1 (editat per Pere Llofriu 22-05-08 14:26:16)

Tema: jardinàcies, invasores, semàntica...

La flora al•lòctona tradicionalment ha estat mal tractada, vegem per exemple Bonafè, obra de referència indiscutible en molts d’aspectes, en aquest no aporta pràcticament res de nou sobre l’obra de Barceló i Combis de cent anys arrere.
I encara ara... jardinàcies... si en féssim una deconstrucció semàntica caldria contemplar unes quantes connotacions despectives, apart que hom es pugui referir a plantes que no tenen res a veure amb la flora de jardí.
Per això, i per presentar un primer llistat de espècies subespontànies observades a Marratxí, vaig fer la següent classificació (Pòrtula n. 227, any 2000):


Espècies naturalitzades
Són les plantes que, en principi, es confonen amb les autòctones, però no ho són: han vengut de fora, en principi en temps històrics, la forma en què han arribat pot esser molt diversa i ara no hi entrarem. Aquestes plantes les hem vistes sempre com les altres, freqüent¬ment sabem que són al•lòctones (de fora) perquè ho diuen els llibres de botànica. El cas més conegut és el de la vinagrella (Oxalis pes-caprae), però la llista és bastant més llarga i no és tancada: ara que el camp de la genètica evoluciona ac¬celerada¬ment, de segur que tendrem noves sorpreses.
Els nostres ecosistemes clímax sembla que estan ben vacunats contra aquests intrusos, i encara una sequera com la d'enguany, acaba amb el més pintat (esperem que almenys serveixi per això). Hi ha espècies, com les metzines de pometa (Solanum linneanum) que semblen in¬filtrar-se a la garriga, però ni això és clar. De moment, on estan més a gust, les invasores foranes, és als llocs "provisionals" de terra remoguda (per qualsevol motiu: natural, agricultu¬ra, urbanitzacions, solars aban¬donats, escombraries, vores de qualsevol obra...), que sempre n'hi ha, i ara i ací, més que mai. Les espècies que colonitzen aviat aquests llocs les anomenam ruderals.

Subespontànies puntuals (localitzades)
No hi ha una divisió clara entre naturalitzat i subespontani, freqüent¬ment s’utilitzen com a sinònims, aquí especificam "local" per marcar més clarament aquest grup de plantes que no formen part del paisatge, sinó  que les trobarem aïllades o a redols determinats, per exemple el lledoner. Pel que fa a la nostra contrada, aquest apartat és pràctica¬ment copat pels torrents.
Els torrents, amb l'aigua arrosseguen tot tipus de materials, entre els quals hi ha terra fina, matèria orgànica i llavors, i com que a més es creen redols subhumits o bassiots de llarga durada (ara natural o artifi¬cial), tot plegat són les millors condicions per fer germinar qualsevol cosa.
El mateix fenomen, si bé a una escala molt inferior, es dóna en els xaragalls i tot tipus d'escorrenties urbanes, per exemple, les voreres de les car¬reteres, espècies com la miràbilis i els bellveures semblen trobar-se bé en aquestes situacions. Fins la "passada" de Obres Públiques teníem una bar¬disseta de gazània a la carretera d'Inca. Entre Can Bronquet i s'Indioteria, hi ha lledoners i parkin¬sònies que tenen moltes ganes de créixer. De Santa Bàrbara cap al pou d'em Batlet hi ha hagut allassa grossa (Allium neapolitanum) molts d'anys, a més de la ipòmea característica.

Escapades de cultiu
Sens dubte, la perseverança en el cultiu d'una sèrie d’espècies de llavor generosa fa que sempre hi hagi moltes d’aquestes llavors repartides ençà i enllà i de tant en tant prosperin fora del seu lloc de conreu, seria el cas de moltes espècies d’hort (sindriera, tomatiguera, melonera, cols...).
Algunes espècies són intruses als vivers de jar¬dineria, amb els cossiols venuts s’escapen, viuen una temporada i desapareixen, és el cas de Oenothera rosea, Oxalis latifolia, Artemisia vulgaris i alguna altra.

