Tema: Un treball sobre la processionària del pi

Judit Costa, alumna de l'IES Castell del Quer de Prats de Lluçanès, ha elaborat un treball de recerca que analitza els comportaments de la processionària del pi i ha estat profusament guardonat i reconegut per diferents estaments.

El tema escollit per la Judit Costa va ser la processionària del pi i el treball que ha desenvolupat a l’entorn d’aquest tema és un estudi biològic d’aquest insecte gregari i defoliador que és l’espècie Thaumatopoea pytocampa, el qual s’alimenta de les fulles dels pins i cedres de l’àrea mediterrània. A l’hivern, passa per cinc estadis larvaris dins els nius sedosos que confecciona als arbres. La recerca experimental d’aquest treball ha estat focalitzada en l’observació del cicle biològic de la processionària del pi, els efectes que provoquen els canvis de temperatura en el seu desenvolupament, així com els diferents mecanismes de lluita contra la plaga. A banda de realitzar un seguiment del cicle biològic d’aquest lepidòpter a partir de colònies capturades al bosc, l’autora del treball va portar a terme un disseny experimental per tal de comprovar l’efecte de la temperatura sobre la durada del cicle vital, el creixement i el comportament de tres grups de larves de la mateixa edat i procedència, situades en tres terraris sotmesos a temperatures diferents. També va determinar el grau d’infectació de dues àrees forestals del Lluçanès i va col•locar trampes de feromones sexuals per tal de capturar mascles adults i elaborar la corba de vol de les papallones. D’altra banda, va poder conèixer, de primera mà, l’impacte de la processionària als boscos catalans, a través d’entrevistes a tècnics del Servei Forestal i participant en actuacions de control fitosanitari.

Al llarg del treball, la Judit ha demostrat que una major temperatura, sense sobrepassar el límit letal de 32ºC, escurça el cicle biològic de la processionària del pi, atès que afavoreix el seu desenvolupament i permet un ritme de creixement elevat. Així, diverses colònies d’erugues, en condicions ambientals inicials idèntiques, van arribar a diferenciar-se en 16 mm de longitud en finalitzar l’experiment, després d’haver estat exposades a temperatures diferents durant uns mesos. A més, cal remarcar que en el terrari sotmès a major temperatura, van emergir les papallones de la processionària del pi 7 mesos abans del que es preveia a la natura. Aquests fets constitueixen, doncs, clares evidències de l’acceleració del cicle vital amb l’augment de la temperatura.

Tot aquest estudi, doncs, ha permès a la Judit concloure que la processionària del pi és un insecte autòcton que cal controlar, mantenint les seves poblacions en un nivell tolerable, a fi que no provoqui greus defoliacions; però, alhora, resulta totalment necessari per mantenir l’equilibri de l’ecosistema. L’augment global de la temperatura, produït com a conseqüència de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, està provocant un canvi en la distribució natural de la processionària del pi, ja que és un insecte altament dependent de la temperatura ambiental i, en pocs anys, ha experimentat una forta expansió cap a zones cada cop més elevades. Es constata, per tant, que la processionària del pi és un bon bioindicador dels efectes del canvi climàtic sobre els éssers vius.

Amb aquest treball, la Judit Costa ha obtingut un premi de la Universitat de Vic, en la categoria La Farga Group (àmbit de les ciències), un altre de la Universitat de Girona, dins l’àmbit de la tecnologia i les ciències de la naturalesa i la salut. Un tercer de la Universitat de Lleida, corresponent a l’Àrea Agroalimentària i Forestal. I finalment, el més mediàtic, un accèssit atorgat per l’Espai Terra de TV3, la fundació Abertis i el Departament d’Educació.

En tot aquest procés la Judit ha estat acompanyada per la professora de biologia de l’institut Castell del Quer, Isabel Fernández.

Aquesta informació ha estat facilitada pel mateix IES Castell del Quer de Prats de Lluçanès.


http://amicsarbres.blogspot.com/2011/07 … canes.html

2

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Felicitacions pel treball de na Judit Costa.

3

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Mi más sincera enhorabuena a Judit por el trabajo y las gracias a tí por dárnoslo a conocer.

¿Sabes si hay alguna manera de conseguir este trabajo? y ya sería fantástico poder conseguir el correo de la autora.
Me encantaría realizarla algunas consultas sobre el tema.

