Tema: Encara en queden: formigues mallorquines.

Hola amics:

Diumenge passat vaig anar a fer una volta pes camp des centre de s´illa i caminant per un camí rural poc transitat vaig veure un formiguer d´autèntiques formigues mallorquines que ja creia extinguides. Feia molts d´anys que no en veia. Me varen recordar sa meva infància. M´agradava molt observar-les en es corral de ca-nostra on sempre hi havía dos o tres formiguers. Els donava menjar (miques de pà des berenar que ma mare m´havía preparat) i disfrutava vegent com el s´enduien. Hi havía formiguers d´aquestes formigues per tot. Eren grosses i poc agressives. Ara casi només es veuen formigues argentines, que son tan agressives que s´han menjades ses altres, ses autòctones.


http://jardin-mundani.es/generals/formigues-antigues/encara-nhi-ha.jpg

http://jardin-mundani.es/generals/formigues-antigues/encara-nhi-ha1.jpg


També hi havía formigues carnisseres molt agressives amb so cap vermell. Si trobaven un llagost en pocs minuts el s´havíen menjat. D´aquestes fa molts d´anys no en veig penlloc.  Sabeu si encara en queden?

Bon sopar a tots: Joan

Re: Encara en queden: formigues mallorquines.

Bones Joan.

Mira de les carnisseres que dius, crec que li diuen Crematogaster scutellaris, a Mondragó i a Santa Ponça n'he vist per un parell de racons.

De les altres, ... buff. ja hem perd.

Una aferrada

Sam

3

Re: Encara en queden: formigues mallorquines.

Joubentrob que en queden!
I mosseguen!
Buf, no les puc sofrir. Bé, és que les associï a temps d'ametlles, Buf! Calor, suor, xinxes, una ametla damunt es cap... i formigues... que mosseguen!!!! No ho hauria pensat mai a n'això, i pentura me'n penediré aviat, però ara voldria fos temps d'ametlles per anar a fer-lis una foto.

Ah! Però a ses formigues nostres sí que els donava (bé, confessaré que encara els en don), part des pà amb sobrassada amb raïm des berenar!

Ja m'he refet, que no arribin per ara ses ametlles!

Bona nit!

4

Re: Encara en queden: formigues mallorquines.

Bé, formigues mallorquines exactament no ho són. Viuen en tota la Mediterrània i part d'Europa.
Aquestes formigues grosses i negres pertanyen a 2 gèneres: Lasius i Messor.
Les Lasius són les de la foto i mengen de tot. N'hi ha a molts de llocs fins i tot de Ciutat (Polígon de Llevant per exemple).
Les Messor són granívores o sigui que no mengen ni pa ni sobrassada i són aquelles que fan uns formiguers en forma de cràter i cada una porta una espiga o una llevoreta a la boca. Abans de amagatzemar-les dins del formiguer les fan trocets perque no puguin germinar (seria un desastre).
Les carnisseres o de cap vermell no són carnisseres. Tenen mala llet perquè defensen la colònia mossegant i expulsant àcid fòrmic. Viuen a troncs secs, a vegades davall pedres i en general aprofiten els termiters abandonats. N'hi ha bastantes arreu i són Crematogaster.
Les argentines no s'han menjat les autòctones però sí que les han desplaçat. On hi ha argentina no n'hi ha d'altre.
Abans de l'argentina l'eslabó ecològic el tenia la Pheidole pallidula de les que en trobam també a Ciutat (de color àmbre amb un caparrot enorme i mengen de tot).

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Re: Encara en queden: formigues mallorquines.

Hola tots

Jo també donava miques de pa a les formigues "mallorquines", però a l'hort de mon pare ja no en queda cap fa almanco 12 anys. El que si tenim és, probablement, la densitat més alta de formiga argentina que mai hagueu vist. Algú sap un remei per baixar almanco la densitat? Ara ja tenc seriosos mals de caps amb elles.

Defensen a mort els pugons dels fruiters i aquests han fet matx fins i tot a les figueres. L'altre dia es van afuar a un pollastre recent mort, encara calent! Si a dins la casa mates una sola mosca estàs perdut, entren a milers. Les crematogaster (les carnisseres de tota sa vida) que hi havia al caramull de la llenya han estat massacrades. I l'estiu passat van arribar a entrar al llit i despertar-me a mossegades (me tastaven suposo) un caramull de vegades. A alguns veinats de Portocolom, pròxims a casa, els hi va passar el mateix.

El clàssic "flit" no funciona, ja ho sé i a més és pitjor. Me vaig passar un excelent treball de dos catalans (ara mateix no record els autors) d'un centenar gros de pàgines sobre l'espècie a Mallorca (orígen, problemàtca competència...). També vaig provar aquella capseta que s'endolla i emet unes ones que tocan fer-les fora, però tampoc va funcionar.

Vaig provar diversos remeis casolans, un d'ells va tenir èxit relatiu pel que fa eliminar-les dels arbres, on munyen i pastoregen els seus estimats pugons. Tenia molts de prebes coents (de banya) i vaig tenir-los amb oli uns dies. Llavors vaig untar les soques d'alguns arbres i no es van atrevir a passar la taca fins que allò va perdre el seu efècte. Per baixar de l'arbre es llançaven a l'aire! Això és la putada, que l'elixir sols dura 15 dies.

Bé res, que si teniu cap remei... qui el trobi serà milionari!

Salut

Jaume

La vit-ta é la que trabaha, el cuerpo é un bulto.

6

Re: Encara en queden: formigues mallorquines.

Em record que els formiguers de les Lasius ja foren protegits en Alemanya als anys seixanta. Hi solíem posar les mans per poder sentir l'olor del àcid. Deien que era bo contra el rheuma. Com en Xavier diu no són formigues autòctones.

Matthias Sohn Nanz