Bicicletes submarines! En pocs anys en vaig treure dotzenes, però molts trossos hi quedaren...
Lleures netejant, i es seu context...
S'entreteniment de netejar o cuidar es medi ja es practica de moltes maneres o tendències, i es poden diferenciar segons infinitat de criteris. Algunes pràctiques estàn bastant delimitades, amb nom i una trajectòria i història popular, afins a uns sectors i col·lectius. Altres són més variades o van evolucionant, més espontànies, sense noms comuns...
.
TENDÈNCIES NETEJANT LLIUREMENT
Hi ha de tot, unes pràctiques són puntuals i altres continuades, esporàdiques, inclús voluntariats organitzats. I sovint serveixen per a endreçar un lloc apreciat o proper, estimat...
Ja fa anys que és típic netejar entremig d'una diada de lleure a s'aire lliure, de manera integrada i intercalada a ses pauses o en finaltzar
excursions, rutes i acampades, encontres, diades lúdiques i festes, camps de treball, espeleologia o excavacions arqueològiques...
O netejar també arriba a ser s'activitat principal de diades puntuals, útils per a fomentar, educar, reforçar hàbits...
De lluny o antic, per exemple, amb
Keep America Beatiful a pics es vivia un voluntariat variat de neteja. Era proper a valors antics, i vinculat a haver patit danys ambientals per massificacions. Més infos a
https://en.wikipedia.org/wiki/Keep_America_Beautiful
I hi ha varietat de diades i campanyes de lleure o voluntariat netejant, estatals, internacionals o ‘mundials’ famoses, com per exemple
Let's Clean Up!.
O just a Capdepera, fa anys que s'organitzen neteges populars pes port i litoral. Són unes belles diades, plenes d'entreteniment i anècdotes. Per exemple:
http://capvermell.org/index.php/festes/ ... -ser-bauxa
I altres per a suquí anaven també en campanya navegant, netejant per més zones:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... r-cala-gat
NETEJA QUE ES DIVULGA POC, QUOTIDIANA, TURÍSTICA...
Antigament ses neteges espontànies per lliure o quotidianes eren poc divulgades. O avui dia, segons com... Perquè hi ha qui neteja com esbarjo, entreteniment, exploració, exercici físic o voluntariat i no ho mostra gaire. Anònimament o discretament, just com una forma de moure es cos, una expressió, atenció...
Des d'antic es nins, famílies i majors juguen per voreres cercant i recollint curiositats, fent manipulacions i expressions. Com a joc i com un art netejant fems, similar a qui jugaria fent castells a s'arena, o fa penjolls de copinyes de sa vorera. Un exemple més adult d'art amb fems marí a
https://www.laopinioncoruna.es/gran-cor ... 90980.html
Netejar quotidianament i com a trobada habitual és una passa interessant. Tal com fa uns anys practiquen ses colles de '
Mingas por el Mar'. Un vídeo a
https://youtu.be/EEBUv9OYVGQ
Inclús tendeixen a integrar-ho com a oferta complementària per a turistes!
O també, es
Sierra Club fa dècades connectava s'oferta turística complementària alternativa per a adults, i poder cuidar s'entorn de forma física i directa, guiada i segura. Durant rutes i viatges, estades de voluntariat... Un enllaç seu:
https://content.sierraclub.org/outings/ ... activities
NETEJAR COM A FORMA DE JUGAR,
I MOURE ES COS, EXPRESSAR, CUIDAR-SE...
A Balears a s'entorn o s'àmbit esportiu d'antic també es netejava i neteja puntualment en diades, actes o campanyes. Per exemple
diades de neteja de clubs de busseig, d'espeleologia o nàutics. I són neteges espectaculars, que recullen grans quantitats de fems descontrolats!
A vegades netejar dins s'aigua era una eina d'entrenament esporàdic o d'habilitats. Per exemple, escoles de bussos recollint milers de rodes de cotxos! S'havien deixat per a crear esculls vius i el que resultá ser un error 'ambientalista' gros! Globalment eren milions de rodes, pes fons a USA, Japó i en es Mediterrani! Més infos a
https://raymondworonko.wordpress.com/20 ... iterranee/
Per si inspira bondats:
"... voltar vora mar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se. Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botella o una bossa per passejadeta. O si?..."
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... ts-al-moll (Ull, a s'adreça d'email meva que hi apareix. No l'ús des de fa anys)
I sa primavera de 2014 sorgí sa pràctica d'entrenament d'àmbit esportiu corrent i recollint fems, es
plogging. Que es divulgà a internet amb encert, amb gran acollida. Inicialment practicat a àmbits d'atletisme, i després molts més!
Tota casta de gent, grups i colles, nacionalitats i cultures! Apropiat i adaptat en multitud de variants per tot es planeta! No només corrent, sinó també trescant ràpid. Amb tendències cooperatives, fraternes, expressives, humorístiques o estils ben desenfadats. Més infos a...
https://en.wikipedia.org/wiki/Plogging
Mirau-hi bé! No sols són lluny! Hi ha moltes activitats a prop! Per exemple jocs i deports de '
basuraleza', o variants de tendències des
volunteer littering...
Però ull amb so
greenwashing!
COMPETICIONS DE CAPTURAR FEMS
Paral·lelament han aparegut tendències amb opcions més competitives, de
challenge que aporten una motivació diferent... De valors èpics, de rendiment esportiu. Més afins a s'esport modern, que és popular a sa societat occidental contemporània.
Uns exemples de s'estil "
challenge", de repte o competició a
●
TrashTag https://en.wikipedia.org/wiki/TrashTag
●
Step Up, Pick Up competition reduces litter in Flint neighborhoods https://www.mlive.com/news/flint/2020/1 ... hoods.html
En àmbit i
entorn urbà, i ja fa prous anys, sorgí s'esport
spogomi. Que és un joc competitiu esportivitzat, des que han arribat a organitzar-se competicions internacionals. Més infos a
https://en.wikipedia.org/wiki/SpoGomi
O sa Hungary Plastic Cup, durant uns deu dies anualment i de fa anys, neteja vorera de rius. Entre festa, humor, voluntariat, fraternor, competició... Vegeu:
https://petkupa.hu/eng/?cikkId=family-h ... isza-river 
https://youtu.be/WIZ8gLfVsoY?t=120
Cova marina amb carretó de supermercat, aprox. 2011
SA NETEJA LÚDICA COOPERATIVA COM A MODEL, ESPECTACLE
Recollir fems, a terra o a mar, pot tendir a destacar una expressió i model, manifestació... I ser joc i deport educatiu, 'influencer' o d'espectacle! I a pics també es critica algun cas complicat, com fals o com un
greenwashing.
