101 (editat per Rafel Mas 20-03-12 08:26:59)

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Holas, per al.lusions...
"Puc no estar d'acord amb el què dius, però moriria pel dret que tens a expressar-ho" Xe Guevara
tuadell que amb aqueixa primavera anau més encesos que els gafarrons! salut i bon rollo

"¡Las neuronas están fritas!..." Eduard Punset/APM

Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç.
—Ramon Solsona (Barcelona 1950)

102

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Xerrant de cabres:
http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-ba … 44663.html

Crec que el darrer recompte (2010) era de 35 individus o sigui que sembla fàcil la solució, no? I a més, no són "fines".

Salut.

103

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Està clar que si la solució és fàcil, allò que passa és que no ho volen solucionar. En tot cas, Oriol, amb el teu permís penjaré tot el text de la notícia que enllaces perquè crec que s'ho val. Gràcies.

                                      http://fotos02.diariodeibiza.es/fotos/noticias/646x260/2012-03-20_IMG_2012-03-20_21:15:52_3601.jpg


Rebaño de cabras en las pendientes de es Vedrà.  JOAN RITA

La planta que resiste en 100 m2 de s´Espartar el acoso de los conejos.  Pitiusas y Baleares
Un grupo de botánicos realizó durante 2010 cuatro campañas de campo en 14 islotes de las reservas para comprobar el estado de la flora amenazada. La conclusión fue que o se acaba con las cabras y los conejos, o estos arrasan los endemismos.

JOSÉ MIGUEL L. ROMERO | IBIZA

Cuando en 2010 Joan Rita desembarcó en es Vedrà se llevó un sofocón. Este profesor de Botánica menorquín del departamento de Biología de la Universitat de les Illes Balears se encontró con un panorama completamente distinto al que halló cinco lustros atrás: «He conocido es Vedrà con y sin cabras, y el cambio ha sido espectacular. Estuve allí a mediados de los años 80, cuando apenas había esos animales. El conjunto de la flora del islote se ha modificado sustancialmente desde entonces: las plantas eran mucho más grandes, la biodiversidad de flora mucho mayor, había muchos endemismos nada más pisar la isla, en cualquier sitio, sin que para hallarlos tuvieras que escalar por las paredes», explica.

Autor junto a Antoni Mateu, Gabriel Bibiloni, Joana Cursach, José María Castro y Maria Antònia Cerdà del ´Estudio de la flora amenazada de las Reservas Naturales des Vedrà, es Vedranell y los islotes de Ponent de Ibiza´, espacio que en 2012 cumple su décimo aniversario, culpa a los rumiantes que allí habitan de esa alteración, muy significativa, a su entender: «Es el impacto más grande que hay en toda la reserva. Provocan erosión por cómo pisan, pero además usan postaderos, sitios donde defecan preferentemente. Es una cantidad muy grande de nitrógenos que modifica completamente las características del suelo».

De ahí que el científico considere que «mantener un rebaño en ese lugar es algo incomprensible desde todos los puntos de vista, pues es una isla que tiene una flora endémica riquísima que solo se puede encontrar ya en las paredes porque de lo contrario se las comen». Rita considera que «ponen en peligro los endemismos», que ya solo hay «allá donde no llegan las cabras». Literalmente, las plantas más valiosas se suben por las paredes para escapar de esos herbívoros. Se conservan solo las especies que «son capaces de colonizar las fisuras de rocas». El botánico no tiene constancia de que se haya extinguido ninguna.

En las dos décadas pasadas desde su última visita «se ha simplificado mucho la flora, que es mucho más banal, vegetación propia de caminos, de sitios humanizados y alterados». La cantidad de plantas «es menor y son más pequeñas» porque esos rumiantes se las zampan. «Podría haber allí una especie de jardín de flora endémica y lo que hay ahora es un islote con flora de zonas perturbadas», advierte.