Adventícies
O dites popularment, ventureres. Són espècies al•lòctones, normal¬ment de vida curta, què arribant a la nostra contrada segurament en forma de llavor, n’apareixen alguns exemplars escadussers i desapareixen amb la mort d’aquests exemplars. A aquestes les distingim de les escapades de cultiu precisament perquè es cultiven molt poc.

Es perpetuen vegetativament
Aquest és un cas de discussió, ja què, precisament la seva espon¬taneïtat, no és clara en bastants casos, de la ipòmea grossa mai no he vist llavor, però això no impedeix que en algun redol sempre l'hem vista formar part del paisatge (torrent del Mal Pas, a Palma); altres enfiladisses que es poden allargar bastant enfora són el seneci enfiladís i l'anredera (la de l’escola Vella de sa Cabaneta té tubercles davall l’asfalt). El que s'esdevé és que, aquestes espècies són im¬pertèrrites, quasi indestruc¬tibles, i, allà on les han cul¬tivades, o a vegades allà on les han tirades (un barranc, per exemple), hi poden romandre anys i més anys.

Els arbres de torrent
Entre el fleix, que sembla espontani, i els oms i plateros que semblen híbrids o cultivars estèrils, els polls i ailants fillolen de rel molt generosament. Cada cas es diferent, però és versemblant que fossin introduïts com intents de silvicultura: és ben lògic que els nostres avis intentassin treure una mica més de rendiment de les seves finques plantant arbres als torrents, encara que només fos per tenir un poc de fusta ràpida.
El platero, a Marratxí, és exclusivament cultivat. A Puigpunyent tampoc no he vist plàntules.

Altres [...]


És ben probable que hi hagi classificacions millors, i més ben explicades, però ara, aquí, i per explicar-ho amb un quadre sinòptic no en tenc d’altra. Un problema evident que té és que no es va contemplar el que pareix esser tenia més futur: les plantes invasores.
Però... i què són “plantes invasores”? En principi pareix que han d’esser espècies naturalitzades que emprenyen, però... a què? a qui? per què?

On és la línia que separa l’amor/odi? El fleix, acabam de dir sembla espontani, però deu esser coió, perquè perd les fulles pel novembre, que és quan els torrents van més bons. Aleshores, si un fill teu te demana si hem de protegir o apedregar els fleixos, què li contestes? La resta d’arbres d’aquests tots són un cromo.

Per altra banda, i ho comprovarem en aquest mateix fòrum, quan algú s’encalenteix amb això de les invasores, en posar un exemple tornen a sortir les cotorres argentines. O sigui, que mentre per als endemismes "de penyal", cada vegada que surt un estudi nou hem de canviar de subespècie a varietat (o viceversa) perquè els estams tenen uns mil.límetres de sobres, si són “jardinàcies”, ja podem  mesclar flora i fauna  per fer veure com seria d’espantós si se’ns escapava una palmera (a part de les cabres, que són com un regne a part, amb llicència per levitar per sobre del bé i del mal).

Però estic convinçut que el comú d’aquest fòrum estam suficientment preparats per parlar d’espècies i situacions clares.

Al diccionari Alcover-Moll, la definició de “envair” diu: acometre, atacar [...] entrar forcívolament en un territori. No sé si cal recordar que som nosaltres, a priori, els que hem fet entrar aquestes plantes, que encara serien invasores pro parte. Per exemple el celebèrrim carpobrotus, és acceptat que és invasora ran de mar, però en un sementer de Porreres vos puc jurar que si no el van a regar antròpicament, es fon totsolet. Als parcs nacionals i llocs semblants, evidentment, la flora autòctona ha de tenir prioritat absoluta.