Idò, fa joia observar qui gaudeix jugant mentres cuida i neteja es medi!
Per exemple aquest espectacle emotiu des d'UK:
If you see a piece of litter pick it up!
https://youtu.be/lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!
I ses neteges de voreres de platges poden fomentar sa imatge de cooperació institucional internacional. Sa UE ho practica a un caramull de nacions, per exemple a...
Montenegro
https://youtu.be/PRU4v0VZIm8
Ghana
https://youtu.be/o9uPdZXsJAE
Tailàndia
https://youtu.be/Iu6zPmB3fL8
També és interessant i útil quan s'ajunten iniciatives privades, associatives, practicants, entitats i governs. Per exemple:
Sant Antoni presenta el pez 'come plásticos' para concienciar sobre la recogida de envases https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2019 ... 67359.html
Limpieza internacional de costas https://ambienteeuropeo.org/proyectos-2/
120 voluntaris participen en la neteja integral de Cabrera https://www.caib.es/pidip2front/ficha_c ... ca=8888630
Netejar i cuidar la mar també pot inspirar gran art i bell, música, cançó, cinema, i inclús ser viculada amb sa publicitat i empreses. Per exemple aquest gran art de publicitat de cervesa:
Una altra manera de viure https://youtu.be/P0kQdJ8ExYA
Acte III. Compromís https://youtu.be/A9HW3YlR1EI
Amor a primera vista https://youtu.be/rn3TjJUGwK0
JUGAR A CUIDAR ÉS SIMBÒLIC... PERÒ MILLOR INTENTAR ENCERTAR!
En jugar a cuidar es medi, es viu un moment simbòlic i lúdic. Si es prioritza sa sensibilització i emocions, no té per què ser 'útil' o una millora 'real' pes medi. Bastaria, en teoria, practicar intentant una ajuda que s'interpreta com a benefici pes medi.
Però té més valor, si realment s'ajuda es medi, encara que sigui un ajut humil.
Conèixer ses espècies i ecosistema, tenir encert naturalístic mentre es juga, permet saber millor com jugar. Saber actuar significativament pes medi mentre es neteja com a lleure.
Si es juga a cercar cuidar es medi, val més si realment ajuda s'entorn. Convé saber si realment s'està cooperant en afavorir equilibri o benefici ambiental. I no és senzill, podem patir molts biaixos i errar...
Però pot ser falla més es
greenwashing!
NETEJAR ÉS VIVENCIAR AJUDAR, DIRECTAMENT
I en es medi natural, és prou ric!
Aquestes pràctiques cuiden es medi interactuant directament, físicament. Hi tenen aquest component emotiu diferent, vivencial, immersiu, instantani, situacional... Interactuant ajudant físicament. És una experiència diferent, i afecta diferent com a premi. Hi deu tenir algun punt extra psicològic, neurohormonal, i de percepció ambiental, d'agraïment, d'afecte i de cures. S'apropa diferent a sa tendresa, sa delicadesa. Com una redempció o ofrena simbòlica, o un ritual. Permet una expressió d'una acció efectiva d'ajuda. A la vegada que es cerca estratègia en un medi incert i estimulant, i una finalització de tasques pendents.
Durant es lleure i joc de cuidar es medi netejant nedant es creen moltes interaccions cooperatives entre practicants. Però també hi ha certes normes i lògica interna respecte a ses interaccions amb sos animals, s'ecosistema o ambient. I va bé cercar o interpretar sa seua intenció, voluntat, personalitat...
En es medi silvestre hi ha interaccions motores i físiques per totes bandes, i poden ser així de benefici, mutualisme, 'cooperatives', d'ajudes.
Observar aquestes ajudes amb sos animals és interessant. Però deu variar segons es models per a interpretar-ho, es criteris... Hi ha moltes curiositats per etologia, en com interactuam nedant!
I s'impacte emocional és també beneficiós localment a s'ecosistema i es paisatge. I mantingut a la llarga pot fer-se més evident. Per exemple, una neteja local puntual popular de platges aporta una vivència mantinguda un temps. I és emotiva per s'impacte a qualitat de vida i 'ajudar' en es paisatge. Mirar sinó aquesta neteja de platges que han fet a la Índia a
The Incredible Transformation Of World's Most Polluted Beach
https://youtu.be/jXcoPO76UyA
Expressió i paisatge motivant per a observar es medi o es detalls de ses ones mentres es cuida sa vorera.
Hi ha un anvi curiós de tons en es buf d'aigua segons es raigs de sa posta de Sol. Està tot molt sarurat, per a veure-ho millor. Però noooo hi ha un filtre fotogràfic roig a sa zona superior de sa foto.
Just en aquell punt es raigs rojos directes des Sol passaven per amunt ses roques a la dreta, fora de sa foto. I coincidien il·luminant directament sa punta des buf d'aigua.
S'aerosol mòbil també tenia iridescència, bocins d'arc iris, però que no es veuen bé aquí.
I no hi havia cap fullet vigilant aquest tresor. Però sí que hi havia mooolt d'or a s'inlci de s'arc iris. O sigui, dins s'estel des Sol ♥
Crèdits imatge: modificat de XKCD https://xkcd.com/1944 CC BY-NC
Se'n fa broma, però en es Sol hi ha moooolt d'or.
Vegeu
https://www.explainxkcd.com/wiki/index. ... he_Rainbow
S'estimen uns sis-cents bilions (6 x 10¹⁴) o 3 trilions (3 x 10¹⁸) de tones d'or en es Sol?
Altres pràctiques, de...
CUIDAR ES MEDI INDIRECTAMENT
Altres pràctiques ambientalistes molt diferents intenten cuidar es medi indirectament, sense interactuar-hi físicament. Són activitats que no cuiden es medi en es moment que es juguen o s'expressen.
Per exemple, fer observacions naturalistes, estudiar, fotografiar, divulgar... O anar a una manifestació ecologista. O organitzar una recollida de doblers mitjançant una competició ajudant una causa ambientalista. O crear una fita simbòlica esportiva modèlica i èpica, a favor de sa natura. O jugar un esport amb imatges a roba i lemes ambientalistes....
