Tema: motius per no esquitxar voreres

Hola

La imatge no fa llarg de bona, però és un motiu més per abolir una de les pràctiques més estúpides del món: l'esquitxar voreres amb peles públiques. És de dia 1 de juny, hi havia unes 80 Orchis piramidalis, a la carretera del Cap blanc, just vora la possessió de Betlem.

http://picasaweb.google.es/jaumeao/ORCHISPIRAMIDALISACALAPI#5477918185284600178[/img]

Salut!

Jaume Adrover

La vit-ta é la que trabaha, el cuerpo é un bulto.

Re: motius per no esquitxar voreres

Bon document Jaume, bona foto. Salut.

3

Re: motius per no esquitxar voreres

A la zona d'Artà i Capdepera, al mes de maig, hem passat de tenir les voreres de lo més espectacular, amb les roelles,  crisantems i altres ruderals florides, (i amb els turistes corresponents fent fotos) a la desolació més absoluta. De pena!
Ben significativa la foto, Jaume.
Salut!
Cati

4

Re: motius per no esquitxar voreres

La setmana passada, devers les tres de la tarda i amb una bona calor,  hi havia un operari amb un camió esquitxant les voreres de la carretera de Sóller, devers la zona de l'Alqueria Blanca (abans d'arribar a Raixa)...
Ara sembla que la vegetació, que no molestava a ningú, és clar, estigui seca i sense el verd que li tocaria.

5 (editat per Joan Vicenç 19-06-10 04:53:02)

Re: motius per no esquitxar voreres

Fa uns mesos vaig fer aquest escrit per la revista des Busqueret, no se si hi surt publicat. Salut.


Per una feina ben feta sobre la flora de camps i camins.

Coincidireu amb mi que a Mallorca els espais verds públics són escassos, molt escassos. Dels monts comunals d'abans de les desamortitzacions espanyoles, passant als espais urbans de corrals i jardins oberts, de solars, de bocins d'horts i arbredes, de carrers i camins transitables, hem passat a una urbs cimentada, asfaltada, acaramullada de cotxes amb carrers i camins tancats on se'ns atorga el dret de caminar sempre que mirem endavant o enrere per por que no ens atropelli un cotxe. Pocs espais verds per a tanta gent. Així, els caus dels humans i també les muntanyes han esdevingut propietats privades on, en certes qüestions, cadascú hi pot fer el que vol. En el cas que ens ocupa, l'hortolà, l'empresari agrícola, el qui s'ha comprat un tros com a segona residència, tenen tot el dret si volen de fumigar les seves terres per eliminar la “mala herba”. És bo de conèixer si observam les herbes com a taques grogues, més tard grises, on haurien de ser verdes. Als carrers, camins, carreteres, autopistes i jardins públics els hi passa el mateix, encara que la decisió d'eliminar l'herba amb “males arts” la prenen autoritats tècniques o polítiques de l'administració pública. Per posar un exemple, en Miquel Nadal, conseller de camins i carreteres fins fa poc, però que hi va exercir durant anys, no va tenir mai cap inconvenient en que arreu de Mallorca es fumiguessin les voreres de carreteres i camins, prop del poble o en un espai natural protegit, prop d'horts o de vinyes, en època de nidificació o no... cap mania. I no és que no li xiulassin les orelles quan ens topàvem cada any amb la mateixa malifeta: el GOB fa anys va publicar un pòster fent referència a la necessitat de conservació de la flora i fauna de camps i camins antròpics. També s'han publicades cartes al director i articles diversos per denunciar aquesta pràctica.

