Gracias,
Un saludo.
Para identificar...
-
Tomeu Bosch
- Member
- Entrades: 236
- Membre des de: dg. oct. 03, 2010 7:51 am
Para identificar...
Gracias,
Un saludo.
Re: Para identificar...
És guapa!
Quines mides aproximades devia fer? Estava a una vorera poc fonda, i a Balears?
Sembla sa valva d'alguna copinya molt grossa, i són animals que viuen més mar fonda. I seria sa seva valva més plana, de ses seves dues valves, i que deixa amunt, perquè s'altra és sa més corbada que enterra.
No ho conec gaire, i hi tenc poc ull per a comptar, i per això dubt més de si aquesta resta erosionada mostra que sa closca tendria dotze canalons, o tretze, catorze...
Pareguda a una Pecten maximus, que diuen que és més atlàntica i té entre 12-17 canalons i arriba a ser de devers 20 cm. Aquí unes de Melilla:
(Imatge de domini públic de Pecten maximus a Melilla)
O tal vegada seria més sa seva parenta mediterrània, sa Pecten jacobaeus, que diuen que té 14-16 canalons, o perfil més recte:
(Dues imatges de domini públic de Pecten jacobaeus)
A vegades es parlava de si serien dues espècies amb molts exemplars híbrids, o variants d'una mateixa espècie. I de si genèticament ses poblacions semblaven una sola, o no. Ara no record bé com ho resolgueren. Em sona que descobriren que es diferenciaren prou en dues espècies diferents.
Altres closques de copinyes 'modernes' les troben per sa vorera descontrolades, tirades després de sa pesca de s'animal, es transport, cultiu i des consum de sa seva carn. Inclús sa closca s'empra com a ornament o de cendrer...
Arreu des planeta es cultiven unes dotzenes d'espècies de pectínids una mica similars. I més es comercialitzen vives o congelades amb sa valva inclosa.Per exemple sa Pecten novaezelandiae i sa Pecten fumatus de per devers Austràlia. O sa Flexopecten glaber a vegades té es mateixos canalons.
Hi ha un bon 'parei'
de closques bastant paregudes. O sigui, un parell dit amb so sentit mallorquí. Idò, hi ha dies en què per a mi un parell serien un grapat, si són xocolatis. Però com a molt un parell serien dos, sin són dos deures... Hi, hi...
Segons on apareixen closques que gairebé semblarien actuals, però són ben antigues, o fòssils d'espècies i varietats que ja no viuen a la mar a suquí. I podrien venir de vorera amunt. Em sona que s'han trobat fòssils de Pecten maximus a Itàlia, a sa Mediterrània central, que ja és ben lluny de Gibraltar i de s'Atlàntic.
I ses copinyes vives neden i s'atraquen a es litoral poc fondo. Van cercant sa vorera de poca ona amb molts i booons nutrients en suspensió. Per exemple arriben en grupets a llocs de corrents com desembocadures.
Fa molts anys a dues cales de fons d'arena veia com algunes nedaven trams de desenes de metres, esquivant es nedadors que s'hi apropaven.
Ses més joves no es mouen gaire, tal com moltes altres copinyes, i les afecten més es dragatges, es soterraments, o si ets arenals submarins de ses platges tornen extensions menys profundes, més contaminades i calentes.
Aprop des fons fa com botets o girs àgils d'angles tancats amb molts vaivens.
Per a nedar i recórrer trams sa copinya adulta s'impulsa d'esquena 'bufant' i 'aplaudint' amb ses valves. Tal com noltros movem ses cames a s'estil de braça. O de front, com mossegant s'aigua tal com es menja en es vídeojoc de Pᗣᗧ
MᗣN.
I en desplaçaments llargs em recorda as nedar ondulant submarí d'un pingüí,
una serp, un flagel, o a una Nuda Beroe! Hi, hi...
És fascinant que onduli i giri de forma fluida impulsada amb dues closques unides.