Si ens manifestem per salvar sa posidònia, no vol dir estar plantant-la, ni traient fondejos que l’erosionin en aquell moment, sinó que és una pràctica amb sq que la cuidam indirectament.
Moltes pràctiques ambientalistes no cuiden directament. Qui les practica no viu s'ajuda directa física a s'ecosistema en es moment de practicar-les. No intenten ajudar es medi directament, sinó diferent.
No interactuen igual amb so medi! A seua norma principal, sa seva lògica interna i accions, no hi és això de cuidar o ajudar es medi directament físicament.
Però tot i no incidir directament en es medi, aqustes expressions són una vivència igualment clau, molt importants a sa nostra societat! Eduquen i influeixen!
Aquests lleures o expressions ambientalistes, ses manifestacions, art, estudis, observacions, fites, rècords, sa imatges... Tots ajuden molt es medi, indirectament! Reforçant un valor educatiu, ambiental, social, deportiu, de salut... Modificant es medi a la llarga, i en com ens hi relacionam i ho percebem.
I poden ser molt activitats serioses, o no, desenfadades, com una expressió lúdica, un lleure, deport, entreteniment, o joc. I poden ser de molts estils, formals, cridaneres, lúdiques, amb humor... Per exemple, es passa gust mirant aquesta obra d'art i expressió de s'enllaç, que és un vídeo humorístic sobre es recipients de plàstic:
Humanity’s Impact - How many plastic bottles do we produce?
https://youtu.be/M1_zb10euFo
Ull!
Que ve s'ona gegantina, una allau imparable de fems!
CUIDAR ES MEDI DIRECTAMENT, SENSE NETEJAR
Hi ha moltes pràctiques que no netegen es medi, però cuiden es medi directament. I poden ser lúdiques, amb molt de goig. A poc a poc, o amb activitat física intensa. I amb rècords o sense, i competint o no competint, en entorn més o menys natural, urbanitzat...
Per exemple, es pot cuidar es medi regenerant sa biodiversitat. O millorant sa seguretat des carrers i camins. O en un paisatge beneficiar expressions, s'estètica. O afavorir s'accessibilitat... I amb accions lúdiques de construcció d'art, o renovant tanques, llindars, o arreglant i fitant camins, tallant branques, construint refugis... O de cura, sembrant llavors, decorant un bosc, nius d'aus o ratapinyades, beneficiosos per natura, o tasques a una finca amb bonsais, o una zona comuna amb jardins secs o horts, o trasplantant arbres a zones reforestades, limitant espècies alienes, foranes o invassives...
Així es cuida lúdicament sa biodiversitat des medi, o sa seua capacitat de recuperar-se o sobreviure. O que sembli bell, més segur, o útil, amb més o menys encert per a ecosistema i benestars.
I aquest encert i criteri naturalístic cuidant es medi no té per què renyir amb s'estil informal, lúdic, amb so lleure o un joc. Però si venim d'un entorn molt formal, a pics hem de reaprendre a jugar, practicar de forma lúdica aquest àmbit de coneixements.
Sensibilització indirecta amb una acumulació de Pelagia noctiluca perdent filaments entre fems. Sa Pedruscada, 2009
CUIDAR NETEJANT NEDANT COM A DEPORT, COOPERANT.
O COM A ESPORT, COMPETINT?
Cooperant és com es va recollir es virotet jugant, passejant, com a deport, un esbarjo i una diversió per sa vorera marina, amb vida silvestre, tot i ser zona urbana... Durant es capficos i passejades netejant com a activitat física de salut... I és ambientalista i de recerca, per a revisar i plena de dubtes. Amb expressió, exploració, o fins i tot art efímera amb fems , de construcció, o en reordenar objectes
I amb so nom d'eco-swimming netegen nedant amb un estil i equipament més proper a s'esport de travesses en aigües obertes. I organitzaren un taller de natació netejant en aigües costaneres. I van recollint residus dins boies de senyalització de s'esport de natació en aigües obertes o triatló. Però ull, que són boies delicades, permeten carregar poc fems, lleuger, que punxi poc... Més infos a:
Eco-Swimming en Cadaqués by Miquel Sunyer
https://www.rockthesport.com/es/evento/ ... mming-cdqs
Segurament a altra gent competeix nedant netejant, i és proper a tendències d'esport. Jo no ho seguesc, però seria interessant veure-ho.
Pentura seria més significatiu per a educar si es netegés amb altres boies o equipaments personals per a carregar més fems. Sa predisposició a recollir i netejar nedant milloraria amb boies resistents a on ficar es fems petits, o penjar es feixucs, voluminosos... Així de cop es percep i es vol recollir mooolt més fems. És clar que això varia segons es recursos, altres fins educatius, sa pràctica deportiva, es trajecte...
ES DEPORT / ESBARJO TAMBÉ ÉS CREACIÓ, EXPRESSIÓ I CULTURA
Es deport és una expressió de sa societat, i és indicadora de com és sa societat. També és una configuració creada, que pot ser joc repetitiu, i element cultural germinal, modificador i crear tradicions.
S'empra es terme 'deport' des de temps primigenis de sa llengua. Per a referir-se a una diversió pràctica, model, inclús com exercici físic intens. Sovint fora casa, de portes sortint, de port o límits abstractes quotidians enllà, 'outdoor'...
Què diuen dos diccionaris importants:
(DCVB) DEPORT:Diversió, recreació; cast. recreo, diversión. Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49, 21. Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80. Alguna stona | yo cave'n l'hort | per mon deport, Spill 15794. Car tots mos senys han perdut lur deport, Auzias March xciii. Lo amaven tant, que no tenian altre deport ni altra alegria sinó son fill, Comalada PP 8. Lluytaria més brau contra la fera, | fent l'espectacle de més viu deport, Costa Trad. 119.
(DIEC) DEPORT Recreació, esbarjo, comunament a l'aire lliure.
Humor sobre es nous esports, mentre volava un estel.
ESPORT MODERN IGUALITARI, ESTANDARDITZAT, AMB RÈCORDS, RÀNQUINGS, JERÀRQUIC, INTERACCIÓ COMPETITIVA...
(No ho practic gaire...)
A molts exercicis i lleures sa gent es mou seguint una mica es models motors i es valors de s'esport modern o es seu entrenament. Sa pràctica lúdica i com es mou es cos gira sovint influïda per un cert estil esportiu.