La fumigació amb Roundoup, que és el producte que es sòl usar per aquest menester consisteix en primer lloc en realitzar  una feina mal feta, lletja i fins i tot perillosa, feta amb cap estudi previ ni en cap previsió que pugui tenir en compte altres elements que la simple i dràstica eliminació per enverinament de la flora que s'atreveix a néixer a les vores dels camins. El manteniment o control de la vegetació silvestre o no a les voreres dels camins s'hauria de realitzar de forma humana, manual, selectiva, amb coneixement del que es fa i sobre què incideix l'acció. Això no vol dir que no es puguin emprar desbrossadores, motoret de serra, xapes, xerracs, estisores de podar etc., al contrari, cal utilitzar aquestes eines tan bones que ens aporta la ciència i que tant fa retre la feina. Aquesta pràctica de manteniment s'ha de portar a terme cada any i si pot ser per les mateixes persones: qui coneix, estima. D'aquesta manera les passejades, receptades o no pel metge, que es volen fer per aquests pocs indrets públics de què gaudim, es podrà realitzar amb molts beneficis afegits, perquè els operaris, capacitats per aquesta feina, hauran estat tan eficients com per deixar un fonoll (Foeniculum vulgare), unes flors de sant Joan (Hypericum perforatum), unes margalides (Chrysanthemum coronarium), uns lletsons (Sonchus oleraceus, S. Tenerrimus, S. asper), unes orquídies, bledes, borratges (Borago officinalis), cames-rotges (Cichorium intybus), llevamans (Calendula arvensis), Anèmones (Anemone coronraria) i moltes més, fins i tot batzers (Rubus ulmifolius), rosers silvestres (Rosa sempervirens), aranyoners (Prunus spinosa) i qualque servera (Sorbus domestica), tot depenent de l'indret biogeogràfic,  amb la finalitat que hom descobreixi els habitants florístics del seu entorn, sovint agraïts en forma d'aroma, color, aliment o medicina pel cos i l'ànima.

A la vegada realitzaríem un acte de respecte envers els quatre caragols, abelles, papallones, poliols o ocells diversos amb qui compartir l'habitat en lloc d'enverinar-lo amb tanta meticulositat i inconsciència.

6

Re: motius per no esquitxar voreres

Hola, Joan
Pots descarregar-te ES BUSQUERET en PDF, i veure el teu l'article, a http://www.esbusqueret.com/
La versió impresa s'està enviant aquests dies.
Salut!
Cati

7 (editat per Joan Vicenç 19-06-10 04:52:39)

Re: motius per no esquitxar voreres

Gràcies i gràcies per millorar-ho.
JV

8

Re: motius per no esquitxar voreres

Idó a Alaró i Binissalem no s'han quedat enrrera, i en el cas de Binissalem l'ajuntament no signa la feta i a més fa publicitat del producte emprat. Fixau-vos a la darrera imatge : just en front de l'escola Ntra. Sra. de Robines al camí de s'aigua.

http://picasaweb.google.com/alex.fortez … Fumigades#

Salut
Alex

9

Re: motius per no esquitxar voreres

Hola,
avui matí a la rotonda per desviar-se cap a Port d'Alcúdia o Port de Pollença estaven esquitant les voreres de la carretera. Les males herbes en concret gairebé no arribaven a un pam d'alçada.
Torna-m'hi tornai.

Cristina

10 (editat per Joan Vicenç 19-11-10 06:09:28)

Re: motius per no esquitxar voreres

Entre Palmanyola i la carretera vella de Bunyola també les estaven esquitant avui de matí. M'agradaria saber què s'embutxaca l'empresa del Roundoup (és potser Monsanto) amb totes les tones d'herbicides que ven al Consell de Mallorca. Tant se val que governi el PP com el PSOE com, pel que es veu en el cas de la processionària, el PSM. Quins arguments tècnics avalen tal grau d'enverinament?

Les herbes que esquitaven no arribaven a mig pam. Era com una estora verda de gespa, aviat serà groga de mort i més endavant negra d'asfalt. Molt en la línia del que, en contaminació ambiental, impliquen les carreteres, cotxes i consum de combustible.

11

Re: motius per no esquitxar voreres

Hola...

La carretera d'Inca a Sineu també ha estat esquitxada... es veu una franja roja a cada banda.

Suposo que no deu fer massa dies...

Pere

Re: motius per no esquitxar voreres

"La procesionaria no mata árboles y no es una plaga forestal en los ecosistemas mediterráneos", aclara Diego Gallego, doctor en Biología - See more at: http://elclickverde.com/reportajes/la-p … rONqU.dpuf



http://elclickverde.com/reportajes/la-p … 3%A1rboles

Re: motius per no esquitxar voreres

Buena foto, apoyo totalmente la protesta. Un poco de civismo en nuestras aceras.