UN ABRAZO

JOSE LUIS MARTINEZ

4

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Bones,
a la revista núm 305 de quercus
també surt un article molt interessant que es titula:
"Fumigaciones inútiles contra la procesionaria del pino. No es necesario fumigar los pinares para controlar a la proccesionaria. Luis Cayuela i altres autors."
Si algú està interessat el puc escanejar
salut!

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Bon dia, he enviat un missatge per veure d'establir contacte amb la Judit o poder accedir a més ampliació del seu treball.

Enhorabona al Quercus per aquest treball, la conclusió del qual ja avançàrem en aquest fòrum.

Salut.

http://www.gobmallorca.com/forum/viewtopic.php?id=709

Re: Un treball sobre la processionària del pi

L'article de Quercus conclou:

"... No podem dir que allò millor seria no fer res, però sí estam en condicions d'afirmar que fumigar no és millor que no fer res. Si el que es pretén és reduir o mitigar les explosions demogràfiques de processionària, creiem que hi ha altres moltes mesures de gestió forestal que permetrien obtenir un millor resultat. La primera seria afavorir la hetereogeniïtat ambiental en els pinars de repoblació, incrementant, per exemple, la proporció d'arbres i matolls caducifolis, en especials a les voreres de les poblacions, que és on la processionaria ataca amb més virulència...."

"... Una altra mesura de gestió podria ser el reforçament de les poblacins de parasitoides i aus insectívores que són els seus depredadors naturals..."

etc.

Re: Un treball sobre la processionària del pi

quans milions d'euros s'hi han invertit, algú en te cap dada?

Jaume

La vit-ta é la que trabaha, el cuerpo é un bulto.

8 (editat per Joan Vicenç 23-07-11 04:34:05)

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Em pens que en aquest enllaç hi podreu trobar el treball complet de la Judit;

Salut.


http://apps.uvic.cat/secundaria/_trebal … %C3%B3.zip

http://apps.uvic.cat/secundaria/_trebal … %C3%B3.zip

9

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Hola, bon dia a tothom.

Em dic Judit Costa i sóc l'autora del treball al qual vostès fan referència. Voldria donar les gràcies al Joan Vicenç per la difusió de la informació i a tots per les felicitacions, els hi agraeixo l'interès i el suport.

Ja que veig que estan interessats en l'assumpte, els respondré les preguntes tant bé com sàpiga.

En primer lloc dir-los que poden descarregar el treball de recerca de la processionària del pi en l'enllaç següent: http://secundaria.uvic.cat/inici.php?id … mp;ref=903   en l'apartat de documentació, com bé diu el Joan Vicenç.

També poden trobar un vídeo-resum a: http://www.youtube.com/watch?v=hYkD4LuSkXU

Pel que fa a les inversions econòmiques per al control de la plaga que demanava el Jaume, és un assumpte heterogeni, ja que hi ha diversos factors que condicionen els nivells de població any rere any. Per exemple, no és el mateix un any amb secada i incendis que un any molt plujós i humit. El que sí que puc respondre-li és l'inversió feta en els últims anys a Catalunya (pot trobar-ho tot en el treball):

"Per tal de minimitzar els efectes de la processionària del pi es realitzen, periòdicament, tractaments de control. A Catalunya, les hectàrees tractades contra la processionària els darrers 5 anys han estat de 13.880 ha, el 2004; 12.125 ha, el 2005; 20.000 ha, el 2006; 20.000 ha, el 2007; 16.000 ha, el 2008; 13.000 ha, el 2009 i, finalment, 11.500 ha, el 2010. Aquests tractaments comporten una gran despesa econòmica. Així, per exemple, l’any 2007, les actuacions de control de la processionària del pi es van traduir en un dispendi de 480.000 € a Catalunya.

L’objectiu és mantenir la plaga per sota del nivell de densitat de població tolerable, de manera que es redueixin els danys econòmics, sense pretendre la seva eradicació absoluta, ja que no es poden aplicar tractaments químics indiscriminats a totes les masses forestals, i les actuacions de control de la plaga han de procurar reduir, al màxim, l’impacte negatiu als altres organismes que no constitueixen una amenaça, a fi de no trencar l’equilibri biològic existent. S’estableix un llindar d’acció, determinat pel nivell de població de la plaga en què és necessari realitzar tractaments de control per tal que la plaga no assoleixi un nivell crític, en què els costos de control igualen als danys que provocaria la plaga.

