Tema: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Avui he enviat aquesta carta al director, potser molta gent l'entendrà. Salut!


Autopistes guapes o quan l’entorn és l’enemic.

Qualsevol usuari de les autopistes de Mallorca ha pogut comprovar com s’esmerça l’administració competent en contractar un vertader exèrcit d’operaris amb  desbroçadores per segar l’herba de les voreres . La sensació de que s’està permanentment al cas del manteniment de la zona enjardinada de les autopistes queda ben palesa, la superfície objecte de tanta cura és enorme, així com ho deu ser també el seu pressupost.
Sense fugir del tema i per qui no ho sàpiga, a Mallorca hi ha un gran nombre d’aficionats a la botànica, naturalistes diversos, fotògrafs de natura, gent respectuosa amb el medi natural o simplement amants del passejos a fora vila per camins tranquils entre flors, abelles, papallones o ocells. Aquests camins que són, al nostre àmbit mediterrani, densa i ricament poblats d’espècies botàniques i de fauna diversa, són tractats com a zones enemigues per a l’administració i per tant a combatre amb els herbicides més virulents.  Un exemple, entre tants, és el de la carretera d’Alaró a Lloseta per la costa de Tofla. Fa partió amb el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i en aquest temps és utilitzada majoritàriament pel turisme en bicicleta.
Als qui ens agrada com a mi la vegetació natural vora els camins, i que també pagam impostos, tenim dret a demanar que la Conselleria de Medi Ambient avaluï l’afectació d’aquestes accions, que no les permeti dins i vora els Espais Naturals Protegits, que en realitzi inventari botànic i faunístic, que exigeixi una eixerma selectiva ben realitzada amb el personal i maquinària més adient, que permeti en definitiva la presència de plantes que ens embelleixen la vida i que potser també ens ajuden a guarir-la quan està malalta. Ah, i segur que el turisme que en visita també ho agrairà.
Quan a les autopistes potser la desolació d’un paisatge ressec al pas dels herbicides quedaria més adient amb la seva essència  i estètica de menyspreu  a l’entorn.  I no don idees. Gràcies.

2

Re: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Eii Joan, estic completament d'acord amb tu. Es al.lucinant veure el camió de Llabres-Feliu amb un deposit gegant d'herbicida (Rondup), i dos operaris amb cara d'avorrit, passejant per la carretera de Pollença a Lluc, mentre pulveritza el líquid a la cuneta de la carretera (i d'avegades no tant cuneta). A Menorca, i crec que Eivissa tampoc, no se tira herbicida per fer el manteniment de les carreteres, perquè aquí si??? Si es un motiu econòmic no crec que la maquina que hi ha a Menorca per aixarmar les voreres de carretera surti molt mes cara que el camió que he dit abans, i a més augmenta la biodiversitat dels nostres camins i carreteres. Perque a Mallorca es fa aixi?.
De totes formes la presència d'herbicida a les carreteres de Mallorca ha fet apareixer un parell de plantes resistents al famosos Rondup o Gramoxone. Per posar dos exemples: Hi ha un Helichrysum, per cert ja ben florit, com si fos un stoechas gegant, a la vorera de la carretera Sa Pobla-Pollença, i la carretera de Campos a Sa Colònia, desde fa uns anys, s'ha omplert d'un Limonium (que segons qui ja en faria un altre espècie).
Si mirau la flora de Bonafé podreu veure com els hàbitats vorera de camí, carretera o vies de tren es repeteix molt, i no deixa d'esser un punt calent de biodiversitat botanica. Hem de deixar perdre aquest ambient??


CArles

Re: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Bé el tema ja bé de molt enrera. Tal volta el problema no és tan sols polític, sinó que també, tècnic. Canvien els polítics, pero segueixen els mateixos tècnics. Alguns d'ells amb la sensibilitat atrofiada, des de que acabaren la carrera i tan sols esperen unes circustàncies més propícies per seguir amb els trataments caducs. Fa uns anys amb el pimer pacta de pogrés a una reunió amb tècnics es va acordar no tornar a emprar herbicides a la voreres de les carreteres i franges auxiliars. Els pobres tenen acnèssia i segueixen amb les seves campanyes d'esquitar. Les poblacions d'Ophrys scolopax i Cephalanthera rubra varen esser esquitades.
Guillem Alomar

4

Re: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Enhorabona Joan per la teva carta, estic completament d'acord. El problema que tenim és que les persones "normals" (les que no es dediquen a coses de la natura com nosaltres) literalement no veuen les vores de les carreteres, no es donen compte si hi ha pedres o flors. Ho sé perqué he fet la pregunta algunes vegades. La vista es té que educar, en altre cas no veu. Llavors defensam un tema que literalment no existeix. La teva carta farà que qualcú es comenci a fixar, a veure, per això és important.
Efectivament a Menorca no es llança herbicida, fins hi tot es va fer una mena de mapa de vegetació de les carreteres per a dissenyar un pla de tallada de l'herba. Salut!

5

Re: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Hola a tots
Unaltre dada de planta pròpia de litoral trobada a la vorera de la carretera enfora de la costa: a la cuneta de la carretera vella d'Inca, un poc passat Son Bonet, enfront de "CARMA" hi ha un nucli de limoniums a ambdós costats de la carretera. La persona experta que l'ha classificat em diu que es tipus companyonis. No els he comptat però n'hi deu haver una cinquentena.
Salut

Re: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Hola Xavier...!