Treballant en Pilgrim

Re: motius per no esquitxar voreres

Avui, carretera Alaró-Lloseta. Arran Paratge Natural Serra Tramuntana. Tenc per mi que aquesta carretera se segueix esquitant per la influència, nefasta, d'un polític ara sense activitat pública. En tot cas, tenia entès, em pensava ingenuament, que el Consell ja no estquitava les voreres, de fet l'any passat vaig collir herba per les gallines a aquest mateix lloc. Pel que sembla tant fa siguin d'esquerres o de dretes qui governa pel que fa a enverinar l'entorn. No hi ha manera.

https://lh3.googleusercontent.com/a0QVTGoN-GiB_xV9xmCSvUFhZ0aU-AJPpxFZv38UZTNwhW0P8kCPo8PyVACmW9LDrVmh5QqcdCK1gMqOiYSj2NSLdhCBJjbvpyY8aAJpBwQPQH11m-jeSYRMczf-cKiWl1bq7arWLSvdzgdkGWAiAaQQDFHzD-sM9yOLUEtCrcT1EyMDZGN1yDM0RMDYOfddtfm3-47cAwkyZcfjX2IV2F3aKurqHxLM9hz4h2QSlqMcSkXSojkDmnAJX8qvpE0JUYVe0A8mgjq4Lgxl_Esaf1S4PJVP0YOniPMKAsZc9Fkl963BsSalL_4aUzpO6R5tzKN6_T0SBYhFu73Iqt68QtSrIllvpto1_CUsyioy8dBovzLmHWQcE7bUoLoqXGfv17_F-w8E2u2vVhzGaNp2ZlLcAN066_F2B0XAsAlpe_unu_gVr9EYCQeKH2nNd2z-s3c6fcNepz0wFRXFnR3CUrMfZUl2bd3ZdlNlu5Ns15U4MMcZQoUi4Gd8NC9k54f6B9XMwrSMDapa6Em8CQT1FX6gQsOT6RRh3lIPk1498VXpXZSezimBbCQip01NkifJv9XW18DYq5jv_YBG9erOt7ZISgM65wwsJsa4IYHSQw=w1280-h720-no

https://lh3.googleusercontent.com/P3i0IBnyYA6crExSLjbx158_4Xa1ukoZCAnbHkLEuM3aVOrxQc1OvaVnl2F6Zcs3tW666Wgu_LLWhaz0zXeKhVaJQryqwW3w1fsltBAbD-_zCnIv5DYJtHbvHZ1Zraku2kAL9FDanNJNu5KNVoXcy_41dlItNVbggnBpwUDKTpayCiP8P62TtEajP3HtM4URui-ZZCprHQmE3uy0tNGKjFzKjqrQ9COt0Jefe1_kl9nTHKbXYupJ7Fbjmmt6OGJmg2AGo923WRV0kHyzAUIiGObguZnN8uMKBlCzOXHeuSAZNSMQJl01T2SyLkvG8jtAal2PDd6OMBMRmYL9IbVKaYbDxIXmEmzRF6cXCECgU1SwaMzflis3aMjBZVlsFVr6vP2jrIaGnWpfkz8IT7TpbgFAcZbsBj2SGbaKPvLUAFqGHtsjWeNWWCWK3orh_-MLwECM4oFaYWExDrjTsjTZ7JE2gMBe_zHwDXHgBgk8K5tLwHTNx-V4C0_LPq2yYNOLebm09IaBL_tQaFs4nn9BngyfLeZpPLYU6Ob-SIkr-54VhXPU4xcwahn7KG8Y62OYs8GSXFZIHm0JK7U9Oqi5n_M_EO8QUtvYu-sw6STz7w=w1280-h720-no