Per mi que s'obri més de nit, i la veuriem fent vida social de crepuscle o amb llum de lluna, blava, freda, actínica? Van més tancades de dia, i deu ser difícil veure'n a sa vorera. I perquè s'alarma prest i s'enterra, o s'oculta entre ses plantes i ses roques. Però sí que destaca quan fa un bot llarg com aplaudint per damunt s'arena, i ho repeteix.
Si ens hi atansam just un poquiu directe cap a ella segurament ja d'enfora preveu sa nostra trajectòria. Possiblement percep amb una profunditat de visió extraordinària, i fila ben prim sa perspectiva, ses distàncies i tamany o velocitats dets objectes, embarcacions, s'entorn...
Dos ulls d'una copinya similar. Retall d'imatge de Matthew Krummins, via Eric J. Warrant. Visual Optics: Remarkable Image-Forming Mirrors in Scallop Eyes. Current Biology 28, R254–R277, Figura 1B, March 19, 2018. https://doi.org/10.1016/j.cub.2018.01.079
Uau!
I té un bon grapat de dotzenes d'ulls, alguna dos-cents, excepcionals i sofisticats!
Cadascun amb una paràbola enrajolada de miralls en es fons! I dues retines superposades!
Hi veu com amb un caramull de telescopis,
però parabòlics, de segments de miralls, i amb dos sensors!
👁
Un sistema de visió i nerviós extraordinari!
Com un processador d'imatge i una IA avançadíssima,
aclarint en viu una infinitat d'enquadraments
Expliquen detalls des superulls a
https://www.optica-opn.org/home/newsroo ... elescopes/ 
Un vídeo educatiu excel·lent, des superulls clicant a
https://youtu.be/bbNfV2zoodU 
I un altre on se la veu nedant https://youtu.be/zCewlbVGQt0
Gràcies Tomeu Bosch,
sa teva troballa de sa closca és una bona curiositat, inspiradora i bella!
Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Quines mides aproximades devia fer? Estava a una vorera poc fonda, i a Balears?
Sembla sa valva d'alguna copinya molt grossa, i són animals que viuen més mar fonda. I seria sa seva valva més plana, de ses seves dues valves, i que deixa amunt, perquè s'altra és sa més corbada que enterra.
No ho conec gaire, i hi tenc poc ull per a comptar, i per això dubt més de si aquesta resta erosionada mostra que sa closca tendria dotze canalons, o tretze, catorze...
Pareguda a una Pecten maximus, que diuen que és més atlàntica i té entre 12-17 canalons i arriba a ser de devers 20 cm. Aquí unes de Melilla:
(Imatge de domini públic de Pecten maximus a Melilla)
O tal vegada seria més sa seva parenta mediterrània, sa Pecten jacobaeus, que diuen que té 14-16 canalons, o perfil més recte:
(Dues imatges de domini públic de Pecten jacobaeus)
A vegades es parlava de si serien dues espècies amb molts exemplars híbrids, o variants d'una mateixa espècie. I de si genèticament ses poblacions semblaven una sola, o no. Ara no record bé com ho resolgueren. Em sona que descobriren que es diferenciaren prou en dues espècies diferents.
Altres closques de copinyes 'modernes' les troben per sa vorera descontrolades, tirades després de sa pesca de s'animal, es transport, cultiu i des consum de sa seva carn. Inclús sa closca s'empra com a ornament o de cendrer...
Arreu des planeta es cultiven unes dotzenes d'espècies de pectínids una mica similars. I més es comercialitzen vives o congelades amb sa valva inclosa.Per exemple sa Pecten novaezelandiae i sa Pecten fumatus de per devers Austràlia. O sa Flexopecten glaber a vegades té es mateixos canalons.
Hi ha un bon 'parei'
de closques bastant paregudes. O sigui, un parell dit amb so sentit mallorquí. Idò, hi ha dies en què per a mi un parell serien un grapat, si són xocolatis. Però com a molt un parell serien dos, sin són dos deures... Hi, hi...Segons on apareixen closques que gairebé semblarien actuals, però són ben antigues, o fòssils d'espècies i varietats que ja no viuen a la mar a suquí. I podrien venir de vorera amunt. Em sona que s'han trobat fòssils de Pecten maximus a Itàlia, a sa Mediterrània central, que ja és ben lluny de Gibraltar i de s'Atlàntic.
I ses copinyes vives neden i s'atraquen a es litoral poc fondo. Van cercant sa vorera de poca ona amb molts i booons nutrients en suspensió. Per exemple arriben en grupets a llocs de corrents com desembocadures.
Fa molts anys a dues cales de fons d'arena veia com algunes nedaven trams de desenes de metres, esquivant es nedadors que s'hi apropaven.
Ses més joves no es mouen gaire, tal com moltes altres copinyes, i les afecten més es dragatges, es soterraments, o si ets arenals submarins de ses platges tornen extensions menys profundes, més contaminades i calentes.
Aprop des fons fa com botets o girs àgils d'angles tancats amb molts vaivens.
Per a nedar i recórrer trams sa copinya adulta s'impulsa d'esquena 'bufant' i 'aplaudint' amb ses valves. Tal com noltros movem ses cames a s'estil de braça. O de front, com mossegant s'aigua tal com es menja en es vídeojoc de Pᗣᗧ
MᗣN.I en desplaçaments llargs em recorda as nedar ondulant submarí d'un pingüí,
una serp, un flagel, o a una Nuda Beroe! Hi, hi...
És fascinant que onduli i giri de forma fluida impulsada amb dues closques unides.
Per mi que s'obri més de nit, i la veuriem fent vida social de crepuscle o amb llum de lluna, blava, freda, actínica? Van més tancades de dia, i deu ser difícil veure'n a sa vorera. I perquè s'alarma prest i s'enterra, o s'oculta entre ses plantes i ses roques. Però sí que destaca quan fa un bot llarg com aplaudint per damunt s'arena, i ho repeteix.
Si ens hi atansam just un poquiu directe cap a ella segurament ja d'enfora preveu sa nostra trajectòria. Possiblement percep amb una profunditat de visió extraordinària, i fila ben prim sa perspectiva, ses distàncies i tamany o velocitats dets objectes, embarcacions, s'entorn...
Dos ulls d'una copinya similar. Retall d'imatge de Matthew Krummins, via Eric J. Warrant. Visual Optics: Remarkable Image-Forming Mirrors in Scallop Eyes. Current Biology 28, R254–R277, Figura 1B, March 19, 2018. https://doi.org/10.1016/j.cub.2018.01.079
Uau!I té un bon grapat de dotzenes d'ulls, alguna dos-cents, excepcionals i sofisticats!
Cadascun amb una paràbola enrajolada de miralls en es fons! I dues retines superposades!
Hi veu com amb un caramull de telescopis,però parabòlics, de segments de miralls, i amb dos sensors!
👁Un sistema de visió i nerviós extraordinari!
Com un processador d'imatge i una IA avançadíssima,
aclarint en viu una infinitat d'enquadraments
Expliquen detalls des superulls a
https://www.optica-opn.org/home/newsroo ... elescopes/ 
Un vídeo educatiu excel·lent, des superulls clicant a
https://youtu.be/bbNfV2zoodU 
I un altre on se la veu nedant
https://youtu.be/zCewlbVGQt0 Gràcies Tomeu Bosch,
sa teva troballa de sa closca és una bona curiositat, inspiradora i bella!
Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. oct. 09, 2024 3:44 pm, en total s’ha editat 60 vegades.
Re: Para identificar...
És sa copinya bella d'aquesta nimfa i on nasqué aquesta deessa de l'amor i fertilitat?
Sa primavera va arribant, i és inspiradora!
(Dues imatges de domini públic)
Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Sa primavera va arribant, i és inspiradora! (Dues imatges de domini públic)
Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. ago. 03, 2024 8:30 am, en total s’ha editat 9 vegades.
-
Tomeu Bosch
- Member
- Entrades: 236
- Membre des de: dg. oct. 03, 2010 7:51 am
Re: Para identificar...
Gracias, Tord blau
Después de haberlo consultado parece ser que se trata de la parte plana de Pecten jacobaeus.
Un saludo.
Después de haberlo consultado parece ser que se trata de la parte plana de Pecten jacobaeus.
Un saludo.