Ses pràctiques d'esport més modern solen ser un poc diferents de ses d'esport i deport que vénen de més antic. S'esport modern innovà una mica, sobretot en cert rendiment motor. I tendeix més a establir puntuacions, rànquings, i molts sistemes de jerarquies. I s'organitza en entitats associatives, reguladores. Condicionant de forma abstracta i de lluny es practicants jugant. Defineix amb cura què es valora, i unes normes estandarditzades. I crea interaccions competitives, oposició junt amb cooperació i ajuda dins bàndols i col·lectius.
S'esport modern destaca per regular prou sa major igualtat de possibilitats entre gent diversa, i evitar certs riscs entre bàndols i col·lectius, i el que representen. I hi sol haver es rol dets àrbitres o es control independent i refinat de sa violència. Això no implica siguin més o menys violents, sinó que a s'esport se marca de lluny quina lluita simbòlica és sa que puntua, i es practicants s'arrisquen diferent.
Es simbolitza sa lluita, es sublimen certs instints, i es representen conflictes. Però es recreen de forma habitual, enfortint aquests automatismes i valors. Formen com un nou context molt hegemònic i influent a sa vida quotidiana.
I a s'entrenament o exercici físic vinculat a s'esport modern solem moure es cos diferent, i sobretot expressam altres simbolismes i estils, i relacionars. Són d'altres maneres que a exercicis des lleure i esbarjo més informal, natural, deportiu, espontani...
ESPORT AMISTÓS, JOCS DE COOPERAR, ALTERNATIUS, ECOLOGISTES...
PERÒ QUE MANTENEN COMPETIR PROU A SA LÒGICA INTERNA...
(No ho sol cercar jo...)
Ets esports moderns combinen cooperar dins bàndols, però competint entre bàndols, normes de fora des practicants, regulades i estandarditzades lluny. Prou fixes, amb sistemes de punts, rànquings i rècords. Condicionen es valors i objectius, o sa motricitat, interaccions, relacions, emocions...
Es menys competitius, esportius amistosos, ho són en dedicar-se a valors diferents. Però mantenen normes, sa seua lògica interna, objectius de competició entre bàndols o tandes.
Igualment jocs que es nomen esports alternatius, cooperatius o ecologistes, modifiquen materials, reciclats o alternatius, expressions i lemes que destaquen valors així, intensitats, equitat, atencions... Però ses regles i lògica interna sovint segueix sent de cooperar junt amb competir, rànquings bàndols...Tot i que ja s'allunyen una mica de tendències competitives des model més hegemònic esportiu.
JOC NATURAL, EMOTIU, LLIURE, ESPONTANI, EQUITATIU, ECO-UBUNTU, GENTIL...
Una tendència cooperativa, diferent de s'esport i jocs més populars i estàndards.
(Això sí que ho cerc més, sí!
)
Hi ha pràctiques lúdiques diferents a s'esport modern, més naturals, amb menys tendències esportives. Més lliures, informals, i apareix a molt de deport, com esbarjo sovint a aire lliure, com molts lleures quotidians i rutinaris, però més minoritari i sovint en altres contexts, potser més de confiança.
I tant s'esport modern i com un deport natural, tots poden ser beneficiosos! Amb més o menys activitat física, un cert moviment corporal intencional aparent, o no aparent.
Ets esbarjos, exercicis i motricitats menys estàndards també poden ser com més intuitius, bàsics, naturals, menys culturitzats. I qui els practiquen hi poden trobar més senzill executar o practicar el que desitgen, hi ha més varietat. I serien jocs més fidels a qui i quan es practiquen. En aquests jocs flueixen millor es criteris espontanis, es significats i ses lògiques variables. Són un poc més lliures, improvisats. Es condicionants que fan avançar es seu lleure són més diversos. Amb més opcions per a facilitar que es visquin i practiquin amb condicionants diferents.
És clar que també poden puntuar, competir, i seguir una mica normes estàndards. I si s'hi competeix, pot ser amb altre significat o sentit, més comunal, ubuntu... Inclús ubuntu amb sos animals o s'equlibri amb s'ecosistma que ens ajuda o cura!
En ells es desenvolupen més fàcil altres automatismes i hàbits, de consens, mes pacífics, amistosos, gentils, de concòrdia, de cures...
Per mi que aquesta pilota de golf no està accidentalment en remull.
Ja no hi havia es banderí, però... Com es fa un forat a s'aigua?
Es deport natural no cerca ni va tant ses regles comunes, ni seguir estàndards previs. És una diferència grossa respecte a ses condicionants de ses normes i estils de s'esport modern.
Socialment s'aplica i es juga segons ses situacions, es moment, segons qui ens veu... Per a segons qui o quan, és incòmode moure's se se guies externes o disciplina, en estils així, desconcertant. O si es desconeix pot ser incert, arriscat...
Sense tants condicionants previs, es pot passar un gust diferent, amb més llibertat de triar. El que 'puntua' és una altre cosa! Ses emocions van diferent, més autèntiques, sobtades, noves...
No es segueix tant s'esport o es seu entrenament funcional i motricitat, simbolismes, mèrits i valors...
Amb més llibertat es poden enriquir lògiques diverses, objectius humorístics, emotius, noves interaccions, rols, moviments espontanis, altres sentits o incertes.
Es troben significats que van més cap a plaer, sensualitat, festeig, afectes, o simular por, descobriment, terror, bromes... Infinitat de variants, estils i juguesques!
Un lleure més natural pot fer fàcil tantejar, experimentar, explorar, expressar espontàniament.
Facilita sa diferenciació de jugadors, equitativa, adaptar-se integrant éssers variats. I es fins i sentits ambientalistes diferents, explorar...
Per contra, a s'esport sa norma i sa lògica més comuna destaca sa igualtat. Això a pot minvar s'equitat si som ben diferents!
Qui juga deport no tan estandarditzat pot triar més. Pot filar més prim i a prop des perquè es mou en un moment. En jugar més lliurement es regeix tot diferent, i pot ser ben variable! És sovint un lleure o joc amb significats o culturalment més divers!
Aquest joc més lliure també pot ser un poc reconegut i repetible, i es pot transmetre, i arribar a ser element cultural entre generacions. Però pot seguir sent variable, com un ritual prou natural!