El problema tiene una solución: «Lo primero que hay que hacer es sacar de ahí esas cabras. Es una situación realmente deplorable. Llevamos muchos años diciéndolo. Es un tema muy conocido por la Administración. Desde el punto de vista ambiental es inadmisible», razona contundente, aunque con voz suave y tranquila. La destrucción que ocasionan es, a su juicio, «tan fuerte que sobrepasa la que ocasionaría el hombre si accediera libremente al islote». Actualmente, está prohibido desembarcar en las islas que pertenecen a las reservas.

Flora en peligro. 13,4% de especies amenazadas

En el estudio que el equipo elaboró en 2010 y completó en 2011 se advierte de que el 13,4% de los taxones (cada una de las subdivisiones de la clasificación biológica) presentan alguna categoría de amenaza y que las principales causas que los ponen en peligro son «el número reducido de poblaciones y la alteración del hábitat por parte de conejos y cabras». Entre las más amenazadas destacan la Lamottea dianae, el Teucrium cossonii subsp. punicum, la Silene hifacensis y la Convolvulus valentinus subsp. valentinus.

Roedores. Una planta arrinconada

También alertan de la situación de la Medicago citrina, «incluida en la ´Lista Top 50´ de especies vegetales amenazadas de las islas del Mediterráneo». Es uno de los platos favoritos de los conejos, otro herbívoro que los botánicos desean que se erradique de la reserva, especialmente de s´Espartar, donde está causando estragos. La Medicago citrina, que tiene una flor de color amarillo limón, solo vive en pequeños islotes, no en las islas grandes. La hay además en algunos peñascos de Cabrera y en las Columbretes: «Y en s´Espartar solo está en los acantilados, ya que la devoran los conejos. No puede colonizar el resto de la isla porque se la comen. En los acantilados no la tocan, pues no llegan. En cambio está en na Bosc porque allí no hay depredadores», detalla. Rita considera que si fueran erradicados, «la planta colonizaría el resto de s´Espartar».

Vegetación modificada. La extraña supervivencia de la ´Lamottea dianae´

El biólogo tiene muy claro «el impacto que ocasionan los conejos en s´Espartar. Erosionan, escarban sus madrigueras y depredan plantas que son interesantes». De alguna manera «han modificado ese hábitat». Los botánicos comprobaron que en s´Espartar «se ha modificado bastante» la vegetación en los últimos años y constataron «la sustitución de unas especies por otras». Es lo que ocurre con la Lamottea dianae, otra especie amenazada que en ese islote protagoniza «un caso curioso» según Rita: «Es una planta casi endémica, muy rara, que también se encuentra en algunos puntos de la Península Ibérica y que se considera amenazada. En cambio, en s´Espartar precisamente se ha extendido de una manera prácticamente dominante en algunas zonas. Y lo ha hecho porque otras plantas que ocupaban esos sitios se han reducido considerablemente. Rita cree que, seguramente, el conejo haya tenido un papel en ese cambio al facilitar que se redujera la presencia de unas plantas en beneficio de otras. Lo que hacen es comerse las flores de la Lamottea dianae, «pero no lo suficiente para que desaparezca. Muerden y se llevan la flor, pero no toda, por lo que se ha extendido bastante». A las otras especies no las da opción.

Propuesta. Creación de microreservas dentro de las reservas

El peculiar caso de las Lamottea dianae les hace preguntarse a los botánicos que participaron en ese trabajo qué sucedería si no hubiera esos herbívoros en la reserva: «Una de las cosas que pedíamos en el estudio a la conselleria de Medio Ambiente –indica Rita– es que se hiciera un seguimiento de la biodiversidad de los islotes. En s´Espartar sería muy interesante ver qué ocurriría con la vegetación, cómo se modificaría si se erradicaran los conejos». De ahí que propongan la creación de figuras de protección específicas como las microreservas o actuaciones de conservación: «La microreserva de flora es una figura interesante. Con ella se declara un espacio protegido de una dimensión reducida que en el caso de los islotes, ya protegidos, supone una atención especial donde hay una flora especialmente rica. Eso permitiría comprobar si hay especies que declinan o se expanden. Si una declina, obliga a acometer una actuación», explica. Es decir, si los conejos se comen una especie endémica hasta ponerla en peligro, se acaba con ellos y punto. Igual con las cabras.