Avui mateix el diari parla d’un jutge que ha sentenciat que ja està bé de dur a judici per a després cercar les proves del delicte: ha d’esser al revés, diu el jutge, i això que és un cas que fa més pudor que un cavall en descomposició. I això a què ve, doncs que m’ha donat la pista:

L’etiqueta d' “espècie invasora” ens l’hauríem de reservar per a les espècies en les quals s’ha demostrat que són causa de posar en perill espècies autòctones, si no... deixau-les viure. La gran majoria són garrides i ens tapen les vergonyes.

2

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Hola Pere!

M’he llegit amb molt de gust el teu comentari. Ets un valent defensant a aquest fòrum les plantes introduïdes!  :-) 

Jo estic d’acord que no podem “demonitzar” les plantes de fora en general. Però també crec que les plantes que sabem que tenen comportament invasor a altres indrets cal tenir-les sota vigilància (o eliminar-les sense contemplacions segons els casos). Perquè el problema és que quan te dones compta que és invasora... ja has fet tard. Estic pensant, per ex. en la Parkinsonia, que tu cites. Me sembla una planta que ens durà molt de problemes en el futur (veure http://www.csiro.au/science/RangelandSa … ies.html). També és el cas de les diferents espècies de Pennisetum (per ex. P. setaceum, malgrat ser una planta bellíssima, ha ocupat amplies zones de les illes Canàries). També fa mala pinta Pittosporum tobira, present als penya-segats litorals menorquins  (molt freqüent al Port de Maó, per ex.). Altres plantes com la Cotula coronopifolia, són un risc al Parc de S’Albufera. També vull cridar l’atenció  del perill d'unes poques plantes ornamentals d'origen Mediterrani, però que no són autòctones a Balears, com és Spartium junceum. Per a jo, aquesta espècie és la principal candidata a col·lonitzar les nostres garrigues de forma invasiva, com ho està fent a tota la zona al voltant deValldemossa, i com ho ha fet a tantes i tantes zones del Mediterrani on arriba a formar garrigues monoespecífiques.
Estic d’acord que cal una anàlisi planta per planta en lloc d’una conclusió general. I pot ser, inclòs, que a alguna espècie exòtica tindríem que legalitzar-la, donat que no podem desfer-nos d’ella i la seva introducció és molt antiga, per ex. la canya, Arundo donax.
Salut!

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Gràcies Joan, però lo teu té més mèrit. Molts d’altres en la teva situació, i que no t’arriben, fan com que viure de rendes ex càtedra. Tu en canvi davalles a l’arena a discutir amb gent que no té títol! Per a mi això t’honora, el problema és que aquí, si hi ha una cosa pitjor que anar a la contra, és posar-se sentimental... Idò al gra.

Bé... pareix que a l’engròs coincidim... la parquinsònia, per exemple, si es demostra que en un lloc posa en perill la flora autòctona, se l’ha de declarar invasora i intentar eliminar-la. Estam d’acord. Però ara mateix jo la tenc associada a culs d’urbanització il•legal i racons de carretera mal acabats (i són exemplars escadussers).

Dèiem que el carpobrotus és invasor a cap Salines, però a Porreres, si no el reguen artificialment desapareix tot sol, i són... 25 quilòmetres? Aleshores no veig com es pot transpolar el que passi a Canàries, a tocar del tròpic.

Tal volta no hi ha espècies invasores, sinó situacions amb invasió, que depèn de l’espècie principalment, però també del biòtop, del moment i de què passa, amb aquesta invasió. Si la vinagrella omple tot el camí de Binisafuller... i què? quan jo anava a l’escola rosegava vinagrella tot el camí, i què... ara aquest problema ha desaparegut davall l’asfalt. Ves per on, mentre discutim si és plaga o no, ens ho asfalten.

Tal volta “invasora” és l’espècie que es troba de p. mare en el lloc inadequat en el moment inoportú, però això no sol durar cent anys, entre d’altres coses, perquè t’asfalten.

I Si t’asfalten es mouen milers de tones de terra que aprofiten les espècies ruderals, que adesiara es confonen amb les invasores, però, dic jo, que fins que els ginebrons o les peònies es vagin situant a les vores de carreteres, alguna cosa hi ha d’haver.