Si jugant naturalment o més lliurement es troba que no es gaudeix en igualtat de condicions, no hi ha prou consens, aquestes es poden modificar equitativament. Per gaudir tots, en ubuntu. Inclús ubuntu amb animals o ecosistema, si en sabem o encertam prou
♥
Picasso, Vive la paix. Foto de: Arlette, mariechristine, mumu, vigatana-portvendrenca http://vigatana-portvendrenca.vefblog.n ... la_sardane CC BY-NC-SA
ALTRES JOCS SIMILARS,
COOPERANT, SENSE COMPETIR
I DESTORBANT MENYS...
Netejar per lliure jugant és similars a altres lleures cooperant sense competir. Per exemple qualcuns balls, cants, fer qualcuns castells, acrobàcies i malabars, danses o sortides en es medi amb certa exploració, diades cooperant, construint, creant...
I moltes diades i activitats col·lectives lliures, que cerquen millores i ajudes per s'entorn també ho solen ser. Practiquen un lleure amb interaccions ben cooperatives. Tan si s'ajuda es medi directament físicament, com indirectament.
O passa en jocs i situacions educatives i de recreació, serveis de turisme, teràpies, relacions amistoses, jocs de confiança i emocionals... O qualcuns jocs i atencions amb familiars, relacions amistoses, conjugals, entre infants... En situacions poc exposades, en un cercle relativament segur, confiable, afectiu, relaxat, tranquil...
Humor sobre jugar i ballar amb animals, o peixos. Per aprendre com són, com 'funcionen'. Per a agafar confiança en variar qui mana, en què, es rituals, o ets objectius jugant.
Així aprenc a no destorba'ls tant netejant i cuidant es medi ♥
NETEJAR JUGANT COM CRIATURES, AMB PEIXOS!?
Per a destorbar menys netejant, va bé abans jugar amb sos animals, per a tenir-ne millor coneixent pràctic. Per a anar assolint i automatismes. És útil per a establir complicitat de joc, i bona comunicació quan es neteja.
Un joc natural ve a ser com un joc infantil, jugar com nins durant sa vida adulta. És més com sa tendència des joc emocional o afectiu. Són volubles, viscuts com expressions espontànies d'emocions variades, cosa ben sana i útil per a una cultura adaptativa.
Com juga un adult amb animals de companyia? I amb infants de pocs anys? És diferent amb un corb marí que amb sos peixos?
Cada ésser té una perspectiva, i cada jugada o vivència és un poquineu repetible, amb sa seua lògica. I hi podem entremesclar sabers, i aprendre'n, segons es condicionants, ses percepcions, sa motricitat, es rituals i interessos, ses variacions segons ses estacions meteorològiques o hores des dia....
Jugant amb sos animals podem interactuar i trobar vincles dinàmicament. Entendre'ls més instintivament, interactuar millor automàticament.
O jugar pot servir com a teràpia per totes bandes, i per passar gust. A vegades hi ha animals silvestres que en agafar confiança semblen explicar, rememorar i explicar vivències seues. Recorda en algun punt a una persona gata a sa barra d'un bar. Expressen a sa seua manera, molt destirotada, sentida... Quan es relaxen o se senten acollits i escoltats amb empatia, sembla que mostren com jan patit, i que ho expliquen.
Dues divulgacions sobre traumes d'animals socials i silvestres:
Ecology and Neurobiology of Fear in Free-Living Wildlife
https://www.annualreviews.org/doi/10.11 ... 720-124613
Do wild animals get PTSD? Scientists probe its evolutionary roots https://knowablemagazine.org/article/li ... s-get-ptsd
Qui sap què reaprenem o aprenem, i recordam jugant amb peixos, pops, corbs marins o gavines. I si aprenem a percebre i interpretar més com 'funcionen' podem trobar curiositats, utilitats...
Inclús jugant amb ells ens poden indicar aspectes nostros ben ràpid, més que ses persones que ens coneixen! Podem aprofitat que tenen una percepció a altres velocitats, tempos, capacitats, atencions, poca vergonya...
I per saber 'idiomes animals no sol haver massa escoles i clubs, mestres a escoles...
Pensem en quants idiomes parla una persona adulta estàndard mallorquina a zona turística. I si no fa de pare o educador, encara recorda com jugar amb nins? Sap comunicar-se i establir complicitat ràpida per jugar amb infants menudets? I amb un canet o un moixet? I amb animals silvestres? Quants sabem jugar amb qualque peixet?
Dissortadament amb sa educació i estils de vida modern i urbà sovint no sabem entendre i comunicar amb formes de vida diferentes! No és senzill si no hi tenim tracte sovint. O si som majors amb rols formals i vergonya a jugar... Ens cal practicar, recordar-ho, reaprendre'n...
Per il·lustrar-ho amb humor, per exemple, aquí dos dibuixos còmics d'errors amb cans:
https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 7__880.jpg
https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 0__880.jpg
També hi ha gran art de comediants. D'un 'pastor' intentant comunicar-se amb en Lluc, es seu 'canet' molt llest i que estima ses ovelles. Fareu bon riure! Té molt encert etològic! Ben segur que molts els reconeixereu a
Pastor-SIT https://youtu.be/oen2w8stTTc
Exemple d'observar interaccions art i expressions amb animals. Es ca acompanyava passivament es malabarista de foc.
I coincideix que a suquí a prop és on vaig trobar es virotet...
LIMITACIONS EN NETEJAR JUGANT.
INCOMODITATS, INTRANSIGÈNCIES, I ABUSOS...
Sa pràctica de lleure cuidant es medi és una part humil des lleure en general, que pot ajudar a canviar ses percepcions, coneixements, relacions, valors... Com un salt qualitatiu, de costums.
És important compartir es paper d'aquesta situació, sa vivència, es rol, sa dinàmica i lògica interna des joc netejant! I experimentar cercar, trobar i recollir fems descontrolat.
Pot ser xocant per qui ho conegui i no ho hagi practicat. I més per a qui ho desconegui o ho menystingui. És ben sorprenent com reaccionam.
Som una societat de consum, i en es principi, es percep com dissonant. I incomodar viure tant de canvi, i nedant a la mar!
Un joc simbòlic és com un ritual, i si es sent com molt diferent o nou, veure-ho pot estressar, desconcertar...
Si es neteja seriós o com a voluntariat puntual, sense jugar, sol semblar més comú, normal, fins i tot correcte... I jugar i ser feliç netejant espontàniament dia a dia pot ser vist com estrany, i ser minoritzat.