Hi ha un altre rodol de saladines Limonium sp entre Petra i Manacor, a cada part de la carretera devers les cases de Termenar i el Turó Rodó, a 2-3 quilòmetres abans d'arribar a Petra.

Pere

7

Re: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Jo també he vist Limonium (pocs exemplars) a la vora de les vies del tren de Sóller, en un tram a prop dels Jardins d'Alfàbia.

Re: Autopistes guapes o quan l'enemic és l'entorn

Potser ja vos heu fet ressò d'aquesta notícia. Perquè no ho decidiren molts anys abans? Benvinguda sigui arribada aquesta decisió enmig de l'allau de mals propòsits que arreu persisteixen imposant els nostres governs: Doblerada per carreteres i ús particulars de transport, contaminació, complicitat en il·legalitats urbanístiques, barra lliure als hotelers, Ses Fontanelles, Son Reus, pedreres, desprotecció d'espais naturals, cabres gestores de la forest....


MEDI AMBIENT

Hi ha marge perquè creixin les flors

El Consell de Mallorca deixa d’esquitxar les carreteres amb herbicides de glifosat

MARGALIDA BONNÍN Manacor | Actualitzada el 30/03/2014 23:53

La primavera ha esclatat enguany també als marges de les carreteres de Mallorca. Després d’anys de reivindicacions de pagesos, ajuntaments i entitats ecologistes, el Consell ha optat per deixar d’esquitxar amb herbicides les voreres de les vies que són competència seva. El resultat es pot comprovar fent una volta: catifes de flors i una vegetació exuberant voregen les vies traçades a l’illa.

Des del 30 de juny passat, s’aplica una “moratòria absoluta” i el Consell no esquitxa “gens”, explica Rafel Gelabert, director insular de Carreteres. Abans de prendre aquesta mesura, les empreses contractades pel Consell aplicaven pesticides tres o quatre cops l’any. Ara, es deixen créixer les herbes fins a un cert punt i es desbrossen tant manualment com mecànicament dos pics l’any. De moment, el Consell està en període de proves. Gelabert apunta que es tracta de conèixer “què passa quan no esquitxam” per estudiar alternatives de futur.

L’ús massiu de productes químics nocius per al medi ambient per controlar el creixement d’herbes a la carretera es descarta a Menorca i a Eivissa. A Mallorca s’ha fet durant anys, independentment de quin partit tingués el poder.

El canvi de xip a la institució ha arribat després de repetides mobilitzacions. El 2010, l’entitat ecologista GOB i Apaema (Associació de producció agrària ecològica) van iniciar una campanya per instar els ajuntaments a no esquitxar i a demanar al Consell que tampoc no ho fes. Deià, Artà, Felanitx, Manacor i Inca aprovaren textos en aquest sentit. El maig passat, el Consell també aprovà per unanimitat una moció presentada per Magdalena Palou, del grup MÉS. S’hi instava el departament de Carreteres a reduir de manera “contundent i progressiva” l’ús del glifosat a les voreres i camins. Com no passa sempre amb aquest tipus d’iniciatives, es complí ràpidament amb allò pactat.

Perills del glifosat

Els herbicides que usava el Consell contenen glifosat en un 36%. Aquest és un principi actiu obtingut per la multinacional Monsanto que actualment es distribueix amb diferents marques. Com constata un informe tècnic de la institució insular, aquestes marques, com el Roundup (la més coneguda) i el Tomcato, són perjudicials per al medi ambient i les persones. Poden ser tòxics per inhalació o ingestió, irritar la pell o provocar infecció ocular greu, entre d’altres. Segons explica Toni Muñoz, portaveu del GOB, tenen efectes a llarg termini, ja que canvien les condicions del sòl. A més, productes que se solen collir, com els espàrrecs, els caragols i altres espècies que habiten els marges, també rebien la toxicitat de l’herbicida.

Efecte a la pagesia

Si plantes i animals són les primeres víctimes directes de l’aplicació de glifosat, els pagesos en són les següents. Un agricultor ecològic “podia veure com es perdia tota la producció d’una finca pel glifosat”, recorda Toni Feliu, president de l’Associació de Varietats Locals. Segons explica, l’herbicida podia arribar als conreus de la vora de la carretera, que després d’una revisió deixaven de ser acceptats pel Consell Regulador del Cultiu Ecològic (CRAE)

Tot i celebrar la notícia, Feliu es mostra crític amb el Consell i alerta que no se cerquen opcions més agosarades per controlar el creixement d’herbes, cosa que sí que es comença a fer a Europa. A zones d’Alemanya, França o Itàlia, indica, s’estimen més controlar les herbes com es feia antigament: amb les pastures de cabres i ovelles. A París, l’any passat es posà en marxa un pla pilot d’ecopastura, que consisteix a utilitzar ovelles per mantenir les herbes dels espais verds a retxa.

Muñoz, per part seva, destaca la important passa endavant que suposa la nova manera de fer del Consell. “El paper ecològic d’aquestes herbes és molt important”, afirma, per garantir la biodiversitat i per a la salut de les persones.

http://www.arabalears.cat/balears/Hi-ma … 88874.html