4

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Jo si que me vull posar sentimental.

Jo crec que una invasora seria una introduida que va molt ràpid. . Ara talvegada hem augmentat sa freqüencia de introduccions per motius que no fa falta detallar, però d'havern-hi sempre n'hi ha hagut.  I tota introducció provoca canvis, es canvis de per si no haurien de ser dolents. Es problema és que si es canvis són ràpids poden ser traumàtics i dins sa recolocació de peces que pot provocar a s'ecosistema es poden donar processos irreversibles ( extinció de lo nostru i altres). I aquí és on per jo es motiu sentimental és suficient com per fer-hi feina. Es motiu de defensar un endemisme avegades no és tan funcional com sentimental des des punt de vista antropocèntric, però per jo motiu més que suficient, I aquí és on crec que hem de trobar sa frontera si com molt be diu en Joan sabem que pot provocar canvis traumàtics que arribin o no a ser irreversibles talvegada s'han de tractar i eliminar encara que de moment només estiguin a sa vorera d'una carretera subsceptible a ser asfaltada. Com que sa majoria de vegades no estarem segurs de que pot passar, principi de precaució al canto.

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Una cosa és l’Arcàdia Feliç, una altra és Cabrera, una altra és Can Pastilla, una altra és Can Buc (un dels culs de Marratxí)...

El món que tenim és el món que tenim (avui estic inspirat), i des del punt de vista de l’Arcàdia Feliç no fa gaire goig. Quasi tot el Pla hauria d’esser alzinar o ullastrar. Durant mil anys (o dos) ha estat herbes domèstiques i ara són casetons enrevoltats de terra remoguda amb illots de “basura”. I les muntanyes “que queden”, plenes de cabres.

Dins aquests panorama, per a mi la parquinsònia és un dels darrers problemes.

D’altra banda, això de declarar pre-plaga? a nivell teòric ja ho veig bantant emboirat, dur-ho a la pràctica, ni te dic.  Coses molt més senzilles...

Cada vegada que puc insinuo, o deman, que no es plantin atzavares, fassers ni d’altres plantes de puotes envoltant els parcs infantils ni camí de l’escola, d’això fa anys i no m’ha arribat cap acús de rebut. Per aquí tenc un llibret, Plantas mortales... de García Rollan, 1986: baladre, mèlia... Anam a fer una revisió als patis de les escoles?

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Si fos possible l'intervencionisme en el tràfic de plantes potser podríem començar per aquí:

Ja s'ha anunciat la intenció de reconversió de la platja de Palma.

Com que tenen la boca plena de planta mediterrània, que millor que un palmeral

Aquest palmeral no pot sortir d'altra banda que expoliant un oasi al nord d'Àfrica, o sigui de l'únic que atura lleugerament l'avanç del desert absolut

D'altra banda, l'administració ha fet uns cartells llampants que fan com a propaganda de les plagues que ara tenen les palmeres, amb les que de tant en tant, reuneixen periodistes a un vino español per a que escriguin que això de les plagues és un desastre i que "no sé donde iremos a parar"

Doncs on tendriem que "ir a parar" és a aturar el tràfic de palmeres i una moratòria de podes idiotes, que és per on s'infecten.

Amb les altres coses a reconvertir, parlen d'un preu de sortida de 3.000 milions, per a canviar pets per merda. De retornar les dunes allà on eren, no diuen res.

7

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Hola Pere i resta de foreros!