Qui tresca, neda o busseja cuidant sa natura pot sentir-se més reconegut o valorat si mentre es mou practica com en un esport estàndard. Explorant la mar de forma planificada o organitzada, en una colla de campanya o diada. Amb un rol naturalista típic, sotrols i accions amb certa disciplina, i senzilla i fàcil de reconèixer per altres.
Normalment a s'àmbit marí hi cap menys s'etologia experimental, això de ses emocions i interaccions i afectes amb animals fora de laboratori, amb cultures incertes seues...
Ets adults ens autolimitam a ser espontanis, no jugam amb animals, però no sols per no molestar ets animals, sinó per biaixos. Ens cream resistència cultural o social cap a ets imprevists, desconcerts, modificar costums.
Per exemple, jugar com un nin amb un peix a la mar pot semblar massa desconcertant o fer es ximple si ens veuen!
Hi ha costums hegemòniques des lleure i turisme amb ses que ens anam estructurant culturalment, i després no acceptam canvis fàcil.
Es joc i esport modern estàndard popularment és ben transcendent, important, inclús seriós, formal, i amb jugadors gairebé mites, i seguiments de fraternitat fins i tot místics.
Una costum, viscuda i repetida anys, a vegades es configura com si fos un fet que ha d'ésser sempre així.
S'esport pentura ja es considera un ritual o un hàbit més honorable, valuós que moure's instintivament i casualment, desordenat. Més rendible que un esbarjo espontani i informal amb infants, nadons, cans o animals... I encara més si ets animals són silvestres, o poc agraciats, desatesos, bruts de fems...
Ses costums i es rituals, ses expressions lúdiques són definides socialment i a cada cultura es van acomodant. I en un entorn fixe, poc divers socialment, en un parell de generacions ses costums poden semblar universals i eternes!
Exemple de ritual, de ficció, i que seguiria unes instruccions de comiat a
Captain fantastic Sweet child o' mine scene
https://youtu.be/cHSk606yFas
Fragment de fotograma des film "Captain Fantastic" a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Netejar o cuidar la mar nedant amb aquests estils cretius, lliure, deportius, d'esbarjo, es pot percebre com 'massa' diferent, inconvenient per a sa imatge, incomodar...
Anys abans potser més, semblava agradar poc a segons qui. Normalment a qui semblava tenir qualque interés poc clar, clandestí o afí a furtivisme, cap a mi o animals, plantes marines... O qui patia per sa imatge o aparença, i minvar qualque benefici o privilegi, o alguna autoritat, negoci, servei...
Per exemple, si netejant així deixava provisionalment fems a sa vorera. I sa gent passejant ho veia més, i els semblava feo, indignant, que arruixa visitants, a qui llogar apartaments, a turistes... Tot i que sa neteja formal no arribava per tot, i tota neteja té dificultats, complicacions, i un cost, per moltes bandes... I era una millora que es fems que estaven descontrolats dins s'aigua quedessin recolllits en un munt a recer, més accessibles i més controlable sa contaminació.
O podia sorprendre i incomodar s'estil informal, provant materials per a jugar, roba acolorida llampant, expressions o art amb sos fems...
O per exemple, semblava incomodar molt, però a pocs, que jo nedés amb boia, que fes fotos de fems, o que em coincidissin es furtius aprop i no m'agradés... I és que en trobava sense voler molt sovint, i això que intentava no coincidir-hi, però algunes setmanes costava, i em perjudicava de mil formes, inclus evitant anar a nedar.
Aleshores a vegades mentres netejava i nedava qualcú malinteressat se m'atansava com intransigent, incòmode, violent, crispat i em pressionava de forma variada. Alguns amb comportaments abusius o maltractadors, o com a mínim poc encertats. Com joc brut, manipulant ses aparences, per a desinformar. Confús per a qui ho mirava i no ho patia, i sense massa risc per a abusadors, però més mal evident per as qui ho patim.
Per exemple, en repetides ocasions durant dies diferents, i temporades, em cridaven i feien gests de forma molt vistosa o marcada simulant que em renyaven, per jo suposadament marisquejar, pescar o bussejar amb escafandra. Tot i que d'aprop havien comprovat que era fals. Inclús a vegades a pocs metres ben aprop, o minuts abans, altres enfront seu sí que hi marsiquejaven o pescaven infringint normes. O confonien a altra gent amb explicacions que donaven a entendre que jo practicava pescasub amb permís, cosa doblement falsa.
Femsukinant un abocament festiu típic d'embarcacions. Redols de Cala Moltó, prop Cala Agulla, aprox. 2012.
S'abus solia ser sobretot per part de furtius i afins. O per part de qui els escoltava i era enganat. Menyspreant, provocant, fent burla, falta de respecte, insult, coacció amb amenaça amb gests, armes o temeritats possant-me en risc de traumes... Algun pic sense cap motiu aparent ni relació, atropellaments, cops nedant. Inclús a terra, cops a ses parts delicades des cap, coll. I estant jo ja assegut o tombat terra, cops de peu a sa columna. I després a sobre meu m'ofegaven escanyant, estrangulant... I de pas, clar, espenyar o fer com intentar robar sa càmera.
Es maltractes a qui cuida la mar jugant, de tant en tant anaven acompanyats de males excuses estranyes, de poc sentit, com per a justificar-ho. Per exemple:
(a) jo no pescar, i dir que troben es meu capficos poc productius, (b) o al contrari, insinuant o dient que jo pesc furtivament o busseig furtivament a zona protegida, (c) per jo fer capficos i fotos de peixos sovint, (d) per jo ballar, jugar i riure amb peixos o aus, (e) per jo netejar la mar com a lleure dia a dia, (d) i com a entrenament, que troben boig i inservible, (f) o jo nedar amb boia o senyalitzat que els sembla 'que atreu furtius' o 'engana', (g) per jo no simpatitzar quan pesquen furtivament o amb fusells gens o mal senyalitzats i mooolt aprop meu, (h) per mostrar rebuig quan m'apunten amb fusell, (i) jo protestar si em tiren fins ferir pedres des de desenes de metres amunt, o aprop pedres grosses, o botelles i llaunes plenes, o objectes i fems densos de metall, com ara arpons perduts per altres, (j) jo queixar-me si em salten d'acantilats caient-me a sobre, o a pocs centímetres, intencionadament de forma descarada i temerària, quan havia esperat a quan ja no saltaven, (k) queixar-me de què m'envolten fent eslàlom temerari amb embarcació i passar per a damunt, (i) quan per motius clau de seguretat se'ls fa una foto, després d'ells actuar amb viloència o greument, (j) per jo cercar, fotografiar, recollir i agrupar es fems a sa zona medilitoral i supralitoral, i ells queixar-se que estava millor més ocult, o a dins la mar, emprat com abocador, i on no els destorba ja, (k) motius diversos meus personals com ara s'edat, s'aspecte, s'idioma, o sa meva veu d'escanyat... O tècnics, per exemple des meu estil de nedar juganer, o sa meua roba i equipament que ús per ser vist aviat...