104

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

En quant als danys que les cabres fan a la vegetació, sí que val la pena tenir en compte  el treball "impacte sobre la vegetació" integrat dins del document tècnic de la cabra salvatge mallorquina. El seu autor és Joan Llop.
Per altre banda també s'ha de tenir en compte el treball "estat sanitari de la població" realitzat per Miquel Torrents (menescal). Aquests dos treballs, a diferència dels demés que formen el document estan signats pels seus autors.
una aferrada.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

105

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

En Forum Planta – orquidies, 22/3, muestro algunos ejemplos de unas de las orquídeas más raras de Mallorca dañadas por cabras y/u otros herbívoros. Biel, gracias por avisarme.
Saludos

106

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola,
varias veces se decía que el trabajo de Seguí et al. (que he leído) era un plagio. ¿Podéis explicarlo? ¿A quién plagió?
Es por curiosidad.
Salut

107

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Una plaga amb denominació d'origen: Tomeu Seguí i Cia.

https://lh3.googleusercontent.com/KealYyxikokwHN78TZzN776SMtRRTr9bmGKhEvAyMHs=w675-h193-p-no


https://lh4.googleusercontent.com/JGZ0kHAn2VRMYE2ZdWEZtt_3rmfFsF8TrFADG-Mlx3Q=w143-h190-p-no

https://lh5.googleusercontent.com/ZJUA-O1tjSWSGEDBtG-j8D50jZaIQoMHX-73ZBlpGMw=w255-h190-p-no

https://lh3.googleusercontent.com/9nG459WrMjqEXdiU4tSjRf-qtYHwMwRJcV57d-T9Lns=w145-h193-p-no

https://lh6.googleusercontent.com/7aowFm4wiQ7l11nBrkacOfMj9PEkgsPqSvxOjVhYXsk=w145-h193-p-no

https://lh3.googleusercontent.com/cOP669SXCmuXRWtOSQfskXN2EUpWlVhPdflphsD2juc=w276-h207-p-no

108

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

De cabres i de bocs

Ben mallorquina aquesta denominació d'origen, amb noms i llinatges, Tomeu Seguí, artífex en la creació de la cabra "salvatge" mallorquina, com espècie ancestral (dos mil anys de colonització illenca) i d'aprofitament cinegètic. ( http://www.bocbalear.com/folletos/image … Balear.pdf ).  Gabriel Company, conseller  de Medi Ambient i  president en excedència de la patronal agrícola i ramadera de Mallorca, seguits de tot un enfilall de funcionaris i polítics irresponsables, que han estat i són, i que no tenen dos dits de front en deixar a les cabres la gestió de la forest de Mallorca de Menorca i d'Eivissa, és a dir, en provocar una situació de devastació en el medi forestal històricament mai vista, per afavorir el descontrol d'una espècie invasora com és la cabra domèstica, amb greus conseqüències ecològiques per a l'evolució dels boscos, desertització i  afavoriment del canvi climàtic.

109

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Sobre les relictes i les cabres.