Quan la densitat de població de la processionària del pi assoleix el llindar d’acció, s’actua puntualment amb un sistema dràstic, com ara les fumigacions aèries. Durant la resta del temps, es recorre a mètodes alternatius, simplement per mantenir la densitat de població per sota del llindar d’acció establert. És evident que aquesta metodologia requereix un seguiment continu dels nivells d’infestació, que es realitza periòdicament mitjançant recomptes visuals, trampes de feromones, etc. Tot això requereix personal i material específic, i implica, per tant, una despesa econòmica que cal contemplar en el pla de lluita i control de la processionària del pi." (COSTA PARRAMON, Judit. La processionària del pi, una plaga en expansió. Catalunya: 2010-2011, p.52:53)

Sàpiguen que em poso a la seva disposició per a qualsevol consulta. Atentament,
Judit Costa

10

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Hola Judit.

Ante todo, mi más sincera enhorabuena por tu tesis, se necesitas estudios así de profundos.

Dándole una vuelta de tuerca (y aprovechando que hablo con una experta en procesionaria), me encantaria conocer tu opinión, sobre los métodos preventivos naturales, como las cajas anidaderas para aves o las cajas para murciélagos.
En el caso de Baleares, solo tenemos 4 especies de aves que crían en cajas nido y de algunas se desconoce en que medida depredan sobre orugas de procesionaria (o de otras posibles plagas).
Sin embargo si parece claro que los bosques han sufrido una fuerte presión por parte del "carboneo" en un pasado y que lo han notado tanto aves trogloditas como quirópteros.
crees que un equilibrio en estas poblaciones de vertebrados podría dar resultados satisfactorios en cuanto al equilibrio en especies que pueden suponer plagas.

Gracias y ánimo Judit.
JOSE LUIS MARTINEZ

11

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Benvolguda Judit,
en primer lloc la meva més sincera enhorabona pel teu treball. M'he mirat els videos i m'he llegit (ràpidament) el treball. És molt interessant el fet d'haver aconseguit el cicle complet en captivitat. La idea de criar-la en terrari, crec que ha estat molt encertada.
Només una cosa no he entès: "la processionària és totalment necessari per mantenir l’equilibri de l’ecosistema".
Desconec altres àrees, però en el cas de Balears, la processionària es va introduir pels anys 70. No record quan va entrar a Mallorca, però a Menorca ho va fer l'any 1972 i i 4 anys més tard, a Eivissa. Curiosament en treballs extrangers s'afirma que viu a tota Espanya incloent Balears, a excepció d'Eivissa (tal vegada no disposen de les dades reals a Balears).
Amb això vull dir que un insecte introduït, invasor de pinedes i recent arribat no fa més de 40 anys, no és en absolut necessari per l'equilibri de l'ecosistema. No olvidem que Balears funcionen com a laboratoris naturals i molt fràgils. Amb quantitat d'endemismes.
En quant al tema de bioindicadors, és totalment cert, però també ho són els odonats, per exemple. Amb això vull dir, que la processionària, tot i ser un bon bioindicador, crec que s'hauria d'utilitzar com a bioindicador altres espècies autòctones o fins i tot endèmiques.
Una aferrada i enhorabona !!!!

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

12

Re: Un treball sobre la processionària del pi

A la bibliografia del treball sobre la processionària del darrer Quercus que en Rafel Mas va indicar hi ha un article de revisió ben interessant sobre els aucells que preden sobre l’espècie. En faig un breu resum.
Només són 7 espècies, 4 especialitzades (la processionària pot suposar la part majoritària de la seva dieta) i 3 generalistes (és a dir, en megen sense ser uns fanàtics, depenent de la disponibilitat d’altres recursos). Aquests 3 darres són tots Pàrids, dels quals a les Balears només en tenim un, Parus major. Els ferrericos poden menjar ous, larves de tots els estadis i també papallones. Les larves dels darrers estadis poden ser capturades als nius (“bosses”), i són consumides rebutjant la càpsula cefàlica i la pell amb els perillosos pèls urticants. Són un recurs abundant, però perd valor pel cost de la manipulació. Els darrers anys he cercat nius depredats i n’he trobat ben pocs.