Llunada / lluna / martell, llunyana però similar (Sphyrna zygaena?) Crèdits imatge: Gerd Eichmann (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... 76-gje.jpg
Es comportaments humans observats a la mar són com més complicats o variats que es dets animals. Possiblement més en ser tants de visitants i que es van renovant, amb visites de poca durada, foranis o internacionals. I amb una lògica consumista, que varia molt segons el que hi cerquen.
Es comportaments d'animals silvestres em semblen relativament més previsibles. Per exemple...
En ets anys setanta es veien taurons martell nedant aprop des fons de sa vorera. I hi nedàvem submergits a un grapat de metres, ells mantenien certa distància. Els nomíem llunes o llunada, i pentura seria Sphyrna zygaena, S. mokarran o S. lewini. Bastantes llunes farien uns pams, altres menys d'un metre, i poques prop d'un metre i mig. Però un parell de vegades es veié s'ombra d'una més grossa que vaig evitar, i no en sabria dir sa mida.
Normalment elles nedaven aprop des fons i a més fondària, i on es descartava peix, a davall on amarraven ses barques grosses de pesca, de ses naus que nomíem bous, a Cala Figuera de Santanyí.
Unes poques llunes tal vegada no hi arribaren de caure de descarts a bord. Estaven ben vives, rondaven, anaven i tornaven en diferents dies, hores, com independents des bous.
Les vèiem més des de terra, mentre passejàvem per es moll mirant es fons en s'hivern i inici de primavera.
En moments lúdics alguns nins, majors que jo i més atrevits, botaven des de sa coberta des bous atracats cap a s'estiu i en hores de Sol directe, quan sa llunada no hi nedava tant a la vista.
Altres nins ens banyàvem a una trentena de metres as nord, a s'altra vorera enfront des Caló d'en Busques de Cala Figuera, que és estret i llarg com un torrent. A sullà d'infantó hi vaig aprendre a fer es primers capficos i banys amb immersions i desplaçaments pes fons. I bastant després aprendria a nedar respirant, tal com neda un canet, hi, hi...
Segons com es tauró martell sí que hi atacava. Potser accidentalment, o competint per un territori o una peça de peix d'algú que pescava nedant. I a sa part que quedava entre Sol i ombra, segons s'hora.
Un pic, no gaire lluny, vérem a dos nins majors que pescaven amb fitora nedant, a sa vorera sud des caló, que es migdia encara queda entre Sol i ombra. I just després un estava mig ajagut plorant el que semblava un petit tall net i profund devers es turmell o sa cama. I cridaven que havia sigut sa lluna.
Noltros ho miràvem un poc lluny, des de sa vorera nord d'enfront, asseguts a ses escales que apareixen en es minut 09:45 d'aquest anunci: https://youtu.be/G2yFVITVG3E?t=585 I totduna uns adults els van socórrer, i es patró que nomíem en Pipes, es patró de ses pipes.
I en Pipes comentà que no convenia pescar nedant tan aprop des moll des bous. Que és sa vorera sud, i més a s'est des caló, més fonda, amb més ombra es dematí i migdia. Dies després estàrem expectants d'un nin major i veïnat que intentà, sense èxit, pescar sa lluna. Nedava amb un fusell d'elàstics de goma, més útil que un altre fusell de molles que hi havia. Es deia que eren fusells atrotinats reutilitzats, que es veïnats havien reparat de forma casolana, després de què els deixessin antics visitants francesos.
Però sí que per allà aprop apreníem a pescar mig nedant, o amb sos genolls en remull. A altres llocs de sa cala pescàvem algun pop, jugant i de forma molt bàsica, emprant només un mocador, un pedaç o torcaboques blanc. Només a sa vorera més as nord, amb so Sol directe, ben visibles. I més a s'horabaixa, a devers sa vorera est dets escars des Caló d'en Boira, que és s'altre caló de sa cala.
Cala Figuera és estreta i llarga, fa dos calons, dues branques perpendiculars, de dues torrenteres que desemboquen entre bosc i roques. Que sembla que continuïn llaurant acantilats submergides a la mar, i que s'uneixin pes fons submarí formant es recer de sa cala. I després es conjunt gira, s'eixampla, enfonsa i obri molt. I continua es girs entre acantilats, fins que s'obri pas cap a ses ones de la mar ben oberta.
Un grapat d'anys després ja no es veia aquesta vida marina. Fins i tot hi nedàrem o hi férem immersions en aigua freda, de nit... I apagant sa llum! Uuuh... 
Carretó de compres llançat. Per aquestes voreres n'hi havia més d'una dotzena, normalment més capolats. He pogut treure es menys incrustats.
Mallorca en general ha perdut molta vida marina en poques dècades degut a sa pesca, es destorbs, des renou, des fems moderns, de ses contaminacions urbanes o des sa ramaderia, per es turisme massiu...
Una reserva marina de pesca podria ser un bon avanç, però també atreu furtius, visitans, consumidors i banyistes que cerquen interaccions i experiències, que volen gaudir de productes més naturals...
Cal dir i recordar que el que més abunda a ses voreres sol ser gent respectuosa, i de joc net, que cada pic coneix i comparteix més es gust per aquest lleure de netejar i cuidar es medi.
Pentura per falta de recursos, timidesa o qualsevol altre motiu personal no participa i interactua tant cuidant es medi directament, netejant voreres com a entreteniment...
I també negocis, serveis, gestors i treballadors o becaris i gent per lliure ajuden més darrerament, i de forma més cortés!
Per exemple recollint a peu, en barca, o és fàcil que ajudin en vehicles. Per exemple, recollint el que duc a ses boies mentres ned, o es que deix a sa vorera. O es van minvant de diverses maneres ses infraccions que perjudiquen...