Mirau, jo sempre estic agraït a la gent que m’ha ensenyat del mon naturalista tot el poc que he estat capaç d’aprendre. En botànica i en coneixement del paisatge vegetal he d’esmentar n’Antoni Bonner, amb el seu imprescindible “Plantes de les Balears”, en Pere Llofriu, “Plantes i jardins de les Balears”, en Ramon Folch, “La vegetació dels Països Catalans”, l’ensenyança escrita i de camp d’en Guillem Alomar, la “Flora de Mallorca” de Bonafè, experts de la UIB etc. Gent senzilla al cap i a la fi que m’ha sabut explicar amb paraules planeres allò que jo puc ser capaç d’arribar a entendre. Sense renunciar a aprendre cada dia més, no he volgut, ni he pogut, aprofundir en coneixements més extensos i especialitzats en la matèria. És per això que a aquesta llista hi manquen els noms d’altres eminents mestres i científics que només he ullat.
He après d’aquesta gent i he après de mi mateix, és a dir de les meves caminades i estades per la muntanya. És per això que pot passar a vegades que no comparteixi certes opinions científiques que provenen dels meus mestres. Jo, per exemple, pens que el Myotragus no menjava boix i n’hi ha que diuen que era el seu plat preferit basant-se en troballes de pol•len al restes mig fossilitzats dels seus excrements o intestins. Hi ha trobat fibra de les fulles, fusta o escorça? Crec que no. Posaria messions que també trobaríem aquest pol•len als cagallons de cabres en el temps en que aquesta planta l’espargeix amb profusió i, però, la cabra no en menja de boix, senzillament aquest pol•len queda dipositat sobre altres plantes que sí que els són comestibles.

Ha arribat a les meves mans un bon llibre, editat per la Conselleria de Medi Ambient, el títol en diu molt: “La vegetació de l’illa de Mallorca. Bases per a la interpretació i gestió d’hàbitats”. Hi ha molt a aprendre d’aquest llibre, però també vull dir que a vegades sembla que no vulguin dir les coses pel seu nom o que no sàpiguen o vulguin aclarir les accions necessàries per a concretar una bona gestió.

Quan a les espècies que anomenam relictes, l'auró (Acer opalus Mill. subsp. granatense (Boiss.) Font Quer & Rothm.), el teix (Taxus baccata), la pomera borda (Sorbus aria), l’arbre de visc (Ilex aquifolium), el corner (Amelanchier ovalis), la mare-selva de muntanya (Lonicera pyrenaica) o, un poc més avall, la mata vera (Pistacea terebinthus), aquest llibre diu:

“ A Mallorca, la diversitat d’aquestes comunitats és limitada. Sembla que fa temps que aquests tipus de vegetació no han prosperat de forma adequada. Dues causes poden ser determinants d’aquest fet: la insularitat, que ha impossibilitat la renovació o l’arribada al territori mallorquí d’un variat conjunt d’espècies; i l’evolució del clima a les Balears, que ha anat allunyant-se del seu òptim temperat (eurosiberià), en particular incrementant el període sec de l’estiu. (...) no resulta exagerat afirmar que l’efecte dels dos processos indicats abans, units a l’acció antròpica, han posat a la major part de poblacions al límit de la desaparició, motiu pel qual les comunitats existents tenen un marcat caràcter relicte. Així i tot, encara és possible reconèixer algunes comunitats com bosquines de rotaboc (auró) (Primulo balearicae-Aceretum granatensis), (...). Malgrat tot, el fet de què localment s’observi en aquesta espècie (Acer opalus sub.granatense) una excel•lent capacitat de fructificació, de germinació i de supervivència de plàntules permet intuir que, si els factors destructius deixassin d’actuar, es podria produir una recuperació d’una part important de la seva àrea potencial de distribució”.

És una bona cosa que diguin tan clarament que aquesta espècie germina be al seu medi, jo també ho he pogut comprovar. També he trobat llavors de teix als excrements d’un mart i he observat com any rere any aquestes espècies espargeixen llavors des de d’alt de les seves altes torres de defensa. Segurament els ocells també les aprecien. Potser germinen, però el seu futur és, finalment, al barram de les cabres. El que omet aquest llibre és precisament això, parlar clar i català: que són o qui són aquests “factors destructius”. Jo vos ho diré: les cabres. O si voleu els mals polítics, alguns propietaris, “la caça major” i les cabres. “Accions antròpiques”, “factors destructius”, enlloc he vist escrit el nom de: cabra.
          http://1.bp.blogspot.com/_q98bYbvV4X4/R4p0EZjzROI/AAAAAAAACSI/NYQx0maZP9E/s1600/DSCN6910bis.JPG

La cabra assilvestrada es va declarar espècie cinegètica, això vol dir cap control, vull dir com el que tenen les espècies ramaderes: ovelles, vaques, someres.... La primera mesura a adoptar hauria de ser la de declarar a la cabra espècie ramadera i estar sotmesa als controls pertinents. O millor encara, declarar-la oficialment el que en realitat és: una plaga i actuar en conseqüència.
Quan al foc com a “factor destructiu”, val a dir que el cert és que les cremes per pastures de la nostra alta muntanya han minvat molt i estan cada vegada més sota control. Qui cremava grans extensions de càrritx per pastura ha envellit o va morir i no hi ha un relleu generacional. És cert però que el foc serà sempre un factor important de pertorbació.

Per tant l’alteració i confinament crític d’aquesta comunitat, a pesar d’haver tengut èpoques climatològiques més propícies, és, al meu entendre, sobretot antròpic i per tant corregible de manera antròpica també, és a dir interpretant i gestionant be aquest hàbitat. Cosa que no es fa. Ans al contrari. La categoria d’amenaça que, per exemple de l'auró i segurament també de les altres espècies, en dona l’IUCN és de “poc preocupant”. Ho podem assumir amb tanta calma en el cas dels hàbitats a Mallorca? Jo afirmaria que l’estat de conservació de les espècies abans esmentades és pitjor ara que fa vint anys o més i això que llavors es cremava més. Però la cabra estava sota control.

Per altra banda, què es fa per afavorir aquestes espècies, apart del teix? Es recullen llavors? S’empelten pomeres bordes o corners? Se’n fan esqueixos? Es repoblen a algun lloc? Quina gestió es du a terme per fer possible la germinació natural d’aquestes espècies, al manco als llocs més elevats? Quina interpretació fa aquest llibre per assolir una bona gestió d’aquest hàbitat? Sembla que dona sobretot la culpa al clima i a la insularitat com un mal sense remei i tingués por d’anomenar altres coses pel seu nom.

Quan al nostre arç, l'auró o rotaboc, vos puc assegurar que creix bé fins i tot al casc urbà d’Alaró (200 mtes. snm), sempre que se li presti un poc d’esment. Floreix per primavera al mateix temps que treu les fulles. El fruit està format per dues sàmares molt inflades, alades que se separen en madurar. Fructifica pel setembre. Molts fruits són buits de llavor, per tant va be fer amb unes tisores de podar ben esmolades, un tallet a un cantó del fruit i comprovar que és ple, llavors la podem sembrar, els percentatges de germinació en planter són alts si no sembram llavors estèrils. Aquesta subespècie d’arç és endèmic del nord d´Àfrica, illa de Mallorca i meitat meridional de la Península Ibèrica (Alacant, Castelló, Girona, Lleida, Tarragona i València). Està protegit com “espècie d’interès especial” al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades. Quan a la forma de les fulles, pensau en la bandera del Canadà i vos en fareu una idea. Prop d’Alaró és segur que el podem trobar pels Tossals Verds empenyalat a per la zona anomenada de s’Entreforc part de d’alt de la font del Pi del torrent d’Almedrà. I ara mateix no record si l’he vist a l’Orengar del Castell o de s’Alcadena.

Aplec sobre l'auró

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 13 de gener de 2008

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/01 … taboc.html

110

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Hola companys.
S'està organitzant una taula rodona a l'auditori del Club Diario de Mallorca. Hi està tothom convidat. Entrada gratuita. Tot aquell interessat en participar-hi també ho pot fer. Passaré adreces de correus als organitzadors. Lo ideal seria que hi hagués representació de diferents sectors: administració, colectiu caçadors, animalistes, botànics, zoòlegs, taxònoms, ecologistes, colectiu ramader...