Els especialistes són els dos cucuis (Clamator glandarius i Cuculus canorus), que mengen les erugues regurgitant els pèls urticants i parts no digeribles, el puput Upupa epops, que desenterra les pupes amb el seu bec tipus limícola, i l’enganapastors Caprimulgus europaeus, gran consumidor de papallones nocturnes.

Amb caixes-niu se pot augmentar localment la població de ferrericos i puputs, i això ha de tenir una certa incidència sobre la processionària. Però dificílment (això és collita pròpia) com per evitar la plaga. Una defensa excepcional i el gregarisme de les larves fan que hi hagi relativament poques baixes. Això és més accentuat en hiverns suaus, que solen ser l’origen de la fase de plaga. El seu final ve per la reducció de l’aliment després d’una explosió demogràfica. La situació d’equilibri (entès com nivell poblacional estable que no suposa plaga) és difícil de conseguir, i probablement impossible en les zones de climatologia més favorable.

Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

13

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Bona tarda,

Moltes gràcies a tots pel suport donat, em reconforta saber que hi ha qui vol saber-ne més.

Pel que fa a la pregunta que feia el Jose Luis, penso que te l’ha respost el Pep magníficament. Per molt que facilitis l’hàbitat a aquestes espècies aconseguiràs reduir mínimament la població de processionària. A més, el que pots provocar és que aquestes espècies es converteixin elles en una plaga ja que no s’han introduït de forma natural sinó amb l’ajuda humana i, no es coneix fins a quin punt existeixen depredadors per controlar aquestes. De fet, si poguessin viure sense problemes a la zona, no s’hi haurien establert per elles soles?

Per altra banda, responent al Xavi, desconec la situació de les Balears. Jo t’explico el cas nostre, al lloc on he fet l’estudi, i pot ser que puguis extrapolar-ho a la teva terra. El cas és que si ens fixem en l’ecosistema de la zona podem adonar-nos fàcilment que és força diferent al que hi havia temps enrere. He vist fotografies antigues de la zona on hem trobo i s’aprecia com el bosc està format bàsicament per roures i alzines, típiques del paisatge mediterrani. Actualment no n’hi queda pràcticament cap, tot això ha estat colonitzat per pins. Davant d’aquesta situació, podem demanar-nos què ha passat. La situació és senzilla, degut a les necessitats humanes, sortia més a compte pels propietaris un bosc ple de pins ja que significava molta més fusta en un mateix nombre d’hectàrees. Així doncs, el que es va fer va ser talar els roures i alzines i substituir-los per aquests, ja que comportaven més beneficis. Dit bruscament, es podria considerar que va ser el pi una plaga forestal (tot i que era acceptada, consentida).

Antigament els pins es trobaven en petites quantitats ja que l’ombra de les espècies esmentades evitava que creixessin en gran mesura. En ells realment ja hi havia la processionària però a uns nivells estables, sense causar greus perjudicis sobre el conjunt de la massa forestal. Quan van començar a proliferar els pins, la processionària del pi també va envair el territori. Crec que aquest és el motiu pel qual aquesta espècie s’ha convertit en una plaga a les nostres contrades.

Fet que ho demostra és que l’any 1994 un incendi va cremar 45.000 hectàrees. Actualment, en aquesta zona les espècies que hi estan creixent tornen a ser roures i alzines, amb la qual cosa es demostra que el pi va ser introduït massivament i no de forma natural, fet que va desequilibrar el conjunt de l’ecosistema.
Per què dic que és totalment necessària doncs? La resposta és simple si em baso amb la zona amb la què em trobo. Forma part de l’ecosistema del mediterrani, no l’hem d’eradicar ja que d’ella en depenen altres espècies, el que cal és controlar-ne els nivells. I, en aquest cas, el mètode més eficaç és realitzar tractaments químics a base de fumigacions cada cert temps per intentar reduir-la. El problema d’això és el cicle biològic de l’espècie ja que la processionària pot estar enterrada en el sòl durant un nombre considerable d’anys, esperant les condicions favorables per sortir a la superfície, la qual cosa evita que pugui solucionar-se el problema amb un sol tractament.

Pel que fa a les Balears, és possible que realment no formés part de l’ecosistema de la zona i hi fos introduïda accidentalment. Pel fet de trobar-se en un territori aïllat, no es disposaria d’enemics naturals suficients per controlar-la i s’expandiria sense problemes. En aquest cas, no seria necessària i no seria lògic intentar reduir els seus nivells, sinó que el que caldria és la seva eradicació.