Si ens atrevim valents a passar gust tendint més a cuidar es medi com esbarjo, hi hauria algun guany per cadascú, es medi, paisatge i animals.
I així segur que també variaria sa cultura o escola animal local!
Quan mostram i tenim més complicitat amb sos animals, ells ho noten molt! Ens perceben diferent! I això canvia ses vivències, ses interaccions amb sos visitants i banyistes. I ets animals podrien respondre de forma més curiosa, "no fent tant s'animal", amb més riquesa que sa indiferència, atacar o fogir. Ets animals també ens demanen ajuda, ens avisen, mostren, eduquen, o ens ajuden de formes sorprenents!
Imatge de "SF Police Are Dressing Up in Costumes to Catch Cars Not Yielding to Pedestrians" de SFGATE, 2024 (CC BY-NC)
Vídeo clicant a 
https://youtu.be/7vYTsjjbBd0
No es respecta a es ɐıɔıןod pollo que travessa sa carretera!
I amb un bon 𖡮𖧥𖨚 𖦧𖠢 𖡮𖠢𖢧𖥕ꛘ𖨚
Idò, és similar per a qui 
cuida la mar ꭻꮼᏽꭺꮑꭲ 
Sense distintiu formal, ni ser "distingit"... 
UNA LÒGICA COOPERATIVA POC COMUNA!
AMB AUTOMATISMES DIFERENTS
Un joc atent, gentil, amable...♥
Actualment cooperar sense competir no apareix massa a sa imatge pública popular ciutadana. Ni a sa cultura lúdica esportiva, ni es seu model o espectacle de masses. Ni entre infinitat des jocs i deports de joves i adults moderns.
És diferent i interessant es lleure de netejar perquè és un joc o ritual ambientalista i princimalment de cooperar! Tendint a més cooperatiu a sa lògica interna, i cuidant i interactuant físicament directament amb so medi! Amb valor cultural a llarg termini, o ambientalista!
No són ni més ni menys importants que es cooperatius que apart combinen interaccions competitives.
"Zi zón rars" potser cal revaloritzar-ho! Perquè enriqueixen diferent, són opcions per a nous hàbits, relacions... Permeten
adaptar-se una mica diferent, i crear altres dinàmiques, hàbits, habilitats, automatismes... Es va amb altra cura de si es destorba a altres animals mentre es juga...
No s'ha de minoritzar...
Ses neteges lúdiques són expressió social, i element cultural diferent pets animals i es medi. Ets animals ho perceben mentre s'hi interactua, i poden aprendre'n, i transmetre-ho entre ells. Just observant es cossos, objectes, com ens movem...
Si es lleures cooperant tornen hàbit personal, creen automatismes ben diferents en habilitats motrius, i en ses relacions amb animals i persones.
Es lleure cuidant es medi no sols fa un ús de s'entorn, sinó que minimitza s'impacte, i a més cerca com ajudar s'entorn en sentit ampli, i a llarg plaç, per benefici de tots.
Això pot ser un tipus de lleure diferent a es més hegemònic, es competitiu, jeràrquic i d'èlits. Pot aportar vies i estils per models més cooperatius, d'equitat, consens, ubuntu, o adaptar-se diferent amb altres formes de ser, vida i s'ecosistema. ♥
Netejar la mar a poc a poc, de forma gentil és un jugar diferent a ses presses d'una competició, que no ajudarien massa...
Per exemple, no convé fer anar es peixos desbandats. Netejant entre roques i a entrants, veure peixos desbandats sol ser senyal que prop s'atraquen grans carnívors de caça. O altres humans com nedadors, apneistes, pescadors, banyistes, bussejadors, taules de pàdel surf, qualcú remant, fent snorkeling, o gent intentant observar i fotografiar peixos amb una mica massa de pressa...
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant 
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...
Quin bon art i tècnica útil teniu de mostrar i d'identificar espècies de virots! 
Uau!
Serveix molt aprendre a diferenciar, a tenir un poc de fonaments. I va bé poder escoltar a qui fa molt temps que ho cerca i ho divulga.
🏖
passar-hi gust! 
Anà més o manco així 
alguna anècdota: 
Xapurrejàvem idiomes i ens brollaven justificacions amb poc domini de s'argot i de tòpic "guai" modern. Com un telegrama den Tarzan:
Som bons nins, femsukiners! 
I potser una mica estés, deixant clar què és, 
"ratolins" de "tresors"
Tant, tant, que s'embulla inclús algú aliè a s'hàbit, i que ha nedat allà dies i minuts abans. I confós, ens retreu que duguem fems a la mar i sa vorera, o que tot és un montatge! 
cuida la mar ꭻꮼᏽꭺꮑꭲ 
de sa NASA a ses llunes aquàtiques! 
amb àliens intel·ligents com grumers, ctenòfors o popets... 
es protocols i tempos de presentació, complicitat i situacions de joc.
cura marina lúdica, Femsukí,
I A NEDAR FEMSUKINANT! 
A Menorca molta gent cuida sa vorera netejant per lliure, anònimament, de forma espontània! 
i els expulsen quan se'ls destorba. És una defensa peculiar, ben enganxosa.
Si es filaments des cogombre envoltessin un peix possiblement el desorientarien, s'hi enganxarien i el frenarien. 
I es moc afecta bioquímicament, és un poc neurotòxic, irritant. Podria incapacitar alguna aleta, provocar acidents xocant amb ses roques. O provocar ser presa fàcil de mossegadetes d'altres animals oportunistes. Almenys és un susto i mal record. I es peixos que ho veuen deuen aprendre prest que no convé destorbar es cogombre marí! 
Es pardals de moro! 
Vegeu: 
⛈
☄❄🌬🌪
" 
Amb s'estratègia mig d'espiar, per a coincidir amb sos VIPs, polítics cafeters i gent influent 
Pala i granera! 
amb sa direcció en vaivé de pànic.
Ara estan okupats!
Ui, nooo... Sa nostra és més petitona... 
I les deixam tapades! 
🕵 
algun pacte de cafè, copa i puro... 
I es decidí sa neteja i cura de s'entorn urbà de manera diferent! 
Doncs, a s'ombra, okupa es nivell superior de sa cadena tròfica! Aquí és es rei des mambo! 
⚗
⚰
Acompanyades de publicitat greenwashing... 
sostenible ambientalment.
Descobresc així que no són plats de plàstic, sinó unes rajadetes rodonenques 
des cantó dret