És evident que quant es xerra d’eliminar o eradicar, la polèmica està servida. Es link que pos aquí és una pàgina que defensa la cotorreta (que no tinc res a dir!) però arriba fins i tot a fer boicot als productes espanyols i demanar que no es viatgi a espanya i especialment a la ciutat de Barcelona (hi trobareu el mail d’en Zapatero per si li voleu fer alguna petició).El motiu; a Catalunya es va incloure al catàleg d’espècies cinegètiques degut a la seva ràpida expansió i els danys que ocasionen a la agricultura i l’arbrat urbà.

http://www.brooklynparrots.com/2007_07_01_archive.html

Deixant de banda aquest tema,  trob que tens tota sa raó quant afirmes que podríem començar per regular el tràfic de plantes (comentari que podríem estendre al món animal) . Pareix de sentit comú evitar la introducció d’espècies potencialment invasores en lloc de gastar recursos econòmics en campanyes d’eradicació que en la majoria de casos o no es fan o no son efectives, a més d’haver d’aniquilar unes criatures que no han demanat en cap moment viatjar a l’estranger.

Les espècies exòtiques invasores són, segons la UICN, la segona causa de pèrdua de biodiversitat després de la destrucció directa dels hàbitats, i aquesta problemàtica ha estat incorporada recenment a la legislació espanyola.

Amb el risc d’avorrir al personal, vos pos sa part d'aquesta Llei que fa referència a les EEI:

“La Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad recoge en el capítulo tercero del Título III la creciente problemática de las especies invasoras derivada de la globalización de intercambios de todo tipo, creándose el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, en el que se incluirán todas aquellas especies y subespecies exóticas invasoras que constituyan, de hecho, o puedan llegar a constituir una amenaza grave para las especies alóctonas, los hábitats o los ecosistemas.

La inclusión en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras conlleva la prohibición genérica de posesión, transporte, tráfico y comercio de ejemplares vivos o muertos, de sus restos o propágulos, incluyendo el comercio exterior.

Cualquier ciudadano u organización podrá solicitar la iniciación del procedimiento de inclusión o exclusión de una especie o subespecie, acompañando a la correspondiente solicitud una argumentación científica de la medida propuesta.

Teniendo en cuenta que no todas las especies introducidas en un territorio se comportan como especies invasoras, la ley de Patrimonio Natural y Biodiversidad incorpora como uno se sus principios inspiradores el principio de precaución, y referente a las especies exóticas invasoras, introduce el término potencialmente invasor. Así, en el apartado 4 del artículo 61 establece que “Por parte de las Comunidades autónomas se llevará a cabo un seguimiento de las especies exóticas con potencial invasor, en especial de aquellas que han demostrado ese carácter en otros países o regiones.”

Como medida suplementaria, el apartado 6 del mismo artículo determina que las Comunidades autónomas, en sus respectivos ámbitos territoriales, podrán establecer catálogos de Especies Exóticas Invasoras, determinando las prohibiciones y actuaciones que se consideren necesarias para su erradicación

Especie exótica invasora: la que se introduce o establece en un ecosistema o hábitat natural o seminatural y que es un agente de cambio y amenaza para la diversidad biológica nativa, ya sea por su comportamiento invasor, o por el riesgo de contaminación genética. (Supos que això d’arrer vol dir que un romaní de sa península es una exòtica invasora!)

Ara fa falta que sa Llei s’apliqui, però ja és significatiu la importància que li dona al tema de les invasores.



Una abraçada.

Magi.

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Idò si un romaní de la península es pot considerar espècie invasora, i usant les lleis només per emprenyar, que és el que fan molts polítics, es podrien prohibir els jardins botànics i tota la resta del que en diuen jardineria. No sé si vos hi heu fixat, però la camamil.la que es ven més als vivers fa olor de peus. Algú se'n fa infussions?
A mi m'agraden totes les flors, l'altre dia...


Vaig ‘na’ a na Ferranda diumenge passat
(la punta més maca de Banyalbufar).
La flora dansava fins ran de la mar,
tot era alegria: colors de postal,
malherbes i joies donant-se la ma.
Seneci de plata, viudes de penyal
(que estan ben en terra, les pots agafar),
canyotes de fora i arròs de pardal,
fonoll-pastenaga i d’envinagrar.
Ningú feia nosa, tothom tolerant.
Això és la Illa que jo vull cantar.

