És guapa!
Quines mides aproximades devia fer? Era a una vorera poc fonda, a Balears?
A ull a ses fotos, em sembla com una resta erosionada de sa valva més plana d'alguna copinya molt grossa, que solen viure a mar fonda...
No ho conec gaire, hi tenc poc ull, i en estar tan erosionada em sembla que podria tenir 12 costelles, 13 o 14...
És pareguda a sa valva erosionada d'una
Pecten maximus, que diuen que és més atlàntica, i té entre 12-17 canalons. Poden arribar a ser de 20 cm, i una de ses dues valves és prou plana. Aquí una imatge d'unes de Melilla:
(Imatge de domini públic de Pecten maximus a Melilla)
Es pot veure sa seva cara interior i exterior, tant de sa valva plana com de sa corbada de
Pecten maximus anant a aquest enllaç d'una foto de coleccionisme:
https://www.shellauction.net/images2/29 ... 92475b.jpg
Tal vegada fos sa seva parenta més mediterrània dita
Pecten jacobaeus, que diuen té 14-16 canalons de perfil més recte. Aquí abaix dues imatges seves:
(Son dues imatges de domini públic de Pecten jacobaeus)
A vegades es dubta si son dues espècies amb molts exemplar híbrids, o si serien variants d'una mateixa espècie.
I hi ha un grapat de pectínids similars, per exemple és interessant sa
Flexopecten glaber que a vegades té pocs canalons.
Ses copinyes es solen comercialitzar vives o congelades amb sa valva inclosa. I sa closca també es fa servir d'ornament, inclús de cendrer. I ses restes poden acabar descontrolades a sa costa.
Arreu des planeta es cultiven unes dotzenes d'espècies de pectínids de molt lluny i més es comercialitzen. Com sa
Pecten novaezelandiae i
Pecten fumatus de per devers Austràlia que és pareguda.
O ses copinyes també acaben a ses platges per altres motius. Per exemple, a vegades s'apropen movent-se cap a ses voreres someres amb poca ona i ses desembocadures de rius.
Gràcies, sa troballa de sa closca és una bona curiositat, inspiradora i bella!