Re: motius per no esquitxar voreres

https://www.arabalears.cat/xarxa_local/ … 88874.html

El Consell de Mallorca deixa d’esquitxar les carreteres amb herbicides de glifosat
MARGALIDA BONNÍN Manacor | Actualitzada el 30/03/2014 23:53
La primavera ha esclatat enguany també als marges de les carreteres de Mallorca. Després d’anys de reivindicacions de pagesos, ajuntaments i entitats ecologistes, el Consell ha optat per deixar d’esquitxar amb herbicides les voreres de les vies que són competència seva. El resultat es pot comprovar fent una volta: catifes de flors i una vegetació exuberant voregen les vies traçades a l’illa.
Des del 30 de juny passat, s’aplica una “moratòria absoluta” i el Consell no esquitxa “gens”, explica Rafel Gelabert, director insular de Carreteres. Abans de prendre aquesta mesura, les empreses contractades pel Consell aplicaven pesticides tres o quatre cops l’any. Ara, es deixen créixer les herbes fins a un cert punt i es desbrossen tant manualment com mecànicament dos pics l’any. De moment, el Consell està en període de proves. Gelabert apunta que es tracta de conèixer “què passa quan no esquitxam” per estudiar alternatives de futur.
L’ús massiu de productes químics nocius per al medi ambient per controlar el creixement d’herbes a la carretera es descarta a Menorca i a Eivissa. A Mallorca s’ha fet durant anys, independentment de quin partit tingués el poder.
El canvi de xip a la institució ha arribat després de repetides mobilitzacions. El 2010, l’entitat ecologista GOB i Apaema (Associació de producció agrària ecològica) van iniciar una campanya per instar els ajuntaments a no esquitxar i a demanar al Consell que tampoc no ho fes. Deià, Artà, Felanitx, Manacor i Inca aprovaren textos en aquest sentit. El maig passat, el Consell també aprovà per unanimitat una moció presentada per Magdalena Palou, del grup MÉS. S’hi instava el departament de Carreteres a reduir de manera “contundent i progressiva” l’ús del glifosat a les voreres i camins. Com no passa sempre amb aquest tipus d’iniciatives, es complí ràpidament amb allò pactat.
Perills del glifosat
Els herbicides que usava el Consell contenen glifosat en un 36%. Aquest és un principi actiu obtingut per la multinacional Monsanto que actualment es distribueix amb diferents marques. Com constata un informe tècnic de la institució insular, aquestes marques, com el Roundup (la més coneguda) i el Tomcato, són perjudicials per al medi ambient i les persones. Poden ser tòxics per inhalació o ingestió, irritar la pell o provocar infecció ocular greu, entre d’altres. Segons explica Toni Muñoz, portaveu del GOB, tenen efectes a llarg termini, ja que canvien les condicions del sòl. A més, productes que se solen collir, com els espàrrecs, els caragols i altres espècies que habiten els marges, també rebien la toxicitat de l’herbicida.
Efecte a la pagesia
Si plantes i animals són les primeres víctimes directes de l’aplicació de glifosat, els pagesos en són les següents. Un agricultor ecològic “podia veure com es perdia tota la producció d’una finca pel glifosat”, recorda Toni Feliu, president de l’Associació de Varietats Locals. Segons explica, l’herbicida podia arribar als conreus de la vora de la carretera, que després d’una revisió deixaven de ser acceptats pel Consell Regulador del Cultiu Ecològic (CRAE)
Tot i celebrar la notícia, Feliu es mostra crític amb el Consell i alerta que no se cerquen opcions més agosarades per controlar el creixement d’herbes, cosa que sí que es comença a fer a Europa. A zones d’Alemanya, França o Itàlia, indica, s’estimen més controlar les herbes com es feia antigament: amb les pastures de cabres i ovelles. A París, l’any passat es posà en marxa un pla pilot d’ecopastura, que consisteix a utilitzar ovelles per mantenir les herbes dels espais verds a retxa.
Muñoz, per part seva, destaca la important passa endavant que suposa la nova manera de fer del Consell. “El paper ecològic d’aquestes herbes és molt important”, afirma, per garantir la biodiversitat i per a la salut de les persones.

16 (editat per Joan Vicenç 04-05-18 03:17:04)

Re: motius per no esquitxar voreres

Enguany el Consell de Mallorca, concretament el Departament de Carreteres de Mercedes Garrido (PSOE), que es passeja pels pobles defensant, sense gaire oposició sigui dit, esteses d'asfalt i cotxes com el del tram autopista-Lloseta, ha tornat a decidir esquitar, enverinar, matar, "fer net", les voreres de les carreteres que voregen la Serra de Tramuntana, concretament als termes dels pobles de Santa Maria, Alaró, Consell i Lloseta. En zones ENP (Espai Natural Protegit) de la Serra de Tramuntana i ZEPA (Zona Especial Conservació Aus).

Què cal per deixar de decidir utilitzar aquests mitjans nocius de "neteja"? La vegetació de voreres de carreteres és neta, rica en biodiversitat i bellesa, a tot temps i, si cal, és possible aclarir-la, eixermar-la, desbrossar-la, podar-la, talar-la... amb coneixement i respecte.

Quin és l'argument del Consell per decidir de forma unilateral enverinar i matar aquesta vegetació i biodiversitat ? Qui hi guanya? Què hi diuen els responsables (MES, PODEMOS) de la Conservació de la biodiversitat, entorn i medi ambient?