9

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

http://www.diariodemallorca.es/seccione … para-flora

10

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

Hola! sembla que el tema d'invasores està arribant als mitjans, la periodista que me va fer l'entrevista no tenia uns coneixements particulars de medi ambient, ho va fer sembla que perquè trobava que el tema era "noticiable".

Voldria comentar el que s'ha dit a missatges anteriors sobre la nova llei i el romaní com possible espècie invasora.

Tal com està la llei serà difícil d'aplicar a les plantes. Només, pot ser, per a casos extrems. La llei prohibeix la "tenencia" per part de particular de espècies catalogades com invasores (fins i tot si són si són mortes), "criminalitza" de forma exagerada el problema i farà que sigui molt difícil de complir. Trobau sensat que un particular pugui arribar a ser multat per tenir Carpobrotus al seu jardí? La llei s'ha anat al altre extrem i "me temo" que la farà quasi inviable, al menys pel cas de les plantes, no tant per als animals (trobareu al final el punt en qüestió). Imagino que abans d'aplicar-la primer es tindran que fer grans campanyes de informació per a que la gent sapi de que s'està parlant.

Sobre el tema del romaní com invasora:  per a jo això és una mena de caricatura, però no tenim que oblidar dos dels problemes de la planta autòctona en jardineria: la introducció de patògens i la contaminació genètica. El cas de Santolina, com diu en Pere, és més clar. S'estan plantant amb freqüència Santolina que amb tota probabilitat s'ha portat de fora de les illes, això pot provocar processos d'hibridació amb la nostra subspècie. És obvi que serà un cas improbable, però caldria no recomanar aquesta planta a llocs propers a on viuen les poblacions autòctones. En general caldria recomanar que la planta autòctona es faci a partir de material de les illes i no de fora. Amb el romaní, la veritat és que la major part del que veig als jardins se sembla molt al nostre, flors molt blaves i branques que penjant   ¡pot ser prest trobarem "palauis" per la península!
Algú sap d'on venen aquestes varietats de cultiu de romaní?

Estic amb en Pere que no vivim a l'Arcadia, i que s'ha de ser molt flexible i adaptatiu. Així que en lloc de "demonitzar-ho" tot: exótiques, autóctones, que ens paralitzaria, millor concretar-se en els problemes específics que coneixem i pensar métodes realistes de prevenció.  Per ex., a jo me fa por com s'està extenent Spartium junceum a la tota la zona de Valldemossa; des dels marges de les carreteres ja ha entrat a dins de les garrigues i me sembla que feim tard per aturar-la.


Salut!

Joan Rita

Punt 3 de l'article 61 de la Llei de Biodiversidad (http://www.mma.es/portal/secciones/biod … /index.htm)

3.  La inclusión en el Catálogo Español de Especies  Exóticas Invasoras conlleva la prohibición genérica de  posesión, transporte, tráfico y comercio de ejemplares  vivos o muertos, de sus restos o propágulos, incluyendo  el comercio exterior. Esta prohibición podrá quedar sin  efecto, previa autorización administrativa, cuando sea  necesario por razones de investigación, salud o seguridad de las personas.

Re: jardinàcies, invasores, semàntica...

[un any després...]

Nosaltres no sé... les plantes continuen la seva inèrcia, a pesar dels nostres protocols i manies...

Anant de Palma Nova a Calvià hi ha unes pedreres abandonades (Na Carnicera, es Cocons...) Per imperatiu legal s'hi ha fet un intent de regeneració teòric, que a la pràctica es redueix a la repoblació amb pins, que en aquests casos, i molts d'altres, va acompanyat amb un gastòrum increïble de tubs de pvc per al reg automàtic. Però així i tot no hi ha manera: les cabres s'ho mengen tot, i la terra és tan i tan pobra que, molts anys després encara no hi creix "res"...

Bé, "res" és un dir d'autocensura, en realitat hi ha un arbust que està col·lonitzant aquest microdeset: Nicotiana glauca, que per si no en tingués prou, encara té la "santa barra" de florir tot l'estiu.

Bono, un drama, jo francament: no sé on anirem a parar...