Com diu el Xavi, és possible que hi hagi moltes altres espècies que serveixin com a bioindicador del canvi climàtic. El que no pretenc en cap cas és defensar que cal exportar la processionària a nivell mundial per tal de saber si existeix un canvi climàtic. Ans al contrari, el que he intentat és demostrar que, en les zones en què habita, està variant el seu comportament degut a algun motiu concret, l’augment progressiu de la temperatura global. Cada zona té els seus individus autòctons, capaços de mostrar-ho, i no s’ha d’intentar modificar el conjunt de cap ecosistema per aquest motiu.

Espero que aquesta resposta us hagi servit d’ajuda. Una salutació cordial,

Judit Costa

14

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Hola chicos.
Hola Pep y Judit. Ante todo muchisimas gracias por las respuestas, que son muy enriquecedoras.
Quizás no ha quedado muy patente en mi mensaje, pero también hablaba de murciélagos (vamos en resumen de un conjunto de especies, ya sean especialistas o no, que pueden actuar sobre una especie, la procesionaria, en distintos estadios de su vida). Ninguna especie por si sola, ya sea especialista o generalista, puede "erradicar" una plaga (cosa de la que no hablo en ningún momento) sino de regular, con un conjunto de medidas. Eso es a lo que me refería, o sea aves y murciélagos (que si no me equivoco depredan de forma muy eficiente sobre las mariposas de esta especie).
O sea, la pregunta era, si el conjunto de cajas nido para distintas especies de aves y para distintas especies de murciélagos, sería beneficiosa para los bosques, en la ayuda de la regulación de "plagas potenciales", ya sean de procesionaria o de cualquier otra especie.
Judit, imagino que no he entendido ni tú respuesta ni tú comentario. Dices: "Por mucho que facilites el hábitat a estas especies (entiendo que me hablas de aves paseriformes trogloditas), conseguirás reducir minimamente la población de procesionaria". Imagino que eso estará estudiado, pero yo no lo encuentro ¿que es "minimamente"?.
Por otro lado me comentas que "puedes provocar que estas especies se conviertan en plaga porque no se han introducido de manera natural, sino por la mano del hombre. . . (imagino que no me estas hablando de las especies nidificantes en cajas nido (en el caso de Baleares y hablando de paseriformes, el carbonero común, el herrerillo común, el gorrión común y el gorrión molinero, aunque también cabe incluir al gorrión chillón)...¿me estas diciendo que poniendo cajas nido puedo provocar que alguna de estas especies se convierta en una plaga?. Estoy seguro que no, pero es que no he entendido muy bien la respuesta.
Disculpame.
JOSE LUIS MARTINEZ

15

Re: Un treball sobre la processionària del pi

A Balears, la processionària del pi, és una plaga forestal d'introducció recent. Altres espècies no depenen d'ella, tot i que unes poques espècies d'aucells a vegades s'alimenten d'ella.
La creença popular de que el pi és invasor i que abans no n'hi havia a Balears és falsa. I de fet, darrers estudis demostren la gran importància (molt més que la processionària) que té el pi a l'ecosistema. El pi pot créixer a sòls pobres, originant masses forestals ràpidament, on altres arbres, com l'alzina, no poden.
La processionària de moment no s'exterminarà, però si desaparagués per complet no passaria res. Recordem que després del debilitament dels pins per part d'aquestes cuques introduïdes, arriba la següent plaga: els Tomicus. Sense processionària, els Tomicus no podrien fer tant de mal als pins.
En quant al tema de bioindicador, preferesc observar als invertebrats aquàtics. Aquests sí que mostren l'estat de conservació d'un torrent per exemple. Una aferrada.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

16 (editat per Joan Vicenç 31-07-11 09:03:12)

Re: Un treball sobre la processionària del pi

https://lh4.googleusercontent.com/-K5YQabVGGhI/TjQ32x_g6CI/AAAAAAAAJHk/nGS3InoGjnM/s640/11febr11%252520001.jpg

És curiós com malgrat el pas del temps, alguns usuaris coincidim a repetir els mateixos arguments i manera de veure la cosa com fa tres anys. Vull dir que per exemple a mi em costa molt definir un concepte de plaga que no tengui un origen en l'acció humana o que pel simple fet de sentir-se'n afectat com espècie, la descobreix i la denomina així. Vull dir que biològica i no de manera antròpica existeix un fenomen denominat plaga? No ha estat l'activitat humana devastadora de "l'equilibri" dels ecosistemes la que ha provocat aquesta aparició? No pot ser una resposta biològica a l'agressió que no som capaços d'entendre?

