Tema: Llei "agrària".

Francament, donar una majoria absoluta al PP dona per molt i vaja si ho aprofiten!. L'entorn, els espais naturals, els boscos, el camp agrari i ramader són per aquesta majoria, que qualcú va votar, un motiu de lucre, d'explotació, d'especulació, d'urbanització, de contaminació, de tudadissa... En vint o trenta anys aquesta gent estarà retirada o a punt de deixar aquest món, però les seves accions polítiques persistiran. Les generacions que ara pugen o encara han de néixer en patiran les conseqüències i, certament, en mirar enrere sentiran vergonya del poc que estimaven aquesta terra i de comprovar com eren de pocs qui la defensaven.


31.07.2014. El GOB denuncia que la Llei Agrària està feta a mida dels grans propietaris i terratinents.

El GOB demana a Company la retirada de la llei agrària, que afavoreix l'especulació al camp i perjudica la pagesia

Els GOBs de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, presentaren ahir una al·legació conjunta contra la Llei Agrària de'n Biel Company de la que en demanen la retirada.

Amb l'excusa del foment a l'activitat agrària, en Company ha bastit una llei a mida dels interessos de grans popietàris de sòl rústic i de les grans indústries agroalimentàries i de transformació. El camp deixa de ser pels pagesos, per passar a convertir-se en un sòl encara més apte per a l'especulació, la inversió immobiliària i els negocis a l'engròs.

En Company esdevé el “rei del mambo” i decideix què és i que no és residu, lleva límits en el control de l'explotació dels aqüífers, decideix que tot el que estigui vinculat al prefix “agro” no ha de tramitar ni declaració d'interès ambiental ni tramitació ambiental. La Llei és en definitiva, un autèntic despropòsit i per això el GOB en demana la retirada.

Una llei urbanística per obrir el sòl rústic als negocis immobiliaris

La proposta de Biel Company afavoreix i promou la desregulació del sòl rústic i la substitució de l'activitat agrària. Consideram que l'avantprojecte hauria de respectar l'interès públic i el marc regulatori urbanístic i ambiental i regular única i exclusivament els aspectes vinculats a l'activitat agrícola i ramadera. En aquest sentit per tant, qualsevol exhoneració de compliment dels paràmetres urbanístics i de la regulació ambiental amb l'excusa d'afavorir l'activitat agrària, ens sembla una clara regulació a la carta, contrària a l'interès públic i una invasió i usurpació competencial susceptible de ser objecte de recurs d'inconstitucionalitat.


Una Llei que incompleix la Directiva Marc de l'Aigua

L'avantprojecte pretén sotmetre la planificació hidrològica als interessos de grans explotacions. No posa límits ni control a l'ús intensiu de l'aigua, no només per activitats agrícoles i ramaderes, sinó tampoc per les activitats que hi considera complementàries (com els camps de polo)

Tal i com està redactat, l'avantprojecte contravé la Directiva Marc de l'Aigua (Directiva 2000/60/CE) i fa incomplibles els objectius d'aquesta i inútil qualsevol criteri racional de planificació hidrològica.


Una llei que pretén el·liminar controls ambientals

Especialment en la part de la llei referida a la gestió i aprofitaments forestals, el Sr. Company preveu exhimir de la tramitació ambiental de determinades actuacions no planificades (per exemple, sol·licituds de tala contravenint l'establert per als espais Natura 2000 i contravenint així la Llei 42/2007 (patrimoni natural), que transposa el que estableix la Directiva 92/43/CE (d’hàbitats). En definitiva, pretén facilitar l’explotació forestal per a la producció de biomassa, a finques privades i públiques, tinguin o no protecció especial.


Aquí podeu consultar les al·legacions:

http://www.gobmallorca.com/images/stori … graria.pdf

Re: Llei "agrària".