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

111

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Impressionant documental de Yellowstone i l'arribada dels llops i el control o eliminació dels cevols.

http://lavozdelmuro.com/asombroso-como- … e-un-rio/#

No costa res somiar que passaria si aqui passes el mateix amb les putes cabres! fines i no fines!

Salut

Josep Manchado
jmanchado@gmail.com

112

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Gràcies Joem, molt interessant i didàctic, és així de senzill.

Per a algú a qui li interessi. M'estalviaré comentaris i assistència al respecte.

CICLE BIG BANG CLUB:
LA CIÈNCIA NOSTRA DE CADA DIA

"Què hem de fer amb les cabres a Mallorca?"

DEBAT


HI INTERVENEN

Tomeu Berga, director de GAC Formentor

Pep Lluís Gradaille, director del Jardí Botànic de Sóller

Xavier Canyelles, naturalista

Tomeu Seguí, doctorat en zoologia i cap del Servei de Caça del Consell de Mallorca

Joan Mayol, cap del Servei de Protecció d´Espècies de la Conselleria d´Agricultura, Medi Ambient i Territori.

HO PRESENTA I MODERA
Lluís Amengual. Periodista.

http://club.diariodemallorca.es/hoy.jsp … 2014-02-26

No hi veig cap representació del GOB. No cal?

Gràcies.

113

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Vaig passar també contactes del GOB, l'organització ha seleccionat els contactes que apareixen a la taula rodona.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

114

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

És ben cert que la cabra en general és una plaga i greument danyina per la vegetació. Ara bé, hem de distinguir entre cabra en general i la cabra "fina". Aquesta darrera és un animal que forma part de l'equilibri ecològic. Durant els seus 3.000 anys d'estància a Mallorca no ha fet desaperèixer cap planta. És més, els petits endemismes botànics que es veuen amenaçats per la vegetació tipus càrritx, mates...són ajudats per aquest herbívor qui manté controlada la vegetació arbustiva. Els treballs de l'italià Masseti especialista en cabres ho expliquen perfectament, així com també el valor i la importància de la Capra aegragus f. dorcas. La majoria de formes de Capra aegragus provinents d'un ancestre comú d'Àsia Menor introdüits a la mediterrània, s'han extingides. I totes aquestes varietats de la Capra aegragus estan protegides per la Comunitat europea.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

115

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Perdona Xavi, però i tu en representació de què o qui hi participes? Ho dic perquè entre altres coses crec que, pel que dius, la teva posició ja la defensa en Tomeu Seguí.

Per altra banda qui t'ha dit a tu que la cabra fina de la que parles ha estat a lloure per les muntanyes i des de quan? Ben al contrari, només per motius accidentals pasturava lliure en temps de pagesia de muntanya. Informa't bé, fins i tot cerca en la redacció de les escriptures de propietat o de lloguer de les antigues possessions, al respecte.

No em sembla gens malament conservar-ne la raça sempre que es faci de manera estrictament controlada i mai en àmbits naturals silvestres, espais protegits o declarats patrimonis mundials. En el nostre cas per l'especificitat dels nostres ecosistemes, comunitats vegetals i espècies on la cabra, fina o no, hi és del tot aliena. Tan fàcil penses que és com per art de màgia convertir la vostra cabra en el relleu del Myotragus? La veritat és que no fa cap gràcia la poca consistència dels vostres arguments i la magnitud del mal que provoquen.