Ja de manera més recent, no hi ha "plagues" forestals  que de manera clara tenen l'origen en la creació de monocultius i vivers d'arbres i la seva manipulació i exportació a llocs molt llunyans del seu origen natural? No caldria combatre el perquè més que el què? L'origen de practiques industrials aberrants que provoquen aquesta aparició i augment exagerat de la seva població, o extensiva en el cas dels fongs?

En el cas de la processionària, recordo ja haver comentat qualque cosa semblant al respecte del que vaig a dir. Recordo haver agafat amb la ma un munt d'aquells excrements, rodons, verds que s'amunteguen entre les roques i arreu de la terra. La superfície ocupada per aquestes fulles triturades i digerides és enorme i el seu pes també. Pens que resulta un "compost" fàcilment transformable en nutrients per a l'ecosistema. No pot ser una de les seves funcions ecològiques pròpia d'aquesta cuca mediterrània tan malaguanyada?

Segurament en Xavi te raó quan diu que si la processionària desaparegués de Mallorca, per exemple, a l'ecosistema no li passaria res. Encara que he de dir que aquesta apareix en un moment de màxima expansió en superfície de població de pins, com devia de fer segles no es produïa. Sense pins no hi ha processionària i a Mallorca no sempre han existit pinedes tan esteses i nombroses en exemplars.

Sembla comprovat que la processionària va arribar a Mallorca a causa d'una imprudència en la importació de pins per a repoblacions, fins i tot es coneixen els llocs concrets. La cosa era responsable de l'Administració Forestal aleshores, molt centralista i centralitzada. Allà pels anys cinquanta.

Així i tot qui pot assegurar de manera fefaent que abans d'aquesta introducció i expansió, no hi havia poblacions localitzades en altres èpoques o llocs a les Illes Balears  i a les que no es devia donar tanta importància? Gràcies.

Salut.

http://www.gobmallorca.com/forum/viewto … 09&p=2

17

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Les restriccions pressupostàries han forçat la Conselleria a anar per aquest camí:
http://www.reginozamora.es/wp-content/u … -et-al.pdf

Veurem com evoluciona la població de processionària en un parell d'anys
Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

18

Re: Un treball sobre la processionària del pi

Penjades 1000 caixes-niu per a Pàrids en pinars de Mallorca:
http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do? … coduo=3184

Malgrat la qüestió propagandística, el cert és que s’han col•locat un nombre important de caixes-niu per a Pàrids a quatre grans pinars de Mallorca (La Victòria, Son Real, Cúber i Na Burguesa). El projecte del Servei de sanitat forestal ha acabat amb la instal•lació (no hi ha doblers per més), però si hi hagués algun ornitòleg interessat en controlar-ne una part, es pot posar en contacte amb mi i se li facilitarà la localització. Pens que és particularment interessant la zona de Na Burguesa (423 caixes), ja que hi ha les dues espècies de ferrericos (Parus major, Cyanistes caeruleus), que ocupen les caixes amb facilitat. També hi poden haver cries ocasionals de passaforadí (Troglodytes troglodytes) i formiguer (Jyns torquilla).
Els controls consisteixen en visites setmanals entre abril-juny, per determinar els paràmetres reproductius bàsics (fenologia de posta, tamany de posta, èxit reproductor).

Resumesc esquemàticament els resultats del seguiment de 42 caixes a Son Real durant 4 anys, amb anellament de tots els polls i part dels adults. L’ocupació per Parus major sembla estabilitzada en el 35%. Probablement l’hàbitat no dona per més. Les postes (6-9 ous) tenen lloc durant l’abril. Un 30% de les colles són de més d’un any, criant en el mateix territori. Alguns exemplars de més d’un any poden canviar de parella, degut probablement a la mort del seu primer company. Gairebé la meitat de les colles són de primer any, i la majoria provenen de la població local, però també hi ha incorporació d’exemplars veinats (no anellats).
Els informes anuals estan penjats a la web de sanitat forestal (http://www.caib.es/sacmicrofront/notici … mcont=3434)
El de 2012 encara no està enllestit.
Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton