1 (editat per Joan Bibiloni 08-02-12 13:49:18)

Tema: Dits de Sang

Bon día amics:

Tota La Vall dels Tarongers està enfarinada. És un espectacle bellíssim. Supòs que la resta de les illes està igual.

Acab d´escriure un article sobre la nostra Paeonia cambessedesii, una de les flors més belles de Mallorca, Menorca i Cabrera:

En català:

http://jardi-mundani.blogspot.com/2012/ … -sang.html

En castellà:

http://jardin-mundani.blogspot.com/2012 … angre.html

Esper que vos agradi.

Que passeu un bon día de neu:

Joan

Re: Dits de Sang

Joan, moltes gracies per l'article, l'he trobat molt maco i intersantissim.

Volia aprofitar per fer-te un parell de preguntes, qualcuna despres d'haver llegit l'article i alltres que tenc des de fa temps i no he trobat mai resposta.
- Parles de catifes de palonies als altiplans. Estas donant una dada comprovada?
- Els fruits tambe son toxics?
- Es coneix qualque dispersor dels fruits? Amb el color tan cridaner que tenen sembla un semafor donant avis, he demanat a vegades a botanics pero ningu m'ha sabut donar resposta. He pensat si ve a ser com una especie de teix, toxic manco els fruits perque qualcu se'ls mengi. O que, a l'igual que amb els Buxus (per lo vist resistents a certes toxines), els Myotragus fossin els encarregats de dispersar llavors i ara ja no hi son per fer la feina.

Amb la mateixa, te volia comentar que a vegades he trobat ponzells rovegats i escopits a terra alla mateix (i no pocs!), a una zona amb moltes cabres (Formentor). Ho dic pel tema que comentes de la toxicitat i possibles causes del seu enrariment.

Gracies
Biel

Re: Dits de Sang

Hola Biel:

Intentaré contestar en lo que sabi, que no és gaire més que tu. Jo no som més que un aficionat autodidacte i no pretenc escriure articles rigorosament científics. La meva intenció es donar a coneixer el mon de les plantes, per a que la gent aprengui a estimar-les.

1---Quan dic catifes de peònies, deix clar que és un intent d´imaginar-se com devia ser Mallorca fa milers d´anys. Lògicament és impossible saber com era realment:

"Contemplant tanta bellesa un s'imagina com devien ser les primaveres dels altiplans de les muntanyes de Mallorca i Menorca fa uns quants mil·lennis amb immenses catifes de peònies endèmiques il·luminant el paisatge i ramats d'antílops Myotragus balearicus brostejant les coriàcies fulles dels espinosos arbusts arrodonits dels cims....."

2---No te sé dir si els fruits també són tòxics, però si que sembla que el teixit vermell esponjós que els enrevolta podría ser perfectament comestible per als animals

3---No sería descabellat suposar, com tu bé senyales, que fossin precisament els Myotragus els dispersors de les llavors de les peònies amb els seus excrements.

Gràcies a tú.

Bona nit:

Joan

4

Re: Dits de Sang

Uep Biel!
Aquests fruits en principi no semblen dissenyats per ser consumits per animals, no són fruits carnosos tipus oliva, més bé són bajoques que deixen anar les llavors seques (les bolles negres). El misteri és aquest teixit vermell, no sé si són llavors avortades o és un material de "relleno", amb funció d'atracció del dispersor. M'inclín més per la primera opció.
Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

Re: Dits de Sang

Bones una altra vegada,

Joan, gracies pels comentaris. Ja estaria be que m'ho hagues llegit un poc millor. Hauria vist que realment lo que feies era imaginar-te un escenari. Vaig suposar, equivocadament, que podries coneixer qualque estudi sobre palinologia.
Per cert, que el nom dits de sang sí que es un nom popular, no? (ara te deman sense llegir, a veure que me respons...). En qualsevol cas, es un nom maquisism.

Pep, com anam. A vegades han vengut botanics de Balears i diferents parts de la peninsula per Cabrera i cap d'ells sabia res sobre dispersors d'especies del genere Paeonia. Tothom s'haura fixat en que sempre solen sortir els peus molt concentrats a zones molt petites. Supos que es deu a que viuen a microhabitats amb condicions molt concretes d'exposicio, insolacio, pluges,etc. pero que a altres llocs amb caracteristiques semblants en podria haver i que no se'n trobi cap es un poc mes que estrany. Quan veig tanta palonia junta una devora l'altra pens que son les llavors que cauen per alla i que ningu les aprofita.
Sobre el color, encara que les llavors siguin fosques, no son tan diferents, per exemple, a les del Rhamnus ludovici-salvatoris, les quals son un aport de primer ordre per a diferents especies del genere Sylvia (Gargallo dixit). I tammateix, com deis, l'esponja vermella no crec que sigui d'aquest color per casualitat.

No se, que seguire dormint intranqui amb aquest dubte, jo que m'havia fet il·lusions!

Joan (Rita) o qui sapiga res al respecte... si estas llegint aixo i tens res que aportar, t'ho agraire i segur que no som l'unic.

Salut
Biel

Re: Dits de Sang

Bones tardes, Biel, si ja has dinat:

No sé si "Dits de Sang" és un nom popular. A jo se me va ocórrer aquest nom quan vaig fer les fotos dels brots primaverals agenollat enterra i vaig tenir la sensació de que eren els dits d´una mà ensangonada que intentaven sortir de davall terra. Estic content que t´agradi aquest nom tan "sanguinós".

A veure si en Joan Rita llegeix aquest fil de missatges i ens pot donar llum.

Salut:

Joan

7

Re: Dits de Sang

Bones,
jo pel que sé, a dins dels carpels (4-5 bajoques) les pecetes més be rosades, que s'intercalen entre les llavors negres, són llavors avortades.
Supòs que depenent de l'arribada de pol·len n'hi ha més o menys.
Les llavors quan s'obri el carpel, tene una capa sucoseta que sembla destinada a algún dispersor. Per cert en Carles Cardona vos pot contar una experiència de pèrdua d'empremptes dactilars mentres processava les llavors per a fer planter... wink
Me sembla que qui ha estat estudiant durant molts d'anys les peònies de cabrera i Mallorca ha estat n'Anna Travesset, però en desconec els resultats exactes...
si no vaig massa errat, ni aucells, ni formigues, ni ratolins la dispersaven...
Salut!

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)