116

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Uep Xavi,
Vols dir que hi ha diferència entre el rovegar d'una cabra fina i el d'una mesclada?
L'altre dia observava un comellar d'un puget de Calvià (Benàtiga), i me va sorprendre l'estat dels ullastres, que estaven marrons, esquelètics, com a socorrats. Un poc més abaix vaig trobar la causa, un grupet -petit- de cabres marrons.
Tenc la sensació que un petit ramat té a la muntanya un efecte devastador, perquè hi ha poc menjar i ha de rastrejar àrees enormes, dia rera dia, impedint la regeneració de la vegetació forestal.
Pep

The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton

117

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Efectivament les cabres són molt danyines i no hi haurien de ser. De fet, no només destrueixen boscos i garrigues, també jardins i cultius. Si fos per jo, s'han d'eliminar totes. Només vull aclarir que hi ha certes poblacions concretes de Capra aegragus, una espècie ancestral, protegida per la comunitat europea i que és estudiada per especialistes en ungulats. I que a més a més, intervenen en el manteniment de l'equilibri natural, no deixant creixer plantes arbustives que compiteixen amb les plantes endèmiques.
Però en general, pel que fa a les cabres, bocs i cabrits que hi ha arreu, s'han d'eliminar. Encara que ens trobam al colectiu animalista que ens insulta i ataca pel fet de matar animals.
I consider que si hi ha investigadors seriosos que saben més tots noltros sobre cabres, se les ha de tenir en compte.
Per altre banda recordem també, que no només tenim problemes amb la cabra. Hi ha porcs assilvestrats, sobrepoblació de mart (espècie introduïda), entre d'altres, per no parlar de les exòtiques. Una aferrada.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

118

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Uep Xavier,
me sap greu però no puc acceptar per que sí alguns dels arguments que exposes, i que no per repetir-los moltes vegades per part d'algunes persones seran més veritat. La cabra fina no forma part de l'equilibri ecològic; tot lo contrari, no? O no és cert que bona part de les espècies de flora amenaçades a la Serra tenen en les cabres el seu principal factor d'amenaça? Igualment me sembla ciència-ficció afirmar que la cabra protegeix els endemismes de la vegetació arbustiva. No ens enganem, l'amenaça actual per als endemismes no és el càrritx sense control, sinó la cabra sense control. Ves a La Victòria i veuràs lo que poden fer les cabres fines, aqueixes que formen part de l'equilibri ecològic... I això que allà suposadament estan per sota de la densitat màxima establerta per al vedat de caça major...
La comèdia de la cabra fina només està servint per què un parell facin doblers i per què encara sigui més complicat abordar convenientment el problema ambiental.

Salut

Toni

119

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

La meva opinió personal és igual a la vostra. Només dic que hi ha estudis rigurosos que tenen en compte la població ancestral mallorquina de Capra aegragus i el seu paper a l'equilibri ecològic. No és una opinió meva.
Una aferrada.

Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

120

Re: Cabres: per a quan una campanya del GOB?

Uep Xavier,
ja he llegit que el debat ahir va ser entretingut wink Malauradament tenia una reunió i no vaig poder assistir.

Ningú dubta del fenotip "ancestral" de la cabra mallorquina, però pens que actualment cal situar-lo en el pla que li pertoca, en el de raça ramadera.

Sobre el paper en l'equilibri ecològic, hi ha molta suposició sobre la taula, massa. La cabra no pastura com una ovella, igual que tampoc el Myotragus devia pasturar com ella. Des del final del Messinià Myotragus i endemismes en evolució varen conviure sense extingir-se (que sapiguem) fins l'arribada de l'home. Alguns d'aquells endemismes, però, en qüestió de poques dècades i a causa de l'explosió poblacional de cabres a lloure ara estan al llindar de l'extinció. Podem discutir sobre què passaria amb alguns endemismes en l'escenari de pastura zero, però el que és cert és que el futur en l'escenari actual, amb cabres, és pitjor. Sempre serà més fàcil (i més econòmic) controlar la colonització vegetal (si es demostra perniciosa) a l'entorn d'endemismes, que controlar els efectes constatats de la població caprina.

Salut

Toni