LLEI AGRÀRIA AL·LEGACIONS

Surar fora vila sense edificar-hi més

El Col·legi d’Arquitectes demana a Company que no rebaixi les normatives urbanístiques amb el pretext de fer viable l’agricultura

Una llei agrària ha de promoure i regular l’activitat agrícola i ramadera, però no pot canviar lleis territorials, ni molt menys afectar les normes “mare” en la matèria. Això és el que considera el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, que ha presentat dures al·legacions al projecte de llei agrària.

Els arquitectes veuen amb alarma i preocupació la invasió que preveu l’esborrany de la llei agrària en la regulació urbanística. El Col·legi considera que el nou text legal que promou el conseller Biel Company i que ja està en exposició pública des de mitjan juliol “hauria de prescindir d’incloure, novament, modificacions del marc normatiu vigent en matèria d’ordenació territorial”. I així ho ha fet arribar el Col·legi a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori que dirigeix Company, en forma d’al·legacions.

En aquest sentit, els tècnics vénen a dir al Govern que la llei agrària no pot ser una excusa per modificar les normes territorials i que, en tot cas, “el més raonable hauria de ser assolir la revisió de la Llei de directrius d’Ordenació del Territori, tot evitant ara la proposta de modificar la matriu de sòl rústic de la LDOT”, que regula quins són els usos permesos en les diferents categories de protecció del sòl rústic, però en cap cas a través d’aquesta nova norma.

Si quedàs així, la nova llei agrària podria suposar donar “barra lliure” perquè la Conselleria d’Agricultura pugui decidir usos i construccions de nova planta en, fins i tot, Àrees Naturals d’Especial Interès d’alta protecció, expliquen experts consultats.

No només això. Si s’aprovàs, la llei agrària modificaria també fins a vuit articles de la Llei de sòl rústic, un extrem que l’òrgan col·legiat considera totalment “inconvenient”.

Un dels punts més delicats des del punt de vista urbanístic és l’excepció que planteja l’avantprojecte de llei a les activitats agràries per poder edificar sense que es disposi de la parcel·la mínima. Tant la Llei de sòl rústic com les Directrius d’Ordenació del Territori impedeixen construir per davall dels metres quadrats exigits en cada tipus de sòl.

En l’article 102.3, l’esborrany fixa aquestes excepcions. Així, la parcel·la mínina “no s’aplica a les actuacions en explotacions agràries prioritàries, a les infraestructures de reg, als hivernacles, als edificis o a les construccions per a activitats de venda directa o transformació agrària”.

Llei d’espais naturals

Especialment dur és l’apartat en què el Col·legi d’Arquitectes recrimina a Company que “resulta de difícil comprensió que, només en els àmbits protegits per la Llei d’espais naturals, els edificis, construccions i instal·lacions que ja eren existents, ara siguin considerats com que es troben ‘ajustats a la legalitat’”. “A quina legalitat es refereix?”, es demana el COAIB, “A qualsevol norma? Vol dir que una vegada aprovada la llei -agrària- es permetrà que, per exemple, una activitat contamini un aqüífer, infringint la Llei d’aigües o el Pla hidrològic? O que es permetrà que l’excés d’enllumenat contamini, infringint la normativa ambiental?”.

Construccions injustificades

Un dels aspectes que més preocupa als arquitectes és precisament la proliferació de noves edificacions en sòl rústic, un clàssic de Balears. Per aquest motiu, consideren que el projecte de llei de Biel Company ha de posar molt més emperons a les construccions de nova planta. “Només s’haurien de permetre si es troben degudament justificats, als efectes d’evitar les innecessàries implementacions de difícil adaptació a l’entorn”, assegura el col·lectiu en el seu escrit d’al·legacions.

Precisament amb el pretext de “magatzem agrícola”, a Balears es coneixen molts de casos d’edificacions que mai no han tengut aquest ús i que han emparat xalets camuflats. Els arquitectes volen evitar més abusos en aquest sentit.

http://www.arabalears.cat/balears/Surar … 81255.html