitán de la Guardia Civil de Menorca y con el Seprona como protagonista principal se ha desarrollado una investigación que ha conducido a la identificación del posible autor de los incendios.

http://www.diariodemallorca.es/sucesos/ … 96110.html

Re: Boscos vells, boscos bells

Enhorabona a la Guardia Civil !

Joan

Re: Boscos vells, boscos bells

Pues a la espera de que verifiquen que la confesión es cierta, enhorabuena. Siempre me había mostrado receloso a pensar que un profesional que conoce de primera mano la devastación que supone un incendio pudiera ser tan retorcido de provocarlos. Pero bueno, ya se sabe, en todas las cestas hay una manzana podrida. Ahora se trata de que la acción individual de un desequilibrado no afecte a la reputación de todo el sector de lucha contraincendios. Por otra parte, también es de justicia señalar los errores y abusos de la Guardia Civil, como en el caso de la pareja de tortolitos que detuvo en Son Vida, a quienes retuvo dos días en el calabozo, sometió al escarnio público con el beneplácito de los medios de comunicación, y cuyos daños y perjuicios no van a reparar nunca, ni con una miserable nota de rectificación.

¿Alguien sabe si desde la Conselleria de Medi Ambient se está realizando o se va a realizar un diagnóstico de las zonas afectadas este verano por los incendios para planificar su restauración ecológica?

Cambessèdes ::: Plantarum Vasculari Balearicum

74 (editat per Joan Vicenç 25-09-12 05:23:56)

Re: Boscos vells, boscos bells

Més informació.

Enhorabona als agents de medi ambient i al seprona que han treballat en el cas. Gràcies.

En aquesta informació del diari El País es parla per primera vegada de la feina dels agents forestals (agents de medi ambient).

Tot això no obstant queden molts altres incendis per aclarir.




En tan solo tres meses provocó hasta 12 incendios forestales en dos islas, en Mallorca y Menorca, puso en jaque a los servicios de extinción y alarmó a parte de la población. Un antiguo empleado de la empresa estatal de trabajos forestales y contraincendios, Tragsa, Francisco Javier M. M., de 40 años, natural y residente en la isla Mallorca, fue detenido en Menorca el pasado domingo y anoche el juez lo mandó a prisión, sin fianza, acusado de reiterados delitos de incendios. El arrestado ha confesado la autoría de los siniestros que prendieron en zonas boscosas y residenciales en la isla de Menorca (cuatro) y Mallorca (ocho), de un extremo a otro de la geografía entre julio y septiembre. Viajaba entre las islas para visitar a su novia.

El sospechoso dejó de trabajar como maquinista en la empresa de montes Tragsa en 2007 y, según distintas fuentes, no trabajó en la lucha contra el fuego. Como pirómano confeso tenía un patrón de actuación, buscó “zonas de escaparate” para sus incendios, cerca de urbanizaciones y carreteras y “provocó situaciones de mucho peligro a personas”, ha explicado un responsable de los servicios antiincendios baleares. Puso en riesgo a residentes en urbanizaciones y causó gran tensión por la reiteración de los siniestros entre los equipos de los servicios forestales.

El pirómano está relacionado con los fuegos cerca de zonas turísticas y de gran valor natural de Bendinat, Son Vida, en Palma; Peguera, Calvià, Andratx, Son Servera, Capdepera, Bunyola y Sant Salvador de Felanitx. en la isla de Mallorca . En Ferreries, Es Mercadal y Ciutadella en Menorca. Tras su detención –en la noche del domingo- confesó a los investigadores su actuación criminal en los 13 incendios dispersos y distantes que han arrasado este verano buena parte de Menorca y Mallorca.

El relato conocido sobre la autoría nace de las versiones recogidas en una nota de la Guardia Civil y de las declaraciones públicas del delegado insular del Gobierno, Antoni Juaneda, y del consejero de Medio Ambiente, Biel Company.

En apenas cinco días, entre el 10 y el 14 de septiembre, en horas de mucho viento del norte, comenzaron sus últimos actos criminales conocidos, en Menorca, en un espacio de tiempo reducido y en lugares no muy alejados.

MÁS INFORMACIÓN

El pirómano, con la carga de su experiencia en las zonas de monte, según la versión conocida, usó un método eficaz para sus acciones criminales: una vela, una lumbre lenta, protegida entre ramas y matorrales, que le aseguraba una salida rápida del lugar; la cera o parafina al fundirse le aseguraban la creación de un foco de fuego. No se descarta que manejara otras sustancias retardantes.

Los agentes forestales y los guardias civiles del Servicio de Protección de la Naturaleza que seguían al sospechoso contaron con la colaboración ciudadana. El automóvil del pirómano –reconocido en distintas carreteras cercanas a los siniestros de Menorca- ayudó a su identificación. Además, fue objeto de seguimiento por las Fuerzas de Seguridad del Estado y las policías locales de Menorca para acumular sospechas e indicios de su responsabilidad.

En los últimos fuegos intencionados de Menorca se destruyeron 32 hectáreas de bosque. El fuego amenazó el complejo turístico de la urbanización de Son Parc –que tuvo que ser desalojado- y en el caso de Sa Costa obligó al cierre temporal de la carretera Mahón-Ciutadella, la vía central de Menorca.

Los agentes forestales del Gobierno balear cooperaron en la acumulación de indicios. "Es una sensación de alivio y de dejar de afrontar el riesgo de grave peligro ante incendios provocados", ha comentado uno de los responsables

http://politica.elpais.com/politica/201 … 24509.html

75

Re: Boscos vells, boscos bells

Cambessèdes ha escrit:

Pues a la espera de que verifiquen que la confesión es cierta, enhorabuena. Siempre me había mostrado receloso a pensar que un profesional que conoce de primera mano la devastación que supone un incendio pudiera ser tan retorcido de provocarlos. Pero bueno, ya se sabe, en todas las cestas hay una manzana podrida. Ahora se trata de que la acción individual de un desequilibrado no afecte a la reputación de todo el sector de lucha contraincendios. Por otra parte, también es de justicia señalar los errores y abusos de la Guardia Civil, como en el caso de la pareja de tortolitos que detuvo en Son Vida, a quienes retuvo dos días en el calabozo, sometió al escarnio público con el beneplácito de los medios de comunicación, y cuyos daños y perjuicios no van a reparar nunca, ni con una miserable nota de rectificación.

¿Alguien sabe si desde la Conselleria de Medi Ambient se está realizando o se va a realizar un diagnóstico de las zonas afectadas este verano por los incendios para planificar su restauración ecológica?

Hola , segons sembla no es tracta de cap treballador del operatiu de extinció de incendis del IBANAT ni de la Conselleria de Medi Ambient .  Es tractaria de un ex-treballador de Tragsa, empresa que a les illes no te aquestes funcions, si bé en altres comunitats autónomes si que s'encarreguen de les tasques de extinció de incendis forestals.
Salut